Sant Vicenç dels Horts recorda el seu passat (2013)

Sant Vicenç dels Horts recorda el seu passat

L'Ajuntament presidit per Oriol Junqueres,Alcalde, presentarà un projecte de recuperació de la memòria oral amb la participació de gent de la vila

 *L'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts ha impulsat una iniciativa per recuperar i difondre el passat de la vila amb la participació de testimonis directes. En un dels actes més estacats de la Festa Major, que es celebrarà el pròxim dilluns 29 de juliol a les 18.30 h, es presentarà el documental ‘Sant Vicenç dels Horts: veus del nostre poble’ als cinemes La Vailet.

*Gràcies al testimoni de 46 persones nascudes al poble entre 1914 i 1934, i al recull de material gràfic i sonor, es podrà conèixer de primera mà com era aquesta vila del Baix Llobregat i la seva gent al segle passat. Aquest projecte de recuperació de la memòria oral s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració entre l’empresa audiovisual SabemCom, l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i l’Arxiu Municipal.

*La presentació comptarà amb l’assistència d’Oriol Junqueras, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Salvador Espriu,el poeta d'Arenys,un mite català

Salvador Espriu, un dels més influents poetes catalans de tots els temps, hauria complert cent anys aquest mes de juliol. El poeta d'Arenys ha esdevingut tot un mite de la poesia catalana i la seva obra ha merescut tota mena d'estudis.

*L'autor de -La pell de brau-, un poemari que va consagrar-lo a principis dels anys 1960, va tenir un lligam molt ferm amb un dels grans literats sorgits de la terra de l'Ebre: el dramaturg Ricard Salvat, qui,  conjuntament amb Maria Aurèlia Capmany i el cantant Raimon, van ser qui més van ajudar a popularitzar la seva obra.

* El biògraf Agustí Pons, en el seu llibre "Espriu transparent", publicat en motiu del Centenari, -es recrea amb els lligams de Salvat amb Espriu - i explica abastament el procés de creació de veritables peces mestres del teatre català com han estat: -Ronda de mort a Sinera, La pell de brau i Primera història d'Esther-, que varen convertir Espriu en tota una icona de les lletres, justament durant l'esmentada dècada de 1960.
*Al mes de maig es va celebrar un fastuós homenatge al poeta d'Arenys a Amposta, que portava el segell d'Òmnium Cultural i la Biblioteca Sebastià J. Arbó. Joves espriuans que recorren la Geografia Catalana difonen la seva obra. Al Taller Cinta Dalmau de Tortosa es va realitzar un acte de reconeixement a una figura cabdal de les Lletres Catalanes. 
*El mite de Sinera forma part d'un corpus poètic de notable qualitat. Un escriptor que va demostrar la seva excel·lència en àmbits com la poesia, la narrativa i la dramatúrgia, que va romandre sempre fidel a la llengua catalana, i que va demanar intel·lectualment i poèticament un diàleg envers una nova visió d'Espanya, que ell mateix reconegué com a impossible.

300 anys a Gibraltar i 3r Centenari

300 ANYS

Gibraltar commemora el tercer centenari del Tractat d'Utrecht

   Milers de ciutadans gibraltarenys commemoren aquest dissabte, en els principals carrers de la colònia, els 300 anys de la firma del Tractat d'Utrecht, i per part de col·lectius socials s'han organitzat diverses activitats per recordar una efemèride clau per a la ciutadania de la colònia.

