El Mestre i els Alumnes a Catalunya (2014)

Encara n’hi ha mestres que arriben a classe i obrin la pàgina del llibre i aleshores conviden els alumnes a obrir la mateixa pàgina. *N’hi ha que pensen que no els cal ni això.El tenen tot al cap, tot absolutament. I no els cal sinó anar buidant allò que saben. Encara n’hi ha que els agrada improvisar, els agrada improvisar tant que s’arrisquen a no programar res, res de res, perquè no interferesca en el seu Art improvisatori.. *Com podem saber si els mestres programem el millor per als alumnes? Com podem saber que allò que programen és el millor que oferiran?, Com podem ajudar-los a completar una Programació d’interés, exigent, culta, que posi l’inici de cada classe en un indiscutible repte per l’ensenyament? *Els mestres parlen poc de Programació, o en parlen per maleir quant de temps hi han de dedicar, un temps que consideren perdut i, per tant, acaben no dedicant-se. Potser si plantejarem la Programació-planificació com el guió per no perdre mai de vista que ofereix el millor als seus alumnes, com l’eina que evita d’extraviar-se en banalitats o activitats de poc calat intel•lectual, els mestres, sobretot els mestres preocupats de la bona Educació, no malparlarien gratuïtament. *De cop podem adobar-nos de la incompetència pròpia, o de la pobresa de la nostra oferta intel•lectual, amb l’excusa que això de les Programacions o les planificació són una de les feines més feixugues, constrenyidores que alguns han interpretat com la falca perfecta a la seva creativitat i ofici. Res més lluny, però !. *La reflexió no té res a veure amb les Programacions burocràtiques, inútils i mediocres que pretén l’administració, quan vol obligar els mestres a una paperassa avorrida, buida d’allò que ha de ser l’Educació.I ara, un altre repte, afegit a la pregunta de l’inici: i les programacions grupals, en equip? *Avui que faràs de la història, i tindrà res a veure amb la ciència, amb la matemàtica, amb el present que viuen, com lligaran què els preocupa amb allò que aprenen? Com aprendran a resoldre problemes, sense l’avidesa de conèixer, de saber sobre la llengua i què l’amenaça? De quina cosa parlem els mestres, quan en parlem?

Santiago Rusiñol,l'Art com a sacerdoci

Santiago Rusiñol, l’art com a sacerdoci Tot i que s’inaugurà com a museu l’any 1933, el Cau Ferrat existeix des de finals del segle XIX, quan Santiago Rusiñol, el seu creador, adquirí dues cases de pescadors que s’aixecaven en aquest lloc i les convertí en un nou edifici que li serví alhora de taller i habitatge, i en el qual conservà les seves col·leccions artístiques. Pintor, narrador, col·leccionista, viatger incansable i curiós impenitent, agitador cultural, dramaturg d’èxit, arqueòleg aficionat, periodista i, per damunt de tot, capdavanter del moviment modernista, Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) fou un personatge intel·lectualment polièdric i vitalment apassionat. Un personatge que concebia l’art com un sacerdoci i l’artista com l’escollit predestinat al sacrifici de viure del seu ideal fins a les últimes conseqüències. De Sitges estant, Rusiñol va difondre la teoria de l’Art Total, de l’art entès com una nova religió. La celebració de les Festes Modernistes (1892-1899), l’edificació del mateix Cau Ferrat (1893-1894) i la inauguració del monument a El Greco (1898) convertiren Sitges en la Meca del Modernisme i Rusiñol en el summe pontífex d’aquest nou moviment artístic i cultural.

L'Etapa Contemporània a Catalunya (1979-2006)

Ni Catalunya ni els catalans,en l'Etapa Contemporània,mai no van fer servir l'Argument dels "Drets Històrics" fins ara.No el van fer en la redacció de l'Estatut de l'any 1979,no el van fer en la redacció de l'Estatut de l'any 2006,ni tampoc no s'està fent ara,en el Procés de Transició Nacional. *Renunciar,de franc,als Drets Històrics de Catalunya ha estat un error estratègic, però els que han comandat el Catalanisme Polític en les últimes dècades l'han volgut així. Què hi farem...! *El que molesta de veritat -no és que els catalans obvien els Drets Històrics, sinó que -els contraris al Procés de Transició Nacional- s'escudin amb el pretext de la Constitució espanyola.Perquè, què és la Constitució espanyola sinó un dret històric? I això no val...!.De Drets Històrics, o en tenim tots o no en tenim ningú. *Deia en Francesc Ferrer i Gironès que “Catalunya és l'ens juridicopolític que té els Drets Històrics més clars i més definits.Ningú com Catalunya pot disposar de Constitucions escrites i votades que han estat proclamades, impreses i observades. I que aquestes Constitucions atorguen als catalans els Drets Històrics en determinades competències,les quals, des de l'origen de l'Estat Català, mai ningú no els va eliminar,"A part del cas de 1714, que s'hagué de fer per violència i en contra de la voluntat dels catalans”.L'última compilació de les Constitucions Catalanes,va ser eliminada pel Dret de Conquesta. *Aquesta és la pregunta:Per què ha de tenir Validesa Històrica la Constitució Espanyola del 1978 i no n'han de tenir les Constitucions del Principat de Catalunya, -abolides per la força de les armes pel Decret del 1715 dictat pel rei Felip IV d'Aragó i V de Castella, després d'una derrota militar?. *I si les Constitucions Catalanes no són un Dret Històric, el Dret de Conquesta sí que n'és?. En què quedem...?.N'hi ha una Disposició Addicional, la primera, de la Constitució espanyola, que diu: “La Constitución Espanyola ampara y respeta los Derechos Históricos de los territorios forales”. *També s'hi ha d'incloure els Drets Històrics de Catalunya: “Tenim l'obligació d'exigir-los-en i reivindicar-los-en”.Visca Catalunya!

