"La vida de Pi" amb "Argo" tomben en els Òscars

DANIEL DAY-LEWIS I JENNIFER LAWRENCE, MILLOR ACTOR I ACTRIU

'Argo' de Ben Affleck i Ang Lee amb 'La vida de Pi' tomben el Lincoln de Spielberg en els Oscars 

 

 

  "I l'Oscar a la millor pel·lícula és per a... Argo". Michelle Obama, des de la Casa Blanca, va ser l'encarregada de donar-li el cop de gràcia a Steven Spielberg. La primera i inesperada queixalada ja se l'havia donat minuts abans el tigre Ang Lee quan va obtenir l'Oscar al millor director gràcies a 'La vida de Pi'.

El Globus d'Or, els premis de la crítica, del sindicat de directors, del de productors... Ben Affleck venia avisant des de fa setmanes... i finalment va consumar la seva venjança. "No guardo cap rancor", va arribar a dir el cineasta en el seu apressat i emocionat discurs d'agraïment al recollir l'Oscar a la millor pel·lícula.

Una intervenció llarga i atropellada, amb ritme autèntic com el de la seva pel·lícula. Aquesta vegada la fins aleshores implacable música no va sonar per interrompre'l. Ell era el guanyador d'una gala llarga, consagrada als musicals i amb Seth MacFarlane com a mestre de cerimònies.

Ell... i Ang Lee, que amb 'La vida de Pi' va donar la gran sorpresa de la nit al emportar-se el premi al millor director. "Gràcies al Déu del cinema", va dir al recollir el segon Oscar de la seva carrera en aquesta categoria. Un premi que, amb Affleck fora de combat per capritx dels acadèmics, semblava destinat a Spielberg... però el tigre va donar la urpada. Les seves quatre estatuetes van convertir Pi en la cinta més premiada de la nit.

El daltabaix total de Lincoln (dos premis dels 12 als quals optava) ho va salvar un home convertit ja en mite: Daniel Day-Lewis. Amb la seva encarnació del dècim sisè president dels Estats Units, el londinenc es va convertir en el primer intèrpret que aconsegueix tres Oscars com a millor actor protagonista.

Més incert era el nom que lluiria la placa de l'estatueta a millor actriu. Finalment l'empenta de Jennifer Lawrence ('El costat bo de les coses') va prevaler davant de la solidesa de Jessica Chastain, la joventut de Quvenzhane Wallis, l'aparatós i intens treball de Naomi Watts i el magistral treball s'Emmanuelle Riva.

L'austríac Christoph Waltz ('Django Desencadenado') es va imposar com a millor actor de repartiment i va aconseguir el seu segon Oscar gràcies, una vegada més, al seu "millor amic" Tarantino. Anne Hathaway va fer bons els pronòstics i es va emportar a casa la seva primera estatueta per la seva encarnació de la prostituta Fantine a 'Els Miserables'. Era l'Oscar més cantat de la nit.

El premi al millor guió original va ser per a un Quentin Tarantino relaxat i encantat d'haver-se conegut. "Charlize Theron és la meva veïna", va presumir al recollir la seva segona estatueta. El de millor guió adaptat va ser per a Chris Terrio per 'Argo' i el de millor pel·lícula no anglesa per a 'Amour' de Michael Haneke.

Altres premiats de la nit van ser una emocionada Adele per 'Skyfall' com a millor cançó; la cinta de Pixar 'Brave' com a millor pel·lícula d'animació; 'Searching for Sugar Man' com a millor documental; i Jacqueline Durran pel vestidor d'Ana Karenina que va deixar l'espanyol Paco Delgado sense Oscar.

El Govern i Fcac impulsen les Cooperatives Agràries

-Conveni de Col.laboració-

Agro.- Govern i Fcac impulsen la innovació a les cooperatives agràries catalanes

 

 

  El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, i el president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (Fcac), Josep Pere Colat, han signat un conveni de col·laboració entre l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària (Irta) i la Federació per impulsar la innovació.

Segons un comunicat d'aquest divendres, el conveni té una durada de quatre anys, i suposa renovar un conveni semblant que es va subscriure el 2008 per seguir sumant sinergies en la promoció de projectes d'innovació en les cooperatives agràries membres de la Fcac.

"La innovació és, sens dubte, el motor del progrés i element clau per impulsar el gran potencial que té el nostre sector agroalimentari", i per aportar valor afegit i noves oportunitats als empresaris agraris en el context del mercat global i la internacionalització, ha afirmat Pelegrí, qui ha recordat que Catalunya té més de 160 grups d'investigació.

La Unió Europea registra el Pa de Pagès Català

-Referència la denominació-

La UE registra el Pa de Pagès Català com a DOP protegida

 

 

La Comissió Europea ha anunciat aquest dimecres que ha inclòs el Pa de Pagès Català en el seu registre de denominacions d'origen protegides, amb la menció d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

Aquesta distinció suposa que un mínim d'un dels estadis de producció --transformació i elaboració del producte català-- ha tingut lloc a l'àrea a la qual fa referència la denominació.

La nova denominació passa a engrandir la llista de més de 1.000 aliments ja protegits en virtut de la legislació comunitària per protegir llocs geogràfics, denominacions d'origen i productes d'especialitat tradicional a la Unió Europea.

