Europa postutòpica,postmoderna i postideològica

Aquesta Europa -segle XXI- que ens ha tocat viure, aquesta crida a l'esperança genera molta perplexitat, però pot ser el punt d'inflexió, el començament d'un canvi de rumb en el pensament. *Després de l'enderroc de les darreres ideologies i dels darrers somnis emancipadors, ens hem quedat amb les mans buides, ja ningú no escriu utopies, però les necessitem perquè, tal com diu Ernst Bloch i tal com li agrada repetir a Lluís Duch, “tota realitat ve precedida per un somni”. *El Papa Francesc d’Assís ens neguiteja, ens inquieta, ens crida a canviar les estructures i fer una economia i una política al servei de la persona. De manera que només va quedar dempeus l'obelisc. * Clar i sitgetà,vista de lluny, la Plaça de Sant Pere del Vaticà devia semblar la Meca. I mai millor dit, perquè la submissió –islam- vol dir “Submissió a Déu” no tardaria a presentar-s’hi. Abans, però, faria acte de presència una cosa que jo no sabia ni que pogués existir: *L'odi teològic,que la Cúria romana havia anat covant contra el Papa bo,Sa Santedat Joan XXIII. Raó de més per pensar que era Bo de debò. Bo en el sentit evangèlic de la paraula, que és l'única accepció de la paraula capaç de despertar odi.