L'Eco de Sitges fa 128 anys l'1 de març de 2014

El Setmanari sitgetà L’Eco de Sitges -ja renovat- arriba el dia 1 de marça,força renovat per a la celebració del seu Centenari (1886-2014. *El nou Director de l’Eco de Sitges,l’Antoni Sella i Montserrat compta amb un Consell d’Administració,presidit per en Santi Terraza. *Serà un Setmanari sitgetà que -inclourà més pàgines en color-, -noves seccions-i- incorporarà una vintena de nous col•laboradors, entre periodistes, escriptors, fotògrafs i il•lustradors. *Aquestes noves Col•laboracions -se sumaran a les Aportacions- de part de les Firmes que, fins a dia d’avui, han participat en la Redacció del Setmanari Local, un dels més antics de la premsa catalana. *La Renovació de L’Eco de Sitges, “impulsada per la nova Empresa Editora Premsa de Sitges S.L”, suposarà també un -Nou Disseny- amb la voluntat de fer-ho més atractiu als lectors, presentarà les informacions amb una nova distribució, i reforçarà també els Apartats gràfics. L’Eco de Sitges,el de sempre es renova amb la voluntat de continuar fidel a un -Model que ha fet de la Pluralitat la seva Màxima i ha possibilitat recollir “Totes les opinions sobre la vida sitgetana”. També canvia la impressió *El nou format de l’Eco de Sitges (segle XXI) -es farà en Rotativa- i deixarà, per tant, d’imprimir-se a l’històric taller del carrer Bonaire.El nostre Setmanari, L’Eco de Sitges va ser l’últim Diari -en abandonar la linotípia- que, va tenir en funcionament fins l’any 1994 del segle XX. *L'Eco de Sitges celebra el seu Centenari (1886-2014).és a dir,128 anys bo i renovant la seva publicació. *L’Eco va néixer l’1 de març de 1886, sota la Direcció de Josep Soler i Cartró, que inicialment publicava el Setmanari de Forma quinzenal i 128 anys després que L’Eco de Sitges hagi passat per tres directors:a) El fundador Josep Soler i Cartró,b) Josep Soler i Tasis,fill ,c) Josep-Manuel Soler i Soler i el seu nét,encara viu-. En aquesta nova etapa de renovació del Setmanari, també hom dóna la Benvinguda al nou Director de l’Eco de Sitges,el periodista Antoni Sella i Montserrat,els germans-fills d’en Josep Manuel Soler i Solr: Josep Soler i Fernàndez i en Ramon Soler i Fernàndez, que continuaran com a Editors. *El nou Consell d’Administració, presidit pel periodista en Santi Terraza, està format per Daniel Farrerons, Lluís Jou, Josep Mª Matas i Josep Soler i Mercé. Part d’aquests membres formen part també del nou Consell Editorial. Plantilla de Col.laboradors *Un dels aspectes més rellevants del nou Setmanari,àlies l’Eco de Sitges és la seva plantilla de col•laboradors. *En l’àmbit periodístic i literari el Toni Aira, la Núria Escalona,en Jaume Freixes, en Xavier Gimeno, l’Anna Grimau, en Lluís Jou i Mirabent,en Ferran Martínez Sancho, la Rita Marzoa,periodista de Catalunya Ràdio i membre d’Òmnium Cultural, Xavier Nin, Albert Sáez antic Director de l’AVUI, en Joan Sella i Montseraat,en Marçal Sintes i Edwin Winkels són alguns dels noms que publicaran en el Setmanari local. També hi haurà un pes importants de la Mà dels Col•laboradors Gràfics, amb noms com ara l’Agustí Albors,la Flori Coll,l’Horacio Elena,el Lambert Gràcia, l’Andreu Noguero, en Jordi Piqué, el Carles Roig i en Francesc Rovira.

