Centenari Normes de Casstelló (1913-2013)

Centenari de les Normes Ortogràfiques

L'èxit i el fracàs de la normativa de Fabra.El 24 de gener del 1913 veia la llum la normativa ortogràfica de Pompeu Fabra. Finalment, els catalans tenien el seu propi codi lingüístic. El filòleg i enginyer va comptar amb el suport polític i el consens social. Expliquem les 10 claus del seu èxit i set pistes que expliquen per què encara no escrivim bé en català

El 24 de gener del 1913 veia la llum la normativa ortogràfica de Pompeu Fabra. Finalment, els catalans tenien el seu propi codi lingüístic. El filòleg i enginyer va comptar amb el suport polític i el consens social. "Pompeu Fabra és l'únic a qui tots els catalans han obeït plenament. Ell és l'únic que ha vist realitzada la noble ambició de tota la seva vida, l'únic que a l'hora suprema haurà pogut dir: «Del meu treball, res no ha estat debades»", escrivia un admirat Josep Pla. Les Normes ortogràfiques de Fabra arriben demà al centenari. En aquest article analitzem les claus del seu èxit i el seu fracàs.

10 motius de l'èxit de Fabra

Una demanda social: Catalunya està a punt

Al tombant de segle es va registrar l'èxit espectacular d'una nova literatura catalana, en català i per a les classes populars. El catalanisme va fer el salt definiu a la política. El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana es va celebrar el 1906: la llengua estava al centre del debat polític.

La publicitat: la gran difució de la norma

"La Diputació de Barcelona, primer, i la Mancomunitat de Catalunya a partir del 1914", assenyala el catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili, Jordi Ginebra. A més, Fabra va fer nombroses conferències i es va prodigar a la premsa .6 pistes que expliquen perquè encara les normes no s'han assimilat

El factor noucentista: culte a l'arbitrarietat

Fabra va fer la seva codificació en un clima estètic i ideològic que creia que la cultura es feia des de les elits i veia en l'arbitrarietat un signe de civilització.

L'irredemptisme: allò que estàvem cridats a ser

Fabra veia en l'estàndard (en deia llengua literària ) una eina de construcció nacional. I, en algun cas, en lloc d'induir la norma la va deduir; en lloc de partir de l'ús real va partir d'un ús hipotètic: el que ell creia que existiria si el país no hagués estat sotmès tants segles, si la història hagués anat d'una altra manera.