El Mestre i els Alumnes a Catalunya (2014)

Encara n’hi ha mestres que arriben a classe i obrin la pàgina del llibre i aleshores conviden els alumnes a obrir la mateixa pàgina. *N’hi ha que pensen que no els cal ni això.El tenen tot al cap, tot absolutament. I no els cal sinó anar buidant allò que saben. Encara n’hi ha que els agrada improvisar, els agrada improvisar tant que s’arrisquen a no programar res, res de res, perquè no interferesca en el seu Art improvisatori.. *Com podem saber si els mestres programem el millor per als alumnes? Com podem saber que allò que programen és el millor que oferiran?, Com podem ajudar-los a completar una Programació d’interés, exigent, culta, que posi l’inici de cada classe en un indiscutible repte per l’ensenyament? *Els mestres parlen poc de Programació, o en parlen per maleir quant de temps hi han de dedicar, un temps que consideren perdut i, per tant, acaben no dedicant-se. Potser si plantejarem la Programació-planificació com el guió per no perdre mai de vista que ofereix el millor als seus alumnes, com l’eina que evita d’extraviar-se en banalitats o activitats de poc calat intel•lectual, els mestres, sobretot els mestres preocupats de la bona Educació, no malparlarien gratuïtament. *De cop podem adobar-nos de la incompetència pròpia, o de la pobresa de la nostra oferta intel•lectual, amb l’excusa que això de les Programacions o les planificació són una de les feines més feixugues, constrenyidores que alguns han interpretat com la falca perfecta a la seva creativitat i ofici. Res més lluny, però !. *La reflexió no té res a veure amb les Programacions burocràtiques, inútils i mediocres que pretén l’administració, quan vol obligar els mestres a una paperassa avorrida, buida d’allò que ha de ser l’Educació.I ara, un altre repte, afegit a la pregunta de l’inici: i les programacions grupals, en equip? *Avui que faràs de la història, i tindrà res a veure amb la ciència, amb la matemàtica, amb el present que viuen, com lligaran què els preocupa amb allò que aprenen? Com aprendran a resoldre problemes, sense l’avidesa de conèixer, de saber sobre la llengua i què l’amenaça? De quina cosa parlem els mestres, quan en parlem?

Santiago Rusiñol,l'Art com a sacerdoci

Santiago Rusiñol, l’art com a sacerdoci Tot i que s’inaugurà com a museu l’any 1933, el Cau Ferrat existeix des de finals del segle XIX, quan Santiago Rusiñol, el seu creador, adquirí dues cases de pescadors que s’aixecaven en aquest lloc i les convertí en un nou edifici que li serví alhora de taller i habitatge, i en el qual conservà les seves col·leccions artístiques. Pintor, narrador, col·leccionista, viatger incansable i curiós impenitent, agitador cultural, dramaturg d’èxit, arqueòleg aficionat, periodista i, per damunt de tot, capdavanter del moviment modernista, Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) fou un personatge intel·lectualment polièdric i vitalment apassionat. Un personatge que concebia l’art com un sacerdoci i l’artista com l’escollit predestinat al sacrifici de viure del seu ideal fins a les últimes conseqüències. De Sitges estant, Rusiñol va difondre la teoria de l’Art Total, de l’art entès com una nova religió. La celebració de les Festes Modernistes (1892-1899), l’edificació del mateix Cau Ferrat (1893-1894) i la inauguració del monument a El Greco (1898) convertiren Sitges en la Meca del Modernisme i Rusiñol en el summe pontífex d’aquest nou moviment artístic i cultural.