La Constitució de Dàmocles (2014)

La Carta Magna proveeix tot un ventall de mesures al Govern de l'Estat i el Congrés, amb la complicitat del TC, per decapitar qualsevol altre pas que Catalunya vulgui fer en el procés iniciat. *Com una -Espasa de Dàmocles-, la Constitució espanyola s'aixeca implacable contra qualsevol dels passos que el Govern de Catalunya o el Parlament català vulguin fer no només per proclamar una eventual independència al final del procés, sinó fins i tot perquè Catalunya es pugui pronunciar sobre quin vol que sigui el seu futur polític. *Tot i que el Sobiranisme sempre veu en la Carta Magna una -camisa de força per a les seves aspiracions-,iniciat -el Procés-,la Constitució, per fer valer el seu article 2 sobre la “indissoluble unitat d'Espanya”,ha passat a ser un escenari d'una amenaça real.Diversos cops hom recorda que la Gran Bretanya va suspendre l'autonomia d'Irlanda del Nord, arran de la greu situació de violència que vivia, “i no va passar res”. *Quatre de les -cinc possibles Vies Constitucionals- que s'han assenyalat per a la convocatòria d'una consulta depenen d'una autorització expressa de l'Estat espanyol. *La petició a través del Parlament català - de la Transferència de la competència per organitzar referèndums en virtut de l'article 150.2 de la Constitució espanyola-el Congrés esbandeix la petició en un matí de Debat. *La cinquena via,requeriria tan sols la “no-intervenció” de l'Estat per poder-se aplicar.El Govern central pot presentar un Recurs d'Inconstitucionalitat,que suspendria la LLei durant 5 mesos, termini en què el TC podria confirmar o aixecar la suspensió. *On menys marge de maniobra té l'Estat espanyol,és en un "Escenari d'Eleccions Plebiscitàries".El Govern central podria adoptar “les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós” per majoria absoluta del Senat.

Titulars de premsa colpidors a Catalunya (2014)

En penso,com a persona dedicada a l'ensenyament, que comparar el Moviment Sobiranista Català (MSC) amb una -fracció terrorista- en el arc d'una Convenció a favor de la unitat de l’Estat español,és molt greu perquè no és així. Literalment,oblidant-ne tota la situació viscuda a Euskal-herria durant dècades. *En sabem que els i les polítics/ques sempre solen usar aquella frase tan típica: “ O treta declaracions de contest, o tergiversades”. *No ens ha d'estranyar res,com ara el costum de comparar el Catalanisme amb el nazisme,forma part de la bíblia més sagrada..No els importa en absolut fer comparacions en les quals impliquen molts morts bascos i tot un genocidi de persones jueves i gitanes durant els anys 1930-1940. Sembla que tot val en política…! Res no és comparable al nazisme...! *El Nazisme va ser un règim de terror que va superar tots els límits humans de l'atrocitat i de la inhumanitat. M’en pregunto com és possible que algú amb dos dits de front pugui arribar a fer una comparació tan averrant…? *Personalment que vaig treballar com a docent a Mungia (Viscaia),la situació viscuda socialment i políticament a Euskal-herria durant dècades ha estat dramática (sic i resic). N’hi ha hagut sang causada per alguns grups armats euskalduns, i d'altra també causada des de grups sorgits des de les clavegueres. *Aquest fet a banda, la simple comparació d'un moviment independentista català, el qual està tirant-se endavant per persones de totes les edats, molt especialment motivades pel fet cultural i lingüístic, és força repugnant. *Mentrestant, als Països Catalans es tanquen “Veus Públiques” com ara al País Valencià, es carrega tot l'ensenyament en català també a València i a les illes Balears i Pitiüses, i s'inventa una llengua (LAPAO) a la Franja de Ponent; a Catalunya, pretenen imposar una Llei Educativa,la LOMQE, que arraconi al màxim el català i la immersió lingüística torni als principis dels temps foscos. *Clar i sitgetà,a part del -fet lingüístic i cultural-, s’està tirant en orris qualsevol avenç social aconseguit amb dècades de treball i lluita.A Europa creixen els moviments d'extremadreta, a l'Estat espanyol no cal, ja que aquesta franja ideológica,independentment del dret a tenir qualsevol opinió, sempre i quan no sigui degradant per a l'ésser humà, És autènticament vergonyant que s’actuï d'aquesta manera. *Ara bé, no ofén qui vol sinó qui pot.Visca els Països Catalans!

