Els Pilars de l' ISLAM:cinc preceptes bàsics

La pràctica religiosa islàmica s'expressa en cinc preceptes bàsics, els cinc pilars de la religió (arkan al-islam) que tot bon musulmà ha de complir: *Pregària a l'aire lliure (Afganistan)La professió de fe (xahada): és una fórmula que diu «No hi ha cap divinitat tret de Déu i Muhàmmad és el profeta de Déu». Aquesta frase resumeix l'essència de la creença islàmica, és a dir, la unicitat de Déu i l'única guia constituïda pel seu profeta.És utilitzada en els principals moments de la vida i, per esdevenir musulmà, no hi ha cap ritus d'iniciació o baptisme: només cal recitar, davant de testimonis i amb sincera convicció, aquesta professió de fe. *La pregària ritual (salat): cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcció a la Meca, els fidels s'han de dirigir a Déu amb la pregària. Una sola pregària, la del migdia del divendres, ha de ser feta en comú i a la mesquita. Es reciten sures de l'Alcorà i sovint es repeteix la invocació «Al·lahu-àkbar» ("Déu és el més gran!"). *L'almoina (zakat): l'almoina té dues modalitats: l'exercida espontàniament i lliure per agradar Déu i la reglamentada i obligatòria (zakat) segons la qual tots els musulmans han d'aportar als pobres i a la comunitat una desena part de les seves rendes i capital. *El dejuni durant el mes de ramadà (sawm): el ramadà és el novè mes del calendari lunar i és el mes en què començà la revelació de l'Alcorà. Durant tot aquest període es practica un dejuni purificador; des de l'alba a la posta del sol, el fidel s'ha d'abstenir de menjar i beure, de fumar i de tenir relacions sexuals. *El pelegrinatge (hajj): El cinquè pilar bàsic de la fe islàmica és el pelegrinatge als llocs sants de la Meca, que s'ha de portar a terme almenys un cop a la vida. La visita estricta als llocs sants de la Meca és el Pelegrinatge Menor o umra i la visita combinada dels llocs sants de la Meca i del seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja és el Gran Pelegrinatge o hajj. L'objectiu essencial del pelegrinatge és la visita de la Kaba.

El conflicte de Gibraltar al Congrés

EL 3 DE SETEMBRE Margallo explicarà al Congrés el conflicte de Gibraltar El ministre d'Afers Estrangers i Cooperació, José Manuel García-Margallo, compareixerà el pròxim 3 de setembre al Congrés dels Diputats per explicar el conflicte de Gibraltar. Des de la Comissió d'Exteriors, que presideix el nacionalista Josep Antoni Duran i Lleida i en què és número dos l'alcalde d'Algesires (Cadis), José Ignacio Landaluce, es van iniciar les gestions amb els grups parlamentaris per tancar la data concreta, que finalment s'ha fixat en el primer dimarts del període ordinari de sessions. El cap de la diplomàcia espanyola va presentar el dilluns 12 d'agost una sol·licitud per acudir, a petició pròpia, a la Comissió d'Afers Estrangers de la Cambra Baixa amb l'objectiu d'"informar sobre els últims esdeveniments en relació amb Gibraltar". El ministre va sol·licitar comparèixer la primera quinzena de setembre, ja en el període ordinari de sessions. El mateix dia en què es va registrar la seva petició, el Grup Parlamentari Socialista ha presentat al Congrés un escrit per sol·licitar la compareixença de García-Margallo a la Comissió Mixta per a la Unió Europea per "informar de l'estat de les relacions amb el Regne Unit a propòsit de Gibraltar". El secretari del PSOE per a la UE, Juan Moscoso, va anunciar prèviament aquesta petició, que va acompanyar d'un oferiment de col·laboració per "contribuir al diàleg i a l'establiment de cursos normals entre Espanya i el Regne Unit per resoldre les qüestions relatives a Gibraltar". Així ho va fer constar Moscoso en una carta enviada al secretari d'Estat per a la UE, Íñigo Méndez de Vigo. Les peticions es van presentar a la Cambra Baixa després de la conversa que van mantenir el president del Govern, Mariano Rajoy, i el primer ministre britànic, David Cameron, qui va proposar aquesta conversa per protestar per les cues que generen en la Reixa pels controls de les forces de seguretat espanyoles al pas de persones, vehicles i mercaderies. Auests registres es van intensificar després que Gibraltar llancés a la badia d'Algesires 70 blocs de formigó, una "acció unilateral" que Espanya ha qualificat d'"atac" al medi ambient" i a la qual ha atribuït l'escalada de la tensió. El Govern ha insistit que mentre Gibraltar ha "vulnerat la llei" llançant aquests blocs de formigó al mar, els controls que policies i guàrdies civils porten a terme responen a l'"obligació" de garantir el "compliment de la llei comunitària i espanyola".

