El dia 17 Juliol al Protectorat del Marroc,a les cinc de la tarda,les Forces de la Legió i els Regulars de la Guarnició de Melilla sortien al carrer i ocupaven la Plaça.Els barris obrers de la Ciutat intentaven la resistència,durant algunes hores.
*A Ceuta,el General Yagüe i la Legió feien el mateix i a Tetuan,el Coronel Sàenz de Buruaga amb els Regulars.I,així el Protectorat del Marroc se sollevava contra la República,tot i sostenint que no es rebel.laven contra el Govern Republicà establert,sinó contra el desgovern del Front Popular,que regnava ja arreu de l’Estat espanyol,és a dir,es tractava d’un Cop de timó per tal de redreçar la nau.
*A Barcelona,Capital de Catalunya,el dia 17 de juliol,el President de la Generalitat Republicana,en Lluís Companys i Jover,molt bon coneixedor del que passava al Marroc,hi convocava una reunió amb els Representants de les Forces Polítiques i Sindicals del Front Popular amb la fi d’informar-ne de la situació,una oportunitat perquè els reunits reclamessin armes per tal de defensar la República.
*El President Companys va respondre negativament i això per dues raons:a) D’una banda la Generalitat de Catalunya no disposava de prou armament per repartir-lo entre les Organitzacions,si no era desarmant les pròpies Forces d’Ordre Públic,les úniques amb les quals es podia aturar el Moviment i b) L’altra raó que hi havia el temor de perdre el control tant de Barcelona com de Catalunya,posant-ne les armes en mans dels Anarquistes catalans.
*Tant el General LLanos de la Encomienda,Cap de la de la Divisió Orgànica com el Comissari General en Frederic Escofet,van ordenar "l’Aquarterament de les Forces a les seves ordres,tot i preparant el que semblava inevitable".De bon matí,després del Comunicat del Govern Central republicà de Madrid,el Comissari en Frederic Escofet va rebre-hi al seu Despatx a la Via Laietana els màxims Comandaments de la Guàrdia Civil de Catalunya.
*La visita del General Aranguren i dels Coronels Brotons i Escobar va tranquilitzar-lo.Hi van acordar que les Forces de la Guàrdia Civil es concentrarien a les Casernes C/Ausiaàs March i C/ Consell de Cent,sota les Ordres dels dos Coronels,mentre el General es traslladava a la Conselleria de Governació de la Generalitat Republicana de Catalunya.
*Tot apuntava que la Guàrdia Civil no es posaria de part dels Sollevats.Mentrestant van ser detinguts tres Ofcials del Cos de la Guàrdia d’Assalt,ja implicats en l’Aixecament Militar.En l’Interrogatori es va poder confeccionar un Llistat de 70 Oficials involucrats,i preparar,així,les Contramesures que les Tropes Militars Sollevades sortissin de les Casernes-.
*El General Frederic Escofet es va entrevistar,a la Divisió,amb el General Llanos de la Encomienda,Comandant en Cap de totes les forces militars de la Quarta Divisió Orgànica,i li va entregar la Llista dels Oficials implicats en l’Aixecament Militar,bo i demanant que el General n’ordenés la immediata Detenció,però el General s’hi va negar argumentant que n'estava segur de la Fidelitat dels Caps de les Forces Armades i que,en tot cas,era una Minoria la que pretenia llançar-se al carrer.En Frederic Escofet va marxar i se’n va anar a la Generalitat per a informar el President Lluís Companys i Jover-.
*En Lluís Companys va contactar-telefònicament- amb el Ministre de la Guerra per informar-lo i per demanar-li queb ordenés al General Llanos de la Encomienda que efectués les Detencions dels implicats en el Sollevament,cosa que va fer el Ministre,però sembla que el General no va fer cas d’aquella Ordre,perquè les detencions no es van arribar a produir.
*Al matí la CNT-FAI va convocar una reunió per tal de preparar la pròpia Estratègia defensiva,a través dels Comitès de Defensa que tenia escampats arreu de Catalunya,bo i seguint la tradiocional "Xarxa Confederal,pels barris de la ciutat de Barcelona" i a la tarda els Espies que s’havien enviat a la Telefònica de Barcelona per a intercvenir les Comunicacions de les Casernes van informar que l’Aixecament Militar es produïa a Barcelona la següent matinada.Noticia,que comunicada al Conseller Espanya,a les sis de la tarda,les Unitats de la Guàrdia d’Assalt i dels Cossos de Seguretat adoptaren les previstes Posicions per al Dispositiu de Defensa
El 18 juliol,dels tres Generals amb comandament a Barcelona,només el General San Pedro es va mantenir fidel a la República.
*Els altres dos van trair la paraula donada,bo i encapçalant el Sollevament.El mateix General Burriel va ser l’encarregat d’arrestar el General Llanos de la Encomienda,per Ordre del General Goded.El General San Pedro va recórrer aquella mateixa nit les Casernes dels seus Regiments per a llegir a la Tropa un Comunicat del del General LLanos de la Encomienda.
*Va començar per la Caserna del Règim d’Alcàntara,on només se li va permetre llegir el Comunicat a la Tropa que era de guàrdia.En arribar a la Caserna del Bruc va ésser pels sollevats i empresonat amb el Coronel Espallargas,Cap d’aquell Regiment,i d’altres Oficials que es negaven a secundar el Alzamiento Nacional.A la resta de Casernes els Oficials compromesos en el Alzamiento Nacional prenien el control i es detenia i empresonava els qui es negaven a secundar-lo.
*Alhora alguns centenars de civils de les Organitzacions polítiques involucrades en El Alzamiento NAcional –els Requetés i els Falangistes- anaven arribant a les Casernes,on eren armats i parcialment uniformats per tal de sortir al carrer amb la
resta de Tropes.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
diumenge, 30 d’octubre del 2011
divendres, 28 d’octubre del 2011
Catalunya versus Polònia
*L’any 1795 i un dia com el 24 Octubre,Polònia desapareix del Mapa d’Europa,a causa de l’esquarterament fet pels tres colossos en expansió:Àustria,Prússia i Rússia-.
Mutatis mutandis,a principis d’aquesta mateixa centùria,Catalunya també havia estat víctima del Joc d’Interessos de l’equilibri europeu-.En ambdós casos de Polònia i de Catalunya,els mals venien de les crisis socials i civils del Segle XVII,un segle de ferro i foc,segons l’Antoni Simon a “Construccions polítiques i identitas nacionals”-.Tan competitiu va resultar
Que moltes Formacions Històriques d’origen Medieval no havien pogut consolidar una “Modernitat” massa exigent en Recursos fiscals i militars-.Tan sols alguns Estats havien sobreviscut-.Molt sovint,a costa de vampiritzar els seus veïns-.
Mancades d’estructures polítiques prou sòlides per extreure recursos suficients dels seus súbdits-o,senzillament,a causa del seu escàs pees demogràfic relatiu-,Catalunya i Polònia no havien disposat de l’imprescindible Poder Militar per evitar que els seus veïns les espoliessin fins a dessagnar-les-.Un cop rere un altre-i,gairebé vsempre,amb una contundència esgarrifosa-,la Història ens ensenya que l’Economia i la Guerra són dues indestriables variants en qualsevol equació política-.
Anteriorment,Catalunya i Polònia havien viscut veritables moments de plenitud-.Al segle XVI,per exemple,mentre bona part d’Europa protagonitzaven cruels conflictes religiosos,Polònia havia estast una Terra sense fogueres,que garantia la convivència entre Catòlics,Protestants,Ortodoxos i Jueus-.Una època caracteritzada,en bona mesura,per un marc de relacions Confederals amb Lituània-.I,curiosament,l’esplendor Medieval catalana també apareix associada a un entorn polític Confederal:primer amb els aragonesos,després amb les terres germanes de Mallorca i de València i,finalment amb els Regnes de Sicília,Sardenya i Nàpols-.
En canvi,al Segle XVII,Catalunya i Polònia anaven pel pedregar-.En concret,a Polònia,els tradicionals conflictes amb els suecs,moscovites,cosacs,tàtars,turcs i teutons havien deixat pas aa la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)-.Mentrestant,Catalunya havia un Perìode bèl.lic gairebé continu entre la Guerra dels Segadors i,ja al segle XVIII,la Guerrs de Successió-.El mateix segle XVIII,en què les estructures estatals de Polònia i de Catalunya són anihilades per les Potències Militars que les envolten: austriacs,prussians i russos,en el cas de Polònia,i França i Espanya en el cas de Catalunya-.
Els paral.lelismes entres les dues Històries de Polònia i de Catalunya resulten especialment suggeridors-.Els polonesos també apel.len al record dels seus mítics Segadors,que sota el lideratge de Tadeusz Kosciusko van assolir la magnífica victòria de Raclawice el 24 Març de 1974,poc abans del definitiu repartiment de l’any 1795-.Tot plegat,en el mateix moment que els catalans lluitaven per recuperar la Catalunya Nord,durant l’anomenada Guerra Gran contra la França revolucionària-.
I,justa la fusta,ni Polònia ni Catalunya no han acabat de perdre mai la seva personalitat nacional-.Tant és així que Napoleó farà lleva sobre les seves respectives Identitats Col.lectives,en l’intent de posar-les al servei de la seva ambició-.A Polònia,amb la creació de l’efímer Gran Ducat de Varsòvia (1807-1815);i pel que fa a Catalunya,separant-la d’Espanya i integrant-la a l’Imperin Francès,amb algunes concessions tan significatives com la Cooficialitat de la llengua catalana i l’adopció de la Senyera com a bandera-.
En qualsevol cas,més enllà del Parèntesi napoleònic,ja en època contemporània,Polònia i Catalunya,com a Nacions europees,són fruit tant dels valors culturals del Romanticisme com del Principi de Sobirania Nacional Democràtica de la Il.lustració-.Aquells valors i aquells principis traïts per les Democràcies Occidentals i per la Unió Soviètica,tant a la Conferència de Munic el 30 Setembre de 1938,en plena Batalla de l’Ebre,com pel Pacte secret entre Hitler i Stalin el 28 Setembre de 1939,que també liquida les Repúbliques Bàltiques-.