L'Etapa Contemporània a Catalunya (1979-2006)

Ni Catalunya ni els catalans,en l'Etapa Contemporània,mai no van fer servir l'Argument dels "Drets Històrics" fins ara.No el van fer en la redacció de l'Estatut de l'any 1979,no el van fer en la redacció de l'Estatut de l'any 2006,ni tampoc no s'està fent ara,en el Procés de Transició Nacional. *Renunciar,de franc,als Drets Històrics de Catalunya ha estat un error estratègic, però els que han comandat el Catalanisme Polític en les últimes dècades l'han volgut així. Què hi farem...! *El que molesta de veritat -no és que els catalans obvien els Drets Històrics, sinó que -els contraris al Procés de Transició Nacional- s'escudin amb el pretext de la Constitució espanyola.Perquè, què és la Constitució espanyola sinó un dret històric? I això no val...!.De Drets Històrics, o en tenim tots o no en tenim ningú. *Deia en Francesc Ferrer i Gironès que “Catalunya és l'ens juridicopolític que té els Drets Històrics més clars i més definits.Ningú com Catalunya pot disposar de Constitucions escrites i votades que han estat proclamades, impreses i observades. I que aquestes Constitucions atorguen als catalans els Drets Històrics en determinades competències,les quals, des de l'origen de l'Estat Català, mai ningú no els va eliminar,"A part del cas de 1714, que s'hagué de fer per violència i en contra de la voluntat dels catalans”.L'última compilació de les Constitucions Catalanes,va ser eliminada pel Dret de Conquesta. *Aquesta és la pregunta:Per què ha de tenir Validesa Històrica la Constitució Espanyola del 1978 i no n'han de tenir les Constitucions del Principat de Catalunya, -abolides per la força de les armes pel Decret del 1715 dictat pel rei Felip IV d'Aragó i V de Castella, després d'una derrota militar?. *I si les Constitucions Catalanes no són un Dret Històric, el Dret de Conquesta sí que n'és?. En què quedem...?.N'hi ha una Disposició Addicional, la primera, de la Constitució espanyola, que diu: “La Constitución Espanyola ampara y respeta los Derechos Históricos de los territorios forales”. *També s'hi ha d'incloure els Drets Històrics de Catalunya: “Tenim l'obligació d'exigir-los-en i reivindicar-los-en”.Visca Catalunya!

Totes tenen un nexe en comú:Vinyet

!Es diuen Vinyet, un nom originari de Sitges. Ahir, Vinyets d’arreu es van trobar a les terrasses del Palau Maricel en la recepció oficial que, sota el nom Em dic Vinyet, un nom de Sitges, els ret l’Alcalde des de fa 3 anys coincidint amb la Festivitat de la Mare de Déu del Vinyet. L’Alcalde pretén d’aquesta manera “retre un petit homenatge a totes les dones que tenen aquest nom femení, originari de Sitges i que porten el nom de Sitges arreu del món convertint-se així en ambaixadores de la vila”. Durant l’acte totes les Vinyet van poder escriure el seu desig i llençar-lo alhora al món amb un globus blanc. També van signar el llibre d’honor de les Vinyet que, d’aquesta manera es tanca després de tres anys i serà dipositat a l’Arxiu Històric on tothom que ho vulgui el podrà consultar. En finalitzar la recepció, les assistents es van endur un petit recordatori que era una galeta amb l’estampa de la Verge del Vinyet feta per la sitgetana Carmen Sunyé. L’acte Em dic Vinyet, un nom de Sitges se celebra des de l’any 2012. El primer any, la trobada va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament i l’any passat es va organitzar als jardins del Museu Romàntic. Segons les darreres dades publicades per l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any que més vegades s’ha posat el nom de Vinyet des de l’any 1997 és el 2011 quan se’n van registrar 60. Durant tot el mes d’agost la galeria Àgora 3 de Sitges ofereix una exposició dedicada a retrats de dones de Sitges que es diuen Vinyet. El pintor, Josep Veciana, és l’autor de la mostra Vinyets de Sitges, que aplega una trentena de retrats, d’estil pop art, que repassen les cares d’àvies, mares i filles que responen a un dels noms més sitgetans.