Totes tenen un nexe en comú:Vinyet

!Es diuen Vinyet, un nom originari de Sitges. Ahir, Vinyets d’arreu es van trobar a les terrasses del Palau Maricel en la recepció oficial que, sota el nom Em dic Vinyet, un nom de Sitges, els ret l’Alcalde des de fa 3 anys coincidint amb la Festivitat de la Mare de Déu del Vinyet. L’Alcalde pretén d’aquesta manera “retre un petit homenatge a totes les dones que tenen aquest nom femení, originari de Sitges i que porten el nom de Sitges arreu del món convertint-se així en ambaixadores de la vila”. Durant l’acte totes les Vinyet van poder escriure el seu desig i llençar-lo alhora al món amb un globus blanc. També van signar el llibre d’honor de les Vinyet que, d’aquesta manera es tanca després de tres anys i serà dipositat a l’Arxiu Històric on tothom que ho vulgui el podrà consultar. En finalitzar la recepció, les assistents es van endur un petit recordatori que era una galeta amb l’estampa de la Verge del Vinyet feta per la sitgetana Carmen Sunyé. L’acte Em dic Vinyet, un nom de Sitges se celebra des de l’any 2012. El primer any, la trobada va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament i l’any passat es va organitzar als jardins del Museu Romàntic. Segons les darreres dades publicades per l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any que més vegades s’ha posat el nom de Vinyet des de l’any 1997 és el 2011 quan se’n van registrar 60. Durant tot el mes d’agost la galeria Àgora 3 de Sitges ofereix una exposició dedicada a retrats de dones de Sitges que es diuen Vinyet. El pintor, Josep Veciana, és l’autor de la mostra Vinyets de Sitges, que aplega una trentena de retrats, d’estil pop art, que repassen les cares d’àvies, mares i filles que responen a un dels noms més sitgetans.

Trajectòria de l'Escola,vista des d'una Perspectiva Local

Com a estudiós de la “Trajectòria de l’Escola Pública a Sitges,vista des d’una Perspectiva local (1775 – 2010)”,desitjo que l’actual AMPA del centre escolar m’informés sobre els membres de la seva Junta Directiva (2004- 2010) amb la finalitat de llistar-los al costat dels de la Junta Directiva dels anys anteriors (1957-2003). *Les mares i els pares de l’Escola Pública Esteve Barrachina,primer quan només existia de jure i de facto l’Escola Concentrada Miquel Utrillo i Morlius (1975-1978) amb dos edificis per tal de donar cabuda a la Segona Etapa d’EGB,la de Canyelles i els alumnes de Vallcarca,i després quan ja només actua l’AMPA de l’actual CEIP Esteve Barrachina (1979-2010,han estat “pioners a Sitges” i “nats col.laboradors” per una Escola Pública,on la llengua catalana,la música i l’Educació Física,presionant les institucions i pagant amb els seus diners van fer “Escola de primera categoria” i una “Escola de Pares”-. *Van ésser anys escolars de molta emprenta,quan les famílies sitgetanes enviaven els seus fills,paral.lelament,a l’Escola pública i a l’Escola Pia,foça ben conceptuades les dues en aquells moments. De l’actual AMPA com a professional docent i mestre que va ser durant 16 anys al CEIP Esteve Barrachina,n’espero que “ja” comencin a preparar i organitzar les Noces d’Or del CEIP Esteve Barrachina (1960-2010) en un Pla d’Excel.lència l’any 2010.Ja m’agradaria que l’AMPA,sempre davantera i pionera,presentés en col.laboració amb l’Equip Directiu i el Claustre de Professors i la Regidoria Municipal d’Educació,quel com tan meravellós com una mena de Congrés o de Fòrum amb aquest Lema: “El CEIP Esteve Barrachina: la república dels petits ciutadans”.