Dissortadament per a Catalunya i els catalans,però,l’herència franquista és incomparablement més viva que la de qualsevol delñs altres genocides de la Història d’Europa-.La Humanitat,el món encara no ha fet justícia a Catalunya i els catalans,i també els catalans del segle XXI encara no els l’han sabuda prendre-.
Mutatis mutandis,a principis d’aquesta mateixa centùria,Catalunya també havia estat víctima del Joc d’Interessos de l’equilibri europeu-.En ambdós casos de Polònia i de Catalunya,els mals venien de les crisis socials i civils del Segle XVII,un segle de ferro i foc,segons l’Antoni Simon a “Construccions polítiques i identitas nacionals”-.Tan competitiu va resultar
Que moltes Formacions Històriques d’origen Medieval no havien pogut consolidar una “Modernitat” massa exigent en Recursos fiscals i militars-.Tan sols alguns Estats havien sobreviscut-.Molt sovint,a costa de vampiritzar els seus veïns-.
Mancades d’estructures polítiques prou sòlides per extreure recursos suficients dels seus súbdits-o,senzillament,a causa del seu escàs pees demogràfic relatiu-,Catalunya i Polònia no havien disposat de l’imprescindible Poder Militar per evitar que els seus veïns les espoliessin fins a dessagnar-les-.Un cop rere un altre-i,gairebé vsempre,amb una contundència esgarrifosa-,la Història ens ensenya que l’Economia i la Guerra són dues indestriables variants en qualsevol equació política-.
Anteriorment,Catalunya i Polònia havien viscut veritables moments de plenitud-.Al segle XVI,per exemple,mentre bona part d’Europa protagonitzaven cruels conflictes religiosos,Polònia havia estast una Terra sense fogueres,que garantia la convivència entre Catòlics,Protestants,Ortodoxos i Jueus-.Una època caracteritzada,en bona mesura,per un marc de relacions Confederals amb Lituània-.I,curiosament,l’esplendor Medieval catalana també apareix associada a un entorn polític Confederal:primer amb els aragonesos,després amb les terres germanes de Mallorca i de València i,finalment amb els Regnes de Sicília,Sardenya i Nàpols-.
En canvi,al Segle XVII,Catalunya i Polònia anaven pel pedregar-.En concret,a Polònia,els tradicionals conflictes amb els suecs,moscovites,cosacs,tàtars,turcs i teutons havien deixat pas aa la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)-.Mentrestant,Catalunya havia un Perìode bèl.lic gairebé continu entre la Guerra dels Segadors i,ja al segle XVIII,la Guerrs de Successió-.El mateix segle XVIII,en què les estructures estatals de Polònia i de Catalunya són anihilades per les Potències Militars que les envolten: austriacs,prussians i russos,en el cas de Polònia,i França i Espanya en el cas de Catalunya-.
Els paral.lelismes entres les dues Històries de Polònia i de Catalunya resulten especialment suggeridors-.Els polonesos també apel.len al record dels seus mítics Segadors,que sota el lideratge de Tadeusz Kosciusko van assolir la magnífica victòria de Raclawice el 24 Març de 1974,poc abans del definitiu repartiment de l’any 1795-.Tot plegat,en el mateix moment que els catalans lluitaven per recuperar la Catalunya Nord,durant l’anomenada Guerra Gran contra la França revolucionària-.
I,justa la fusta,ni Polònia ni Catalunya no han acabat de perdre mai la seva personalitat nacional-.Tant és així que Napoleó farà lleva sobre les seves respectives Identitats Col.lectives,en l’intent de posar-les al servei de la seva ambició-.A Polònia,amb la creació de l’efímer Gran Ducat de Varsòvia (1807-1815);i pel que fa a Catalunya,separant-la d’Espanya i integrant-la a l’Imperin Francès,amb algunes concessions tan significatives com la Cooficialitat de la llengua catalana i l’adopció de la Senyera com a bandera-.
En qualsevol cas,més enllà del Parèntesi napoleònic,ja en època contemporània,Polònia i Catalunya,com a Nacions europees,són fruit tant dels valors culturals del Romanticisme com del Principi de Sobirania Nacional Democràtica de la Il.lustració-.Aquells valors i aquells principis traïts per les Democràcies Occidentals i per la Unió Soviètica,tant a la Conferència de Munic el 30 Setembre de 1938,en plena Batalla de l’Ebre,com pel Pacte secret entre Hitler i Stalin el 28 Setembre de 1939,que també liquida les Repúbliques Bàltiques-.
Dissortadament per a Catalunya i els catalans,però,l’herència franquista és incomparablement més viva que la de qualsevol delñs altres genocides de la Història d’Europa-.La Humanitat,el món encara no ha fet justícia a Catalunya i els catalans,i també els catalans del segle XXI encara no els l’han sabuda prendre-.
dimecres, 26 d’octubre del 2011
El Deucentisme és el nou Nacionalisme a Catalunya (segle XXI)
Un món global exigeix una ética global i una política que hi transcendeixi.Els problemas que assetgen Catalunya ja no es resolen des de les formes de Sobirania del Noucentisme (industria i cultura),sinó que exigeixen un canvi de mentalitat,és a dir,un nou paradigma.
*Tots els indicadors apunten envers la necessitat de canviar d’un Noucentisme a un Deucentisme (crisi económica i fracàs escolar),que ja s’està articulant en la cerca de solucions als problemas col.lectius,tot considerant Catalunys con un Tot i no pas un conjunt de comarques inconnexes-.
*Cal bastir una Ética total catalana,capaç d’afrontar els urgents problemas que assetgen Catalunya:la desigualtat entre el Nord i el Sud,els fluxos migratoris,l’augment demogràfic i l’esgotament de recursos naturals que no són qüestions que afectin només a una veguería o comarca,sinó que,directament o indirecta,més tard o més d’hora,incidirán en tots els nivells de la realitat i,de retruc en la vida quotidiana dels ciutadans catalans-.
*Per tant el trànsit d’una consciencia local a la consciencia global,és oblidar el Noucentisme i trobar el Deucentisme o nova actuació de la societat catalana tot i prenent consciencia que formem part d’una nova societat,tot i adonant-se que hi vivim en una societat interdependent des del punt de vista social,ecològic,econòmic i no gaire a remolc d’una política sobiranista que va a remolc dels fluxos econòmics i cada cop més reduïda-.
*Clar i català,en aquest context el Noucentisme ja és una rèmora del passat,com una mena de provincianisme romàntic incapaç d’adaptar-se als nous temps del segle XXI i a sobre com una mena de miopía ética.Passa que la consciencia global no ha de significar mai un despit contra el Noucentisme,ni l’oblit de les seves singularitats aportades a Catalunya-.La ja claríssima transició de la societat envers el Deucentisme exigeix amb tot el sets i els uts un nou nacionalisme,que no es miri el melic,ni ubiqui la patria catalana en un raconet,sinó que sabedors de la interdependencia,aconseguir un carácter propi i identitari-.
*La historiadora vilanovina Montserrat Guibernau en parla d’un nou nacionalisme més obert,cosmoplita,que no es construeix sobre el Noucentisme,ni sobre els complexos,sinó que miri d’aportar el bo i millor de la propia identitat catalana a travé del Deucentisme per a la solució dels problemas catalans i contribuir així a què la mateixa societat catalana per a contribuir activament com a societat global a millorar la marxa de Catalunya.Les identitats minoritàries com ara el nou nacionalisme o Deucentisme a Catalunya,en tenen la gran oprtunitat d’una nova situación histórica catalana: la societat a Catalunya aportaría-hi el seu talent,la seva creativitat,molt més enllà de les barreres i dels obstacles que tradicionalment van posat els Estats a travé del nou nacionalisme a través del Deucentisme.
*La nau catalana del Noucentisme fa aigües pertot arreu.No s’hi val a mirar al Noucentisme i conservar la seva petita esfera de confort.Cal extirpar del Noucentisme l’objecció que pesa sobre ell,segons la qual és “una forma d’egocentrisme tribal que vetlla pels interessos del clan” i res més.
*El millor capital que Catalunya i els catalans poden oferir a les futures generacions és el Deucentisme,que la societat catalana creï una altra identitat,un cop inhumat el Noucentisme.L’Ètica social i política del segle XXI es projecta com una política global de tota la societat en la línea que el gran filòsof il.lustrat,el Kant va imaginar fa més de dos segles.
Froilan Franco,àlies El Mestre
*Tots els indicadors apunten envers la necessitat de canviar d’un Noucentisme a un Deucentisme (crisi económica i fracàs escolar),que ja s’està articulant en la cerca de solucions als problemas col.lectius,tot considerant Catalunys con un Tot i no pas un conjunt de comarques inconnexes-.
*Cal bastir una Ética total catalana,capaç d’afrontar els urgents problemas que assetgen Catalunya:la desigualtat entre el Nord i el Sud,els fluxos migratoris,l’augment demogràfic i l’esgotament de recursos naturals que no són qüestions que afectin només a una veguería o comarca,sinó que,directament o indirecta,més tard o més d’hora,incidirán en tots els nivells de la realitat i,de retruc en la vida quotidiana dels ciutadans catalans-.
*Per tant el trànsit d’una consciencia local a la consciencia global,és oblidar el Noucentisme i trobar el Deucentisme o nova actuació de la societat catalana tot i prenent consciencia que formem part d’una nova societat,tot i adonant-se que hi vivim en una societat interdependent des del punt de vista social,ecològic,econòmic i no gaire a remolc d’una política sobiranista que va a remolc dels fluxos econòmics i cada cop més reduïda-.
*Clar i català,en aquest context el Noucentisme ja és una rèmora del passat,com una mena de provincianisme romàntic incapaç d’adaptar-se als nous temps del segle XXI i a sobre com una mena de miopía ética.Passa que la consciencia global no ha de significar mai un despit contra el Noucentisme,ni l’oblit de les seves singularitats aportades a Catalunya-.La ja claríssima transició de la societat envers el Deucentisme exigeix amb tot el sets i els uts un nou nacionalisme,que no es miri el melic,ni ubiqui la patria catalana en un raconet,sinó que sabedors de la interdependencia,aconseguir un carácter propi i identitari-.