El Tricentenari es tancarà amb el Piromusical de la Mercè 2014

L'Historiador en Lluís Danés dirigirà el Piromusical de La Mercè 2014,tot i escenificant el tancament del Tricentenari de Barcelona. En una clarificadora metàfora vol dir-ne que "La pòlvora que va destrossar la Capital de Catalunya l'any 1714,es convertirà en quelcom que farà força llum i a més que farà gaudir als catalans" Que serà tot un homenatge dels Països Catalans a tots els somnis en aquests 300 anys de Memòria Històrica dels Creadors catalans com ara l'Arquitecte Antoni Gaudí, el Músic Pau Casals, els Pintors Salvador Dalí i Joan Miró i el Poeta Miquel Martí i Pol, entre d'altres. Per una altra banda la Periodista Mònica Terribas liderarà "Un Cicle de Xerrades -D.O. Europa- en el qual reflexionarà del 6 al 27 de març sobre la "identitat europea" a partir de diverses "Trobades d'una Hora" amb pensadors,lliurepensadors i intel·lectuals de força prestigi europeu com ara Zygmunt Bauman, Aleksandra Kania, Susan George, Sakia Sassen, Sami Naïr i Orhan Pamuk,etc. Entre les activitats intel·lectuals més rellevants hi ha el congrés internacional "Els Tractats d'Utrecht":clarors i foscors de la pau. "La Resistència dels Catalans", ben bé organitzat entre el -Museu d'Història de Catalunya- i la -Universitat Pompeu Fabra (UPF)-, amb el suport de la "Universitat Sorbonne de París", en què participaran 40 especialistes de 25 Universitats Europees que tractaran sobre "les qüestions resoltes i no resultes de la Guerra de Successió" i la Resistència dels Països Catalans i dels mateixos catalans durant més de 300 anys.

Fent memòria del Pare d'Europa, Carlemany (814-2014)

En Carlemany és el primer europeu,restaurador de l'Imperi d'Occident i Protector del Papat,després que les seves tropes van derrotar els llombards a Itàlia.Va combatre els sarraïns a la Penínsuka Ibèrica amb l'objectiu d'apropiar-se del territori. Al segle XXI Carlemany és considerat, no sols com el fundador de les dinasties francesa i alemanya, sinó també com "el Pare d'Europa":El seu Imperi va unificar per primer cop la major part d'Europa Occidental des de la caiguda de l'Imperi Romà, i el Renaixement Carolingi va establír una Identitat Europea Comuna (IEC]. Els estudiosos,en ocasió de fer memòria d'aquest 1200 Aniversari de la mort de Carlemany el dia 20 de gener de l'any 814,sí que ens cal recordar-ne la seva vinculació amb Catalunya,un territori peninsular,que es convertiria en la -vulgo dicto- "Marca Hispànica" de l'Imperi d'Occident enfront dels Sarraïns. En Carlemany li va atorgar tant llibertats com preceptes,tot i introduint-ne la Reforma de l'Església Catòlica i a més encunyant moneda.Aquesta relació amb Catalunya,àlies la Marca Hispànica,sembla ser que va començar l'any 777 o potser abans,encara no és clar. En Carlemany,tot seguit comença la gran expedició envers Hispània,però la seva desfeta va ocòrrer l'any 778 a Roncesvalles,tota una Gesta que narra i canta la Cançó de Rotllan.Però seguirà endavant recolzat per Girona,l'Alt Urgell i la Cerdanya,bo i finalitzant a Barcelona,alliberada pel seu fill en Lluís el Pietós. Aquesta Memòria Històrica de la Marca Hispànica o la nova Catalunya,es converteix des de l'any 800 en uns orìgens històrics d'un territori català que lluita per la seva llibertat i per la seva vinculació a Europa,cosa que ha marcat en profunditat l'ADN del poble català fins al segle XXI encara.Visca el Pare d'Europa !

Venda de la Seu de la Conselleria d'Economia.(2014)

El grup farmacèutic italià Angelini ha comprat la seu de la Conselleria d'Economia i Coneixement de la Generalitat per 23,2 milions d'euros. Segons han detallat, la d'aquest divendres ha estat la segona subhasta per l'edifici, després que el Govern no aconseguís vendre'l en un primer moment per 29,8 milions, tal com havia previst. La farmacèutica --que ha estat assessorada per Renta Corporación-- ha estat l'únic inversor que ha licitat per l'immoble situat a la Rambla Catalunya 19-21 de Barcelona, on el departament que dirigeix Andreu Mas-Colell podrà seguir en règim de lloguer fins a tres anys. Es tracta d'un edifici modernista de 8.000 metres quadrats --repartits en deu plantes sobre rasant i dues subterrànies--, construït el 1907 per l'arquitecte Alexandre Soler, reformat íntegrament el 2003 i inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic. L'immoble de Rambla Catalunya com el de Pujades, que permet 23,2 milions a les arques públiques catalanes, es podra destinar a usos comercials, d'oficines, d'habitatge i hoteler, ha explicat el Govern en un comunicat. Es tracta,també de la seu de la Conselleria de Justícia, al carrer Casp 24-26 i valorada inicialment pel Govern en 23,4 milions, i la de l'antiga Conselleria de Medi Ambient, en Diagonal 523-525 i que tenia un preu de sortida per a subhasta de 20,5 milions. Des del 2012 la Generalitat ha venut 20 edificis per 315,2 milions, que li permetran estalviar 17 milions anuals en concepte de quotes de censos, manteniment dels edificis i pagament de l'Impost de Béns Immobles (IBI); en la majoria de casos es manté en les instal·lacions en règim de lloguer.