Repte a una Escola rural:Puigmoltó del Garraf

Torres i Bages,l'expressió de la Catalunya Rural,ens en dirà... Donarà la Fesomia espiritual al Catalanisme:l'austeritat,l'esperit de justícia,la pietat,l'amor i l'estimació de la terra i el sentiment estètic.La petita vila de Puigmoltó del Garraf,per tanyent a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes,tenia una Escola Unitària i Mixta (1931-1983),considerada la Plaça Major de l'Ensenyament,que canalitzava els intercanvis d'idees,els coneixements i les persones. *Era -durant 52 anys- la Capsa de Ressonància del Moviment renovador del poble garrafenc i el seu contorn.Era un constant servei a la Comunitat puigmoltonenca com a poble rural,on els vailets rebien el seu Patrimoni cultural i a la vegada el conreaven. *Puigmoltó,com altres petits pobles i rurals,encara no disposava de Centres culturals,els vulgo dicto "Cap i Casals de Cultura catalana";tampoc d'instal.lacions per a atendre la constant i permanent formació dels seus membres,amb la qual cosa aquests poblets es quedaven també en permanent i notable desavantatge en relació amb els veïns de viles i ciutats i fins i tot del contorn de la Comarca del Garraf. *Els nens i les nenes de Puigmoltó,a hores d'ara,són els instruments eficaços i vius que pretenen posar-se al servei de la vida comunitària,cada dia,del petit poble,tot i col.laborant en el coneixement de l'entorn i moltes vegades tot aportant solucions. L'abùlia de la vida rural amb aquestes estampes típiques:bar-cartes-parats a la plaça.Jocs a pedrades de la canalla,-"assegudes" monòtones...es canviï amb la presència activa i ben bé moguda de l'Escola Unitària i Mixta. *Per tot això l'anul.lació i supressió d'aquesta Escola pública i unitària tot plegat amb les escoles unitàries d'Olivella i de Garraf,l'any 1983 va ser sempre un repte moltgreu i força dissortat tant a mestres il.lusionats com a tant i tants pobles petits que gens no resisteixen a una vida força gris i benbé abùlica. *Clar i català, menysprear una Escola Unitària i Mixta que portava 52 anys (1931-1983) i fins i tot arrencar-ne la segona etapa d'Egb -sense transport-cap a un altre centre escolar -només (no sé quina va ser la raó) va ser una miqueta de tornada a un imperialisme i a l'avorriment dels petits pobles (sic). *M'agradaria que encara se sentissin veus catalanes o catalanitzades,encara que jo estic en aquest darrer procés,però també sóc lleonès i bable.Ja han passat 30 anys de la supressió de les tres escoles unitàries de la Comarca del Garraf (Olivella,Puigmoltó i Garraf).Olivella la va recuerar,Puigmoltó va crear un Casal de Cultura al mateix centre escolar i Garraf,res de res,malgrat ésser-ne dependent de Sitges.

La Revolta dels Remences a Catalunya.

Els pagesos de la Catalunya medieval en peu de guerra *Entrevista als historiadors Àngel Casals i Valentí Gual.Un document inèdit sobre la lluita dels barcelonins contra els remences Transcripció del manuscrit del reclutament de la host de Barcelona Cap de setmana per la Garrotxa remença *Després de moltes dècades d’abusos i penúries al camp, a mitjan segle XV la pagesia catalana va dir prou. Dos homes de diferent tarannà, Francesc de Verntallat i Pere Joan Sala, van encapçalar la primera revolta popular de la nostra història, una revolució que va fracassar en les formes, però no en el fons. A partir d’aquell moment, les classes oprimides van saber que unides podien lluitar pels seus drets… i sortir-se’n. El temps de la servitud ja ha passat Al crit de “El temps de la servitud ja ha passat”, els pagesos van provocar aldarulls a la vall d’Hostoles, a la vall d’en Bas, a Santa Pau i a Castellfollit de la Roca, a l’actual comarca de la Garrotxa, que en l’època es va erigir com a centre de la zona remença. Una de les principals reivindicacions del moviment remença va ser l’abolició dels mals usos, els drets que els senyors tenien sobre els seus vassalls i que es van arribar a regular per llei. *I és que fins llavors els vassalls havien de viure a les terres que cultivaven sense possibilitat de marxar-ne si no pagaven una quantitat de diners al seu senyor. D’altra banda, no podien vendre les seves propietats i, en cas de morir sense testar o sense descendència, una tercera part del seu patrimoni anava a parar a les mans del seu senyor. A més, la dona i filles del pagès podien servir a la casa del senyor si aquest ho decidia, que també tenia dret de cuixa *En el text, ens fem ressò d'un document inèdit localitzat per l'historiador Ramon Sarobe a l'Arxiu Històric de la Ciutat que aporta informació sobre la host que es va formar a Barcelona per sufocar els remences. A continuació en trobareu la transcripció, un comentari fet pel mateix Sarobe i una galeria d'imatges amb algunes de les pàgines del document, a més d'una entrevista amb els historiadors que van assessorat la periodista Agnès Rotger per fer aquest reportatge.

La depuració franquista dels sitgetans (1939)