*La historiadora vilanovina Montserrat Guibernau en parla d’un nou nacionalisme més obert,cosmoplita,que no es construeix sobre el Noucentisme,ni sobre els complexos,sinó que miri d’aportar el bo i millor de la propia identitat catalana a travé del Deucentisme per a la solució dels problemas catalans i contribuir així a què la mateixa societat catalana per a contribuir activament com a societat global a millorar la marxa de Catalunya.Les identitats minoritàries com ara el nou nacionalisme o Deucentisme a Catalunya,en tenen la gran oprtunitat d’una nova situación histórica catalana: la societat a Catalunya aportaría-hi el seu talent,la seva creativitat,molt més enllà de les barreres i dels obstacles que tradicionalment van posat els Estats a travé del nou nacionalisme a través del Deucentisme.
*La nau catalana del Noucentisme fa aigües pertot arreu.No s’hi val a mirar al Noucentisme i conservar la seva petita esfera de confort.Cal extirpar del Noucentisme l’objecció que pesa sobre ell,segons la qual és “una forma d’egocentrisme tribal que vetlla pels interessos del clan” i res més.
*El millor capital que Catalunya i els catalans poden oferir a les futures generacions és el Deucentisme,que la societat catalana creï una altra identitat,un cop inhumat el Noucentisme.L’Ètica social i política del segle XXI es projecta com una política global de tota la societat en la línea que el gran filòsof il.lustrat,el Kant va imaginar fa més de dos segles.
Froilan Franco,àlies El Mestre
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Retrobament amb un Mestre a Sitges
Des de l'any 1974,any rere any,els alumnes s'hi reunien per a un sopar fde convivència-.Any rere any l'únic home que les acompanyava era Don José Maria Truyenque i Mestro.L'any 2011 la reunió és per a un un dinar que es va celebrar dissabte passat i ja érem quatre els homes que les vam acompanyar.
*Avui,dia 17 octubre 2011,a més Don José Maria Truyenque i Maestro, hi eren l'Agustí Carbonell i Mestre, en Jordi Vendrell-.N'arribat Miquel Millà i Novell des de Tàrrega,un dels antics mestres del Col.legi la Vila de Sitges, un vertader mite,a Sitges, una icona de l'Ensenyament Públic, un mestre públic que va insuflar un aire nou al Col·legi la Vila,un veritable professor que va crear al centre públic d'ensenyament la "Coraleta Sitgetana",on una bona colla de nois i de noies de totes les edats i condicions hi cantàvem diferents peces musicals.
*El debut oficial va ésser a El Retiro.On el colofó de l'actuació musical seria La Balanguera amb un públic sitgetà tot dempeus.Don Miquel Millà i Novell és inolvidable,malgrat el pas dels temps-.En Miquel Millà és i serà sempre recordat per moltes persones de la vila sitgetana, tot hi no fer-los-hi classe, va deixar una gran empremta.
*És gratíssim recordar temps escolars passats,com ara aquella com aquella Llet en Pols de quan anàvem a pàrvuls.En Miquel Millà i Novell,sí que va ésser un dels artífexs de la introducció de l'EGB a la Escola de la Vila ,tot plegat amb la Directora Pràxedes Villalonga i Morro,amb caràcter experimental era pionera a impartir a tot l'Estat espanyol.
*Amb don MiquelMillà i Novell es va passar del caràcter autoritari que tenien els mestres ja grans que ens impartien classe,un personatge més obert, com també era més obert i fins i tot la metodologia que hifeia servir al nou ensenyament: fitxes, controls, elecció de Delegat de classe, diferents grups flexibles a la mateixa, sortides per observar el que ens havien ensenyat. En definitiva dintre del que es podia hi havia un xic més de llibertat.
*Dissabte tot parlant, don Miquel recordava que havia quedat sorprès de que anomenéssim als mestres amb el don seguit del seu onomàstic. Eren altres temps en el que als alumnes ens havien ensenyat a respectar als professors, crec que avui també els haurien de respectar, si no amb la rigidesa de quan nosaltres érem menuts, els haurien de respectar amb la llibertat que ens van donar don Miquel, don José Maria, don Ángel, donya Laura i tants altres que van venir a implantar el que era l'EGB en les seves beceroles.
*Abans de tot plegat ens vam reunir al Cap de la Vila per anar a fer un tomb pel poble i fer-nos diferents fotografies a diferents indrets de la vila per caminar xino-xano fins al Restaurant Can Xavi on teníem previst fer el dinar. En el transcurs del qual es passà el DVD "Un tomb pel passat" amb fotografies d'abans i d'ara de tots nosaltres. Un emotiu reportatge realitzat per la companya Teresa Sánchez que tots els presents servem una copia.
*Els mestres que ens van acompanyar van ser don José Maria Truyenque i Maestro amb la seva esposa Donya Matilde, donya Laura,ja jubilats i don Miquel amb la seva muller Geneviève, una francesa que va conèixer un estiu de fa molts anys als jardins del Prado.
*Avui,dia 17 octubre 2011,a més Don José Maria Truyenque i Maestro, hi eren l'Agustí Carbonell i Mestre, en Jordi Vendrell-.N'arribat Miquel Millà i Novell des de Tàrrega,un dels antics mestres del Col.legi la Vila de Sitges, un vertader mite,a Sitges, una icona de l'Ensenyament Públic, un mestre públic que va insuflar un aire nou al Col·legi la Vila,un veritable professor que va crear al centre públic d'ensenyament la "Coraleta Sitgetana",on una bona colla de nois i de noies de totes les edats i condicions hi cantàvem diferents peces musicals.
*El debut oficial va ésser a El Retiro.On el colofó de l'actuació musical seria La Balanguera amb un públic sitgetà tot dempeus.Don Miquel Millà i Novell és inolvidable,malgrat el pas dels temps-.En Miquel Millà és i serà sempre recordat per moltes persones de la vila sitgetana, tot hi no fer-los-hi classe, va deixar una gran empremta.
*És gratíssim recordar temps escolars passats,com ara aquella com aquella Llet en Pols de quan anàvem a pàrvuls.En Miquel Millà i Novell,sí que va ésser un dels artífexs de la introducció de l'EGB a la Escola de la Vila ,tot plegat amb la Directora Pràxedes Villalonga i Morro,amb caràcter experimental era pionera a impartir a tot l'Estat espanyol.
*Amb don MiquelMillà i Novell es va passar del caràcter autoritari que tenien els mestres ja grans que ens impartien classe,un personatge més obert, com també era més obert i fins i tot la metodologia que hifeia servir al nou ensenyament: fitxes, controls, elecció de Delegat de classe, diferents grups flexibles a la mateixa, sortides per observar el que ens havien ensenyat. En definitiva dintre del que es podia hi havia un xic més de llibertat.
*Dissabte tot parlant, don Miquel recordava que havia quedat sorprès de que anomenéssim als mestres amb el don seguit del seu onomàstic. Eren altres temps en el que als alumnes ens havien ensenyat a respectar als professors, crec que avui també els haurien de respectar, si no amb la rigidesa de quan nosaltres érem menuts, els haurien de respectar amb la llibertat que ens van donar don Miquel, don José Maria, don Ángel, donya Laura i tants altres que van venir a implantar el que era l'EGB en les seves beceroles.
*Abans de tot plegat ens vam reunir al Cap de la Vila per anar a fer un tomb pel poble i fer-nos diferents fotografies a diferents indrets de la vila per caminar xino-xano fins al Restaurant Can Xavi on teníem previst fer el dinar. En el transcurs del qual es passà el DVD "Un tomb pel passat" amb fotografies d'abans i d'ara de tots nosaltres. Un emotiu reportatge realitzat per la companya Teresa Sánchez que tots els presents servem una copia.
*Els mestres que ens van acompanyar van ser don José Maria Truyenque i Maestro amb la seva esposa Donya Matilde, donya Laura,ja jubilats i don Miquel amb la seva muller Geneviève, una francesa que va conèixer un estiu de fa molts anys als jardins del Prado.
dimecres, 12 d’octubre del 2011
Cessió del fons de Pedro Urraca a l'Arxiu Nacional de Catalunya
El fill del Pedro Urraca,Juan Luís Urraca,el Guàrdia Civil que va detenir en Lluís Companys i Jover, cedeix el fons del seu pare a l'Arxiu Nacional de Catalunya
*Entre el material del fons,n'hi ha 15 dietaris personals escrits entre els anys 1922 i 1948 del segle XX,i 40 fotografies de l'agent de policia, a qui mai se li havia posat cara fins ara mateix.Fins i tot en aquest fons hi ha un Retrat del President Màrtir, a la frontera d'Hendaia.
Pedro Urraca,és el Guàrdia Civil que va detenir en Lluís Companys i Jover
*El fill d'en Pedro Urraca, l'Agent de la Policia Franquista que va detenir i deportar el President en Lluís Companys i Jover,ha cedit el "Fons del seu pare a l'Arxiu Nacional de Catalunya".Un fet que ha estat possible mercès a la investigació de la periodista d'El Temps,la Gemma Aguilera,qui va tenir accés a un Fons de 15 Dietaris (escrits entre 1922 i 1948, amb una pàgina dedicada al President màrtir), 40fotografies (inclosa la que el Pedro Urraca va fer a en Lluís Companys, a la frontera d'Hendaia),també fitxes policials del seu Pas per Brussel·les i Documents personals.
*Segons la investigadora Gemma Aguilera,el Juan Luís Urraca (fill) cedeix el fons com un "gest de generositat i en bona part com a reparació moral a Catalunya, i per l'alt valor històric".Juan Luís Urraca sempre havia cregut que el seu pare era un simple "Diplomàtic de Carrera" fins que, un cop mort, va trobar entre els seus objectes personals el llibre "La trágica muerte de Companys, de Joan Llarch", amb la fotografia d'un home "com a punt de llibre".
*La instantània l'havia presa el seu pare en Pedro Urraca al President Lluís Companys i Jover en el Pas Fronterer d'Hendaia després de detenir-lo, l'any 1940. La periodista Gemma Aguilera és qui ha investigat l'Agent Pedro Urraca,que va detenir i deportar el president Lluís Companys.Una primera pista que en va tenir, va ser una Esquela al Diari Abc.
*La data de la mort de l'Agent Pedro Urraca (14 de setembre del 1989) era una de les dades més importants de la investigació, ja que "les Lleis Espanyoles d'Arxius" impedeixen consultar l'Activitat dels Funcionaris fins que no han passat 25 anys de la seva mort o, si no se sap, 50 anys des que es té l'última referència en un document oficial".