Aconseguir un gran Acord per "sortir-se`n" 2014

En declaracions a un grup de periodistes a la Residència de l'ambaixador espanyol a Washington,el President de la Caixa,Sr Fainé ha assenyalat que els mercats no han acusat el problema del Debat Sobiranista a Catalunya."fins al dia d'avui els mercats no han notat aquest problema". El President de la Caixa ha subratllat que les empreses espanyoles i catalanes estan demostrant que poden "créixer més" i ha advertit que a dia d'avui encara hi ha poca presència dels productes espanyols als supermercats del món, que sol visitar quan viatja a l'estranger. "Som al Paleolític superior pel que fa a possibilitats de creixement", ha assegurat. Preguntat també per si temia que el debat sobiranista a Catalunya pogués arribar a trencar Espanya, el senador Menéndez s'ha limitat a assenyalar que es tractava d'un "assumpte intern de l'Estat espanyol,però ha opinat que en aquest tema fa falta "molt diàleg", que és el que cal segons la seva opinió per reconduir la situació.

Retard en la implantació del Fons de Liquiditat Autonòmic.

El conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, s'ha mostrat preocupat pel retard en la implantació del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) de 2014, i ha augurat que això "farà patir" al Govern durant els primers mesos de l'any. En una entrevista aquest dilluns a Catalunya Informació recollida per Europa Press, Mas-Colell ha afirmat que l'executiu català està inquiet perquè el FLA de 2014 encara no està instaurat i, segons ell, l'"experiència" dels altres anys fa pensar que encara tardarà un temps. Ha garantit que el Govern "anirà pagant" les factures que deu a les farmàcies i els altres proveïdors malgrat el retard del FLA, ja que ha afirmat que té altres fonts de liquiditat. El titular d'Economia ha assegurat que Catalunya trigarà "un cert temps" a tornar a sortir als mercats i, per tant, fer emissions de deute per a aconseguir liquiditat i, malgrat que no ha concretat en quin període de temps, ha descartat que s'aposti per aquesta via durant aquest any. Mas-Colell ha reiterat el seu malestar perquè la Generalitat rebrà aquest any 550 milions d'euros menys que en 2013 procedents del model de finançament, el que ha considerat que "és contradictori amb el missatge que les coses van millor i que la recaptació tributària va millor". Sobre el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries fet públic aquest dilluns --que considera que el projecte per crear la taxa per la gestió i tramitació de reclamacions en matèria de consum vulnera la Constitució i l'Estatut--, Mas-Colell no s'ha mostrat preocupat des del punt de vista dels ingressos, ja que ha afirmat que no era una taxa recaptatòria, sinó "desincentivadora".

Europa postutòpica,postmoderna i postideològica

Aquesta Europa -segle XXI- que ens ha tocat viure, aquesta crida a l'esperança genera molta perplexitat, però pot ser el punt d'inflexió, el començament d'un canvi de rumb en el pensament. *Després de l'enderroc de les darreres ideologies i dels darrers somnis emancipadors, ens hem quedat amb les mans buides, ja ningú no escriu utopies, però les necessitem perquè, tal com diu Ernst Bloch i tal com li agrada repetir a Lluís Duch, “tota realitat ve precedida per un somni”. *El Papa Francesc d’Assís ens neguiteja, ens inquieta, ens crida a canviar les estructures i fer una economia i una política al servei de la persona. De manera que només va quedar dempeus l'obelisc. * Clar i sitgetà,vista de lluny, la Plaça de Sant Pere del Vaticà devia semblar la Meca. I mai millor dit, perquè la submissió –islam- vol dir “Submissió a Déu” no tardaria a presentar-s’hi. Abans, però, faria acte de presència una cosa que jo no sabia ni que pogués existir: *L'odi teològic,que la Cúria romana havia anat covant contra el Papa bo,Sa Santedat Joan XXIII. Raó de més per pensar que era Bo de debò. Bo en el sentit evangèlic de la paraula, que és l'única accepció de la paraula capaç de despertar odi.