Trajectòria de l'Escola,vista des d'una Perspectiva Local

Com a estudiós de la “Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges,vista des d’una Perspectiva local (1775 – 2010)”,desitjo que l’actual AMPA del centre escolar m’informés sobre els membres de la seva Junta Directiva (2004- 2010) amb la finalitat de llistar-los al costat dels de la Junta Directiva dels anys anteriors (1957-2003). *Les mares i els pares de l’Escola Pública Esteve Barrachina,primer quan només existia de jure i de facto l’Escola Concentrada Miquel Utrillo i Morlius (1975-1978) amb dos edificis per tal de donar cabuda a la Segona Etapa d’EGB,la de Canyelles i els alumnes de Vallcarca,i després quan ja només actua l’AMPA de l’actual CEIP Esteve Barrachina (1979-2010,han estat “pioners a Sitges” i “nats col.laboradors” per una Escola Pública,on la llengua catalana,la música i l’Educació Física,presionant les institucions i pagant amb els seus diners van fer “Escola de primera categoria” i una “Escola de Pares”-. *Van ésser anys escolars de molta emprenta,quan les famílies sitgetanes enviaven els seus fills,paral.lelament,a l’Escola pública i a l’Escola Pia,foça ben conceptuades les dues en aquells moments. De l’actual AMPA com a professional docent i mestre que va ser durant 16 anys al CEIP Esteve Barrachina,n’espero que “ja” comencin a preparar i organitzar les Noces d’Or del CEIP Esteve Barrachina (1960-2010) en un Pla d’Excel.lència l’any 2010.Ja m’agradaria que l’AMPA,sempre davantera i pionera,presentés en col.laboració amb l’Equip Directiu i el Claustre de Professors i la Regidoria Municipal d’Educació,quel com tan meravellós com una mena de Congrés o de Fòrum amb aquest Lema: “El CEIP Esteve Barrachina: la república dels petits ciutadans”.

Maria Ossó i Massip,àlies la Rosa Sensat sitgetana

Els Plans d’Estudi de Magisteri tenen un caràcter prioritàriament -político-doctrinal- d’acord amb la Ideologia del Nacional-catolicisme,escassament cultural i gens professionala la dècada 1940-50. *Aquest d’Ensenyament és substituït -de mica en mica- per un model d’Ensenyament Tecnocràtic,arran de l’ascens al Poder dels sectors neocapitalistes que tracten de racionalitzar i de modernitzar el Sistema Escolar.Malgrat el desolador Panorama de la negra nit del règim dictatorial a Sitges,cal destacar la meritòria resistència de molts Mestres que,individualment i col.lectiva ,a l’escola pública sitgetana,mantenien la flama de la Renovació pedagògica de l’Escola democràtica i sitgetano-catalana. *En aquest sentit,cal esmentar la tasca de la mestra Maria Montserrat Ossó i Massip ,àlies la “Rosa Sensat sitgetana”,qui entre altres actuacions,recupera la -Tradició de les Idees Republicanes-.L’infant sitgetà no és un adult en miniatura i adquireix un estatus com a grup social.La infància ja no és una qüestió domèstica,sinó un assumpte muncipal i estatal que es va incorporant a les Constitucions,als Programes i als Pressupostos nacionals. *Procés d’escolarització dels infants:a)Escola bressol.b)Ensenyament primari,secundari i superior.Mentrestant l’Església Catòlica i l’Estat espanyol pugnen pel Control de l’Ensenyament públic sene aturar-se fins al segle XXI.L’Escola pública, propietat i finançada pel municipi sitgetà i l’Estat espanyol primer i per la Generalitat de Catalunya a patir de l’any 1978. *L’Escola Privada-confessional a Sitges,és l’escola d’orientació catòlica o altres religions reconegudes a la Vila.Les MM Concepcionistes,els Germans Maristes,Les MM Mercedàries,l’Escola Pia i les Escoles Dominicals,com ara la de la Isabel Julià. L’Escola particular té un doble perfil Escola particular “subvencionada”,de propietat i administració privada,de finançament segons alumnes matriculats com ara el *Col.legi Ntra Sra del Vinyet del Mestre Caballero al C/ Major.*Col.legi Sant Josep d’en Magí Casanova al C/ Bonaire. *Centre de la Confraderia de Sant Telm,amb els fills dels consocis. *Col.legis dels Capellans de la Parròquia,que l’Ajuntament de Sitges hi trobava una Solució tant acadèmica com social per a la Vila de Sitges.. *Les Escoles Dominicals o clases per a les Persones Adultes,les mares de família i les dones treballadores,totalment gratuïtes.A Sitges va existir la creada per la vídua Isabel Julià.Eren classes de 10 a 12 del matí per a majors de 14 anys,que desitjaven aprendre la lectura,escriptura,aritmètica i els principis de la Moral.També s’impatia Gramàtica Castellana,Tenidoria de Llibres,Dibuix Natural i un curs industrial complet per mitjà del qual s’ensenyava l’Aritmètica,Algebra i Geometria,Física i Mecànica-.Es tractava d’instruir les persones adultes en establiments de lliçons de nit o dels diumenges,la instrucció dels quals havia estat descuidada,o si volien aprendre molt més del que ja sabien.

