La depuració franquista dels sitgetans (1939)

El gener de 1939,amb l’entrada de les tropes franquistes a Sitges,s’inicià un llarg període històric caracteritzat per la repressió exercida sobre els treballadors de la Vila-.Totom la va patir,amb diverses manifestacions:exili dels obrers més significatius sindicalment,presó per a aquells que no volgueren o no pogueren fugir,i,amb caràcter general depuració dels qui havien aconseguit mantenir-se inicialment en els seus llocs de treball. *La depuració,que no va ser el mitjà repressiu més cruent,però sí el més generalitzat,significava l’acomiadament o sanció dels treballadors per motius polítics o sindicals i afectà ben bé un de cada deu treballadors sitgetans-.Aquestes mesures,aplicades per les noves autoritats laborals que havien reorganitzat les tasques obreres,van castigar el treballadors,també,que tenien responsabilitats polítiques,administratives i sindicals a Sitges,tant en els Sindicats de treballadors com en la col.lectivitat obrera que s’havia creat l’any 1936. *Existia a Sitges una militància sindical caracteritzada per la diversitat-.La repressió aplicada sobre aquest col.lectiu va afectar en major mesura els obrers anarcosindicalistes-.Com a conseqüència de la depuració i de la repressió sindical,els dirigents de l’etata de la Segona República,no continuarin treballant en sectors productius sitgetans o barcelonins-.Els qui van poder eludir la repressió i dels qui després de passar per la presó anaren tornant al treball van deixar de banda el seu compromís sindical-. *Però,va existir una altra part d’aquests militants obrers que durant els anys 40,i a partir dels anys 50 va continuar participant de forma significativa enles activitats i en les accions protagonitzades pels treballadors en defensa dels seus interessos econòmics-. ÇL’espectacular caiguda del Moviment Obrer durant els primers 20 anys del franquisme no va ser sols un mitjà d’expressió del descontentament obrer,sinó que va formar part d’una estratègia obrera relacionada amb la Negociació per la millora de les condicions de treball i de remuneració-. *En aquesta estratègia obrera hi participen activament alguns sitgetans vells militants dels anys 30,tot realitzant tasques d’assessorament als Delegats dels Sindicats Verticals,tot encapçalant amb les seves signatures les Peticions col.lectives de millores socials i protagonitzant moltes de les denúncies presentades contra les empreses per tal d’obligar-les al compliment de la vigent Normativa-. *És a dir,és una estratègia obrera de fer servir l’estructura franquista dels Sindicats Verticals per seguir defensant els interessos obrers,alhora que en la mesura de les possibilitats existentsa es denunciava la manca de representativitat i exigien les llibertat sindicals-. *El Règim franquista va creure que la brutalitat repressora dels primers anys,i l’aplicació continuada d’altres mesures de control obrer,serien suficients per esborrar del mapa el Conflicte laboral-.Les condicions polítiques existents van impedir durant anys la Manifestació oberta de conflictes i en especial de vagues arreu de Catalunya,però les existents contradiccions dels Interessos obrers i els interessos dels seus Empresaris van trobar la manera d’expressar-se tant a Sitges com a Barcelona com en molts altres llocs tant de Catalunya com de l’Estat espanyol-.