*Una capsa sense obrir, conservada durant anys pel fill de l'agent Juan Luís Urraca, va resultar ser un "Valuós Tresor Històric": hi incloïa 15 dietaris personals del Pedro Urraca escrits entre el 1922 i el 1948; 40 fotografies de l'agent "d'un alt valor, perquè per primera vegada es pot posar cara a aquest home", ha matisat la Periodista Aguilera; fitxes policials de l'època durant la qual va ser a Brussel·les, i documentació personal de Pedro Urraca i la seva dona, Elena Cornette.
*Aquesta capsa que, després del procés d'investigació d'aquests mesos, el fill Juan Luís Urraca ha decidit cedir a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).Segons la Periodista Aguilera,Juan Luís Urraca ha volgut donar la documentació a l'ANC i cedir els Drets de tots els Documents a la Generalitat de Catalunya amb una doble intenció:a)Fer un gest de reparació moral a Catalunya pel que va fer el seu pare i b)Perquè considera important que els Historiadors tinguin accés a aquesta Documentació per l'alt valor que pot tenir en estudis posteriors".
*D'entre els escrites per Pedro Urraca, n'hi ha un de prou rellevant per a la Història de Catalunya:la pàgina que el Guàrdia Civil va dedicar a en Lluís Companys i Jover,és a dir, l'única persona de totes les que va detenir a qui fa una referència directa: "Todas las ilusiones, toda la fe en los ideales de este hombre han caído por tierra. (...) Difícil ha de serle ante el ambiente que allá abajo le espera", escriu al Dietari.
Segons la Periodista Aguilera,en Pedro Urraca i Rendueles era "només un policia de baixa categoria", però la seva ambició li va permetre arribar a les altes esferes de l'Estat franquista"-.De la mà del ministre d'Afers Estrangers espanyol, el Ramon Serrano Súñer, i de l'ambaixador a París, José Félix de Lequerica,Pedro Urraca va arribar a "dirigir el control policial de la repressió als exiliats fins al 1945" i, posteriorment, el van traslladar a Brussel·les, "on va continuar la repressió fins que tenia 75 anys".
*El dia 14 de setembre del 2014 es compliran 25 anys de la mort del Pedro Urraca i serà aleshores quan es tindrà accés als arxius professionals de l'agent policiac. Fins aquell moment, la Documentació estarà disponible per a consulta a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on també s'ha digitalitzat.
*El dia 15 d'Octubre de 2011 el President de la Generalitat de Catalunya,l'Artur Mas i el Conseller de Cultura,en Ferran Mascarell, lliuraran una "Còpia en Digital de tota la documentació entregada a Juan Luís Urraca,fill d'en Pedro Urraca.
*Entre el material del fons,n'hi ha 15 dietaris personals escrits entre els anys 1922 i 1948 del segle XX,i 40 fotografies de l'agent de policia, a qui mai se li havia posat cara fins ara mateix.Fins i tot en aquest fons hi ha un Retrat del President Màrtir, a la frontera d'Hendaia.
Pedro Urraca,és el Guàrdia Civil que va detenir en Lluís Companys i Jover
*El fill d'en Pedro Urraca, l'Agent de la Policia Franquista que va detenir i deportar el President en Lluís Companys i Jover,ha cedit el "Fons del seu pare a l'Arxiu Nacional de Catalunya".Un fet que ha estat possible mercès a la investigació de la periodista d'El Temps,la Gemma Aguilera,qui va tenir accés a un Fons de 15 Dietaris (escrits entre 1922 i 1948, amb una pàgina dedicada al President màrtir), 40fotografies (inclosa la que el Pedro Urraca va fer a en Lluís Companys, a la frontera d'Hendaia),també fitxes policials del seu Pas per Brussel·les i Documents personals.
*Segons la investigadora Gemma Aguilera,el Juan Luís Urraca (fill) cedeix el fons com un "gest de generositat i en bona part com a reparació moral a Catalunya, i per l'alt valor històric".Juan Luís Urraca sempre havia cregut que el seu pare era un simple "Diplomàtic de Carrera" fins que, un cop mort, va trobar entre els seus objectes personals el llibre "La trágica muerte de Companys, de Joan Llarch", amb la fotografia d'un home "com a punt de llibre".
*La instantània l'havia presa el seu pare en Pedro Urraca al President Lluís Companys i Jover en el Pas Fronterer d'Hendaia després de detenir-lo, l'any 1940. La periodista Gemma Aguilera és qui ha investigat l'Agent Pedro Urraca,que va detenir i deportar el president Lluís Companys.Una primera pista que en va tenir, va ser una Esquela al Diari Abc.
*La data de la mort de l'Agent Pedro Urraca (14 de setembre del 1989) era una de les dades més importants de la investigació, ja que "les Lleis Espanyoles d'Arxius" impedeixen consultar l'Activitat dels Funcionaris fins que no han passat 25 anys de la seva mort o, si no se sap, 50 anys des que es té l'última referència en un document oficial".
*Una capsa sense obrir, conservada durant anys pel fill de l'agent Juan Luís Urraca, va resultar ser un "Valuós Tresor Històric": hi incloïa 15 dietaris personals del Pedro Urraca escrits entre el 1922 i el 1948; 40 fotografies de l'agent "d'un alt valor, perquè per primera vegada es pot posar cara a aquest home", ha matisat la Periodista Aguilera; fitxes policials de l'època durant la qual va ser a Brussel·les, i documentació personal de Pedro Urraca i la seva dona, Elena Cornette.
*Aquesta capsa que, després del procés d'investigació d'aquests mesos, el fill Juan Luís Urraca ha decidit cedir a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).Segons la Periodista Aguilera,Juan Luís Urraca ha volgut donar la documentació a l'ANC i cedir els Drets de tots els Documents a la Generalitat de Catalunya amb una doble intenció:a)Fer un gest de reparació moral a Catalunya pel que va fer el seu pare i b)Perquè considera important que els Historiadors tinguin accés a aquesta Documentació per l'alt valor que pot tenir en estudis posteriors".
*D'entre els escrites per Pedro Urraca, n'hi ha un de prou rellevant per a la Història de Catalunya:la pàgina que el Guàrdia Civil va dedicar a en Lluís Companys i Jover,és a dir, l'única persona de totes les que va detenir a qui fa una referència directa: "Todas las ilusiones, toda la fe en los ideales de este hombre han caído por tierra. (...) Difícil ha de serle ante el ambiente que allá abajo le espera", escriu al Dietari.
Segons la Periodista Aguilera,en Pedro Urraca i Rendueles era "només un policia de baixa categoria", però la seva ambició li va permetre arribar a les altes esferes de l'Estat franquista"-.De la mà del ministre d'Afers Estrangers espanyol, el Ramon Serrano Súñer, i de l'ambaixador a París, José Félix de Lequerica,Pedro Urraca va arribar a "dirigir el control policial de la repressió als exiliats fins al 1945" i, posteriorment, el van traslladar a Brussel·les, "on va continuar la repressió fins que tenia 75 anys".
*El dia 14 de setembre del 2014 es compliran 25 anys de la mort del Pedro Urraca i serà aleshores quan es tindrà accés als arxius professionals de l'agent policiac. Fins aquell moment, la Documentació estarà disponible per a consulta a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on també s'ha digitalitzat.
*El dia 15 d'Octubre de 2011 el President de la Generalitat de Catalunya,l'Artur Mas i el Conseller de Cultura,en Ferran Mascarell, lliuraran una "Còpia en Digital de tota la documentació entregada a Juan Luís Urraca,fill d'en Pedro Urraca.
dissabte, 8 d’octubre del 2011
Sitges a les Avantguardes en Educació a Europa
La relació de la Vila i de l’Escola pública de Sitges amb França ve de lluny.El Migdia francès,és a dir,l’Occitània amb la llengua d’Oc era la predilecció de l’intel.lectual i escriptor,en Josep Carbonell i Gener,en contacte amb l’occità en Löis Alibert,com consta en la correspondència mantinguda entre tots dos sobre la problemàtica de la Renaixença Catalunya-Occitània conservada a l’AHMs i estudiada,com a Tesi Doctoral,l’any 1981,en Manel Alquèzar i Montañés.
*La llengua francesa és l'única en l’ensenyament d’idiomes estrangers a Sitges,fins l’any l’any 1985 que se’n foragita,escolarment,per tal de donar l’alternativa a l’idioma anglès.Les arrels de la desaparició s’han de buscar en la formació dels mestres i l’obsessió,en sectors concrets,contra l’imperialisme del francès i del castellà contra la llengua catalana.
*En Jordi Serra i Villalbí,durant la seva primera etapa com a president de la Corporació municipal (1979-1983),lider-lluitador per l’Ensenyament primari i la Formació Professional a Sitges,es declara un excel.lent expert en el coneixement en l’ésser un per tal de contribuir a la ciutadania europea,basada en els valors comuns de la solidaritat,la democràcia,el respecte mutu,i la igualtat d’oportunitats.
*L’Agermanament de la Vila de les flors,Banyéres-de-Luchon (França) amb la Vila de les Catifes de Flors,Sitges (Catalunya) el 5/Juliol/1982,consistent en l’intercanvi escolar i cultural entre les dues viles,n’és la prova del caliu europeïsta dels alcaldes europeus,en Jordi Serra i Villalbí i en Jean Peyrefitte,també Senador de la República francesa.
*Sitges,amb el seu Alcalde, en Jordi Serra i Villalbí,de cara al segle XXI té uns Objectius Educacionals com ara un sentiment de pertinença a Europa des d’una pròpia pàtria que és Catalunya,una nació sense Estat,com són la importància de la competitivitat en la formació,la mobilitat escolar per les contrades de Catalunya i França,la formació bàsica que valora tant la llengua catalana com la francesa.
*Que hi hagi una interacció sitgetana-francesa-europea amb intercanvis culturals entre els escolars sitgetans i els escolars francesos de Banyéres-Luchon per tal d’afavorir l’intercanvi escolar a partir dels idiomes català i francès,una mena d’avançament del Projecte Comènius de la CEE dels anys 90-.En Jordi Serra i Villalbí vol que els alumnes de 13 a 18 anys siguin els protagonises del projecte escolar europeu,l’any 1879-.
El Batlle-líder de l’intercanvi escolar europeu no s’atura gens ni mica-.El 31/Octubre/1981,acompanyat de mestres fa les oportunes entrevistes a Luchon,ja agermanada amb la Vila de Sitges,pels jadins,flors i laminadures,i ara pels intercanvis escolars-.Els veritables animadors del Projecte “Sitges-Banyéres-Luchon” és l’Escola pública “Esteve Barrachina” col.laborant amb en Jordi Serra,en Manuel Alquèzar,Regidor de Dinàmica Educativa,en Paulino Garcia,director,el Cap d’estudis,en Josep Porcel,la Coordinadora general,la Vinyet Rosés i una Comissió de 4 mestres-.Al cap i a la fi és un programa de cooperació entre escolars de diversos països europeus,que permet als alumnes iniciar contacters interpersonals,interculturals i poder aprendre el català i el francès-.
Per a l’Escola sitgetana és una oportunitat,no només d’un agermanament,sinó d’obvrir-se al context europeu-.De fet,una de les preocupacions de Sitges és adoptar una política d’obertura cap a la resta d’Europa-
El primer intercanvi escolar,al gener-1980,patrocinat per l’Ajuntament de Sitges és entre l’Institut de Sitges amb l’Institut de Thonon,localitat als Alps francesos durant deu dies,sota la direcció del professor sitgetà,l’Antoni Fernàndez,amb 30 alumnes-.Tant la Delegada provincial del MEC com la Inspectora de zona,Sara Gutièrrez hi estan d’acord amb aquesta “Setmama blanca”-.En Jordi Serra acabava de crear la Formació Professional al C/ Sant Honorat-.
Però,quan més avantguardista apareix Sitges en educació i cultura és amb el naixement de l’agermanament,el 5/Juliol/1982,entre la Vila de les Flors, Bangéres-de-Luchon i la Vila de les Catifes de flors,Sitges,bo i buscant noves experiències en els projectes educatius,és a dir facilitar intercanvis escolars i juvenils entre les dues localitats europees.
*Tant en Jordi Serra com en Jean Peyrafitte expressen que la rica experiència serveixi per a la convocatòria europea dels artistes a les dues Viles agermanades.L’agermanament projecta una plataforma de confrontació d’experiències socials,culturals i folclòriques,així com d’europeïtat a llarg termini.Facilita,a més,que estiguin en contacte,molt sovint, els centres escolars,les entitats locals i associacions que vulguin participar-hi.
En el fons, és crear un espai de Cooperació Europea més estreta.
*En passar els anys-80,al setembre de 1991,durant la segona època política (1987-1995)al Municipi de Sitges,la Regidora municipal d’Ensenyament,l’Antonieta Montserrat i Robert,premonitora d’una Educació europea,anuncia que durant aquest Curs,1991-92 seguirà un altre intercanvi escolar amb els alumnes del Curs de 8è d’Egb,concretament el 24/Maig/1992 per tal de celebrar el desè aniversari de l’agermanament entre Bangéres -de-Luchon i Sitges,tot insistint-hi en les tesis d’en Jordi Serra i Villalbí:creació del sentiment de pertinença a Europa des d’una perspectiva catalano-sitgetana-.
*Una setmana abans,una Delegació de Primària i de Secundària,presidida per la Regidora municipal,l’Antonieta Montserrat i Robert viatja a la Vila francesa per tal d’establir i estudiar la celebració, a dues bandes,del desè aniversari d’agermanament entre els escolars de Sitges-Luchon-.La “Reina dels Pirineus” i la “Joia del Mediterrani” protagonitzarien sengles activitats,amb moltes lloances en cada Vila-.
*Un conjunt d’actes culturals,folclòrics,festius i esportius s’hi organitzen a Sitges per tal de celebrar l’aniversari-.L’expedició francesa supera les 120,presidides per en Jean Peyrafite-.Una carrosa francesa de Banyeres-de-Luchon,va participar tradicionalment al Carnaval de Sitges com a penyora,a més d’unes altres activitats.
Al Centre Maragall de la Vila s’hi inaugura l’Exposició cultural-artística de la ciutat pireneneca i occitana de les flors-.Partides de tennis a les pistes del Club Natació Sitges;partides de botxes entre els col.lectius a les Pistes municipals del C/ La una Cercavila a càrrec de la Fanfarrie de Luchon,a més dels Balls populars de Sitges,gegants i bastons.
*A la Casa de la Vila,un Acte oficial commemoratiu de l’agermanament cultural,escolar,juvenil i ciutadà,tot finalitzant amb un Concert al Saló d’Or Maricel a càrrec de Les fils de Luchon i la Coral del Patronat de Sitges,amb un sucós sopar al Casino Retiro,tot el dia de dissabte-.Diumenge, a Mas Mayol ,el Tir al plat,al Camp Blanca Subur,un partit de futbol,finalitzaran el Festival dels 10 anys d’Agermanament-.
Hom diu que els Aniversaris són la Memòria Històrica de les persones i dels pobles
*El 7/V/1993,en aquesta ocasió li toca a la Vila de Sitges-.Diferents Grups folclòrics de la Vila es desplacen a Banyéres-de-Luchon-.En Jordi Serra i Villalbí inaugura l’Exposició “Això és Vida” sobre Sitges-.Una recepció oficial a l’Ajuntament de Luchon finalitzarà amb la signatura de l’Agermanament en el seu desè aniversari,en la Diada més florida de les Festes de Maig-1993-.El Consistori municipal,presidit per en Jordi Serra complia amb el repte de la cooperació europea,fins que l’any 1995 va ser substituït a l’alcaldia per en Pere Junyent i Dolcet,així com en Jean Peyrefitte per en René Retting-.
*Clar i sitgetà,els Agermanaments de la Vila de Sitges amb Andorra (Aragó),Banyéres-de-Luchon i Sóller (Balears) són l’Acció educativa,com a peça primordial,més pedagògica de l’Ajuntament de Sitges al segle XX.
*La llengua francesa és l'única en l’ensenyament d’idiomes estrangers a Sitges,fins l’any l’any 1985 que se’n foragita,escolarment,per tal de donar l’alternativa a l’idioma anglès.Les arrels de la desaparició s’han de buscar en la formació dels mestres i l’obsessió,en sectors concrets,contra l’imperialisme del francès i del castellà contra la llengua catalana.
*En Jordi Serra i Villalbí,durant la seva primera etapa com a president de la Corporació municipal (1979-1983),lider-lluitador per l’Ensenyament primari i la Formació Professional a Sitges,es declara un excel.lent expert en el coneixement en l’ésser un per tal de contribuir a la ciutadania europea,basada en els valors comuns de la solidaritat,la democràcia,el respecte mutu,i la igualtat d’oportunitats.
*L’Agermanament de la Vila de les flors,Banyéres-de-Luchon (França) amb la Vila de les Catifes de Flors,Sitges (Catalunya) el 5/Juliol/1982,consistent en l’intercanvi escolar i cultural entre les dues viles,n’és la prova del caliu europeïsta dels alcaldes europeus,en Jordi Serra i Villalbí i en Jean Peyrefitte,també Senador de la República francesa.
*Sitges,amb el seu Alcalde, en Jordi Serra i Villalbí,de cara al segle XXI té uns Objectius Educacionals com ara un sentiment de pertinença a Europa des d’una pròpia pàtria que és Catalunya,una nació sense Estat,com són la importància de la competitivitat en la formació,la mobilitat escolar per les contrades de Catalunya i França,la formació bàsica que valora tant la llengua catalana com la francesa.
*Que hi hagi una interacció sitgetana-francesa-europea amb intercanvis culturals entre els escolars sitgetans i els escolars francesos de Banyéres-Luchon per tal d’afavorir l’intercanvi escolar a partir dels idiomes català i francès,una mena d’avançament del Projecte Comènius de la CEE dels anys 90-.En Jordi Serra i Villalbí vol que els alumnes de 13 a 18 anys siguin els protagonises del projecte escolar europeu,l’any 1879-.
El Batlle-líder de l’intercanvi escolar europeu no s’atura gens ni mica-.El 31/Octubre/1981,acompanyat de mestres fa les oportunes entrevistes a Luchon,ja agermanada amb la Vila de Sitges,pels jadins,flors i laminadures,i ara pels intercanvis escolars-.Els veritables animadors del Projecte “Sitges-Banyéres-Luchon” és l’Escola pública “Esteve Barrachina” col.laborant amb en Jordi Serra,en Manuel Alquèzar,Regidor de Dinàmica Educativa,en Paulino Garcia,director,el Cap d’estudis,en Josep Porcel,la Coordinadora general,la Vinyet Rosés i una Comissió de 4 mestres-.Al cap i a la fi és un programa de cooperació entre escolars de diversos països europeus,que permet als alumnes iniciar contacters interpersonals,interculturals i poder aprendre el català i el francès-.
Per a l’Escola sitgetana és una oportunitat,no només d’un agermanament,sinó d’obvrir-se al context europeu-.De fet,una de les preocupacions de Sitges és adoptar una política d’obertura cap a la resta d’Europa-
El primer intercanvi escolar,al gener-1980,patrocinat per l’Ajuntament de Sitges és entre l’Institut de Sitges amb l’Institut de Thonon,localitat als Alps francesos durant deu dies,sota la direcció del professor sitgetà,l’Antoni Fernàndez,amb 30 alumnes-.Tant la Delegada provincial del MEC com la Inspectora de zona,Sara Gutièrrez hi estan d’acord amb aquesta “Setmama blanca”-.En Jordi Serra acabava de crear la Formació Professional al C/ Sant Honorat-.
Però,quan més avantguardista apareix Sitges en educació i cultura és amb el naixement de l’agermanament,el 5/Juliol/1982,entre la Vila de les Flors, Bangéres-de-Luchon i la Vila de les Catifes de flors,Sitges,bo i buscant noves experiències en els projectes educatius,és a dir facilitar intercanvis escolars i juvenils entre les dues localitats europees.
*Tant en Jordi Serra com en Jean Peyrafitte expressen que la rica experiència serveixi per a la convocatòria europea dels artistes a les dues Viles agermanades.L’agermanament projecta una plataforma de confrontació d’experiències socials,culturals i folclòriques,així com d’europeïtat a llarg termini.Facilita,a més,que estiguin en contacte,molt sovint, els centres escolars,les entitats locals i associacions que vulguin participar-hi.
