Racistes de llengua,racistes d'anticatalanitat (2014)

N’hi ha ciutadans que van anar a una com Fuenteovejuna per atacar el fet que la televisió pública catalana qualifiqués de nord-català l'esquiador Martin Fourcade,personatge natural de Ceret (Vallespir),els -vulgo dicto- unionistes argumenten que no parlava català i consideraven, doncs, el -Gentilici nord-català- com a pancatalanisme. *Aquests ciutadans unionistes basen bona part de les seves activitats polítiques en combatre la llengua catalana.Uns només tenen raó de ser per l'anticatalanitat, mentre que uns altres es dediquen a promoure lleis que arraconin el català de la vida pública i la facin desaparèixer dels Sistemes Educatius dels diferents territoris que conformen els Països Catalans. *Clar i català,si algun membre del catalanisme polític hagués gosat de posar en qüestió si els castellanoparlants residents als Països Catalans són catalans, li hagués caigut al damunt tot l'espanyolisme mediàtic. Se l'hauria acusat de discriminador, racista, que els és tan fàcil d'arribar als difussors de l'unionisme. *Tanmateix resulta força xocant, que s'indignen davant del “Gentilici nord-català” justa la fusta per qualificar una persona que no parla la llengua catalana. És a dir,que entren, sense adonar-se'n, la seva ment espanyolista , en una grandíssima contradicció. *Aquests cutadans unionistes estan situant -com a no catalans- tots aquells que no parlen català. Ells mateixos, atès que un tan per cent altíssim no fan servir mai el català si no hi ha una càmera televisiva o un micròfon radiofònic al davant.Clar i català,que tota la seva vida és en espanyol, i el seu consum de Literatura i Premsa també.Per tant,la pregunta és aquesta:són catalans ells? *El grup social –Súmate- sí que en són. Parlen sempre i per sempre castellà i, de tot cor, volen el -gentilici de català-. Els ciutadans unionistes hi critiquen que es catalogui la gent. Ells ni són nacionalistes ni l’accepten, diuen, creuen en les persones.Ara bé ,s'han preguntat en algun moment si el Martin Fourcade se sentiria agredit per considerar-lo com a nord-català la televisió catalana…? *A ells,en Martin Fourcade,seguríssim que els importa un rave, perquè el que els importa és marejar la perdiu de nou i fer política del més baix nivell i de la més baixa calanya. *No fa gaires anys, un diputat , experiodista, Ricardo Fernández Déu, va criticar molt durament que TV3 realitzés retransmissions de la USAP de Perpinyà, -el quelcom més que un club- de la ciutat nord-catalana en rugbi.És a dir,es poden retransmetre partits de bàsquet de la NBA, les finals de futbol americà o d'hoquei sobre gel, però és pecat mortal molt greu retransmetre la USAP, un equip ben representatiu de la Catalanitat. *Els ciutadans unionistes són part d'una moneda que paga l'anticatalanitat.Hi viuen obsessionats amb la Llengua catalanna de la terra i amb la seva difusió.Hi viuen obsessionats que fora dels Països Catalans brotin Branques de Catalanitat. No en tenen ni idea ni se n‘adonen , que la Catalanitat és ben forta arreu, malgrat l'Espanyolisme de sempre.

Mossèn Antoni Batlle i Mestre,sitgetà de soca-rel

Mossèn Antoni Batlle i Mestre (Sitges 1888 – Barcelona 1955),va ser capellà i pedagog. Va participar activament en el Congrés Litúrgic de Montserrat el 1915, del qual en sorgiria una profunda renovació del culte a l’Església Catalana. *En crear-se l’any 1924 la Secció de Joventut del Centre Moral i Instructiu de Gràcia, mossèn Batlle hi va exercir les Funcions de Consiliari. El 1930 va fundar, a la Parròquia de Jesús de Gràcia, la Secció de Minyons de Muntanya -Mare de Déu de Montserrat- la primera de caràcter Catòlic que es fundava als Països Catalans. *L’integraven, majoritàriament,els nois del Centre Moral, de les Escoles del Patronat Domènech i de la pròpia Parròquia. Dos anys més tard, a les Carmelites del C/ Montseny, hi organitzava el “Primer Nucli Escolta Catòlic Femení, l’Agrupament". *Com a pedagog, va col•laborar, entre d’altres, amb la Pedagoga universal Maria Montesori entre els anys 1917 i 1922. La Guerra Civil española el va obligar a exiliar-se a Suïssa i, en retornar acabada la malaurada Contesa,va participar, activament, en la molt difícil i complicada -reorganització de l’Escoltisme català. Va morir el 26 de novembre de 1955. *L’any 2014 hom destacarà el paper de l'Escoltisme a Catalunya,com una “Escola de Democràcia i Civisme”, i la seva llarga influència en la vida política i social dels catalans. Hi podríem afegir molts més noms de les arts i les ciències i més polítics d'un ampli ventall d'ideologies. Personalment en voldria afegir-hi que això va ser possible mercès a una gent catalana que sabia el que calia, i voldria destacar-ne el capellà sitgetà Mossèn Antoni Batlle i Mestre, que des de la seva incòmoda posició tant hi va col•laborar. *Mossèn Antoni Batlle i Mestre és en l'any 2014 un personatge quasi oblidat a la capital de Catalunya, amb un jardinet C/Al seu nom al barri de Gràcia i prou.Clar i sitgetà, entre tants polítics i agents socials -tocats per l'Escoltisme-, formats al redós de Mossèn Antoni Batlle i Mestre,per què no el podríen donar molt més relleu a la seva figura? Hem de recordar,per exemple, que en els “Fets del Montnegre” va merèixer el nom de -cura indigno-, i en el Telegrama que l'Abat Escarré va enviar en motiu del seu traspàs hi deia: “Home consagrat a la nostra joventut amb heroica abnegació, fins quasi un martiri.” *El rector de la Parròquia de Sitges mossèn Bricullé va descobrir les seves aptituds per la música i la vocació de sacerdot. Amb el seu suport entrava el 1903 al Seminari de Tarragona,on va ser deixeble del Cardenal Gomà i cursava els estudis sacerdotals i el doctorat en filosofia (1905) i teologia (1910). Abans de ser ordenat sacerdot, passà un curs, el 1911-1912, internat al Seminari Conciliar de Barcelona , a la seva diòcesi d'origen com era preceptiu. *Era una època convulsa en el camp social, polític i cultural, l'avenç cap a la normalització de la cultura catalana era un fet ben establert I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), el moviment obrer prenia força amb la creació de Solidaritat Obrera, i encara eren recents els fets de la Setmana Tràgica de 1909, esclat social amb la vaga contra la mobilització de la guerra a l'Àfrica amb les seqüeles de les cremes de convents, esglésies, la repressió, la complaença de la burgesia, les recriminacions dels intel•lectuals com ara J. Maragall.