Maria Ossó i Massip,àlies la Rosa Sensat sitgetana

Els Plans d’Estudi de Magisteri tenen un caràcter prioritàriament -político-doctrinal- d’acord amb la Ideologia del Nacional-catolicisme,escassament cultural i gens professionala la dècada 1940-50. *Aquest d’Ensenyament és substituït -de mica en mica- per un model d’Ensenyament Tecnocràtic,arran de l’ascens al Poder dels sectors neocapitalistes que tracten de racionalitzar i de modernitzar el Sistema Escolar.Malgrat el desolador Panorama de la negra nit del règim dictatorial a Sitges,cal destacar la meritòria resistència de molts Mestres que,individualment i col.lectiva ,a l’escola pública sitgetana,mantenien la flama de la Renovació pedagògica de l’Escola democràtica i sitgetano-catalana. *En aquest sentit,cal esmentar la tasca de la mestra Maria Montserrat Ossó i Massip ,àlies la “Rosa Sensat sitgetana”,qui entre altres actuacions,recupera la -Tradició de les Idees Republicanes-.L’infant sitgetà no és un adult en miniatura i adquireix un estatus com a grup social.La infància ja no és una qüestió domèstica,sinó un assumpte muncipal i estatal que es va incorporant a les Constitucions,als Programes i als Pressupostos nacionals. *Procés d’escolarització dels infants:a)Escola bressol.b)Ensenyament primari,secundari i superior.Mentrestant l’Església Catòlica i l’Estat espanyol pugnen pel Control de l’Ensenyament públic sene aturar-se fins al segle XXI.L’Escola pública, propietat i finançada pel municipi sitgetà i l’Estat espanyol primer i per la Generalitat de Catalunya a patir de l’any 1978. *L’Escola Privada-confessional a Sitges,és l’escola d’orientació catòlica o altres religions reconegudes a la Vila.Les MM Concepcionistes,els Germans Maristes,Les MM Mercedàries,l’Escola Pia i les Escoles Dominicals,com ara la de la Isabel Julià. L’Escola particular té un doble perfil Escola particular “subvencionada”,de propietat i administració privada,de finançament segons alumnes matriculats com ara el *Col.legi Ntra Sra del Vinyet del Mestre Caballero al C/ Major.*Col.legi Sant Josep d’en Magí Casanova al C/ Bonaire. *Centre de la Confraderia de Sant Telm,amb els fills dels consocis. *Col.legis dels Capellans de la Parròquia,que l’Ajuntament de Sitges hi trobava una Solució tant acadèmica com social per a la Vila de Sitges.. *Les Escoles Dominicals o clases per a les Persones Adultes,les mares de família i les dones treballadores,totalment gratuïtes.A Sitges va existir la creada per la vídua Isabel Julià.Eren classes de 10 a 12 del matí per a majors de 14 anys,que desitjaven aprendre la lectura,escriptura,aritmètica i els principis de la Moral.També s’impatia Gramàtica Castellana,Tenidoria de Llibres,Dibuix Natural i un curs industrial complet per mitjà del qual s’ensenyava l’Aritmètica,Algebra i Geometria,Física i Mecànica-.Es tractava d’instruir les persones adultes en establiments de lliçons de nit o dels diumenges,la instrucció dels quals havia estat descuidada,o si volien aprendre molt més del que ja sabien.

Rosa Sensat i Vilà encara en l'actual societat...!

Com a consoci i alumne de l’Associació de Mestres –Rosa Sensat- de Barcelona (1976) un cop que n’arribo de Mungia (Viscaia),festes diverses Escoles d’Estiu els 15 primers dies de juliol,mai no podré oblidar-me d’una de les Pedagogues Catalanes més importants del segle XX. *L’any 1923,la Rosa Sensat i Vilà va publicar un llibre força singular i innovador -Les Ciències en la vida de la llar-, que en el Pròleg recordava el paper que la dona havia tingut en altres èpoques i continuava exposant els avenços femenins en el moment actual, que no sempre eren compresos o compartits per tota la societat. El gruix de la Introducció,però, el reservava a l'Exposició del paper que la –Dona moderna- havia de tenir en els temps moderns i,per tant al tipus d'Educació que en necessitava. *La lectura d'uns fragments ens aclarirà els principals arguments i conclusions. En rimer lloc que la dona ha lluitat, i lluita encara coratjosament, tenaç i ardida, per les seves reivindicacions. Fa molt bé. És molt digne i força lloable defensar i reclamar els drets que hom creu tenir. *Potser la inferioritat en què tants segles ha viscut (sic i resic),l’ ha portada a la lluita com a conseqüent reacció a tota opressió i esclavatge, estridències i exageracions lamentables. No pas per elles, sinó perquè és de justícia, un dia l'un, un dia l'altre, aniran conquerint tots els seus drets. *L’any 2014 la dona ha tingut ocasió de demostrar amb fets la seva aptitud per a totes les professions i polítiques i el tremp del seu caràcter; i això li ha valgut un gran avenç en el camí de les Concessions.Té accés a les carreres lliberals; pot lluir la toga de doctor; practica la Medicina; la Universitat i les Acadèmies li obren les portes oferint-li llocs en lliure concurrència amb l'home. *En la majoria dels pobles se li ha concedit el vot, i pot assolir els escons de la Representació del País. En aquest punt les coses, sociòlegs i estatistes resten consirosos i perplexos. ¿Pot una societat basada en la justícia negar a la dona la igualtat que reclama com a membre de la gran família humana? Per altra part ¿no contribuirà aquesta concessió a allunyar-la de la seva llar? I ¿pot consentir, una societat conservadora i curosa del seu perfeccionament, la destrucció de la família, primera cèl•lula social?