En el fons, és crear un espai de Cooperació Europea més estreta.
*En passar els anys-80,al setembre de 1991,durant la segona època política (1987-1995)al Municipi de Sitges,la Regidora municipal d’Ensenyament,l’Antonieta Montserrat i Robert,premonitora d’una Educació europea,anuncia que durant aquest Curs,1991-92 seguirà un altre intercanvi escolar amb els alumnes del Curs de 8è d’Egb,concretament el 24/Maig/1992 per tal de celebrar el desè aniversari de l’agermanament entre Bangéres -de-Luchon i Sitges,tot insistint-hi en les tesis d’en Jordi Serra i Villalbí:creació del sentiment de pertinença a Europa des d’una perspectiva catalano-sitgetana-.
*Una setmana abans,una Delegació de Primària i de Secundària,presidida per la Regidora municipal,l’Antonieta Montserrat i Robert viatja a la Vila francesa per tal d’establir i estudiar la celebració, a dues bandes,del desè aniversari d’agermanament entre els escolars de Sitges-Luchon-.La “Reina dels Pirineus” i la “Joia del Mediterrani” protagonitzarien sengles activitats,amb moltes lloances en cada Vila-.
*Un conjunt d’actes culturals,folclòrics,festius i esportius s’hi organitzen a Sitges per tal de celebrar l’aniversari-.L’expedició francesa supera les 120,presidides per en Jean Peyrafite-.Una carrosa francesa de Banyeres-de-Luchon,va participar tradicionalment al Carnaval de Sitges com a penyora,a més d’unes altres activitats.
Al Centre Maragall de la Vila s’hi inaugura l’Exposició cultural-artística de la ciutat pireneneca i occitana de les flors-.Partides de tennis a les pistes del Club Natació Sitges;partides de botxes entre els col.lectius a les Pistes municipals del C/ La una Cercavila a càrrec de la Fanfarrie de Luchon,a més dels Balls populars de Sitges,gegants i bastons.
*A la Casa de la Vila,un Acte oficial commemoratiu de l’agermanament cultural,escolar,juvenil i ciutadà,tot finalitzant amb un Concert al Saló d’Or Maricel a càrrec de Les fils de Luchon i la Coral del Patronat de Sitges,amb un sucós sopar al Casino Retiro,tot el dia de dissabte-.Diumenge, a Mas Mayol ,el Tir al plat,al Camp Blanca Subur,un partit de futbol,finalitzaran el Festival dels 10 anys d’Agermanament-.
Hom diu que els Aniversaris són la Memòria Històrica de les persones i dels pobles
*El 7/V/1993,en aquesta ocasió li toca a la Vila de Sitges-.Diferents Grups folclòrics de la Vila es desplacen a Banyéres-de-Luchon-.En Jordi Serra i Villalbí inaugura l’Exposició “Això és Vida” sobre Sitges-.Una recepció oficial a l’Ajuntament de Luchon finalitzarà amb la signatura de l’Agermanament en el seu desè aniversari,en la Diada més florida de les Festes de Maig-1993-.El Consistori municipal,presidit per en Jordi Serra complia amb el repte de la cooperació europea,fins que l’any 1995 va ser substituït a l’alcaldia per en Pere Junyent i Dolcet,així com en Jean Peyrefitte per en René Retting-.
*Clar i sitgetà,els Agermanaments de la Vila de Sitges amb Andorra (Aragó),Banyéres-de-Luchon i Sóller (Balears) són l’Acció educativa,com a peça primordial,més pedagògica de l’Ajuntament de Sitges al segle XX.
dimarts, 4 d’octubre del 2011
5 ctubre 2011:Diada Mundial dels i de les Docents
La UNESCO va instaurar el 5 d’octubre de cada any com a Diada Mundial de les i dels Docents l’any 1994 amb la finalitat de conmemorar la signatura del Conveni de la “Recomanacions OIT/UNESCO” relativa a la situació del Personal docent de l’any 1966-. La Diada Mundial de les i dels Docents també posa de relleu aquesta “Recomanació” sobre la condició del personal docent de l’Ensenyament Superior de l’any 1997.
*Segons la UNESCO, el Día Mundial de les i els Docents representa un senyal força significatiu tant de la concienciació com de la comprensió i l’estimació desplegats davant la vital contribució dels mestres, dels professors i dels educadors cívics envers l’Educació i el Desenvolupament-. La Diada Internacional de la Educació, en crec afermadament que el Dia Mundial de les i dels Docents n’hauria d’ésser internacionalmene reconegut i celebrat a escala mundial-. La mateixa "Internacional de l’Educació (IE)", també considera que, en aquesta data del 5 d’octubre d’aniversari, tots els Principis Generals de les “Recomanacions OIT/UNESCO de 1966 i 1997", deurien ésser-ne considerades amb l’objectiu d’aplicar-les-hi en tots els països dels
cinc continents coneguts
.
*De bell antuvi,l'any 2010 són ja més 100 països que hi celebren el Dia Mundial de les i dels, entre ells Els Països Catalans-. Ens hi consta que els esforços de la Internacional de l’Educació (IE) i dels seus 348 organizacions-membres hi han col.laborat en aquest ampli recononeixement-. I així, any rere any la IE porta a efecte una excel.lent Campanya de Conscienciació amb la finalitat l de destacar les grans i concretes aportacions de la Professió Docent.
*Mestre, professor, educador cívic, ningú no us hi estima...! Sí, sí, aquest article està dedicat a la i el Docent, que vau triar la professió per vocació, perquè per anar només a guanyar-se la vida ja n'hi altres-. I una i un Docent no és un i una més, perquè no ensenya sinó que educa !. ¿Recordes el teu primer dia en una aula, oi? ¿Recordes el sentiment que tenies? I ara, anys després, mira’t al mirall. Què hi veus? Possiblement una persona cremada, escèptica, desenganyada i que se sent sola i desemparada. Quantes hores i quants dies has passat donant el millor que tenies? I com te l' han agraït?. Quant fa que ningú et dóna un copet d’ànim a l’espatlla? Quant fa que no perceps que la teva feina és valorada?
*Passen consellers i governs i passen lleis i relleis i modificacions de les relleis i tu sents que ningú et té en compte, que te'l trobes tot fet i que només fas que patir-ne les conseqüències. I qui diu que defensa els teus interessos són uns sindicats dirigits per gent que fa anys i anys que no trepitja una aula i que només es mouen per interessos polítics i mai no educatius. ¿Recordes el dia que vas dir que prou de Sindicats i que et dedicaries a fer la teva feina tan dignament com poguessis (o et deixessin)?. T’han pres l’autoritat i t'’han llençat als lleons. Hem passat de l’autoritarisme impartit per psicòpates a l’autoritarisme "happy flower" de nens (i nenes) i de pares (i mares) que es pensen que l’Escola Pública és un aparcament d’inútils consentits que no coneixen la paraula, no.
I un dia t’arriba la notícia que el 5 octubre de 2010 és el teu dia com a Docent-. I estàs tan cremada i cremat que hi llegeixes el que no diu-. On tu llegeixes mestres, professors, realment hi ha escrit Sindicats. I saps per què?. Perquè aquí i a la Xina (Popular) els Sindicats d'Ensenyament, és a dir, de la Docència són el Subjecte del verb i del Predicat que ve després. Llegeix-ne bé i en reflexiona sobre el 5 octubre de 2010 i te n’adonaràs. No t’equivoquis d’enemic mai. No, no són els Periodistes, sinó qui diu que et representa i, tu el saps millor que ningú, no és cert.
Per favor,que el Dia Mundial de les i dels Docents,a patir d'ara te n'adonis que la Docència com a mestre, professor i educador cívic s'hi gronxa entre la utopia i la realitat,com a artesans dels infants,tèncis de la docència,artistes de la formació,treballadors de l'ensenyament, missioners, intel.lectuals, professionals de l'Educació i no pas uns semiprofessionals ambigus.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Segons la UNESCO, el Día Mundial de les i els Docents representa un senyal força significatiu tant de la concienciació com de la comprensió i l’estimació desplegats davant la vital contribució dels mestres, dels professors i dels educadors cívics envers l’Educació i el Desenvolupament-. La Diada Internacional de la Educació, en crec afermadament que el Dia Mundial de les i dels Docents n’hauria d’ésser internacionalmene reconegut i celebrat a escala mundial-. La mateixa "Internacional de l’Educació (IE)", també considera que, en aquesta data del 5 d’octubre d’aniversari, tots els Principis Generals de les “Recomanacions OIT/UNESCO de 1966 i 1997", deurien ésser-ne considerades amb l’objectiu d’aplicar-les-hi en tots els països dels
cinc continents coneguts
.
*De bell antuvi,l'any 2010 són ja més 100 països que hi celebren el Dia Mundial de les i dels, entre ells Els Països Catalans-. Ens hi consta que els esforços de la Internacional de l’Educació (IE) i dels seus 348 organizacions-membres hi han col.laborat en aquest ampli recononeixement-. I així, any rere any la IE porta a efecte una excel.lent Campanya de Conscienciació amb la finalitat l de destacar les grans i concretes aportacions de la Professió Docent.
*Mestre, professor, educador cívic, ningú no us hi estima...! Sí, sí, aquest article està dedicat a la i el Docent, que vau triar la professió per vocació, perquè per anar només a guanyar-se la vida ja n'hi altres-. I una i un Docent no és un i una més, perquè no ensenya sinó que educa !. ¿Recordes el teu primer dia en una aula, oi? ¿Recordes el sentiment que tenies? I ara, anys després, mira’t al mirall. Què hi veus? Possiblement una persona cremada, escèptica, desenganyada i que se sent sola i desemparada. Quantes hores i quants dies has passat donant el millor que tenies? I com te l' han agraït?. Quant fa que ningú et dóna un copet d’ànim a l’espatlla? Quant fa que no perceps que la teva feina és valorada?
*Passen consellers i governs i passen lleis i relleis i modificacions de les relleis i tu sents que ningú et té en compte, que te'l trobes tot fet i que només fas que patir-ne les conseqüències. I qui diu que defensa els teus interessos són uns sindicats dirigits per gent que fa anys i anys que no trepitja una aula i que només es mouen per interessos polítics i mai no educatius. ¿Recordes el dia que vas dir que prou de Sindicats i que et dedicaries a fer la teva feina tan dignament com poguessis (o et deixessin)?. T’han pres l’autoritat i t'’han llençat als lleons. Hem passat de l’autoritarisme impartit per psicòpates a l’autoritarisme "happy flower" de nens (i nenes) i de pares (i mares) que es pensen que l’Escola Pública és un aparcament d’inútils consentits que no coneixen la paraula, no.