Promesa del III Congrés Internacional del Català (2014)

III Congrés Internacional de la Llengua Catalana (2014) *L'Honorable Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ferran Mascarell hi vol iniciar un nou procés per al III Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a celebrar l'any 2014 (sic i resic), una data força històrica per als Països Catalans i per Any històric amb especialitat. *El Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en un col·loqui, organitzat pel diari El Periódico hi va anunciar una nova ofensiva a favor de la llengua catalana,bo i veient viable aquest "III Congrés de la Llengua Catalana per al 2014", que, personalment readmiro, ja que en tinc feta la recerca i estudi del Primer i del Segon Congrés, a través de la meva recerca "Trajectòria de l'Escola Pública a Sitges, vista des d'una Perspectiva Local (1775-2012)". *L’Honorable Ferran Mascarell, ja va anunciar que, a principi de l'any 2013, el seu Departament de Cultura iniciarà “una nova ofensiva” a favor de la Llengua catalana, i que el vol situar en el mateix nivell que el debat sobre el "Pacte Fiscal", tot i demanant-ne per a la Llengua i Literatura catalanes el suport d'un “eficient Estat català”. *El Conseller considera que la Llengua catalana en té “notables fortaleses, algunes debilitats i oportunitats” però també “importants amenaces” en el camp tecnològic i en els àmbits de l'empresa i la comunicació.És per aquest motiu que va desgranar una quinzena de propostes, que vol posar en marxa a partir del 2013 i amb la vista posada en el 2014,per un " III Congrés Internacional de la Llengua Catalana",un cop celebrats els anys 1906 i 1986 amb força esperances. *En primer lloc, l'Honorable Conseller de Cultura en considera molt important el compromís dels Països Catalans amb el català, a la vegada que s'ha mostrat convençut que és necessària “una Agenda Internacional” pel bé de la Llengua,la Literatura i la Història de Catalunya tant als Països Catalans com a escala europea.Com altres vegades, el Sr Ferran Mascarell entén que les polítiques de l'Estat espanyol sempre “han estat profundament contràries als interessos del català”, de manera que aquest punt ha de canviar en el futur. D'altra banda, en aquestes Agendes per als propers mesos el Departament de Cultura de la Generalitat, vol millorar relacions amb altres Comunitats dels Països Catalans envers la Parla catalana i que la Llengua catalana hi acabi sent de tothom i “no només Patrimoni d'aquells que porten noms catalans o valencians”. *Personalment i com a docent,Sr Conseller de Cultura ,us n’hi agraeixo de la millor notícia del seu Missatge: “Que el Tercer Congrés Internacional de la llengua catalana és l'any 2014" i que el millor de vosté és no demanar la supressió del Ministeri de Cultura, sinó que la Conselleria de Cultura de la Generalitat iniciï un Avantprojecte sobre el Tercer Congrés Internacional de la Llengua amb la finalitat que tant els seus continguts com el personal assistent superi el 1r i 2n Congrès, de feliç memòria. *N’espero que tant l'IEC com Òmnium Cultural s'hi posin en contacte amb les Universitats catalanes i les Escoles Catalanes "ja" perquè l'any 2014,a més de "celebrar la derrota" els 300 anys de submissió a l’Estat espanyol,en facin brillar la Llengua Catalana com el Sol de la Mediterrània,justa la fusta,quan més atacat és el català arreu dels Països Catalans.Tots els Centres Docents dels Països Catalans han de vibrar no per trencar la societat en dos bàndols:independentistes i els altres catalans,sinó perquè la llengua i literatura catalana "ocupin les ments de tots,catalans i no catalans". Visca la Nació Països Catalans i Visca el Tercer Congrès Internacional del Català-2014 !. Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes -1995

Centenari de "Parsifal" de la Fura dels Baus (2014)