Rosa Sensat i Vilà encara en l'actual societat...!

Com a consoci i alumne de l’Associació de Mestres –Rosa Sensat- de Barcelona (1976) un cop que n’arribo de Mungia (Viscaia),festes diverses Escoles d’Estiu els 15 primers dies de juliol,mai no podré oblidar-me d’una de les Pedagogues Catalanes més importants del segle XX. *L’any 1923,la Rosa Sensat i Vilà va publicar un llibre força singular i innovador -Les Ciències en la vida de la llar-, que en el Pròleg recordava el paper que la dona havia tingut en altres èpoques i continuava exposant els avenços femenins en el moment actual, que no sempre eren compresos o compartits per tota la societat. El gruix de la Introducció,però, el reservava a l'Exposició del paper que la –Dona moderna- havia de tenir en els temps moderns i,per tant al tipus d'Educació que en necessitava. *La lectura d'uns fragments ens aclarirà els principals arguments i conclusions. En rimer lloc que la dona ha lluitat, i lluita encara coratjosament, tenaç i ardida, per les seves reivindicacions. Fa molt bé. És molt digne i força lloable defensar i reclamar els drets que hom creu tenir. *Potser la inferioritat en què tants segles ha viscut (sic i resic),l’ ha portada a la lluita com a conseqüent reacció a tota opressió i esclavatge, estridències i exageracions lamentables. No pas per elles, sinó perquè és de justícia, un dia l'un, un dia l'altre, aniran conquerint tots els seus drets. *L’any 2014 la dona ha tingut ocasió de demostrar amb fets la seva aptitud per a totes les professions i polítiques i el tremp del seu caràcter; i això li ha valgut un gran avenç en el camí de les Concessions.Té accés a les carreres lliberals; pot lluir la toga de doctor; practica la Medicina; la Universitat i les Acadèmies li obren les portes oferint-li llocs en lliure concurrència amb l'home. *En la majoria dels pobles se li ha concedit el vot, i pot assolir els escons de la Representació del País. En aquest punt les coses, sociòlegs i estatistes resten consirosos i perplexos. ¿Pot una societat basada en la justícia negar a la dona la igualtat que reclama com a membre de la gran família humana? Per altra part ¿no contribuirà aquesta concessió a allunyar-la de la seva llar? I ¿pot consentir, una societat conservadora i curosa del seu perfeccionament, la destrucció de la família, primera cèl•lula social?

Història de l'Escola Esteve Barracchina (1957-2010)