Els tres camins que té Catalunya al Segle XXI

Catalunya està obligada a optar democràticament i en pau una de les tres vies:Autonomia,Indepedència,Constitució Catalana,perquè totes tres vies no són fases gradualistes de menys a més,sinó unes veritables alternatives a seguir. *l’Autonomia:intentant aprofundint-ne,entesa tal com és:una forma de participació des d’una capacitat d’Autogovern,molt superior a la descentralització,però,inferior als lands federals d’Alemanya,per exemple. *És a dir,a la nova Europa Unida,Catalunya -amb l’Estatut d’Autonomia- no en restarà com els diversos Estats dels EEUU o l’Estat Federat nord-americà,sinó com un simple Comtat de Dallas-. *La conclusió és que Catalunya ha d’estar molt més present en el Govern Central,que governa l’Estat espanyol, és a dir participar-hi tant a Madrid com a Brussel.les,si més no en l’Eix Madrid-Brussel-les. *La Independència:Millor que Catalunya formi un “Bloc Patriòtic” que encari la Independència,però tutilitzant a fons els recursos democràtics tant jurídics com socials,cosa que significa estar prou convençuts que la majoria de catalans han d’optar-hi.Significa,també tenir una gran força moral per tal de suportar la confrontació amb el Govern Central,a més d’una fractura interna a Catalunya,que en el millor dels casos significaria el 25% d’aquesta duríssima militància,i això comptant els canviats d’opinió. No pagaria la pena separar-se d’Espanya si Catalunya pretén mantenir-se dins de la zona euro.Tal com en veus,l’única forma perquè pogués ésser interessant la Independència seria si sortís de l’euro i adoptés una diferent moneda”-.N’hi ha dos inconvenients,però,un primer és el coratge generalitzat,que ja s’hi cotitza a la baixa i,un segon la necessitat d’un projecte moral diferenciat per a un Estat independent. *Constitució Catalana:hom diu que es tracta de la Sobirania Compartida,la mateixa que Catalunya tenia en relació a la Corona Espanyola abans de l’any 1714,un fruit del Tractat d’Utrecht de l’any 1713,resultat dun Tractat Políticmentre que el Decret de Nova Planta deroga les Constitucions Catalanes l’any 1716,resultat d’una Imposició Militar-. Els avantatges són molts,com són la restitució de les Constitucions Catalanes-.L’actualització d’aquelles Constitucions Catalanes,que tenen clars paral.lelismes ben actuals-.

Entitats i Sindicats per "una Catalunya Social" -2014-

Entitats socials i sindicats han impulsat una campanya per demanar el cessament de les retallades i la "una Catalunya social". "Cal construir el nostre país des d'unes premisses ben diferents de les quals ens han portat fins aquí", han assegurat aquest divendres en un comunicat els impulsors de la iniciativa, entre els quals es troben la Confederació de Federacions de Veïns de Catalunya (Confavc), la Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (Fapac), CC.OO. i UGT, entre d'altres. Han urgit a garantir que l'educació i la sanitat pública siguin universals i de qualitat, que es prioritzi la creació de llocs de treball i la lluita contra l'atur, i que es combati la precarietat laboral. També han demanat una decidida lluita contra la pobresa i l'exclusió social, que afecta més del 26% de la població catalana, així com l'increment dels recursos pels serveis socials i el desenvolupament d'una renda garantida de ciutadania (RGC). A més, han instat a les administracions a garantir les polítiques d'igualtat i a incorporar la perspectiva de gènere dins les estratègies econòmiques, doncs "la crisi afecta el doble a les dones". Han apostat per assegurar que tots els ciutadans tinguin un habitatge digne i per garantir l'accés universal a la cultura, a més d'"assegurar una Catalunya lliure de corrupció".