   Segons ha informat el Govern de Fabian Picard a través d'un comunicat oficial, a l'acte principal a la Plaça John Mackintosh, organitzat pel Museu de Gibraltar (Gibraltar Museum), una rèplica d'una impremta de l'època, operada per actors vestits d'època i utilitzant les tècniques originals, produirà exemplars de la portada del Tractat, els quals es posaran a disposició del públic sense cap cost.
   També s'ha previst un concurs de vestits d'època per als més joves durant l'esdeveniment d'aquest dissabte, en què podran participar els nens de 14 anys o menys.
   Les disfresses hauran de guardar relació amb el segle XVIII, amb especial rellevància a Gibraltar. Durant el matí tindrà lloc el concurs i els premis seran anunciats i concedits poc després.
   La jornada, de caràcter festiu, també tindrà activitats orientades a les famílies, que inclouran castells inflables, globus temàtics d'Utrecht, un lloc de dibuix i un pintacares. D'acord amb el que passa a la Plaça John Mackintosh, la Biblioteca obre les portes al públic entre les 10 i les 14 hores

La Baronesa de Sant Feliu

54 QUADRES

L'Espai Thyssen de Sant Feliu repassa l'estètica paisatgista amb Sisley, Kandinsky i Hopper

Directori

• Sisley Kandinsky Hopper

Foto: EUROPA PRESS

SANT FELIU DE GUÍXOLS (GIRONA), 12 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Un total de 54 quadres de la col·lecció privada de la baronessa Thyssen Carmen Cervera repassen la història estètica del paisatge des del segle XIX fins a les avantguardes del segle XX, amb 14 obres mai exposades, a la mostra 'Sisley-Kandinsky-Hopper. Col·lecció Carmen Thyssen' de l'Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols (Girona), i que ha presentat la mateixa baronessa aquest divendres.

   Segons ha explicat la comissaria de l'exposició en roda de premsa, Pilar Giró, aquests quadres procedeixen del museu Thyssen-Bornemisza de Madrid i del Museu Carmen Thyssen de Málaga, i recorren les albors del naturalisme, passant pel romanticisme, recalant en la construcció de l'impressionisme, fins a culminar en els moviments expressionista, fauvista, constructivista i orfista.
   L'exposició, que podrà veure's des d'aquest diumenge i fins al 13 d'octubre, té obres dels artistes locals Josep Amat i Pagès, Emili Grau Sala, Ramon Martí i Alsina, Modest Urgell, a més dels internacionals Eugène Boudin, Robert Delaunay, Paul Gauguin, Alfred Sisley, Wassily Kandinsky, Edward Hopper i Thomas Birch, entre molts altres.
   Segons Va girar, l'exposició està construïda al voltant un fil conductor: l'"ànima del paisatge" en una època en la qual evoluciona molt la percepció que els artistes tenen del seu entorn, a més d'aportar una perspectiva local-internacional perquè posa en relleu la pintura catalana d'aquella època.
   Tot i que les sales "dialoguen" unes amb les altres des del romanticisme fins a les avantguardes, l'exposició es divideix, primerament en 'Transcendència del realisme', que és una captació de la realitat amb vocació de versemblança, un "elogi de la bellesa", evolucionant d'un paisatge humanitzat cap a un naturalista, que tendeix a captar els sensacions viscudes.
   Un segon espai, la 'Fragmentació de la llum', aborda l'interès dels artistes per captar l'instant fugaç dins d'un esperit d'època molt científic, que els indueix a pintar l'ànima del paisatge més que aquest en si.
   A l'últim apartat, 'La transfiguració del color', la pintura entra en una visió més subjectiva del món de la mà de les primeres avantguardes, amb formes modificades amb la força del color i el gest i anteposant el sentiment en un camí cap a l'abstracció: "Es posen a flor de pell les emocions del paisatge".
   Entre les 14 obres que mai han estat exposades, es trobes algunes de Ramon Martí Alsina, Emili Grau Sala, Ramon Sanvisens, Casimir Tarrassó, entre d'altres, i que augura que "sorprendran" als visitants.