La Fura dels Baus recrea un 'Parsifal' multimèdia pel centenari de la seva estrena al Liceu *La Fura dels Baus portarà aquest dijous a l'espai Foyer del Gran Teatre del Liceu de Barcelona l'espectacle multimèdia 'Parsifal 13/14', una reinterpretació de l'òpera de Richard Wagner amb motiu del centenari de l'estrena a la sala barcelonina. *L'òpera es va estrenar el 1882 al Festival alemany de Bayreuth i Wagner va prohibir que es representés fora d'allà fins a 30 anys després de la seva mort: el Liceu va ser el primer teatre europeu a estrenar 'Parsifal' el 31 de desembre del 1913 després d'avançar-se una hora i mitja a la resta de sales, una efemèride de la qual ara es compleixen 100 anys. *"És un honor que això ocorregués a Barcelona i és un motiu per estar molt orgullosos. És bo recordar que vam ser una de les grans aficions de Wagner", va destacar fa poc Carlus Padrissa, de La Fura del Baus i encarregat de la direcció artística de l'espectacle. *L'obra inclou un recital del destacat baríton wagnerià estatunidenc Christopher Robertson, que interpretarà el personatge d'Amfortas, i amb la pianista Véronique Werklé. *L'espectacle tindrà acompanyament sonor i visual --podran veure's projeccions d'escenes d'algunes de les 108 funcions de 'Parsifal' representades al Liceu--, i l'escenografia serà senzilla: a una banda les campanes; a l'altre un piano, i com a teló de fons, un forn de pa. *"L'obra permet que cadascun s'endinsi al seu interior, que reflexioni sobre la transformació, alguna cosa molt important en temps de crisis", segons Padrissa, que ha concretat que la funció durarà poc més d'una hora.

"Cops de l'Estat" per suavitzar "Cop d'Estat" 2014

Any 2014 El tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) ha coincidit en el temps amb dues altres demostracions de força –“cops de l'Estat”, per suavitzar l'expressió “cop d'estat”– com han estat l'aprovació de la LOMQE i de l'avantprojecte de Llei de Seguretat ciutadana, que –ja ha dit el ministre Fernández Díaz– evitarà manifestacions “amb pancartes o consignes vexatòries en relació amb Espanya i les seves comunitats autònomes”. *Paraules d'un ministre, el mateix moment que el seu president sortia a defensar 13TV i Intereconomía –que no són precisament comparables a la BBC–, que havien estat acusades de promoure l'odi a Catalunya -comparant el procés de Transició Nacional amb el Nazisme. *De fet, des d'alguns entorns jurídics ja han sortit veus que critiquen fermament aquest avantprojecte i l'acusen d'inconstitucional. *Les dues lleis esmentades i el tancament de RTVV esdevenen puntals del paquet de mesures uniformitzadores del gabinet de Rajoy, en pro d'una Espanya més monocolor que diu “no ser nacionalista” quan s'embolica permanentment amb la rojigualda. *Tuf de franquisme sociològic a les Seus Ministerials i molt poca voluntat de diàleg com s'ha vist en l'aprovació de la nova Llei d'Educació (LOMQE) promoguda pel ministre Wert. *La coneguda LOMQE o Llei Wert és un torpede contra la línia de flotació del model d'immersió lingüística de Catalunya i l'autonomia de la Generalitat per adaptar una part dels continguts curriculars a la realitat catalana. La clausura de RTVV, encara que tampoc era un exemple de militància lingüística ni d'independència política, permet desgastar encara més la realitat cultural valenciana a favor d'una realitat blavera artificial construïda per oposició a la catalana. *Fins i tot, com deia algun editorial permet incrementar els rumors que posen la CCMA en el punt de mira d'aquells qui creuen que, també fent la mateixa operació a Catalunya, s'hauria de retallar menys en escoles i hospitals. *Però la realitat és que el tancament d'una Emissora pública és un cop molt dur per a la nostra qualitat democràtica. S'ha orquestrat des d'un tacticisme polític deshonest amb la realitat social del País Valencià, amb la voluntat de clausurar una altra finestra per on el català podia tenir una mínima presència. *És un tancament per harmonitzar,àlies espanyolitzar encara més la realitat valenciana i allunyar-la dels qui creuen amb els lligams històrics entre la gent que viu a banda i banda de l'Ebre. Si bé és cert que ràdios i televisions públiques i privades –totes, pel fet d'usar espectre radioelèctric– han de tenir un compromís de servei públic -de cohesió social, vertebració territorial i expressió del patrimoni col•lectiu)-, encara és més cert que en un mercat altament liberalitzat com l'actual només els organismes públics ho poden garantir. Final d'any negre per a l'Espanya plural, aquella que un dia van teoritzar alguns líders socialistes i ara gairebé ja ningú recorda; constatació definitiva que en la democràcia espanyola s'ha perdut la capacitat de diàleg i que, a Catalunya, s'han consolidat "Dues cosmovisions totalment irreconciliables, totalment distants".

Vuitè Centenari del Compromís de Casp (1412-2014)

La Nació catalana del Quatre-cents” va haver de fer front a tota mena de convulsions socials, a les lluites de bàndols i a la inestabilitat política. *Previ l’entorn a la mort del Rei de Catalunya en Martí l’Humà i algunes de les conseqüències de llarga durada, va comportar el canvi de Dinastia,no pas a una República catalana.N’hi ha qui sosté que alguns dels mals que pateixen Catalunya i els catalans del segle XXI hi tenen els seus orígens fa, ni més ni menys –i exactament!—, vuit-cents anys enrere (1412-2014). *El Rei Pere III el Cerimoniós,molt ben recordat a la ciutat de Manresa, perquè va impulsar i afavorir la construcció de la Sèquia, va tenir dos fills i tots dos van tenir la gran oportunitat de portar la Corona catalana. L’un,en Joan I, conegut com el Caçador, va començar el seu Regnat després de la mort del pare, l’any 1387, però va morir en circumstàncies no gaire clares, sense descendència masculina, l’any 1396, i va ser succeït pel seu germà en Martí I, l’Humà. El cas, però, és que en Martí l’Humà també va deixar aquest món l’any 1410 sense haver fet Testament i sense aclarir qui havia de succeir-lo,ja que en Martí el Jove, el seu únic fill, havia perdut la vida a Sardenya, poc abans. Desfermament durant un llarg perìode de discòrdies entre els catalans *El Comte Jaume d’Urgell era el candidat més clar a la Successió, perquè era l’únic descendent legítim -per via masculina del casal de Barcelona i perquè ja exercia de Lloctinent i Governador general- càrrecs que tradicionalment ostentava l’hereu de la Corona.Ara bé,poc s’imaginava en un primer moment, al costat dels seus partidaris, que els Esdeveniments acabarien prenent un caire tan advers als seus propòsits i per això va decidir esperar pacíficament que els Parlaments el reconeguessin. *No va comptar amb la Campanya de Desprestigi que li estaven preparant: a) L’Infant castellà Ferran d’Antequera (un altre candidat) s’havia anat perfilant cada cop més com un rival a tenir present i els seus adeptes, en un principi en aparença inexistents, van començar a aflorar.b)Al darrere de la Trama antiurgellista hi havia el Papa Luna, Benet XIII,ja octogenari, qui, desesperat, movia els fils des de Penyíscola perquè la situació l’afavorís personalment en la resolució de l’existent Cisma de l’Església. *Es resistia a renunciar al Papat,malgrat l’edat.S’havia mantingut molt ferm quan, “l’any 1395, França, Castella i Anglaterra havien proposat la dimissió dels dos papes, el de Roma i el d’Avinyó, per posar fi a la divisió”. Durant un temps, tan sols va rebre el suport polític del Rei Martí l’Humà. Des de Penyiscola, va destinar esforços a conservar l’Adhesió d’Aragó i Castella, que va mantenir mercès a l’hàbil mediació en el procés successori de Martí I, que acabaria amb l’Entronització final de l’Infant i Regent castellà Ferran de Trastàmara, l’Heroi d’Antequera. *Aquest Compromís de Casp, del qual enguany se’n commemora el Vuitè Centenari, (1412-2014), malgrat haver estat presentat com un judici equànime sobre quin dels candidats mereixia per justícia la Corona,va ser, al capdavall, un simple tràmit per acabar proclamant rei l’infant castellà. La majoria dels nou compromissaris eren homes vinculats al Papa Luna.La reacció del comte d’Urgell va arribar tard. Es va queixar de fraus, maquinacions i arbitrarietats en contra d’ell, però tothom se li va girar d’esquena. La seva rebel•lió va acabar amb la desfeta del Castell Formós, a Balaguer, i l’empresonament del Comte fins a la fi dels seus dies. *El Compromís de Casp, que va ser més una conseqüència que no pas una causa de res, va acabar amb la pròpia Dinastia Catalana en un moment de decadència social, econòmica i política dels catalans. El nét de Ferran d’Antequera, Ferran II, estava destinat a unir el seu Regne definitivament amb el de Castella en casar-se amb la infanta Isabel i integrar aquella unió desequilibrada coneguda com els Reis Catòlics. *Hom no pot oblidar que va ser Sant Vicent Ferrer,qui va influir marcadament a la Cort del Papa Benet XIII d’Avinyó i en l’elecció castellana dels Trastàmara.Déu n’hi dó...!!