El gener de 1939,amb l’entrada de les tropes franquistes a Sitges,s’inicià un llarg període històric caracteritzat per la repressió exercida sobre els treballadors de la Vila-.Totom la va patir,amb diverses manifestacions:exili dels obrers més significatius sindicalment,presó per a aquells que no volgueren o no pogueren fugir,i,amb caràcter general depuració dels qui havien aconseguit mantenir-se inicialment en els seus llocs de treball. *La depuració,que no va ser el mitjà repressiu més cruent,però sí el més generalitzat,significava l’acomiadament o sanció dels treballadors per motius polítics o sindicals i afectà ben bé un de cada deu treballadors sitgetans-.Aquestes mesures,aplicades per les noves autoritats laborals que havien reorganitzat les tasques obreres,van castigar el treballadors,també,que tenien responsabilitats polítiques,administratives i sindicals a Sitges,tant en els Sindicats de treballadors com en la col.lectivitat obrera que s’havia creat l’any 1936. *Existia a Sitges una militància sindical caracteritzada per la diversitat-.La repressió aplicada sobre aquest col.lectiu va afectar en major mesura els obrers anarcosindicalistes-.Com a conseqüència de la depuració i de la repressió sindical,els dirigents de l’etata de la Segona República,no continuarin treballant en sectors productius sitgetans o barcelonins-.Els qui van poder eludir la repressió i dels qui després de passar per la presó anaren tornant al treball van deixar de banda el seu compromís sindical-. *Però,va existir una altra part d’aquests militants obrers que durant els anys 40,i a partir dels anys 50 va continuar participant de forma significativa enles activitats i en les accions protagonitzades pels treballadors en defensa dels seus interessos econòmics-. ÇL’espectacular caiguda del Moviment Obrer durant els primers 20 anys del franquisme no va ser sols un mitjà d’expressió del descontentament obrer,sinó que va formar part d’una estratègia obrera relacionada amb la Negociació per la millora de les condicions de treball i de remuneració-. *En aquesta estratègia obrera hi participen activament alguns sitgetans vells militants dels anys 30,tot realitzant tasques d’assessorament als Delegats dels Sindicats Verticals,tot encapçalant amb les seves signatures les Peticions col.lectives de millores socials i protagonitzant moltes de les denúncies presentades contra les empreses per tal d’obligar-les al compliment de la vigent Normativa-. *És a dir,és una estratègia obrera de fer servir l’estructura franquista dels Sindicats Verticals per seguir defensant els interessos obrers,alhora que en la mesura de les possibilitats existentsa es denunciava la manca de representativitat i exigien les llibertat sindicals-. *El Règim franquista va creure que la brutalitat repressora dels primers anys,i l’aplicació continuada d’altres mesures de control obrer,serien suficients per esborrar del mapa el Conflicte laboral-.Les condicions polítiques existents van impedir durant anys la Manifestació oberta de conflictes i en especial de vagues arreu de Catalunya,però les existents contradiccions dels Interessos obrers i els interessos dels seus Empresaris van trobar la manera d’expressar-se tant a Sitges com a Barcelona com en molts altres llocs tant de Catalunya com de l’Estat espanyol-.

Primer Centenari de la "Mancomunitat de Catalunya" (1914-2014)

Els quatres presidents de les diputacions catalanes, Salvador Esteve (Barcelona), Joan Reñé (Lleida), Josep Poblet (Tarragona) i Joan Giraut (Girona) acudiran a l'UCE (Prada de Conflent) per explicar els actes de commemoració dels cent anys de la Mancomunitat de Catalunya, una cita en la qual també hi haurà el conseller de Justícia, Germà Gordó. *Primer Centenari de la Mancomunitat de Catalunya (1914-2014).LA MANCOMUNITAT de CATALUNYA l’ embrió d’un Estat català La Mancomunitat del 1914 va ser la primera experiència d'autogovern català i el primer reconeixement estatal de la personalitat de Catalunya des de la desfeta del 1714.Les diputacions commemoraran el centenari de la Mancomunitat amb un programa d'actes que inclourà exposicions, xerrades i seminaris-.L’Enric Prat de la Riba va ser un polític moderat però amb una idea molt agosarada, que es va envoltar dels millors intel•lectuals catalans a Catalunya. A Catalunya s'estava consolidant un “Contrapoder”. Les quatre Diputacions Provincials han tingut alts i baixos des del moment en què es van crear,l’any 1812, i la seva història ha oscil•lat entre representar un important paper com a instància de poder i ser una mera comparsa dels governs centralistes. Ara s'acosta l’any 2014 i les quatre Diputacions faran memòria. Amb un Programa d'actes, el paper cabdal que van jugar en la creació de la Mancomunitat, la federació de les quatre diputacions catalanes que va constituir el primer gran èxit del catalanisme polític des de la desfeta del 1714. El seu primer president i ànima del nou organisme, Enric Prat de la Riba, va plantejar la Mancomunitat com “l'embrió d'un futur Estat català autònom dins d'Espanya”