LA BARONESSA DE SANT FELIU

   La baronessa ha aplaudit l'organització d'aquesta exposició i ha exalçat també el seu catàleg abans de confessar que és també una gran col·leccionista de catàlegs expositius: "La qualitat a l'art dura i perdura amb el seu verdader valor", ha dit també la baronessa, qui ha recordat les seves arrels barcelonines i, especialment, la seva vinculació afectiva amb Sant Feliu de Guíxols, d'on verdaderament se sent, ha subratllat.
   Sobre les negociacions per incloure quadres en l'anomenada Esplanada dels Museus de Montjuïc, la baronessa ha explicat que la voluntat és fer com una illa dels museus a la berlinesa, i que "només pot aportar coses bones".
   "M'agradaria molt estar i sé que necessiten que jo estigui allà per portar-ho a terme perquè és molt important la meva col·lecció i pel cognom Thyssen, de col·leccionistes", ha explicat la baronessa, sense concretar la quantitat de quadres que podrien viatjar a Barcelona.
   De fet, entre les 1.300 obres de la seva col·lecció, ha assegurat que "hi ha per a tots", referint-se a la situació del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, al qual a partir de novembre caducarà la cessió en préstec a l'Estat de la col·lecció de la baronessa, i sobre la qual no hi ha acord

La Generalitat ven 13 edificis a AXA Real Estate

La Generalitat ven 13 edificis a AXA Real Estate per 172 milions

 La Generalitat de Catalunya ha venut una cartera de 13 edificis a AXA Real Estate per 172 milions d'euros --9,38 milions més que el preu de sortida--, entre els quals es troben les oficines de les Consellerias de Justícia; d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; i d'Ensenyament, entre d'altres.

   En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, el conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha recalcat que aquesta situació "respon a una situació d'emergència" i que davant de l'actual conjuntura econòmica, la Generalitat es veu obligada a prendre mesures d'aquest tipus i no quedar-se de braços plegats. En un comunicat aquest dimarts, la Conselleria d'Economia i Coneixement ha explicat que el Consell Executiu d'aquest dimarts ha aprovat la venda i posterior arrendament d'onze dels immobles del lot per 148,7 milions i un lloguer anual de 14,69 milions, i que en els pròxims 15 dies es formalitzarà l'adjudicació dels altres dos al mateix comprador.

Segons l'acord, la Generalitat --que des del 2012 ha venut 17 immobles per 266 milions d'euros-- seguirà en aquests 13 edificis durant un període màxim de vint anys i per una renda anual de 16,26 milions d'euros, "tal com estava previst inicialment".

Jones Lang Lasalle --que ha assessorat a AXA Real Estate en l'operació-- ha assegurat que la cartera suma al voltant de 80.000 metres quadrats de superfície sobre rasant i gairebé 30.000 sota rasant, el que la converteix en la "major operació d'inversió immobiliària d'una cartera d'edificis al mercat d'oficines de Barcelona".El lot està conformat per dependències de la Conselleria de Justícia i la seu de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, totes dues al carrer Aragó; la Conselleria d'Ensenyament, a la Via Augusta, i la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, en la Gran Via.

  També figuren la Conselleria de Justícia, al carrer Pau Claris, i la seu de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), a la Via Laietana.Altres actius són la seu de l'Institut Català de les Dones (ICD), a la plaça Pere Coromines; la Subdirecció General d'Autoritzacions Inicials d'Ocupació, al carrer Puig i Xoriguer, i l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) dels Serveis Territorials d'Empresa i Ocupació a Barcelona, al carrer Carrera.Completen el lot l'Oficina d'Ocupació de la Generalitat al Barri Gòtic de Barcelona, al carrer Doctor Joaquim Pou; la seu de la Direcció General de Política Lingüística, en el Portal de Santa Madrona; l'Arxiu Judicial Territorial de Barcelona, al carrer Roger de Flor, i la seu de l'Institut Obert de Catalunya (IOC), a l'Avinguda Paral·lel.

