dimarts, 20 d’agost del 2013

Repte a una Escola rural:Puigmoltó del Garraf

Torres i Bages,l'expressió de la Catalunya Rural,ens en dirà... Donarà la Fesomia espiritual al Catalanisme:l'austeritat,l'esperit de justícia,la pietat,l'amor i l'estimació de la terra i el sentiment estètic.La petita vila de Puigmoltó del Garraf,per tanyent a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes,tenia una Escola Unitària i Mixta (1931-1983),considerada la Plaça Major de l'Ensenyament,que canalitzava els intercanvis d'idees,els coneixements i les persones. *Era -durant 52 anys- la Capsa de Ressonància del Moviment renovador del poble garrafenc i el seu contorn.Era un constant servei a la Comunitat puigmoltonenca com a poble rural,on els vailets rebien el seu Patrimoni cultural i a la vegada el conreaven. *Puigmoltó,com altres petits pobles i rurals,encara no disposava de Centres culturals,els vulgo dicto "Cap i Casals de Cultura catalana";tampoc d'instal.lacions per a atendre la constant i permanent formació dels seus membres,amb la qual cosa aquests poblets es quedaven també en permanent i notable desavantatge en relació amb els veïns de viles i ciutats i fins i tot del contorn de la Comarca del Garraf. *Els nens i les nenes de Puigmoltó,a hores d'ara,són els instruments eficaços i vius que pretenen posar-se al servei de la vida comunitària,cada dia,del petit poble,tot i col.laborant en el coneixement de l'entorn i moltes vegades tot aportant solucions. L'abùlia de la vida rural amb aquestes estampes típiques:bar-cartes-parats a la plaça.Jocs a pedrades de la canalla,-"assegudes" monòtones...es canviï amb la presència activa i ben bé moguda de l'Escola Unitària i Mixta. *Per tot això l'anul.lació i supressió d'aquesta Escola pública i unitària tot plegat amb les escoles unitàries d'Olivella i de Garraf,l'any 1983 va ser sempre un repte moltgreu i força dissortat tant a mestres il.lusionats com a tant i tants pobles petits que gens no resisteixen a una vida força gris i benbé abùlica. *Clar i català, menysprear una Escola Unitària i Mixta que portava 52 anys (1931-1983) i fins i tot arrencar-ne la segona etapa d'Egb -sense transport-cap a un altre centre escolar -només (no sé quina va ser la raó) va ser una miqueta de tornada a un imperialisme i a l'avorriment dels petits pobles (sic). *M'agradaria que encara se sentissin veus catalanes o catalanitzades,encara que jo estic en aquest darrer procés,però també sóc lleonès i bable.Ja han passat 30 anys de la supressió de les tres escoles unitàries de la Comarca del Garraf (Olivella,Puigmoltó i Garraf).Olivella la va recuerar,Puigmoltó va crear un Casal de Cultura al mateix centre escolar i Garraf,res de res,malgrat ésser-ne dependent de Sitges.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada