Vuitè Centenari del Compromís de Casp (1412-2014)

La Nació catalana del Quatre-cents” va haver de fer front a tota mena de convulsions socials, a les lluites de bàndols i a la inestabilitat política. *Previ l’entorn a la mort del Rei de Catalunya en Martí l’Humà i algunes de les conseqüències de llarga durada, va comportar el canvi de Dinastia,no pas a una República catalana.N’hi ha qui sosté que alguns dels mals que pateixen Catalunya i els catalans del segle XXI hi tenen els seus orígens fa, ni més ni menys –i exactament!—, vuit-cents anys enrere (1412-2014). *El Rei Pere III el Cerimoniós,molt ben recordat a la ciutat de Manresa, perquè va impulsar i afavorir la construcció de la Sèquia, va tenir dos fills i tots dos van tenir la gran oportunitat de portar la Corona catalana. L’un,en Joan I, conegut com el Caçador, va començar el seu Regnat després de la mort del pare, l’any 1387, però va morir en circumstàncies no gaire clares, sense descendència masculina, l’any 1396, i va ser succeït pel seu germà en Martí I, l’Humà. El cas, però, és que en Martí l’Humà també va deixar aquest món l’any 1410 sense haver fet Testament i sense aclarir qui havia de succeir-lo,ja que en Martí el Jove, el seu únic fill, havia perdut la vida a Sardenya, poc abans. Desfermament durant un llarg perìode de discòrdies entre els catalans *El Comte Jaume d’Urgell era el candidat més clar a la Successió, perquè era l’únic descendent legítim -per via masculina del casal de Barcelona i perquè ja exercia de Lloctinent i Governador general- càrrecs que tradicionalment ostentava l’hereu de la Corona.Ara bé,poc s’imaginava en un primer moment, al costat dels seus partidaris, que els Esdeveniments acabarien prenent un caire tan advers als seus propòsits i per això va decidir esperar pacíficament que els Parlaments el reconeguessin. *No va comptar amb la Campanya de Desprestigi que li estaven preparant: a) L’Infant castellà Ferran d’Antequera (un altre candidat) s’havia anat perfilant cada cop més com un rival a tenir present i els seus adeptes, en un principi en aparença inexistents, van començar a aflorar.b)Al darrere de la Trama antiurgellista hi havia el Papa Luna, Benet XIII,ja octogenari, qui, desesperat, movia els fils des de Penyíscola perquè la situació l’afavorís personalment en la resolució de l’existent Cisma de l’Església. *Es resistia a renunciar al Papat,malgrat l’edat.S’havia mantingut molt ferm quan, “l’any 1395, França, Castella i Anglaterra havien proposat la dimissió dels dos papes, el de Roma i el d’Avinyó, per posar fi a la divisió”. Durant un temps, tan sols va rebre el suport polític del Rei Martí l’Humà. Des de Penyiscola, va destinar esforços a conservar l’Adhesió d’Aragó i Castella, que va mantenir mercès a l’hàbil mediació en el procés successori de Martí I, que acabaria amb l’Entronització final de l’Infant i Regent castellà Ferran de Trastàmara, l’Heroi d’Antequera. *Aquest Compromís de Casp, del qual enguany se’n commemora el Vuitè Centenari, (1412-2014), malgrat haver estat presentat com un judici equànime sobre quin dels candidats mereixia per justícia la Corona,va ser, al capdavall, un simple tràmit per acabar proclamant rei l’infant castellà. La majoria dels nou compromissaris eren homes vinculats al Papa Luna.La reacció del comte d’Urgell va arribar tard. Es va queixar de fraus, maquinacions i arbitrarietats en contra d’ell, però tothom se li va girar d’esquena. La seva rebel•lió va acabar amb la desfeta del Castell Formós, a Balaguer, i l’empresonament del Comte fins a la fi dels seus dies. *El Compromís de Casp, que va ser més una conseqüència que no pas una causa de res, va acabar amb la pròpia Dinastia Catalana en un moment de decadència social, econòmica i política dels catalans. El nét de Ferran d’Antequera, Ferran II, estava destinat a unir el seu Regne definitivament amb el de Castella en casar-se amb la infanta Isabel i integrar aquella unió desequilibrada coneguda com els Reis Catòlics. *Hom no pot oblidar que va ser Sant Vicent Ferrer,qui va influir marcadament a la Cort del Papa Benet XIII d’Avinyó i en l’elecció castellana dels Trastàmara.Déu n’hi dó...!!