Centenari Normes de Casstelló (1913-2013)

Centenari de les Normes Ortogràfiques

L'èxit i el fracàs de la normativa de Fabra.El 24 de gener del 1913 veia la llum la normativa ortogràfica de Pompeu Fabra. Finalment, els catalans tenien el seu propi codi lingüístic. El filòleg i enginyer va comptar amb el suport polític i el consens social. Expliquem les 10 claus del seu èxit i set pistes que expliquen per què encara no escrivim bé en català

El 24 de gener del 1913 veia la llum la normativa ortogràfica de Pompeu Fabra. Finalment, els catalans tenien el seu propi codi lingüístic. El filòleg i enginyer va comptar amb el suport polític i el consens social. "Pompeu Fabra és l'únic a qui tots els catalans han obeït plenament. Ell és l'únic que ha vist realitzada la noble ambició de tota la seva vida, l'únic que a l'hora suprema haurà pogut dir: «Del meu treball, res no ha estat debades»", escrivia un admirat Josep Pla. Les Normes ortogràfiques de Fabra arriben demà al centenari. En aquest article analitzem les claus del seu èxit i el seu fracàs.

10 motius de l'èxit de Fabra

Una demanda social: Catalunya està a punt

Al tombant de segle es va registrar l'èxit espectacular d'una nova literatura catalana, en català i per a les classes populars. El catalanisme va fer el salt definiu a la política. El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana es va celebrar el 1906: la llengua estava al centre del debat polític.

La publicitat: la gran difució de la norma

"La Diputació de Barcelona, primer, i la Mancomunitat de Catalunya a partir del 1914", assenyala el catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili, Jordi Ginebra. A més, Fabra va fer nombroses conferències i es va prodigar a la premsa .6 pistes que expliquen perquè encara les normes no s'han assimilat

El factor noucentista: culte a l'arbitrarietat

Fabra va fer la seva codificació en un clima estètic i ideològic que creia que la cultura es feia des de les elits i veia en l'arbitrarietat un signe de civilització.

L'irredemptisme: allò que estàvem cridats a ser

Fabra veia en l'estàndard (en deia llengua literària ) una eina de construcció nacional. I, en algun cas, en lloc d'induir la norma la va deduir; en lloc de partir de l'ús real va partir d'un ús hipotètic: el que ell creia que existiria si el país no hagués estat sotmès tants segles, si la història hagués anat d'una altra manera.

El Bisbe Casaldàliga,un símbol català a Brasil

A SAO PAUL

Mas diu que el finançament "castiga" els que s'esforcen

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reprotxat des de Sao Paulo (el Brasil) que el finançament autonòmic no té en compte la capacitat econòmica dels territoris i que aquells que "més s'esforcen, després són castigats, i això no té sentit". En declaracions als mitjans durant la seva visita a ACC1O a Sao Paulo, ha qualificat el sistema de finançament autonòmic d'"absolutament discriminatori, injust i arbitrari".

 Ho ha dit després que s'hi hagi conegut la liquidació dels sistemes de finançament autonòmic de 2011 i que situa a Catalunya com la tercera comunitat que més aporta i la dècima per quantitat rebuda, per sota de la mitjana. Mas ha criticat el repartiment arbitrari de recursos i ha reprotxat "el 'statu quo' instal·lat des de fa anys, que no es mou ni un mil·límetre i que està perjudicant clarament als territoris més productius com és el cas de Catalunya".

   En aquest sentit, Mas ha recordat que els dos territoris més perjudicats de l'Estat són Catalunya i Balears, ja que malgrat que Madrid apareix com la comunitat que més aporta, "les xifres són enganyoses perquè es concentren les grans empreses que paguen impostos a Madrid però que treballen a tot l'Estat".

   En el seu cinquè dia de viatge oficial al Brasil, Mas s'ha reunit amb responsables del banc d'inversions més important del país, BTG Pactual, i amb els responsables de l'associació de companyies aèries brasilera i de la Latam.