“Història de l’Escola Pública Esteve Barrachina (1957-2010)” Vist el Panorama de crisi -econòmica i d’idees- que corren pels Ajuntaments catalans, només queden les -Iniciatives com la de Puigmoltó-, d’Entitats privades o Persones a nivell individual que s’hi vulguin implicar tant econòmicament com emocionalment. Potser vosaltres que coneixeu molt el municipi sitgetà, a Sitges, trobaríeu alguna Entitat o algun Mecenes -disposat a fer el pas i la petita inversió que requereix-. Ep!! Si us interessa, us puc passar els números més concrets del Cost -que suposaria la publicació de la Història de l’Escola Publica Esteve Barrachina (1958-2010)-.També potser la mateixa Escola E.Barrachina amb aportacions d’alumnes i antics alumnes podria ser una veritable i autèntica solució. Espero que aquest any 2014 ens porti millores en tots els sentits i que aquest Llibre escolar pugui ser una autèntica realitat. Un dia passarem a veure-us a casa vostra. Una abraçada ben forta per a tu i la teva dona. Eulàlia. 23 Gener 2014 Benvolgut mestre Froilan, Tal com et vaig dir i perquè et Serveixi d’Orientació, et passo els Costos que vam mirar per a la publicació de l’Escola de Puigmoltó. *50 llibres: 10’28 Euros/unitat + IVA *40 llibres: 10’70 Euros/unitat + IVA *30 llibres: 12’50 Euros/unitat + IVA *20 llibres: 13’00 Euros/unitat + IVA Em sap molt greu haver de dir-te -que no podré Coordinar la correcció del teu llibre sobre l’Escola Barrachina de Sitges-, doncs és una feina que requereix molt de temps i dedicació que actualment no en tinc. La cura dels meus fills, de la meva mare, ja gran, i la feina a l’IEC a Barcelona, fan que no disposi de temps per a corregir. Podria localitzar alguns Correctors que el farien, però aleshores tindria un Cost Addicional als números que t’he donat, ja que acostuma a ser difícil trobar algú que ho faci de manera altruista.Repeteixo que em sap molt de greu però no veig possible poder fer aquesta feina. Espero que trobis alguna alternativa -la idea de comentar-ho a la mateixa escola seria una opció a tenir en compte-, tot i que ja saps que pots comptar amb la meva ajuda puntual per quan us faci falta.Salutacions i una abraçada per a tu.

Catalonha deurà pagar 6000 éuros a cada escolan...!

La Generalitat de Catalonha deurà pagar 6000 èuros a cada escolan qu’ane dins un centre privat per estudiar en espanhòl *Intra en vigor una lei de l’educacion que met en perilh l’immersion en occitan dins las escòlas d’Aran *Lo ministre espanhòl de l’educacion a fach un decret per que lo govèrn de Catalonha pague 6057 èuros a cada escolan que vòlga far los estudis solament en espanhòl dins una escòla privada. Dins aquel sens, Wert declarèt arunan que “cal preservar l’espanhòl dins las comunautats autonòmas qu’an de lengas cooficialas”, en tot presentar una lei per reformar l’educacion, e refusada pels ensenhaires araneses e catalans. *Fa justament qualques jorns que lo Conselh d’Estat espanhòl reclamava a Wert de reconsiderar lo decret sus l’escolarizacion en espanhòl en de centres privats. *La Generalitat de Catalonha a dich qu’aquela decision es improvisada. Remembra justament lo jutjament del Conselh d’Estat e crei que la posicion del ministèri “fa evident que se coneis pas la realitat del país” e l’usatge de las lengas.