Genocides Lingüístics

Any 1980 Felipe González,president, va donar testimoni d'allò que és l’Estat español, sigui de dreta o d'esquerra, “En expressar que li preocupava molt més la recuperació lingüística i cultural de Catalunya” que les bombes que es posaven a Euskal-herria. Aquesta afirmació sembla que hagi estat el veritable-dogma de fer de la política espanyola, la qual ha contagiat bona part de la intel•lectualitat i dels literats espanyols a terra castellana. *No el fan amb cap criteri acadèmic, sinó amb el criteri d'arraconar, mitjançant la Llei al seu servei, la seva, la llengua de la terra que els ha acollit. És un fet luctuós, gravíssim, repugnant.La persecució lingüística que s’aplica és implacable, obsessiva i irracional. *S'inventen una llengua per a la parla de la Franja de Ponent. Els grans Moncada i Lombarte escrivien en Lapao per designi legal anys després de la seva mort. A Mequinensa i a Pena-roja el Lapao és la llengua ciutadana segons aquest partit genocida i anticultural. A les Balears i Pitiüses la imposició de la llei contra el català ha superat tots els límits i ha rebut un fortíssim rebuig de la comunitat educativa-. *Al País Valencià hom pretén liquidar més d'un centenar de línies en català al Sistema Educatiu Públic. El fet que força famílies demanin l'escolarització dels seus fills i de les seues filles amb la llengua d'Ausiàs, la que narrava el Tirant lo Blanc, no té cap mena d'importància. Aquest és el criteri únic d'un Estat Monolingüe com és l’Estat espanyol. Afortunadament,la llengua catalana sense Esta tés la més parlada d'Europa, la que té una literatura més pròspera que l'apropa a les grans llengües europees, i la que compta amb una més alta fidelitat lingüística dels seus parlants. El Sistema Educatiu d’immersió lingüística s'ha implantat sense cap problema arreu dels Països Catalans, amb una immensa majoria ciutadana que no l'ha rebutjat. L'infinita majoria de castellanoparlants, també arreu de tots els territoris, ha acceptat el català com a llengua vehicular.

L'Absis de Sant Climent de Taüll,candidat a "Pintura Universal"

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha presentat la candidatura de l'Absis de Sant Climent de Taüll a "10 pintures universals de Barcelona" La campanya, impulsada per Capital de la Cultura Catalana (CCC) Barcelona, vol donar notorietat al patrimoni pictòric de la ciutat a nivell nacional i internacional. En les seves declaracions,el president de l'organització CCC, Xavier Tudela, ha explicat que aquest dilluns ha començat el termini perquè entitats i ciutadans presentin candidatures --fins al 28 de febrer--, i tot i que ja tenen diverses opcions que es donaran a conèixer pròximament, han elegit fer pública la Candidatura de l'Absis perquè "és una pintura molt representativa del Patrimoni Pictòric de Barcelona i de Catalunya". L'Absis de Sant Climent de Taüll, del segle XII, és una obra mestra del Romànic Europeu elaborada pel Mestre de Taüll, que combina elements de diferents visions bíbliques --Apocalipsi, Isaías i Ezequiel-- per presentar Crist al Judici Final, i que utilitza el color per a donar volum a la composició.

La Transició va promoure crear Robots polítics.

Aquest ha estat un dels drames de la Transició, que ha portat al disseny d'uns polítics molt ben situats dintre de -l'establishment-, que s'han enriquit força i s'han convertit en els amos i senyors de la seva parcel•la de Poder, els seus Grups concretament. *Alguns, ala Països Catalans, hi viuen en una mena de "cortijo" dissenyat a mesura.Ara ja porten anys i panys governant el seus partits com si fossin la seva finqueta. Mai no han demostrat la seva capacitat d'atracció ciutadana, senzillament es van pujar a un carro en marxa, durant molts anys guanyadors, i hi han continuat, fent més ombra que no pas sol, però sempre al capdavant. *Al segle XXI hem pogut comprovar unes altres lamentables actuacions d'uns polítics que naveguen -amb el vent que bufa-, i el que omplin la butxaca. Sabedors de l'enrenou mediàtic que causarien, passa que ells han viscut sempre dels mitjans de comunicació i dels minuts de glòria que els concedeixen.La mediocritat i l'imbobilisme al Poder, aquest sí que és l'eslogan oficiós. *Òbviament, cadascú pot tenir la seva ideologia i defensar-la com pugui i sàpiga. Tanmateix,són el viu espill de la mediocritat i del menfotisme, el treball dels quals s'ha visualitzat nul. D’ Europa sembla que necessitin a algú que també remi cap a Ponent, que faci d'Ambaixador d'aquest unionisme a la catalana, al qual s'apunten i es desapunten d'acord amb els seus interessos. Als Països Catalans,hores d’ara, estan preocupats “Pel xoc de Trens”.perquè no se n'havien adonat que estaven els ferrocarrils en marxa. -Els Ponts Aeris- els han fet respirar aires d'espanyolitat, s'hi han sentit molt còmodes per la vila madrilenya.També es creuen amb força d'anar a Brussel•les, perquè la política els encanta. També els encanta fer l’ombra al Poder, mostrant-se omnipresents des de les ombres i fer-ne “Negocis sui generis”. No en sembla que pleguin.Encara en tenen molta corda per remar cap a Ponent impulsats per l'implacable Ego.S'han montat molt bé la seva finqueta, treure-l'hi serà una feixuga tasca.Clar i català,una corda per promoure l'ombra als governs n'hi queda. El perill és ben bé dintre dels mateixos Països Catalans o no…!

De l'Unionisme català al visceral Espanyolisme

Des de l'unionisme ii l'espanyolisme visceral fa mesos que han endegat la Campanya d'acusació perenne de la Catalanitat,bo i apropant-la al Totalitarisme.Justa la fusta des d'una perspectiva ideològica en què es nega qualsevol dret a decidir per al poble de Catalunya, es dóna lliçons pertot arreu. Aquells que tanquen tota porta al diàleg, es creuen amb dret d'acusar de totalitarisme, realment al•lucinant, per no fer servir altres adjectius. *Aquestes declaracions de l'exmandatària del PP (exministra, expresidenta de comunitat autònoma del cafè per a tots) no ens han vingut de nou. Per suposat que van haver-hi catalans que van donar suport a Franco, ja que mai hi ha hagut ideari homogeni en cap societat ni en cap país, i molt menys després d'una guerra civil tan crua.L'escriptor català l’Ignasi Riera és autor del llibre -Els catalans de Franco-, on fa el seguiment exhaustiu als principals impulsors del règim franquista a Catalunya durant més de tres dècades de règim, *Deixa implícit el fet que bona part de l'anomenada societat del seny, burgesos i adinerats, es van posicionar a favor del règim guanyador del conflicte bèl•lic i van col•laborar en la seva consolidació.A Catalunya,entre els més destacats són persones força influents com ara en Joan Antoni Samaranch, l'escriptor en Josep Pla, el pintor en Salvador Dalí, els polítics Josep M. Porcioles i Josep Gomis, i l'expresident del Barça Narcís de Carreras. *Quant a Joan Antoni Samaranch va ser fins la medul•la, en canvi va ser acceptat per tota la classe polñítica del seny durant la Transició. L’any 2014 fins i tot hi ha una Campanya perquè un carrer de Barcelona porti el seu nom, malgrat el seu passat polític en un règim dictatorial i les lloances que va realitzar reiteradament al règim dictatorial. Va ocupar càrrecs d'importància en l'espai esportiu internacional, una prova més de la hipocresia regnant quan es tracta d'aquells que tenen un altíssim poder econòmic. Josep Pla és un literat i periodista molt controvertit, al qual s'ha acusat històricament d'haver estat un del franquisme.Va fer duríssims atacs contra els centenars d'escriptors i intel•lectuals catalans exiliats. *Des de postulats espanyolistes es creu que se'l va censurar per no accedir al Premi de les Lletres Catalanes, quan difícilment cap Jurat el podia votar amb els seus antecedents, i pel fet que no complia les bases del premi ni de lluny. Va escriure en català, va escriure grans pàgines de la literatura, catalana, ara bé això no treu la seva col•laboració amb un règim indesitjable. *Quant a en Salvador Dalí, extravagant com ell mateix, mai va amagar la seva simpatia per un règim que va voler provocar el genocidi lingüístic i cultural de la terra que el va veure nàixer. Internacionalment se li va tancar més d'una porta justament per aquest suport.En Narcís de Carreras havia estat dirigent de la Lliga Regionalista i col•laborador d’en Cambó. Va preferir col•laborar amb el règim i ser-ne un membre més, cosa que li va permetre fer fortuna i tenir càrrecs importants dintre d'institucions que encara deixaven funcionar a Catalunya.Menys sort va tenir Sunyol, expresident blaugrana afusellat pel règim amb qui va col•laborar Narcís de Carreres.Clar i català,hi havia entusiates del Règim a Catalunya i mai no s'han amagat. *També va haver-hi centenars de milers de morts i infinitat d'exiliats, que es van veure privats de la seva terra catalana..El fet de la ciutat de Tortosa és paradigmàtic, amb el monument de la batalla de l'Ebre al mig del riu (eregit per glorificar els caidos por Dios y por Espanya) i el fet que un institut porti el nom de Joaquim Bau i Nolla, expresident del Consejo del reino i número tres del règim durant uns anys. *Ara bé, a Catalunya van tenir lloc els més importants moviments d'oposició,com ara la vaga de tramvies de 1951, la Caputxinada, els fets del Palau, la tancada a Montserrat. Es va crear l'Assemblea de Catalunya i van sorgir els Setze jutges, el moviment cultural més rellevant. La catalanitat s'eregí en la veritable impulsora de l'antifranquisme. Aquells que no deixen opinar, que volen mantenir la unitat d'Espanya sembla com l'ideari d’una unitat de destí en l'universal, gosen donar lliçons a tort i a dret.