Puigmoltó del Garraf i la seva Escola

"La Història de l'Escola Pública Unitària i Mixta del poble de Puigmoltó,entre la utopia i la realitat (1931-1983)" *Es una obra d'Història Local fruit de la compilació de dades i de la investigació del Mestre de Català i Pedagog Froilan Franco i Franco,amb la col.laboració de la Teresa Puig i Bisbal,també mestra. *En Froilan Franco va ser el darrer Mestre d'aquesta Escola Unitària,i la Teresa Puig va ser-ne alumna,mare de quatre alumnes i Presidenta de l'AMPA,d'aquí la implicació de tots dos amb el que va representar l'Escola de Puigmoltó,i especialment el seu tancament l'any 1983,i que tant es reflecteix en les pàgines dpaquest Llibre. *La que va ser Escuela Nacional i Escola Catalana Total (1981-1983) va tenir una vida de 52 anys plena d'esdeveniments (noms,anècdotes,opinions i fets) que queden contextualitzats localment en el mateix Puigmoltó,però també a Sant Pere de Ribes i finalment a nivell de país.Una escola dins d'un poble,un poble dins un poble,i uns pobles dins un país,Catalunya,que va viure canvis pedagògics,polítics,socials i de valors,que el Froilan Franco repassa detalladament,des de l'any 1931-època republicana,passant per la dictadura i arribant a la democràcia que encara l'any 2013 ens regeix. *Aixñi,doncs,mestres,alumnes,historiadors,habitants de Puigmoltó i de Sant Pere de Ribes,teniu a les vostres mans un petit Manual de Pedagogia i d'Història Local,que a més ens aporta uns valors de defensa de la Llengua Catalana i de l'Escola Pública que l'any 2013 són més vigents que mai. Puigmoltó:Agrupació Social i Cultural (ASC),2013. 177 p. "La Història de l'Escola Pública Unitària i Mixta del poble de Puigmoltó,entre la utopia i la realitat (1931-1983)",és una obra d’Història Local fruit de la compilació de dades de la investigación del Mestre de Català i Pedagon en Froilan Franco i Franco,amb la col.laboració de la Teresa Puig i Bisbal,també mestra. En Froilan Franco va ser el darrer Mestre d’aquesta Escola de Puigmoltó,i la Teresa Puig va ser-ne alumna,mare d’alumnes i presidenta de l’AMPA,d’aquí la implicació de tots dos amb el que va representar l’escola,i especialmente el seu tancament l’any 1983,i que tant es reflecteix en les pàgines d’aquest llibre. L’Escola de Puigmoltó del Garraf va tenir una vida de 52 anys plena d’esdeveniments –noms,anècotes,opinions i fets- que queden contextualitzats localment en el mateix Puigmoltó,però també a Sant Pere de Ribes i finalment a nivel de país català.Una escola dins dins un poble,un poble dins un poble,i uns pobles dins un país,Catalunya,que va viure canvis pedagògics,polítics,socials i de valors,que Froilan Franco repassa detalladament des de l’any 1931,época republicana,passant per la dictadura i arribant a la democracia que encara avui ens reregeix. Així,doncs,Mestres,alumnes,historiadors,habitants de Puigmoltó del Garraf i de Sant Pere de Ribes,teniu a les vostres mans un petit Manual de Pedagogia i d’Història Local,que a més ens aporta uns valors de defensa de la llengua catalana i de l’escola pública que avui en dia són més vigents que mai. Puigmoltó del Garraf:Agrupació Social i Cultural de Puigmoltó,2013.177 pàgines.

Querella criminal contra Gibraltar als Jutjats de la Línia.

Gibraltar.- Presenten una querella criminal contra Picardo als jutjats de la Línia per delicte ecològic Una associació granadina anomenada 'Club de la Constitución', integrada per professionals i juristes, ha presentat davant del jutjat de guàrdia de la Línia de la Concepció una querella criminal contra el ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo, per presumpte delicte ecològic pel llançament de blocs de formigó el passat 24 de juliol per la colònia britànica "en aigües territorials espanyoles". La denúncia, que formula el president de l'associació, José Torné Dombidau Jiménez, com a acusació popular i a la qual ha tingut accés Europa Press, es dirigeix contra Picardo i la resta de membres actuals del Govern de Gibraltar, els quals considera responsables d'un presumpte delicte ecològic tipificat a l'article 325 del Codi Penal, que preveu penes de dos a cinc anys de presó. Entre d'altres diligències, els querellants sol·liciten al jutjat de guàrdia de la Línia que cursi ordres a la Interpol per a la detenció dels deu querellats per tal que se'ls prengui declaració, després del que podran ser deixats en llibertat sota fiança de 50.000 euros cadascun a fi de fer front a les responsabilitats civils i penals que hagin d'afrontar. A més, volen que el jutjat demani al Servei Marítim de la Guàrdia Civil un informe sobre l'abocament de blocs de formigó del passat 24 de juliol en aigües de la Badia d'Algesires; a l'Institut Geogràfic Nacional que assenyali el punt exacte de l'abocament; a l'Institut Espanyol Oceanogràfic que "valori i calibri l'impacte ambiental dels abocaments". Altres diligències reclamades a la querella persegueixen que el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Ambient de la Junta d'Andalusia aclareixin si hi va haver "sol·licitud per part de les autoritats locals de Gibraltar" prèvia al llançament dels blocs de formigó, així com la presa de declaració a pescadors i membres del Servei Marítim de la Guàrdia Civil que presenciessin els fets.

Catalunya,molt rica de poblats ibèrics (2013)

La misteriosa fortalesa dels Vilars d'Arbeca.Interior de la cisterna del jaciment En aquest reportatge La misteriosa fortalesa dels Vilars d'Arbeca *Tants jaciments han permès els Arqueòlegs documentar molt bé aquesta cultura i període històric. Però totes les teories s'estavellen contra els Vilars d'Arbeca, una insòlita fortalesa de 2.800 anys situada a les Garrigues. *La seva singularitat rau, en primer lloc, en el camp frisó que protegia la fortalesa i que és un dels més ben conservats a Europa. *Un altre fet insòlit són els 14 cavalls, alguns, fetus, que s'han trobat enterrats als Vilars, unes restes que fan pensar que la seva població es dedicava a la cria de cavalls, l'animal més preuat d'aquells temps. *La doble línia defensiva i el pou-cisterna que abastia d'aigua el poblat són altres de les característiques dels Vilars, considerats l'Empúries de l'interior pel valor arqueològic del jaciment. *És per això que nombrosos equips d'Arqueòlegs de tot el món cada any s'arriben fins a Arbeca per estudiar-lo. El primer que ho va fer va ser ser Emili Junyent, actual director de les excavacions i historiador de la Universitat de Lleida i assessor de força articles que s'hi publiquen.