Com era Sitges l'Any 1700

A començaments del segle XVIII, Sitges era un poble d’aproximadament 1.600 habitants, majoritàriament pagesos i mariners, que desprès de la Guerra de Successió, encarava un període de creixement demogràfic. Físicament estava dividit en dues parts. La part alta comprenia el castell (avui Ajuntament), l’església, l’hospital i les cases del carrer d’en Bosc, envoltat tot per la muralla medieval amb tres torres, una al Baluard, una altra al capdamunt del carrer Major (la torre de les Hores) i la tercera a la Torreta. La part baixa estava formada per les cases del carrer Major amb els carrers que hi desembocaven ; el carrer Nou, el d’en Tacó, el de la Carreta, el dit avui de Pau Barrabeig i el de l’Aigua. Era l’anomenat Raval, envoltat també per una muralla bastant menys consistent que l’anterior, que passava pel carrer d’Àngel Vidal (anomenat antigament com el carrer de la Muralla) i pel carrer de Mn. Fèlix Clarà baixava cap a can Falç i després seguia per la Ribera fins al Baluard. Quina participació va tenir en la Guerra de Successió Sitges no hi va tenir cap paper destacat ni cap protagonisme respecte a la resta de pobles de Catalunya pel que fa a la seva història. La vila va anar seguint simplement el curs dels esdeveniments i son alguns fets aïllats els que tocaren de prop la població, i que podem detallar gràcies a les anotacions en el Llibre del Consell. L’any 1701 Sitges va notar l’Arribada Reial a Barcelona, perquè el 18 de setembre va rebre una notificació del Veguer, manant que s’enviessin 30 matalassos, 20 parells de llençols i 16 parells de coixineres “per lo trànsit que sa majestat (Déu lo guarde) ha de fer a la vila de Martorell”. Durant el pas de l’armada aliada per davant de Sitges, la vila va prendre precaucions. En el consell es decidí que “com [que] saben molt bé que l’armada enemiga del rei nostre senyor (Déu lo guarde) se troba davant la present vila, es tanquessin tots els portals” acceptat [exceptuat] lo portal del carrer de l’Aigua i un altre portal a la mar, i que als dos portals que quedaran oberts s’hi pòsien guardes”, i que “cada nit vage la ronda”. El 1706, que hi hagué l’atac fracassat de Felip V, el Consell decidí “que es traguen los dos canons de bronzo de la vila d’allí on són i se transporten per dit efecte allí on més convingue. Ja el 1713, amb l’arribada dels felipistes a Sitges, el 9 de juliol, es volgué recuperar “los canons de bronzo que foren aportats en Tarragona”. Dos ja havien estat fosos, però el governador de Tarragona va prometre tornar el gros, “sols [que] la vila li enviàs... una barca a Tarragona per lo seu transport de família i alhages a Barcelona” . Tanmateix, l’incident més greu que posà en perill la vila fou el mes de juny de 1714. Una de les partides armades, comandades pel Marqués de Poal, es va apoderar de Vilafranca i Vilanova, i els borbònics van enviar, per reconquerir-les, 200 soldats d’infanteria i 500 a cavall. Aquests soldats van passar per Sitges i van seguir cap a Vilanova, però el Marquès de Poal els va fer fugir cap a Cubelles. L’endemà d’aquesta victòria, amb el camp lliure, Poal es va dirigir a Sitges. Va ocupar fàcilment la vila baixa i després va assetjar l’alta. Fins i tot va conquerir dues de les torres de la muralla medieval. Els borbònics resistiren, insistint en l’atac, a punt de rendir-se quan van rebre una columna castellana de 2.000 homes. Poal va haver d’abandonar el setge. Com a càstig per aquests fets, els borbònics van agafar diferents persones importants de Vilanova i de Sitges, imposant-los una multa de 3.515 dobles, sota pena, si no pagaven en vuit dies, de fer penjar els presoners i passar les dues viles a sang i foc. Tampoc no faltaren altres abusos dels invasors. Així, el llibre d’actes explica que “dies atràs la vila hagué de pagar a un tinent coronel, per l’amenaça de crema, saqueig i deshonra, set-centes quaranta-sis lliures i catorze sous, los quals hagueren de pagar diferents particulars de la vila”.

En Joaquim Solà,Mestre i Acadèmic Reial (1805)

En Joaquim Solà,Mestre de Sitges i Acadèmic Reial,informa l’Ajuntament de la vila en aquests termes: *En Joaquim Solà,mestre de primeres lletres,Numerari del Reial Col.legi Acadèmic de la ciutat de Barcelona,a més de mestre de Sitges haig de manifestar que en atenció d’haver fet un recurs als Jutges i al Col.legi Acadèmic pel gran perjudici que està causant a la vila la nova Escola particular oberta al febrer-1805 al C/ Oncinelles,el mestre de la qual és en Francesc Siexe,natural de França,manifesto que no haurien d’haver permès l’obertura d’aquesta Escola particular per moltes raons,a més que a Sitges en tenim oberta l’Escola municipal de nois,el mestre de la qual sóc jo mateix,doncs recomanat tant pels Jutges com pel Reial Col.legi Acadèmic,com consta als escrits a l’Ajuntament de Sitges,aquest mestre francès molts dies,abans d’obrir la seva escola particular vé a casa meva amb cara d’ovella i cor de llop per dir-me el que segueix: *Sr Joaquim,encara que és veritat que intento obrir una Escola particular a Sitges per a la que en tinc el permís d’algun Regidor municipal,podeu estar segur que no li us faré cap mal,ni causar-vos el menor dany escolar;que a més en donarà el llistat dels alumnes no fos el cas que alguns nois vinguin a la seva escola particular per tal de retornar-los-en,com és just,a l’Escola pública que jo dirigeixo”-. *Ara bé,aquest mestre francès,un cop oberta la seva escola particular,observo que el primer dia em falten alumnes,el segon dia més.el 3r dia molts més i així successivament-.Es disculpa dient-me que ell també ha de menjar,malgrat que sap que és un intrús en l’Ensenyament primari,tot perjudicant,greument,la Germandat de Sant Telm-.Davnt això vaig fer un recurs tant als Jutges protectors de la vila com al Col.legi Acadèmic perquè hi resolguin aquest problema d’intrusisme-.