Casaldàliga és "un símbol" que transcendeix Catalunya

Dites sobre el mes de Març

                               DITES SORE EL MES DE MARÇ

Bord bordeja i març marceja

El març marceja

El març marceja i la gent bogeja

El març i l’abril de meuques en fan mil

Gener fa el pecat, i març és acusat

Març marceja, abril bogeja i bord bordeja

Març marceja i la dona bogeja

Març, marçot, bufa’m el cul, que la cara no pots

Març, marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot

Març, marçot, mata a l’ovella i l’anyellot i a la vella a prop del foc i a la jove si pot

Març, marçot, mata a l’ovella i el borregot i el pastor si pot

Març, marçot, mata a la vella i la jove si pot

Març, marçot, no m’has mort l’ovella ni el borregot, ja vindrà l’abril, ja te’n matarà cent mil

Març que no marceja, tot l’any li porta enveja

No hi ha març que no marcegi, ni bord que no bordegi, ni fill d’ase que no brami

Ni dona desvergonyida ni planta pel març florida

Pel març, el marduix treu el nas

Pel març, pigues i barbs

Quan març fa de maig, maig fa de març

Si el març no marceja ni l’abril abrileja, tot l’any bogeja

Si pel març no marceja ni per l’abril no abrileja, tot l’any n’hi pega enveja

Si ta casa vols obrar, pel març has de començar

Aigua de març, herba en els sembrats

Boires de març, fred de maig

Cada gelada al mes de març, fan pedregada al mes de maig

Cada gelada al mes de març, una ploguda al mes de maig

El sol de març es coneix set anys a la cara

El sol de març estella el cap dels burros

Març marcer, sol carasser

Març ventós i abril plujós fan ésser el pagès orgullós

Març ventós i abril plujós fan el juny florit i hermós

Març ventós i abril plujós treuen el maig gojós

Quan el març trona, l’ametlla és bona

Trons al març, amanix la faneca i el cabàs

Pel febrer, pentina’m bé; pel març, no em toquis pas

Trons en març, fred abril i maig

Pel març el pa a crostons; per l’abril, a llesques; pel maig, a rosegons, i pel juny, sencer

Pel març el sol rega i l’aigua crema

Pel març els ametllers en flor, i el jovent en amor

Pel març galeres a la mar

Pel març gratella i mal d’orella

Pel març herbes per totes parts

Enfrontament Barça-Madrid a l'Octubre-2013

TEMPORADA 13-14

Eth Barça e eth Reial Madrid s'enfrontaràn eth 27 d'octobre

Foto: REUTERS

LAS ROZAS (MADRID), 9 Jul. (EUROPA PRESS) - 

   Eth prumèr 'classic' dera temporada 2013-2014 entre FC Barcelona e Reial Madrid aurà lòc eth 27 d'octobre en Camp Nou amb motiu dera dètzau jornada dera Liga BBVA, segons a estat era tòia d'aguest dimars ena Ciutat deth Fotb��l de Les Rozas.

   Eth partit de tornada, que se discutirà ath Santiago Bernabeu, aurà lòc eth 23 de març.
   Ath delà, era tòia deth calendari tanben a propiciat que blancs e culers comencen era temporada coma locaus; eth Barça, vigent campion, ac harà ath dauant deth Llevant, mentre qu'es d'Ancelotti, ath dauant deth Betis.

Veneçuela ofereix Asil humanitari a Snowden.

-Per protegir-lo de la "Persecució Imperial"-

 

*El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha ofert aquest divendres asil humanitari de manera oficial a l'exempleat de la CIA Edward Snowden per protegir-lo de la "persecució imperial" empresa pels Estats Units des que va destapar el sistema d'espionatge de la Intel·ligència estatunidenca i britànica.

 
*Com a cap d'Estat i de Govern de la República Bolivariana de Veneçuela, he decidit oferir-li asil humanitari al jove estatunidenc Snowden perquè en la pàtria de Bolívar i de Chávez pugui venir a refugiar-se de la persecució imperial nord-americana, ha anunciat Maduro, en un acte militar celebrat al passeig de Los Próceres, a Caracas.
 
*Qui és el violador del món? Un jove de 29 anys que denuncia els plans guerreristes o aquell Govern dels Estats Units que llança bombes i arma l'oposició terrorista de Síria contra el poble i el seu president legítim, Bashar al-Assad?, ha continuat.