El Port de Tarragona rep més de 100.000 tones de blat

PINSOS PER ALS ANIMALS El Port de Tarragona rep més de 100.000 tones de blat Les empreses estibadores Sitasa --Sitges de Tarragona-- i Codemar-Iberbulk han portat a terme tres operacions de descàrrega de 108.863 tones de blat en els molls d'Aragó i Castella del Port de Tarragona. En un comunicat aquest dimarts, el port ha explicat que aquesta mercaderia s'emmagatzema i després es trasllada a les fabriques de farina destinada a la producció de pinsos per a l'alimentació animal. Sitasa ha descarregat al moll d'Aragó 24.025 tones del 'Naxos', que procedia de Varna (Bulgària), i el 'Vil Baltic' ha portat 54.838 tones fins al moll de Castella. Per la seva banda, Codemar-Iberbulk ha descarregat 30.000 tones de blat procedents del port Constanza (Romania) a través del vaixell de càrrega granel 'Silver One'. L'empresa consignatària del 'Naxos' ha estat Alfasip Internacional; la del 'Vil Baltic', Arola, Duanes i consignacions, i la del 'Silver One', Marmedsa.

El Papa Francesc disposat a anar molt més enllà...!!

Sa Santedat Jorge Bergoglio sembla disposat a anar molt més enllà del que era previsible.El Papa Francesc té la mateixa Cúria Romana i bona part de la Jerarquia Catòlica esverades i esvalotades, cosa que d'entrada suggereix -un còmic enrenou de sotanes de colors-, però que és bastant més perillosa, no en va s'hi acumula una gran densitat d'antics sabers, entre els quals -algunes males arts molt efectives-. Allò que és ben cert,és que el Vaixell de l'Església Catòlica -no podia esperar gaire a assajar un cert canvi de rumb-, altrament l'enorme pes mort dels seus dicteris enfurismats, de les seves corrupcions i de les seves increïbles faramalles imperials se l'haurien endut al fons del mar. No és menys cert, però, que el Papa de Roma Jorge Bergoglio no es limita a un canvi d'estil i de decorats, sinó que sembla disposat a anar molt més enllà del que era previsible. En efecte, sembla disposat a posar el dit a totes les nafres: a)Visita els immigrants il•legals de Lampedusa, amb una corprenedora interpel•lació a la Consciència ciutadana, no ja contra la Xenofòbia, sinó contra la Manca de compassió i de fraternitat humana. b)Proclama que els Bisbes i els Cardenals han “d'estimar la pobresa” i no han de tenir “psicologia de Prínceps”. c)Malparla del “clericalisme” i posa la poderosa i fosca Banca Vaticana a la picota. d)Es pronuncia com si res... en favor de “la laïcitat de l'Estat”. e)Planteja la sorprenent necessitat d'una “teologia de la dona”. f) Si una persona és gai i busca el Senyor i té bona voluntat, qui és el Papa per jutjar-la?” g)El Papa també parla clar sobre l’actual societat del segle XXI i sobre la greu deriva que l'amenaça. El fa sense necessitat de recórrer a cap Mística Alliberadora. Només des de l'Autoritat Moral que li confereixen el càrrec i la seva visible voluntat de coherència evangèlica. h)Diu que el futur del segle XXI exigeix:a) Rehabilitar la política i b) Adoptar una visió humanista de l'economia,i c) Condemna -la globalització de la indiferència- . i) Convoca els joves: -Hagan lío-, -Sortiu a fora i no us deixeu excloure-. El nou Papa de Roma és - l'antítesi del Discurs Neoliberal i de les seves Objectives Metes,com ara: el pensament únic, l’economicisme,la desregulació, la privatització, el ferotge individualisme ,la Legitimació de la selva financera global, la regressió i la fractura social,la impotència i la corrupció de la política, la crisi de la democràcia, el populisme xenòfob i feixistitzant,l’autoritarisme,la por,l’ atonia,la indiferència de la gran majoria. Ep!! Des de la Dècada dels Vuitanta que fa forat, sense oposició de l'esquerra de govern, que tot just ara comença a descobrir-se abduïda i engalipada quan no còmodament adaptada.La crisi que vivim no és econòmica com pretén l'ortodòxia economicista en boga, sinó que és una crisi de societat, en la qual s'estan esbotzant les condicions elementals de la Cohesió Social i de la mateixa Democràcia. Disparen sense manies contra la tríada republicana: llibertat, igualtat i solidaritat; i contra la seva conseqüència, els drets humans. No figuren en el tauler, on només hi resten quatre guarismes econòmics dictats pels de sempre. Es tracta, en definitiva, d'una crisi moral i cultural. Allò que està en joc és la dignitat de la persona humana i la democràcia. I, molt especialment, la capacitat dels humans per idear, desitjar i guanyar un model alternatiu de progrés, que sigui sostenible, contingut, solidari, de mesura humana.En primera instància, potser es tractaria de repetir, en el pla global, allò que Europa ja va fer en el marc dels Estats que l’integren: el pacte del socialisme democràtic i de la democràcia cristiana per l'Estat Social o del Benestar. Una Europa unida, política i econòmica, basada en aquest conglomerat, seria una primera fita decisiva, per poder avançar cap a una concertació reguladora intercontinental. El centre-dreta ha abjurat definitivament del seu passat d'inspiració cristiana i humanista? El Papa de Roma Francesc sembla apuntar -a una nova entesa per la democràcia i la justícia-, en la qual podrien confluir l'esquerra democràtica, els liberals de veritat -demòcrates a tota costa-, els cristians de totes les jeies..., és a dir, la immensa majoria que no vol viure a la selva.