Unitat per l`Escòla en catalan e en occitan en Aran

Las associacions d’ensenhaires del Principat de Catalonha, del País Valencian e de las Illas Balears manifestaràn amassa a Barcelona per l’escòla en catalan, e en occitan en Aran. *Los atacs qu’a recebut la lenga catalana dins l’escòla pendent los darrièrs ans an fach que la comunautat dels ensenhaires dels Païses Catalans s’organize eficaçament.Cada territòri a respondut als atacs coma a pogut tre qu’èran arribats. *Mas ièr, las tres principalas associacions coordenairas educativas que defendon la lenga dels Païses Catalans s’amassèron: Sèm l’Escòla (Somescola, Principat de Catalonha, Escòla Valenciana -País Valencian- e l’Assemblada dels Ensenhaires de las Illas Balearas faguèron ièr lo primièr acte conjonch per l’escòla en catalan en s’amassant a Barcelona. *Las tres principalas coordinacions civicas e educativas dels Païses Catalans revendiquèron amassa lo drech dels enfants del Principat e de Catalonha Nòrd, del País Valencian e de las Illas Balearas a recebre l’educacion en lor lenga pròpria. *Se faguèt tanben una crida conjoncha a la mobilizacion convocada per Sèm l’Escòla pel 14 de junh que ven a 18h a Barcelona), que i reclamaràn la defensa de l’escòla catalana e lo drech de decidir lo modèl educatiu. *Las 43 associacions que se coordenan dins Sèm l’Escòla fan una crida a protegir lo modèl catalan d’escòla contra una menaça imminenta: la senténcia del Tribunal Superior de Justícia de Catalonha que, lo 2 de junh, pòt començar d’impausar una quòta lingüistica de 25% en espanhòl dins las escòlas catalanas se solament un sol escolan o demanda. *Sèm l’Escòla fa evident que mancan pauc de jorns per que los tribunals pòscan escafar lo modèl educatiu catalan e aranés, en menaçar l’immersion lingüistica dins las escòlas en catalan, e en occitan en Aran. E mai se s’agís d’un modèl de succès reconegut internacionalament, las Corts espanhòlas meton en dangièr un sistèma educatiu decidit per las quitas associacions de professors e aprovat pel Parlament de Catalonha

El poder polític mana sobre l'Educació (1775)