*El mandatari veneçolà ha assegurat que el seguiran altres governs llatinoamericans i, de fet, poc abans el president de Nicaragua, Daniel Ortega, també s'havia mostrat disposat a concedir-li asil polític a Snowden sempre que les "circumstàncies ho permetin".

*La Casa Blanca no ha volgut comentar la decisió de Maduro d'oferir asil polític a Snowden i ha emplaçat el Departament d'Estat que es pronunciï sobre aquest assumpte.
 
* El Govern estatunidenc, a través del seu vicepresident, Joe Biden, ja ha instat l'Equador, el primer país al qual Snowden va sol·licitar asil polític, que rebutgés la petició.

çuela

Que la Casa Reial u l'Església expliquin com es gasten els diners.

ERC proposa que la Casa Reial i l'Església expliquin al Congrés com es gasten els diners públics ERC ha presentat una sèrie d'esmenes a la Llei de Transparència amb les quals, entre d'altres coses, planteja que totes les institucions que reben diners públics, incloent l'Església i la Casa Reial, expliquin al Congrés com gasten aquests fons i perquè es retallin els sous dels alts càrrecs perquè ningú, ni tan sols el president del Tribunal Constitucional, tingui retribucions més d'un 25% per sobre de les del president del Govern espanyol.

   La formació independentista entén que el projecte del Govern central sembla més "una Llei d'Opacitat" i per aquesta raó ja va presentar el maig un text alternatiu que, malgrat haver estat rebutjat pel PP, es reflecteix en les esmenes parcials que ha registrat al Congrés.
   En primer lloc, defensa que qualsevol que gestioni o rebi diners públics ha de donar explicacions sobre el destí del mateix, i no només els partits, com planteja el Govern central, sinó també la Casa Reial i l'Església: "I no només ha de fer-ho garantint la informació, sinó que també ha d'estar obligat a comparèixer davant del Parlament per ser fiscalitzat", sostenen.
   En concret, proposen sotmetre a l'obligació de mantenir una transparència activa a tota l'Administració pública i també a aquelles entitats amb una participació pública més del 10% i a les empreses contractades o subcontractades per l'Administració.

QUE ES VEGI "FINS A L'ÚLTIMA FACTURA"

   Aquesta transparència activa inclou, segons ERC, oferir informació bàsica de l'organisme (organigrama, funcions, patrimoni, etcètera), dades econòmic-pressupostàries sobre concursos i contractes, i també els currículum, agendes i retribucions dels seus dirigents. És més, volen que es publiqui "fins a l'última factura de despesa" amb els únics límits que marca la Constitució.
   Al marge de les obligacions genèriques de transparència activa,  per a tota l'Administració Pública, ERC busca que es doni informació concreta sobre temes com les balances fiscals, els compromisos amb organismes internacionals i de qualsevol projecte de norma legal que sigui traslladat a qualsevol altre òrgan, públic o privat, per contrastar la seva opinió.
   Però ERC aprofita les mesures de bon govern previstes en el projecte de l'executiu per demanar la supressió de "privilegis" de  representants polítics: "Ni tractaments de cortesia (Excel·lentíssims, Il·lustríssims i altres), ni targetes de crèdit a disposició, ni cotxes oficials, ni viatges a Primera", al·leguen.

RES DE DIETES PER CONSELLS

   Alhora, reclamen una regulació estricta de l'ús exclusiu de mitjans públics, dels viatges oficials i dels regals institucionals, així com una major austeritat en les retribucions de càrrecs públics perquè "cap càrrec de representació política podrà cobrar més que el president del Govern anualment, ni cap altre càrrec públic --incloent el president del TC-- podrà cobrar més d'un 25% més que el president del Govern". En la mateixa línia, es rebutja la percepció simultània de dos o més sous, de la mateixa manera que les dietes per formar part de consells d'administració.
   Les esmenes d'ERC inclouen també propostes relatives al funcionament del Parlament per evitar vetos o dilacions a les compareixences del Govern central i per regular el funcionament dels grups d'influència (lobby), així com garanties perquè cessar els parlamentaris que votin contra els compromisos electorals adquirits en la campanya.