I un dia t’arriba la notícia que el 5 octubre de 2010 és el teu dia com a Docent-. I estàs tan cremada i cremat que hi llegeixes el que no diu-. On tu llegeixes mestres, professors, realment hi ha escrit Sindicats. I saps per què?. Perquè aquí i a la Xina (Popular) els Sindicats d'Ensenyament, és a dir, de la Docència són el Subjecte del verb i del Predicat que ve després. Llegeix-ne bé i en reflexiona sobre el 5 octubre de 2010 i te n’adonaràs. No t’equivoquis d’enemic mai. No, no són els Periodistes, sinó qui diu que et representa i, tu el saps millor que ningú, no és cert.
Per favor,que el Dia Mundial de les i dels Docents,a patir d'ara te n'adonis que la Docència com a mestre, professor i educador cívic s'hi gronxa entre la utopia i la realitat,com a artesans dels infants,tèncis de la docència,artistes de la formació,treballadors de l'ensenyament, missioners, intel.lectuals, professionals de l'Educació i no pas uns semiprofessionals ambigus.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dilluns, 3 d’octubre del 2011
Mestres progressistes o "clergue republicà" a Sitges (1931-1933)
Tret d’anteriors experiències, els mestres progressistes ,alies “clergue republicà” van intentar a partir de 1.931 i d’acord amb els responsables de la política educativa, potenciar la personalitat dels infants i formar individus d’esperit propi i crític, a través d’un ensenyament científic i no confessional.
*Unit al criteri de "Justícia Social",engegaria La política Educativa,com ara les missions pedagògiques,les colònies escolars a la Vall de Reis,la biblioteca pública com ara la Santiago Rusiñol,la millora de l’Educació de la dona, la coeducació, les classes de les Persones adultes,els jardins i cantines escolars com a Vallcarca i d’altres-.
*La mateixa filosofia va permetre un sitgetanisme escolar, minoritari sí, però força significatiu, que treballaria per una Escola Sitgetana "sense localismes ni folclorismes"i també en aquest cas la Vila de Sitges es va trobar amb la manca d’infraestructura escolar pròpia (ni un sol edifici escolar propi),el desacord entre els mateixos sitgetanistes, la regular preparació dels mestres i l’actitud contrària dels cercles conservadors sitgetans.
*Les dolentes condicions laborals dels mestres públics de l'antic règim, exigien, més enllà d’aspectes laborals propis, la millora de la qualitat de l’ensenyament primari i, a partir del primer bienni republicà (1931-1932), s’impulsaria un reciclatge professional del col.lectiu docent, en un marc de pedagogia activa i motivadora.
*A més de la nul.la millora de les instal.lacions escolars , els cursets de selecció professional,van incorporar temes socioeducatius adaptats a les circumstàncies-.El nou Pla Professional del Magisteri Republicà regenerava així el món escolar amb una formació més sòlida, culta, universitària, permanent i compromesa, demandada i necessitada de feia temps pels mateixos ensenyants, força conscients de les seves mancances-.
*Les resistències retrògrades a la reforma escolar, en canvi, no van permetre consolidar una ensenyament consensuat i, a més, propiciarien el desgast de la innovadora empenta educativa de la República. Clar i sitgetà,la política i pedagogia enfrontaven els intel.lectuals,les organitzacions de tot tipus, partits, sindicats i movimients associatius preocupats per l’educació ja que, també entre 1.931-33,
*l’Escola Pública era considerada fonamental per als canvis socials, polítics i culturals que Sitges esperava. La Comarca del Garraf,dins el Gran Penedès,va viure aquella guerra escolar i, si els catòlics d’influència, exigien l’aturada de la secularització escolar i afavorir els centres privats-religiosos amb principis dogmàtics, les posicions avantguardistes buscaven l’alliberament cultural i religiós de la classe treballadora.El protagonisme catòlic, un cop més,es manifestaria, clarament, en la defensa interessada dels seus privilegis perquè, lògicament, veia amenaçats el seu exclusivisme moral.
*Si la Constitució Republicana limitava, legalment, l’acció dels Ordes Religiosos dedicats a l’ensenyament, sense prohibir-los (sic), les seves escoles catòliques van continuar escolaritzant i la substitució de l’ensenyament religiós no es va arribar a generalitzar a Sitges-.
*La campanya del clergat i dels catòlics confonien,hàbilment els seus correligionaris i, si no podien perpetuar formalment les desigualtats socials, sí que van prendre la Religió com a bandera de combat més fàcil i populista i, així, perpetuar la discriminació dels alumnes. La repetició, més sistemàtica que argumentada, d’injúries i calúmnies contra la Reforma Escolar Republicana o primera Llei Catalana de l’Educació, així com la criminalització dels mestres progressistes,àlies “clergue republicà”, convidava fins i tot els seus seguidors a la desobediència civil, tot mostrant l’integrisme contrari a la neutralitat religiosa i la fòbia reaccionària i conservadora vers les altres cultures.
*Aquella constant hostilitat fou encara més agressiva en el cas dels Ordes Religiosos,la qual cosa ocasionaria aldarulls en la societat sitgetana i representava, un exemple més del trencament social per motius educatius i escolars-.
*En definitiva, la "política educativa del primer bienni republicà (1931-1933)" va ser, també a la Vila de Sitges, una excepció històrica que, abans i després, emmarcaria el règim de la República. Així i tot, els ideals democratitzants d’aquell bienni sitgetà, encara ressonen i són reivindicats com a pioners i models d’una Escola Pública de qualitat, laica i arrelada al medi sociocultural; una ensenyament lliure i amb personalitat-.Només cal esperar que posteriors treballs valoren i investiguen més aquest camp educatiu que, de segur, resultarà molt interessant i profitós per a la historiografia sitgetana-.El CENU (Primera Llei Catalana d'Educació),amb una Delegació a Sitges,va crear a la Vila un entorn de “saviesa malgrat la misèria i la gana de l’entorn”.
*En aquests moments del segle XXI que Catalunya i la Generalitat malden per inciar la Llei Catalana de l’Educació,ressò del Pacte Nacional per l’Educació,és molt bo assenyalar que no és aquesta la primera Llei Catalana d’Educació,sinó la segona en un ordre de confirmar els Moviments de Renovació Pedagógica-.
*La Cronologia republicana té dues etapes ben diferenciades,que hom les anomena etapes de pau i de guerra,respectivament.La primera comprèn des de la proclamació de la República l’abril de 1931 fins a la segona meitat del juliol de 1936 i s’acaba amb l’aixecament militar,que tindrà com a conseqüència l’inici d’una llarga i sagnant guerra civil-.La segona etapa és la d’una República en guerra; República revolucionària que es va extingint a mesura que l’exèrcit franquista va ocupant el territori dels Països Catalans.
*Durant el perìode de guerra a Catalunya,es van produir les aportacions més radicals tant en l’àmbit educatiu com en l’àmbit escolar,i abastarien no només l’escola obligatòria amb l’obra del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU),amb una delegació a l’Ajuntament de Sitges amb uns pressupòsits ideològics,sinó també la Formació de les Persones Adultes amb la creació de les Milícies de Cultura.
*El CENU va ser creat el 27 Juliol 1936 amb una triple finalitat:
En primer lloc,organitzar,en els edificis apropiats per la Generalitat el nou règim docent que substituïa l’escola confessional:a Sitges el Grup Escolar Mèxic a l’edifici el Paztronat d’Acció Social,el Grup Escolar URSS a l’edifici can Vidal Quadras i el Grup Escolar “Pueblo de Cuba” a la Residència Helvètica-.
En segon lloc,intervenir i regir aquest nou règim docent assegurant que en tots els aspectes respongui al nou ordre imposat per la voluntat del poble,és a dir,inspirat en els principis racionalistes del treball i per tant que qualsevol obrer amb aptituds,pugui arribar des de l’escola primària als estudis més superiors-.
En tercer lloc,intervenir en la coordinació dels serveis d’ensenyament de l’Estat,de l’Ajuntament de Sitges i de la Generalitat de Catalunya-.
*“La voluntat revolucionària del poble suprimeix l’Escola de tendència Confessional-.És l’hora d’una nova escola inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana,d’acord amb totes les inquietuds de la societat humana i a base de la supressió de tota mena de privilegis”-.Per primer cop a Catalunya (Primera Llei Catalana d’Educació),la República revolucionària assumia el Sistema Educatiu com a universal i gratuït i abastava tot el cicle formatiu de l’individu fins als 15 anys,és a dir,des del seu naixement fins a la seva integració en el món del treball en règim d’escola única ,gratuïta i coeducativa.
*Així,les Escoles Bressol van ser una de les realitzacions més notables de la primera Llei Catalana d’Educació o el CENU,amb la finalitat d’aconseguir la convivència sense cap distinció de procedències socials ni de gènere-.D’aquesta manera,al Pla apareixia el concepte d’integració i inclusió de disminuïts físics i psíquics basat en el principi del Dret de tothom a una Educació única-
*L’organització del Sistema Educatiu del CENU com a primera Llei Catalana d’Educació reformulava l’ensenyament secundari,que esdevindria finalista i pretenia evitar els plantejaments dualistes,enllaçant estretament la Formació Professional i la més acadèmica-.A destacar la nova orientació de l’escola rural com ara el cas de l’Escola Unitària Mixta de Puigmoltó (Ribes del Penedès) (1931-1983),que va deixar de ser una còpia servil i empobrida de l’escola urbana per tenir la pròpia vida a partir de l’arrelament al medi que l’envoltava:els infants de les masies dels voltants i els Cards,bo i assajant nous plans de treball a partir dels recursos que oferien la naturalesa i la vida-.Va ser la creació de l’escola del barri al servei del mateix barri-.