L'Ensenyament és primordial per a la Societat (2014)

No descobreixo la sopa d’all si afirmo que el Sistema Educatiu Català té les seves mancances, i no només a causa de les retallades que ha sofert en els darrers anys que van fer perillar projectes i han causat controvèrsia dins de les Comunitats Educativa de cada centre escolar.L’ensenyament és un fet primordial per a tota societat, encara que massa sovint queda relegat a un aspecte secundari per part de tots els governs de torn. *No obstant, cal parar atenció als positius aspectes de l’ensenyament i remarcar-ne la magnífica feina que es realitza en molts Centres Educatius catalans dels Països Catalans,on la situació sociolingüística és força complicada (sic). Els i les Mestres aconsegueixen un petit/gran miracle,justa la fusta en obrir les portes cada dia:,bo i apropant-ne la llengua catalana a milers d’alumnes que hi serien aliens en moltes Comarques catalanes, cosa que és un servei social i cultural impagable i que dignifica tot el col•lectiu de docents. *En tinc molts lligams en l’àmbit de l’ensenyament. Vaig ser Mestre de Català en una escola pública de la Vila de Sitges, i he apostat sempre per l’Educació Pública, cosa que forma part de la meva filosofia d’entendre la vida en general i l’ensenyament en particular.Tanmateix,durant sis cursos vaig fer de Bibliotecari escolar,fent-ne Tallers de Bibiblioteca amb l’objectiu d’ensenyar a aprendre a catalogar els llibres,col.locar-los a les prestatgeries i amb les corresponents signatures. *Ha estat una tasca motivant i dinàmica, a despit de les dificultats i les pròpies de les relacions humanes en el centre escolar.Valoro moltíssim la motivació dels escolars que aprenen a enregistrar els llibres i col.locar-los a les respectives prestageries i també la col•laboració i confiança de l’alumnat amb el Mestre bibliotecari, el treball colze a colze va donar-me fruits acadèmics molt positius. En voldria destacar l’actuació dels Tutors de Curs, interessats per donar un alt nivell de participació bibliotecària escolar de les seves Tutories i que, a la vegada, porta a la realització d’activitats diverses,fruit de l’estima per als seus deixebles i de la passió per la docència escolar.La feina dels Tutors de Classe, és el viu retrat de la dedicació i la motivació,cosa que mereix l’aplaudiment col•lectiu de cada comunitat educativa catalana. *Un taller de Biblioteca escolar tant de l’Alumne (BEA) com del Mestre (BEM) va ser “La Premsa a l’Escola”.A tal finalitat el Consell Escolar m’autoritza la creació del Club Amics de l’Eco (CAE) a la mateixa Biblioteca Escolar,L’Eco de Sitges és el Setmanari responsable.Una Junta del CAE,integrada per escolars,setmana rere setmana,previs debats sobre Sitges i des de Sitges,publicaran articles d’opinió a la secció “La premsa a l’Escola”,articles periodístics que les seves famílies retallaran i penjaran als seus domicils,ja que el Club Amics de l’Eco practica la immersió lingüística. *Va tractar-se d’un acte força novedós,a la Vila de Sitges,ja que tant des de l’equip directiu o l’AMPA s’hi feien activitats culturals, literàries, artístiques o esportives.El fet del Club Amics de l’Eco va ser promoure la recerca en català entre els escolars de l’Educació General Bàsica (EGB) (1991-1998.No cal dir-ne,que calia cal felicitar per la iniciativa el Mestre,fundador del Club Amics de l’Eco, molt especialment, i que l CAE haria de seguir endavant,ja que era un altre signe que retrata les magnífiques iniciatives sorgides per part dels mestres-tutors. *M’enorgulleix.clar i sitgetà,fer memòria del fet que a la nostra Escola Esteve Barrachina es promovia durant vuit anys la participació en el Club Amics de l’Eco, com a ressò de la Premsa a l’Escola,Es va aconseguir una bona implantació de l’ensenyament en català, a més de l’estima per la immersió lingüística entre les famíliessitgetanes. *El fundador del Club Amics de l’Eco,en Froilan Franco,va rebre de la Comissió Muncipal de Govern el 28 d’abril de 1995 un guardó per la creació del Club Amics de l’Eco La Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes.L’Escola Pública Esteve Barrachina ha romàs oberta a la ciutadania i la comunitat educativa del centre sitgetà de bat a bat per ressucitar el Club Amics de l’Eco,en aquest Any Històric-2014,en què el,Setmanari fa 129 anys de vida (1886-2014). Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Abril-2014:Cent anys de la Mancomunitat de Catalunya.