Un projecte contra el càncer de mama guardonat

La líder del grup d'investigació en la transformació i la metàstasi de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell), Eva González-Suárez, ha estat guardonada amb un projecte d'investigació de la fundació Susan G.Komen, l'organització de càncer de mama més important del món. El projecte guardonat, finançat amb 450.000 dòlars, es portarà a terme en els pròxims tres anys per investigar noves teràpies en càncer de mama, segons ha informat aquest divendres l'Idibell en un comunicat. Komen va ser fundada el 1982 amb l'objectiu de salvar vides i curar el càncer de mama per sempre, i en els últims 30 anys, ha invertit més de 755 milions de dòlars en centenars de projectes d'investigació del càncer de mama a tot el món, especialment als ELS EUA. El projecte que ha rebut Eva González-Suárez es troba en la categoria de 'career catalyst' per a joves investigadors i entre els requisits d'acceptació estava presentar un projecte que potencialment podria significar beneficis per als pacients en un termini màxim de deu anys. Segons ha explicat la investigadora, el projecte que ha obtingut el premi estudia la possibilitat d'utilitzar la via de senyalització RANK com nova diana terapèutica en càncer de mama; "és prou esperançador com per pensar que en deu anys pugui estar a l'abast de la clínica".

Ridícul Nacionalisme Països Catalans...!!

Deia el més gran dels intel•lectuals catalans del segle XX, el valencià en Joan Fuster,del que l’any 2012 en celebrem el 50è aniversari de “Nosaltres, els valencians”,que o bé recuperàvem la unitat de la Nació o seríem destruïts com a poble. *Penosament avui el nacionalisme català és captiu del "provincianisme més ridícul i contraproduent". Als llimbs de la imbecil•litat profunda, i pretenent ser pràctics, s'ha instal•lat en el nostre imaginari col•lectiu que això dels Països Catalans fa més nosa que servei. *De manera que una gran part del Nacionalisme ha decidit que la "Nació coincideix exactament amb la delimitació de les quatre províncies", que s'inspiren en les ínfules de modernitat del Jacobinisme francès. Ni un pam més amunt, ni un pam més avall. *Ja és ben curiós que el punt de partida d'alguns nacionalistes abrandats sigui "la divisió provincial pensada i executada des de Madrid", per molt que es remunti als segles XVIII i XIX i hagi anat penetrant en el nostre imaginari nacional. *Però encara és més delirant que això es faci des d'un Nacionalisme que històricament no ha estat independentista. Perquè no oblidem que el gruix d'aquells que s'han declarat Nacionalistes al Principat fins fa quatre dies tenien com a objectiu un encaix amable a Espanya. La paradoxa és que aquest Nacionalisme –que no era independentista i en bona mesura se segueix resistint a ser-ho– circumscrivís la Nació a les províncies de Tarragona, Barcelona, Lleida i Girona. Precisament quan de nació n'hi ha tanta o més a les Illes Balears o a àmplies regions del País Valencià que en moltes àrees i ciutats del Principat. *Només cal passejar per Ciutadella o la Vall d'Albaida per constatar que la nació hi és molt més viva que al Baix Llobregat o al Tarragonès.Qualsevol nacionalista hauria d'estar tan preocupat per les escomeses al català a Gandia o Palma com a Palafrugell. O és que no té el mateix valor un catalanoparlant a València o a Manacor que a Lleida? *O és que torpedinar l'ensenyament en català a les Illes o al País Valencià no persegueix exactament el mateix objectiu que al Principat? O és que no ens adonem que l'objectiu principal del nacionalisme espanyol ha estat i és la destrucció i/o assimilació de la nació catalana? *O és que estem idiotitzats i captius d'aquest regionalisme principatí que ens han inoculat i acceptem mansament? Curiosament, l'espanyolisme identifica clarament la Nació Catalana i s'hi abraona amb una virulència que retrata la seva voluntat d'extermini. *Les Illes, però molt especialment València, són la primera barricada contra el projecte d'assimilació històric de Castella sobre la Nació Catalana. I un patriota conseqüent el que no pot fer mai és deixar desemparats els compatriotes allí on són més febles que és precisament allí on el nacionalisme espanyol s'hi ha aplicat amb més intensitat i cruesa. *Si abandonem la perifèria de la Nació no només perdem una part del país sinó que ens quedem sense barricades i més exposats que mai. I és que el sentit pràctic d'alguns nacionalistes principatins brilla per la seva absència.

L'any 2013 serà encara moltdur en retallades

Finances catalanes

Mas-Colell: El 2013 serà dur i amb retallades de 2.500 milions

El conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha assegurat aquest dimecres que el tancament del 2013 serà dur i amb unes retallades de 2.500 milions d'euros després que l'Estat hagi atorgat a Catalunya un objectiu de dèficit per a aquest any de l'1,58%.

   En una entrevista de Catalunya Ràdio recollida per Europa Press, ha insistit que l'escenari per al 2014 és més positiu: "La nostra intenció és que el 2014 s'acabin les retallades en relació amb el 2013. Això no vol dir que s'acabin les retallades avui. Ens queden cinc mesos i hem de quadrar els números amb l'1,58%".

   Ha recordat que el Govern havia transmès a l'Estat que la xifra amb la qual es veia capaç d'elaborar uns comptes era l'1,8%, i ha incidit que és "voluntat dolenta" per part de l'oposició dir que el nou objectiu de dèficit és més de l'1,5% que reclamava la Generalitat fa uns mesos.

   Així, ha indicat que el que ha reclamat sempre el Govern és una tercera part de l'objectiu de dèficit del conjunt de l'Estat, pel que demanava l'1,5% quan Europa va atribuir el 4,5% a Espanya, i un 2,1% quan ho va elevar al 6,5, el que també suposa una tercera part.