El que sí vull destacar-ne és que el CENU era una escola eminentment formativa,m’atreveria a dir: iniciàtica-.Es pretenia que l’infant desenvolupi la seva personalitat des del primer moment i volia servir-lo perquè demà pel seu compte pogués entregar-se en el si de la societat-.Si bé es formava la personalitat de l’individu,el CENU,és a dir,l’Escola Nova Unificada i primera Llei Catalana d’Educació,no formava individualitats,formava una personalitat que conjugada amb la societat ,pogués ésser mútuament cosa fructífera socialment parlant i personalment parlant-.És a dir,el Pla del CENU seria innovador i,en un clima de revolució i guerra civil,preteniia (a Sitges seria,paradoxalment,la millor escola malgrat la misèria i la gana),pretenia l’acostament de totes les persones mitjançant la cultura.
I ara,una reflexió amb la millor voluntat educativa i amb el màxim respecte a qui li toqui: “Sitges aguantaria amb la Segona Llei Catalana d’Educació que uns alumnes nouvinguts siguin separats de l’escola normal i que ni al pati ni als passadissos no hi convisquin…només pel seu reciclatge del català i coneixements de Catalunya…?.
*Unit al criteri de "Justícia Social",engegaria La política Educativa,com ara les missions pedagògiques,les colònies escolars a la Vall de Reis,la biblioteca pública com ara la Santiago Rusiñol,la millora de l’Educació de la dona, la coeducació, les classes de les Persones adultes,els jardins i cantines escolars com a Vallcarca i d’altres-.
*La mateixa filosofia va permetre un sitgetanisme escolar, minoritari sí, però força significatiu, que treballaria per una Escola Sitgetana "sense localismes ni folclorismes"i també en aquest cas la Vila de Sitges es va trobar amb la manca d’infraestructura escolar pròpia (ni un sol edifici escolar propi),el desacord entre els mateixos sitgetanistes, la regular preparació dels mestres i l’actitud contrària dels cercles conservadors sitgetans.
*Les dolentes condicions laborals dels mestres públics de l'antic règim, exigien, més enllà d’aspectes laborals propis, la millora de la qualitat de l’ensenyament primari i, a partir del primer bienni republicà (1931-1932), s’impulsaria un reciclatge professional del col.lectiu docent, en un marc de pedagogia activa i motivadora.
*A més de la nul.la millora de les instal.lacions escolars , els cursets de selecció professional,van incorporar temes socioeducatius adaptats a les circumstàncies-.El nou Pla Professional del Magisteri Republicà regenerava així el món escolar amb una formació més sòlida, culta, universitària, permanent i compromesa, demandada i necessitada de feia temps pels mateixos ensenyants, força conscients de les seves mancances-.
*Les resistències retrògrades a la reforma escolar, en canvi, no van permetre consolidar una ensenyament consensuat i, a més, propiciarien el desgast de la innovadora empenta educativa de la República. Clar i sitgetà,la política i pedagogia enfrontaven els intel.lectuals,les organitzacions de tot tipus, partits, sindicats i movimients associatius preocupats per l’educació ja que, també entre 1.931-33,
*l’Escola Pública era considerada fonamental per als canvis socials, polítics i culturals que Sitges esperava. La Comarca del Garraf,dins el Gran Penedès,va viure aquella guerra escolar i, si els catòlics d’influència, exigien l’aturada de la secularització escolar i afavorir els centres privats-religiosos amb principis dogmàtics, les posicions avantguardistes buscaven l’alliberament cultural i religiós de la classe treballadora.El protagonisme catòlic, un cop més,es manifestaria, clarament, en la defensa interessada dels seus privilegis perquè, lògicament, veia amenaçats el seu exclusivisme moral.
*Si la Constitució Republicana limitava, legalment, l’acció dels Ordes Religiosos dedicats a l’ensenyament, sense prohibir-los (sic), les seves escoles catòliques van continuar escolaritzant i la substitució de l’ensenyament religiós no es va arribar a generalitzar a Sitges-.
*La campanya del clergat i dels catòlics confonien,hàbilment els seus correligionaris i, si no podien perpetuar formalment les desigualtats socials, sí que van prendre la Religió com a bandera de combat més fàcil i populista i, així, perpetuar la discriminació dels alumnes. La repetició, més sistemàtica que argumentada, d’injúries i calúmnies contra la Reforma Escolar Republicana o primera Llei Catalana de l’Educació, així com la criminalització dels mestres progressistes,àlies “clergue republicà”, convidava fins i tot els seus seguidors a la desobediència civil, tot mostrant l’integrisme contrari a la neutralitat religiosa i la fòbia reaccionària i conservadora vers les altres cultures.
*Aquella constant hostilitat fou encara més agressiva en el cas dels Ordes Religiosos,la qual cosa ocasionaria aldarulls en la societat sitgetana i representava, un exemple més del trencament social per motius educatius i escolars-.
*En definitiva, la "política educativa del primer bienni republicà (1931-1933)" va ser, també a la Vila de Sitges, una excepció històrica que, abans i després, emmarcaria el règim de la República. Així i tot, els ideals democratitzants d’aquell bienni sitgetà, encara ressonen i són reivindicats com a pioners i models d’una Escola Pública de qualitat, laica i arrelada al medi sociocultural; una ensenyament lliure i amb personalitat-.Només cal esperar que posteriors treballs valoren i investiguen més aquest camp educatiu que, de segur, resultarà molt interessant i profitós per a la historiografia sitgetana-.El CENU (Primera Llei Catalana d'Educació),amb una Delegació a Sitges,va crear a la Vila un entorn de “saviesa malgrat la misèria i la gana de l’entorn”.
*En aquests moments del segle XXI que Catalunya i la Generalitat malden per inciar la Llei Catalana de l’Educació,ressò del Pacte Nacional per l’Educació,és molt bo assenyalar que no és aquesta la primera Llei Catalana d’Educació,sinó la segona en un ordre de confirmar els Moviments de Renovació Pedagógica-.
*La Cronologia republicana té dues etapes ben diferenciades,que hom les anomena etapes de pau i de guerra,respectivament.La primera comprèn des de la proclamació de la República l’abril de 1931 fins a la segona meitat del juliol de 1936 i s’acaba amb l’aixecament militar,que tindrà com a conseqüència l’inici d’una llarga i sagnant guerra civil-.La segona etapa és la d’una República en guerra; República revolucionària que es va extingint a mesura que l’exèrcit franquista va ocupant el territori dels Països Catalans.
*Durant el perìode de guerra a Catalunya,es van produir les aportacions més radicals tant en l’àmbit educatiu com en l’àmbit escolar,i abastarien no només l’escola obligatòria amb l’obra del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU),amb una delegació a l’Ajuntament de Sitges amb uns pressupòsits ideològics,sinó també la Formació de les Persones Adultes amb la creació de les Milícies de Cultura.
*El CENU va ser creat el 27 Juliol 1936 amb una triple finalitat:
En primer lloc,organitzar,en els edificis apropiats per la Generalitat el nou règim docent que substituïa l’escola confessional:a Sitges el Grup Escolar Mèxic a l’edifici el Paztronat d’Acció Social,el Grup Escolar URSS a l’edifici can Vidal Quadras i el Grup Escolar “Pueblo de Cuba” a la Residència Helvètica-.
En segon lloc,intervenir i regir aquest nou règim docent assegurant que en tots els aspectes respongui al nou ordre imposat per la voluntat del poble,és a dir,inspirat en els principis racionalistes del treball i per tant que qualsevol obrer amb aptituds,pugui arribar des de l’escola primària als estudis més superiors-.
En tercer lloc,intervenir en la coordinació dels serveis d’ensenyament de l’Estat,de l’Ajuntament de Sitges i de la Generalitat de Catalunya-.
*“La voluntat revolucionària del poble suprimeix l’Escola de tendència Confessional-.És l’hora d’una nova escola inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana,d’acord amb totes les inquietuds de la societat humana i a base de la supressió de tota mena de privilegis”-.Per primer cop a Catalunya (Primera Llei Catalana d’Educació),la República revolucionària assumia el Sistema Educatiu com a universal i gratuït i abastava tot el cicle formatiu de l’individu fins als 15 anys,és a dir,des del seu naixement fins a la seva integració en el món del treball en règim d’escola única ,gratuïta i coeducativa.
*Així,les Escoles Bressol van ser una de les realitzacions més notables de la primera Llei Catalana d’Educació o el CENU,amb la finalitat d’aconseguir la convivència sense cap distinció de procedències socials ni de gènere-.D’aquesta manera,al Pla apareixia el concepte d’integració i inclusió de disminuïts físics i psíquics basat en el principi del Dret de tothom a una Educació única-
*L’organització del Sistema Educatiu del CENU com a primera Llei Catalana d’Educació reformulava l’ensenyament secundari,que esdevindria finalista i pretenia evitar els plantejaments dualistes,enllaçant estretament la Formació Professional i la més acadèmica-.A destacar la nova orientació de l’escola rural com ara el cas de l’Escola Unitària Mixta de Puigmoltó (Ribes del Penedès) (1931-1983),que va deixar de ser una còpia servil i empobrida de l’escola urbana per tenir la pròpia vida a partir de l’arrelament al medi que l’envoltava:els infants de les masies dels voltants i els Cards,bo i assajant nous plans de treball a partir dels recursos que oferien la naturalesa i la vida-.Va ser la creació de l’escola del barri al servei del mateix barri-.
El que sí vull destacar-ne és que el CENU era una escola eminentment formativa,m’atreveria a dir: iniciàtica-.Es pretenia que l’infant desenvolupi la seva personalitat des del primer moment i volia servir-lo perquè demà pel seu compte pogués entregar-se en el si de la societat-.Si bé es formava la personalitat de l’individu,el CENU,és a dir,l’Escola Nova Unificada i primera Llei Catalana d’Educació,no formava individualitats,formava una personalitat que conjugada amb la societat ,pogués ésser mútuament cosa fructífera socialment parlant i personalment parlant-.És a dir,el Pla del CENU seria innovador i,en un clima de revolució i guerra civil,preteniia (a Sitges seria,paradoxalment,la millor escola malgrat la misèria i la gana),pretenia l’acostament de totes les persones mitjançant la cultura.
I ara,una reflexió amb la millor voluntat educativa i amb el màxim respecte a qui li toqui: “Sitges aguantaria amb la Segona Llei Catalana d’Educació que uns alumnes nouvinguts siguin separats de l’escola normal i que ni al pati ni als passadissos no hi convisquin…només pel seu reciclatge del català i coneixements de Catalunya…?.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)