Abril-2014:Cent anys de la Mancomunitat de Catalunya 1914-1925 (I) La Mancomunitat de Catalunya va ser una Institució activa entre 1914 i 1925 que va agrupar les quatre Diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. *Tot i que havia de tenir Funcions purament administratives, i les seves Competències no anaven més enllà de les de les Diputacions Provincials, va adquirir una gran importància social i política:és a dir, representava el -primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la Personalitat i de la Unitat territorial de Catalunya des de l’any 1714 del segle XVIII. *Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1923), Militants tots dos de la Lliga Regionalista catalana i ben aviat es va convertir en un Ens Bàsic que va contribuir a modernitzar el país català. Una de les màximes de l’Enric Prat de la Riba va ser: «Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva Escola, la seva Biblioteca, el seu Telèfon i la seva Carretera». Després del cop d'Estat del General Primo de Rivera, serà l’Alfons Sala qui la va presidir entre 1923 i 1925. *En general,la Mancomunitat de Catalunya va dur a terme una important -Tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència, cultura i sanitat-. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.Ara bé,no oblidem pas que la Mancomunitat de Catalunya,desfeta pel General Primo de Rivera i per la recuperació democràtica de la República Catalana va aconseguir el primer Estatut d'Autonomia català.El camí envers al Cementiri de Montjuïc de Barcelona passa per davant del Monument Funerari de l’Enric Prat de la Riba, primer President de la Mancomunitat de Catalunya, a principis del segle XX passat. *Un pagès del Gran Penedès, m’en parlava no fa gaires dies de la “Gran feina de Comunicacions, Carreteres, Trens i Telèfons amb els quals la Mancomunitat de Catalunya havia dotat la comarca de l’Anoia.Records de l’Enric Prat de la Riba, Impulsor d'escoles, Hospitals, Ferrocarrils, Biblioteques, des de “Pompeu Fabra fins al mateix Observatori Fabra”.Al segle XXI, quan Catalunya, amb tot el dret, aspira a Altes cotes de llibertat, trobem a faltar l'Esforç per les realitats tangibles i pràctiques de la Mancomunitat de Catalunya, dirigides al dia a dia de la Societat civil, a part de la Sobirania, es dediqui més a millorar directament la difícil vida de gran part de la Ciutadania catalana. I tant que no podem deixar passar el primer Centenari de la Fundació de la Mancomunitat de Catalunya.Clar i català,les actuals Institucions dels Països Catalans haurien de recordar aquells Patricis catalans que van crear el -Ferment de l’actual Catalunya-. No,mai no podem pas oblidar-nos-en de la Mancomunitat de Catalunya. Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

L'Estat espanyol envers les llengües no espanyoles

L'estructura política de l’Estat espanyol sembla que no en pot tenir aturador quant al tractament a ultrança de les llengües no espnyoles.Talment fa la impressió que en tingui escrit al seu ADN el monolingüisme. A part de tot l'entramat muntat a les Illes Balears i Pitiüses, a la Franja de Ponent, i al País Valencià, en què l'actuació del Govern central porta a negar la unitat lingüística i arraconar al màxim l'ús públic del català,per exemple, l'atac ha tocat de nou a la -Immersió Lingüística- a les Escoles catalanes que depenen de la Generalitat de Catalunya. *Primerament, les cinc famílies que van impugnar la -immersió lingüística- no són innocents,no són unes famílies preocupades per l'Educació dels seus fills i de les seves filles, estan preocupades en com “ Perjudicar la Llengua i la Cultura de la terra que els ha acollit o on han viscut sempre.No n’hi ha cap possibilitat de diàleg ni de negociació amb algú que porta al Tribunal el Sistema Educatiu per motiu d'imposar la Cultura que ells consideren superior per_-Dret de Conquesta-. *Els mestres i les mestres hem aconseguit durant els darrers temps un petit/gran miracle: “Apropar el català a milers d'alumnes que haurien estat aliens la resta de la seva vida. Hem aconseguit que en molts indrets dels Països Catalans la “Llengua pròpia de Comunicació” entre un alumne paquistanès i un de romanès ,sigui la pròpia del poble on viu, la catalana. *Mentre al País Valencià es carreguen més de 120 línies educatives en català, i es neguen a atendre la demanda de 80.000 que voldrien l'Educació dels seus fills en la Llengua Vernàcula, a Catalunya juguen amb foc contra un Sistema Educatiu que ha funcionat i que ha aconseguit coses exemplars.Maltractadors de raons de llengües, que no tinguin perdó mai , tot i parafresant en Lluís Llach tot i jugant amb la metàfora de la vida de les llengües.Déu n’hi dó!

Un exemple d'Estils Literaris en Català.