   "L'Estat segueix una política d'asfíxia financera a les comunitats autònomes", ha asseverat Mas-Colell, i ha assegurat que el grau de control a distància que s'exerceix des de Madrid és molt considerable, doncs la fiscalitat de la Generalitat està extremadament condicionada pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, ha dit.

   Mas-Colell ha assenyalat que el Govern ha optat per prorrogar els pressupostos del 2013 perquè no vol dignificar amb un debat pressupostari l'objectiu de dèficit de l'1,58%, que considera injust: "No vivim temps de normalitat i no té molt sentit fer veure que les coses són normals".

   El conseller confia a tenir més capacitat per incidir a l'objectiu de dèficit de l'any que ve, quan ha sostingut que és "vital" que Catalunya aconsegueixi més ingressos a través del tornada de la inversió procedent de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut i un nou model de finançament.

DESNUTRICIÓ INFANTIL

   Després de preguntar-li pels prop de 50.000 nens catalans que tenen privacions alimentàries, segons va revelar aquest dilluns el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó, ha asseverat que "qualsevol insinuació que la qualitat de vida dels nens pugui dependre d'una pròrroga és voluntat dolenta".

   "El que s'hagi de fer o es pugui fer pels nens de Catalunya es farà i dins del context pressupostari normal, que ara mateix és el de la pròrroga", ha tancat el conseller.

Alt i Baix Penedès.Anoia i Garraf a prop de la Vegueria

El Govern de la Generalitat va aprovar dimarts el decret que regula el desenvolupament de l’àmbit de planificació territorial del Penedès, del qual en formen part les quatre comarques històriques del Penedès (Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia).

Des d’ERC es valora “molt positivament” l’acord del Govern ja que “es fa un pas més cap a la singularització del Penedès dins l’organització territorial de Catalunya”. Així la diputada del Penedès, Teresa Vallverdú va remarcar que “amb l’Àmbit la lluita per la vegueria és més a prop i més possible, ara tenim les mateixes condicions que la resta de territoris”. La diputada de l’Arboç va afirmar estar “satisfeta per la pressió feta i per haver aconseguit que el Parlament aprovés per unanimitat instar al govern a aprovar aquest decret”.

Ara s’obre el període perquè els municipis de l’Anoia que vulguin continuar formant part de la Catalunya Central ho aprovin pel Ple i s’iniciarà  la constitució d’un grup de treball, format per representants de la Generalitat i de les administracions locals, que farà el seguiment necessari per a la formulació del Pla territorial parcial del Penedès.

El Barça al Mur de les Lamentacions (Jerusalen)

Un desig al Mur de les Lamentacions

La visita del Barça a Palestina i Israel ha estat històrica. Certament, ho ha estat més per al Barça que per als indrets que, com recorda l'aforisme, són una terra amb massa història per a tan poca geografia. Però no perdem de vista que els palestins se senten humiliats i els israelians amenaçats, i encara que sigui per un dia i separats per un mur, milers de palestins i israelians han compartit incrèduls la mateixa emoció: la de rebre els jugadors que els fan somiar cada diumenge.

Si heu estat nens i us heu bloquejat davant el vostre ídol o si mai heu vist la canalla llàgrimes avall al costat d'un crac, imagineu la felicitat multiplicada pel patiment i la desesperança que han experimentat aquest cap de setmana uns joves a qui el conflicte els ha arrabassat el dret de créixer en pau.

Per al conflicte, esclar, la presència del Barça és més simbòlica que efectiva. És un lubricant de distensió entre dues comunitats que a base de demonitzar-se han arribat a oblidar que poden compartir. I el Barça es comparteix. Però com va afirmar el primer ministre israelià Netanyahu, la pau serà bastant més difícil d'aconseguir que asseient Messi, Xavi i Iniesta a la taula de les negociacions. Ha estat el mateix dia que Sandro Rosell lamentava en una entrevista al diari Sport que el president del Barça no tingués el poder de revertir la malaltia de Tito Vilanova i reflexionava: "I diuen que aquest càrrec té tant de poder, que encara no sé on és". Encapçalant una visita multitudinària al Pròxim Orient i presidint sengles actes al costat de Mahmud Abbas i Shimon Peres, és evident on és el poder del president blaugrana. El Barça és avui un actor global en l'escenari parapolític de la bona voluntat, al qual volen associar-se caps d'estat o filantrops com Bill Gates.

Justament ara fa dos anys, al Newseum de Washington, Gates, Rosell i Guardiola van presentar la iniciativa conjunta en la lluita per l'eradicació de la malària. Un assistent va preguntar-los com podrien transmetre als polítics americans la cultura del joc en equip, tenint en compte la seva lamentable deriva cap al bloqueig partidista. És una coneguda impotència: veus jugar en equip i t'imagines els teus polítics fent el mateix.
Una cosa semblant al comentari de Shimon Peres d'ahir sobre la contribució dels jugadors del Barça com a "missatgers de la pau", encara que per definir el joc de l'equip va referir-se al tiqui-taca, concepte futbolístic que va fer famós als vuitanta l'entrenador José María Maguregui (tècnic de l'Espanyol, entre altres equips) i que, en origen, no té res a veure amb el joc de toc precís del Barça, més aviat tot al contrari. Era una manera prudent de no exposar la pilota al risc de perdre-la. Però em temo que està fent fortuna.
En tot cas, Jerusalem va veure passar ahir el Barça pel Mur de les Lamentacions, amb l'expedició inserint els seus desitjos entre les escletxes de les pedres mil·lenàries. Segur que més d'un va recordar-se de la salut de Tito Vilanova.