Monsenyor Tamayo informa sobre els bisbes i la Llei.

El Secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, José María Gil Tamayo, ha assegurat que als bisbes no els sona bé "ni la lletra ni la música" de l'avantprojecte de Protecció dels Drets del Concebut i de la Dona Embarassada i ha demanat treure a l'Església l'etiqueta que està influint amb la seva moral pròpia en les lleis. "Un projecte de llei d'avortament, a l'Església no li sona bé ni la música ni la lletra perquè hi ha un principi bàsic, però no només des d'una opció religiosa, sinó des d'una opció ètica fonamental. Cal desclericalitzar les opcions davant de qüestions com l'avortament que són opcions d'humanitat. La posició, és una posició en la qual concordem amb persones que no són creients i tenen altres opcions religioses", ha subratllat. En declaracions a Onda Cero recollides per Europa Press, Gil Tamayo ha indicat que "no es pot legitimar la mort d'un innocent" i tot i que no nega "el drama" que suposa per a la dona ser "víctima" de l'avortament, ha apuntat que tampoc pot entendre's la qüestió "en clau de drets de la dona o convertir l'avortament en un mètode anticonceptiu". En tot cas, ha aclarit que l'Església "no és un contrincant polític", però ha precisat que "hi ha regulacions com la que està vigent que està en unes claus diametralment oposades" al seu pensament i que, per tant, té dret a poder dir "una paraula, com a mínim, pel seu pes històric, social i sociològic". D'altra banda, atenent a la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), que entra en vigor aquest divendres, ha demanat que l'Educació "no estigui al mercadeig d'ideologies segons el partit de torn en el Govern" perquè, segons la seva opinió, en això es juga la qualitat de formació dels homes i dones, i que tampoc la qüestió religiosa depengui de les alternances. En aquesta línia, sobre la proposició no de llei del PSOE per la qual insta l'Estat a revisar els acords del 1979 amb la Santa Seu, ha assenyalat que entre els problemes "apressants" de la societat espanyola no entren els acords Església-Estat sinó "els més de quatre milions d'inscrits en l'INEM o els dos milions de famílies en les quals no entra un euro".

Companys i Jover va acabar "a la presó" (1934)

El polític Txiki Benegas recorda que en Lluís Companys i Jover va acabar "a la presó" i es va suspendre l'Autonomia de la Generalitat Al·ludeix als fets d'Octubre per concloure que l'Estat espanyol"no permetrà la secessió unilateral de cap part del seu territori". Advoca per aturar al Constitucional un hipotètic Referèndum Independentista, però després "ser exquisits amb els ciutadans de Catalunya". Jose-Maria Benegas del PSOE en l'època de Felipe González, ha fet un dur advertiment als partidaris de la secessió de Catalunya: que el Govern no el permetrà, i que qualsevol intent per saltar-se la legalitat podria acabar com la "revolta" del 1934, quan l'aleshores President de la Generalitat, Lluís Companys, que va proclamar l'Estat català, va ser empresonat i es va suspendre l'Autonomia de Catalunya. "Per aprendre de la Història de Catalunya hem de situar en el 6 d'octubre del 1934. Lluís Companys i Jover va proclamar l'Estat Català i la revolta va acabar amb l'autonomia suspesa, la Generalitat de Catalunya substituïda per un Consell designat pel Govern de l'Estat i Companys a la presó i sotmès a un Consell de Guerra posterior". La "lliçó històrica" que es pot extreure d'aquests fets és "senzilla". "l'Estat espanyol i les seves Institucions de Govern i Representació no permetran la secessió unilateral de cap part del seu territori". El Nacionalisme Independentista va exactament contra direcció...! En aquesta mateixa línia, afegeix un atac encara més dur a l'independentisme, al qual considera "pervers", perquè "divideix inexorablement la societat catalana i els pobles dels Països Catalans". "L'independentisme no és punt de trobada sinó de divisió". Cal obrir amb generositat -un procés de diàleg sincer- per resoldre el problema. Un procés durant el qual "caldria ser exquisits amb els ciutadans de Catalunya, perquè el veritable problema és que s'incrementi la desafecció dels mateixos cap a l'Estat espanyol i el que és espanyol". És jugar perquè tots hi perdin. És a dir, una gran operació.