Hom us podria explicar un acudit d’aquells típics que diuen que “estan en una reunió d’escola una “extremenya”, una “valenciana”, i una “catalana” -en tractar-se de fets reals cal canviar les identitats, perdó, regionalitats, per tal de què ningú s’hi senti al.ludit, tot i que la -catalana és real-,quan de cop i volta aquestes s’alcen com a defensores i abanderades del Ministre d’Ensenyament Eduard Wert, decidides a dinamitar sigui com sigui i pesi a qui li pesi, - la immersió lingüística de l’escola catalana- que durant anys ha donat un bon resultat acadèmic a Catalunya, per cert, experiència que segur que pot corroborar la Protagonista Catalana de l’acudit -entenent per catalana que va néixer, créixer, educar-se, reproduir-se.... a Catalunya-. *O potser podria explicar-vos un conte que començaria així: Hi havia una vegada una tranquil.la i petita escola d’un tranquil i agradable barri de Barcelona on els nens hi anaven feliços i sense prejudicis, i, on la llengua castellana era l’idioma utilitzat en gairebé el 98% de les converses que aquests indefensos infants tenien dins i fora de l’Escola pública, sense que aquest fet hagués comportat cap problema més greu que -alguns suspensos en l’Assignatura de Llengua catalana i alguns Accents una mica dubtosos, que auguro que dins d’uns anys els hi podran suposar un petit problema, però res que no es pugui solucionar amb un bon nivell d’Alemany i d’Anglès, en presentar-se en una entrevista de feina a Catalunya…! *Però el més trist de tot és que no es tracta ni d’un acudit ni d’un conte, sinó que és una realitat pura i dura que des de fa ja uns mesos s’està vivint en moltes Escoles Catalanes, i que ara, tot i que potser era una Crònica anunciada, ens toca viure-hi. Tots aquests protagonistes, viuen a Barcelona, alguns hi han nascut i estudiat, altres s’han casat amb catalans o hi han vingut per voluntat pròpia i laboral. *Però tots hi han tingut els seus fills o els han escolaritzat aquí, triant una escola pivada concertada -ara dubto que sigui per convicció, sinó més aviat per ”obligació” o “eficiència” económica-. En definitiva, tots hi viuen sense que ningú els obligui a fer-lo. En definitiva, tan mal lloc no deu ser Catalunya quan se sap que els pares sempre busquen el millor per als seus fills…!

El castellà a la República catalana (2014)

Durant els darrers dies s'ha incentivat el debat sobre l'oficialitat del castellà en el marc de la Catalunya independent,Els republicans es mostren partidaris de la cooficialitat del castellà,ara bé han anat sortint veus de tots colors, molt especialment a la premsa digital. *El director de Vilaweb s'hi mostrava radicalment contrari,fent-ne esment al fet que no volia una Catalunya a la ucraïniana, com pregonen els socialistes, que des de Madrid estant ja assumeixen una Catalunya espanyolitzada seguint el model de la Ucraïna prorussa. *El director de Vilaweb es mostra aguerrit en la defensa d'un model català que va des del lingüístic a l'estil laboral, i es mostra contrari a una independència que no canviï res i que en deixi ancorats els catalans en una permanent espanyolització. *D'altra banda hom defensa la postura dels republicans tot i afirmant que és un necessari debat, entre altres coses perquè són molts els i les castellanoparlants que donaran suport al procés d'independència dels Països Catalans. A les manifestacions independentistes se sent parlar castellà abastament. També perquè s'ha de poder parlar de tots els temes en la construcció d'aquest futur Estat Català. *Força catalans creuen que cal seguir el model d’Andorra on hi ha la protecció de la llengua feble, afeblida, que curiosament és la de la terra. Això no vol dir cap tipus de discriminació o postergació dels ciutadans que parlaran castellà en una futura República catalana. No hem d'actuar, ni molt menys, tal com han fet i fan els espanyols que promouen el genocidi cultural i lingüístic en molts indrets dels Països Catalans. *A la Vall d'Aran,creuen que el català no hauria de ser oficial,ja que l'aranès-occità és la llengua pròpia del territori.El català tindrà el seu ús al carrer, serà conreat per molta gent, però la llengua natural d'Aran és la nadiva de la seva gent, no cap altra. *El coneixement del castellà està garantit completament a Catalunya. *Els nois i les noies catalans i catalanes aprenen l'espanyol per moltes vies. *L'oficialitat seria el suïcidi lingüístic de nou. *La llengua pròpia i única de Catalunya com n’ és l'aranès-occità a la Vall Aran.En cap moment defensaria una persecució lingüística anticastellà a l'estil que fan els espanyols contra el català, per suposat. *El castellà és llengua de molts ciutadans dels Països Catalans, però no és la Llengua dels Països Catalans des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó.

Catalunya versus Euskal-Herria.