Visca Sitges 2013...!!

Sitges Tricentenari 1714-2014

Ayer se conmemoró en Sitges los 300 años de la entrada de las tropas borbónicas en la villa el 27 de julio de 1713 siendo el pistoletazo de salida de los actos del Tricentenario 1714-2014
El acto que ha tenido lugar en el salón de plenos del Ayuntamiento con gran afluencia de público y autoridades, ha comenzado con la conferencia del historiador sitgetà Ignasi M ª Muntaner sobre cómo Sitges cayó en manos de los borbones el 27 de julio de 1713 (ayer cumplió 300 años).
Seguidamente, la Asamblea Nacional Catalana en Sitges (ANC) ha convocado una cadena humana en la Plaza del Ayuntamiento que ha rodeado la antigua muralla.

L'arribada del Papa Francesc a Brasil (2013)

El papa Francesc torna a Amèrica

Un Brasil més reivindicatiu i menys catòlic rep el Pontífex en el seu primer viatge internacional -São Paulo-.L’Arribada a Rio de Janeiro d’el Papa Francesc va encetar  entre una multitud el seu viatge al Brasil .Jorge Mario Bergoglio, -el primer Papa no europeu- va aterrar ahir al vespre a Rio de Janeiro, on serà fins diumenge vinent per presidir els actes de la 28a Jornada Mundial de la Joventut (JMJ). Una coincidència a l'Agenda prèviament establerta ha volgut que el Papa Francesc encetés els viatges internacionals precisament a l'Amèrica del Sud, el seu Continent, que ha de ser una de les regions prioritàries al llarg del seu Pontificat.

El Brasil, el país amb més catòlics del món, rep el Papa després d'unes setmanes convulses en què s'ha viscut la principal onada de manifestacions populars de les últimes dues dècades, i on la Ciutat de Rio de Janeiro s'ha convertit en un dels epicentres de les protestes. El Pontífex argentí no ha volgut ser aliè a aquests moviments socials. "La meva visita arriba en un moment molt oportú", va indicar en una declaració oficial durant el vol que el portava cap a territori brasiler.

Per això, per voluntat pròpia, el Papa Francesc va fer canviar, a última hora, la seva agenda oficial i va incloure, com a primer acte de la seva visita, un passeig pels carrers més cèntrics de la capital carioca, que les autoritats havien recomanat que fos amb Papamòbil per mesures de seguretat. Milers de persones van rebre el Pontífex.

La simbologia dels gestos que predica el Pontífex argentí va fer que el primer bany de masses fos a l'escenari on milers de joves, principalment fills de la nova i emergent classe mitjana, han expressat la seva indignació per la baixa qualitat dels serveis públics i per les inversions federals en la construcció dels estadis que acolliran el Mundial de futbol l'any vinent. "Aquest primer viatge és per trobar-me amb els joves, però no a l'aïllament, sinó en el context de la societat.

Quan aïllem els joves, fem una injustícia", va comentar ahir el Cap de l'Església Catòlica en una declaració sobre la JMJ que es podria aplicar perfectament al seu passeig per les avingudes que ahir van ocupar milers de fidels, que les setmanes anteriors havien estat el Púlpit improvisat on joves brasilers demanaven als governants més implicació social.

Milers d'agents mobilitzats

Les autoritats i els responsables de seguretat temen que la visita del Papa -i de més de dos milions de joves- sigui una nova guspira per encendre el carrer. L'esquema de seguretat es va reforçar el mes passat, arran de les manifestacions, i més de 30.000 agents han estat mobilitzats, en un desplegament que servirà com a prova per al Mundial del 2014. Les protestes van esclatar, aprofitant la repercussió internacional de la Copa de les Confederacions, que es va celebrar del 16 al 30 de juny a sis ciutats brasileres. La història ara es pot repetir. Un informe de la Policia Federal batejat com a operació Francesc alertava que hi ha convocades manifestacions tots els dies de la Visita Papal. Dilma Rousseff,Presidenta deBrasil, que fins fa dos mesos tenia el rècord històric d'acceptació d'un president, ha estat la principal víctima de les reivindicacions, cosa que ha suposat una davallada d'uns trenta punts -dels 57% al 30%, segons Datafolha- de la seva popularitat.

La dirigent, que intenta ara impulsar una reforma política per satisfer el carrer, va rebre el cap de l'Església catòlica destacant "la coincidència" entre "l'opció pels pobres" de Francesc i la "prioritat històrica" dels governs de Lula i el seu amb els programes de combat de la pobresa. A la posterior trobada que van mantenir, Rousseff va proposar al pontífex que el Brasil i el Vaticà unifiquin accions internacionals contra l'exclusió social al continent africà.

El Papa aprofitarà el primer viatge internacional i la coincidència de ser al Brasil, un dels països que tot i els esforços governamentals segueix tenint una gran fractura social, per presentar al món el programa del seu pontificat, que es fonamenta en "l'evangeli social". L'Església brasilera espera que el Carisma del Papa Bergoglio i el seu discurs social ajudin a frenar la caiguda de fidels i que l'acosti a unes bases desencisades i cada vegada menys mobilitzades.

L'arribada del Papa  Francesc ha vingut precedida d'un estudi de Datafolha que ha creat un gran impacte al país i que indica que el percentatge de catòlics és el més baix que hi ha hagut mai.