Hom observa en els mtjans de comunicació les accions que s’impulsen des del poder polític per intervenir en el Sistema Educatiu general,com per exemple el Decret d’Humanitats,Ensenyament públic o privat,Llei de Reforma Universitària,etc-.És obvi que l’objectiu se centra en millorar la qualitat de l’Educació entesa com un element decisiu en el desenvolupament de la societat,però darrera d’aquest objectiu,també és evident,tot i que es té una percepció més esvaïda,la voluntat d’exercir un determinat control polític,d’altra banda legitimitat pel Sistema Democràtic-. *Tanmateix aquesta situació no és nova,es remunta al S.XIX,quan l’Estat comença a intervenir en l’Educació,un àmbit que fins aleshores havia estat gairebé monopolitzat per l’Església-.Cal,doncs,investigar i conèixer la Història de l’Ensenyament per a poder entendre i particiar en la polèmica actual. *A Catalunya La “Junta de Comerç” vers la “Societat Mercantil” i tanmateix la “ Societat Econòmica d’Amics del País” vers la “Pagesia Catalana”.La Junta de Comerç (JC) defensava els interessos de la Burgesia catalana en formació al segle XVIII,després de la mort de Felip Vè,que permetia més llibertat a alguns sectors socials a costa de renunciar a la llengua catalana com a vehicle escolar i cultural. *N’hi havia objectius comuns entre la Burgesia Comercial,la Industrial i la Noblesa dirigent de la Monarquia,però serioses divergències entre l’estament nobiliari i la nova Burgesia amb el handicap de l’aprenentatge de la llengua castellana pràcticament desconeguda pel poble català-. *No n’hi havia en les diverses mutacions que s’estaven produint durant el segle XVIII cap canvi tant en el món cultural com l’educatiu-.Tanmateix,a destacar el fracàs total de les Societats Econòmiques d’Amics del País a Catalunya;aquestes Societats Econòmiques es dirigien més que res al món rural de la pagesia,mentre que les Juntes de Comerç obeïen a estratègies urbanoindustrials.Aquestes dues concepcions catalanes creaven polítiques educatives i escolars totalment diferents que incidiran sobre l’Educació catalana en general i la formació tècnica en particular-. *La situació a Catalunya al segle XVIIIè contrastava profundament amb el Projecte Campomanes,el Fiscal de Castella,que partia de la base zero,corresponent a la Monarquia espanyola-.Les diferències venien condicionades per les contradiccions existents entre una burgesia comercial i industrial i un nou estament o grup que en nom de la Il.lustració,afermava el poder establert amb aparença de modernitat-. *El projecte educatiu,la política educativa escolar i l’economia formaven un tot,impulsat des del poder polític-.El projecte educatiu,clar i sitgetà,anava des de l’Escola Pública de Primeres Lletres fins a l’educació de la classe dirigent,tot plegat,,concebut des de compartiments estancs-.Per exemple la política educativa de la Junta de Comerç venia determinada per una economia ja existent,projectada as més dinàmiques del territori català-. *Ara bé,en la realitat,com a la Societat Econòmica d’Amics del País no existia un pla elaborat,pel cal baix fins a la cloenda del segle XVIII,sinó que es tractava d’un procés evolutiu,dins del qual tant els particulars com el grup jugaven un paper fonamental-.La trajectòria de la Junta de Comerç catalana,responia al dinamisme d’un grup social amb iniciatives amb base burgesa de la societat catalana,singularment la barcelonina-. *Al contrari,la ideologia de la Il.lustració,concretada en la Societast Econòmica d’Amics del País,la de la Burgesia de Catalunya,no presentava un projecte racionalista,malgrat la seva existència al llarg de la segona meitat del segle XVIII d’un seguit de propostes per a la modernització catalana-. *El pedagog universal català l’Alexandre Galí manifestava al respecte “Encara que hi ha artistes que havien viatjat,metges,químics i matemàtics que haguessin estat en correspondència amb els corifeus de l’Enciclopèdia...no hi havia a Catalunya una tradició de filosofisme semblant a la que es va produir al nucli d’Azcoitia i que es va escolar després al Seminari de Bergara”,cosa que no vol dir que els catalans desconeguessin en Diderot i J.J Rouseau-. *Aquestes reflexions corresponen al Marc de l’Educació i de la Política educativa de finals del segle XVIIIè,bo i tenint-les presents perquè incidiran,clar i sitgetà, en el desenvolupament posterior de la trajectòria de l’escola pùblica a Sitges vista des d’una perspetiva local-.El seu coneixement,ens ha d’ajudar a conèixer i a comprendre el món educatiu sitgetà del segle XIX,ben poc estudiat pels prohoms savis-. *La Il.lustració no proposava un canvi revolucionari,però esdevenia un primer pas vers uns nous horitzons escolars que,a l’hora de la veritat,ers manifestarien de diferent forma a Sitges i a Catalunya,especialment a partir de la segona meitat del segle XVIIIè-.L’historiador en Josep Fontana diu de la Il.lustració “No és que de la Il.lustració neixi el liberalisme: de la Il.lustració se’n pot sortir cap al liberalisme o cap a la reacció”-.