Me’n recordo que enllà pels anys 1980 del segle XX ,sent docent a Mungia (Viscaia) hi vaig sentir un comentari socialista:“Ens preocupa més la recuperació inguïstica i cultural de Catalunya que les bombes col.locades a Euskal-Herria”.Aquesta majúscula aberració sembla que n’hi hagi estat el “Dogma” de fer de la política española l’actual contaminació de la intel.lectualitat castellana.Dissortadament,un altre fet lamentable al segle XXI,que segueix implacable dels estaments espanyols va ser la persecució contra la llengua catalana. *De nou,en rep la llengua pròpia dels Països Catalans,a causa de la demanda de famílies,que exigeixen l’escolarització en llengua castellana dels seus fills.No el fan amb criteris acadèmics,sinó amb l’afany d’arraconar,-mitjançant la Llei- la llengua del territori que els ha acollit. *La persecució lingüística és implacable, obsessiva i irracional. En primer lloc ,s'inventen una llengua per a la parla de la Franja de Ponent.El Lapao.A les Balears i les Pitiüses s’ imposa la “Llei contra el català”,que ha superat tots els límits i ha rebut un fortíssim rebuig de la comunitat educativa,.Al País Valencià hom pretén liquidar més d'un centenar de línies en català al Sistema Educatiu Públic.No té cap importancia,que més de 80.000 famílies demanin l'escolarització dels seus fills i de les seues filles amb la llengua d'Ausiàs, la que narrava el Tirant. *Sortosament la Llengua catalana és la que sense Estat català,més parlada a Europa,la que té una Literatura més pròspera que l’apropa a les Llengües Europees més pròsperes i a més la que compta amb una “Més alta fidelitat lingüística”. *La Immersió Lingüística que practica el Sistema Educatiu Català arreu dels Països Catalans amb una gran majoria de ciutadans que encara no l’han rebutjada (sic i resic).Una majoria de ciutadans castellanoparlants,que pertot arreu dels Països Catalans,va aceptar la Llengua Catalana com a llengua vehicular.

El vilanoví en Víctor Balaguer amb Sitges

Sent alcalde de Sitges en Josep Vidal i Martí,exalumne del mestre públic i sitgetà, en Joan Tarrida i Tardà,a més de la transformació urbanística que va fer amb l’enrunament del Castell medieval per tal de construir la Casa Consistorial de la Vila,en l’àmbit cultural passa a la Història Local com a el promotor d’una Biblioteca municipal l’any 1886. *President de la Junta Local d’Instrucció Pública,sobre el Reial Decret de Llibertat d’Ensenyament,de 5/II/1886 pel qual es declara en vigor els Decrets de 27/VII/1875 i el de 29/IX/1874,bo i derogant la legislació de 1885,doncs,que allò que molt contribueix al millorament i engrandiment de la Cultura a Sitges és una Biblioteca municipal. *El Diputat encara persisteix en la seva idea de donar a la Vila de Sitges els volums per duplicat (sic),ja existents a la Biblioteca-Museu de la seva titularitat a Vianova.Només insinuar-lo a en Víctor Balaguer, la idea de l’Ajuntament de crear una Biblioteca municipal,de sobte es va apressurar,no només a reiterar l’oferta de la tramesa ,sinó que,a hores d’ara,ja n’està disposat a remetre’s`-hi algunes capses de llibres,tot podent assegurar-ne que ja és un fet l’existència d’una Biblioteca popular municipal i no pas sense cap fonament,sinó amb la base d’alguns centenars (sic) de volums,com poques poblacions de la importància de Sitges els hi hagin tingut en el seu inici-. *Davant aquesta explicació del President de la Junta Local d’Instrucció Pública,tots els membres-vocals presents,per unanimitat acorden que consti en Acta la “nostra més cordial aprovació” al procediment de l’Ajuntament de Sitges en crear la Biblioteca popular municipal,sota l’excel.lent protecció i els ajuts de l’eminent literat,en Víctor Balaguer i Cirera,tanmateix Diputat en Corts pel Districte de Vilanova i la Geltrú-. I,un cop publicat l’Eco de Sitges l’1 de març de 1886 per l’il.lustre patrici sitgetà,en Josep Soler i Cartró,amb el recolzament de l’Inspector municipal de Sanitat,en Gaietà Benaprès i Mestre,d’en Bonaventura Julià i Massó i del mateix alcalde,en Josep Vidal i Martí,amb data de 28/Abril/1886,la Junta Local d’Instrucció Pública,presidida per en Josep Vidal expressa l’agraïment envers en Víctor Balaguer,qui des del Ministeri de Foment a Madrid ja hi havia enviat una magnífica col.lecció de làmines de Calcografia nacional per al guarniment de la Biblioteca popular municipal,a més de l’aprenentatge del veïnat que els hi examinarà detingudament-. Finalment,el maig-1886,un cop més reunida la Junta Local d’Instrucció Pública a la Casa Consistorial,en Josep Vidal anuncia,solemnement,que un cop iniciada la Biblioteca popular municipal,ara ja comptem amb la generosa oferta d’un bon nombre de volums donats per diversos personatges importants de Sitges-.Tot i destacant-ne que el Consistori municipal ja en té aprovat el Reglament de Règim Intern per tal de regir aquesta important Institució de la Vila,així com,també,el nomenament de Bibliotecari en favor del Tinent d’Alcalde-1,en Gaietà Benaprès i Mestre,membre de la Junta Local d’I.P.-.Que la inauguració oficial serà durant el mes d’agost-1886-. Clar i sitgetà que en Víctor Balaguer i Cirera,mercès al seu agraïment com a Diputat en Corts per Vilanova i la Geltrú,sempre hi era a punt per un Sitges cultural-.A la Sala de Juntes de l’Ajuntament de la Vila,hi consta públicament com a Fill adoptiu de Sitges-La solució la dóna la celebració del Centenari de la seva mort a Vilanova i la Geltrú..Estudiosos vilanovins així com sitgetans ens en fan una crida a la generositat-.L’agraïment és la memòria del cor,sitgetans!-.