 

Operen un pacient i el deixen en "Mort cerebral" (2013)

Operen un pacient de 35 anys i el deixen en "mort cerebral"

 

 

La família d'un pacient de 35 anys que patia una hèrnia umbilical ha denunciat l'Hospital General de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) per deixar-lo presumptament en "mort cerebral" després d'operar-lo d'aquesta afecció a començament d'aquest gener, segons la denúncia a la qual ha tingut accés Europa Press.

El jutge instructor està investigat si es va produir "negligència mèdica" i imprudència professional en la intervenció quirúrgica, que estava programada, segons ha informat aquest dilluns 'Catalunya Ràdio'.

Fonts de l'hospital han manifestat que el centre no farà cap declaració sobre aquesta qüestió perquè el cas s'ha enjudiciat, i han afegit que "lamenten molt la situació en la qual ha quedat el pacient".
  
Segons l'escrit de denuncia, la víctima, sense antecedents mèdics, "no va ser sotmesa a cap prova preoperatòria, ni advertència cap, ni qüestionari de salut o d'hàbits", ja que va acudir a l'operació sense que els facultatius fessin cap control previ.
 
El resultat de l'operació, la intervenció de la qual es fa en aproximadament 30 minuts i requereix només anestèsia local, va ser que l'home es va quedar en estat de "mort cerebral", per la qual cosa ara està assistit per instruments que el mantenen amb vida.

Segons ha explicat  la lletrada de la família, Mònica Santiago, de Vosseler Advocats, als 20 minuts de l'operació, els metges els van informar que s'havia produït una complicació durant la mateixa amb una "alteració en el cor" del malalt.
  
Per aclarir els fets i assenyalar els responsables, l'advocada ha sol·licitat el llistat dels professionals que van intervenir en l'operació, ja que encara no se'ls ha identificat, i ha demanat al jutge que l'autòpsia del pacient --quan aquest mori-- la faci un metge forense aliè al centre hospitalari per garantir la imparcialitat del resultat.

 

En defensa del Corredor a Tarragona (2013)

Cercle d'Economia i empresaris valencians promouen un acte a Tarragona en defensa del Corredor

El Cercle d'Economia i l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) han organitzat per a aquest dimecres un acte a Tarragona en defensa del Corredor Mediterrani que té com a objectiu demanar a la ministra de Foment, Ana Pastor, que compleixi el calendari i impulsi aquesta infraestructura estratègica.

L'acte es farà al centre Tarragonense-El Seminari, i l'organització preveu l'assistència d'al voltant d'un centenar de persones, entre els quals figuren l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el president del Cercle d'Economia i de Vueling, Josep Piqué, i el de l'AVE, Vicente Boluda.

La primera part de la trobada girarà entorn d'una taula rodona amb el títol de 'El tràfic de mercaderies i el futur de la indústria a Europa', en què participaran el catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona Antón Costas, i el geògraf i professor de la Universitat de València Josep Vicent Boira.

Alhora, també intervindran el director general de Bayer Material Science per a la regió Ibèria, Jesús Loma-Ossorio, i el director de Logística i Distribució de Ford Espanya, Luis Rafecas.

A continuació, es llegirà un manifest elaborat pel Cercle d'Economia i l'AVE en defensa del Corredor Mediterrani com a eix central i dinamitzador de l'economia que porta per títol 'El Corredor Mediterrani: més que una infraestructura'.

En la lectura del document participaran el secretari de Territori i Sostenibilitat del Govern, Ricard Font; la consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, Isabel Bonig; l'alcalde de Castelló, Juan Alfonso Bataller, i el president de la Fundació Pro AVE, Federico Félix.

Aquesta sessió és la cinquena que les dues entitats organitzen conjuntament, si bé és la primera que se centra en el Corredor Mediterrani com a màxim protagonista de la trobada.

La ministra de Foment, Ana Pastor, ha demanat aquest dilluns en un acte a València que el Corredor Mediterrani sigui "un compromís i un pacte entre tots", referint-se a administracions públiques i als empresaris, amb l'objectiu de generar riquesa i millorar la competitivitat del país.

Pastor va reclamar als empresaris presents en la jornada el seu suport perquè aquestes infraestructures, "sobretot en el transport de mercaderies, es fan perquè als empresaris els vagi bé, perquè si és així es generarà ocupació i riquesa".

La ministra ha anunciat que després de la redacció dels quatre projectes entre Castellbisbal i Tarragona per part d'Ineco, el consell d'Adif, celebrat el 31 de gener, va acordar la licitació de les obres, que ascendeixen a 390 milions d'euros; mentre que entre Vandellòs i Almussafes s'estan redactant els projectes per un muntant de 532 milions d'euros.

El Govern central ha destinat una partida per al conjunt del Corredor Mediterrani de 1.019,31 milions d'euros en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2013, i d'aquesta xifra, 420 milions van dirigits a Catalunya, fet que suposa el 41,2% del total.

   En concret, 270 milions corresponen a l'adaptació a ample UIC, l'anomenat tercer carril: 160 milions per a Catalunya --50 corresponen a Tarragona-- i 110 per a la Comunitat Valenciana.
  
Foment invertirà 748,67 milions en alta velocitat, dels quals 155 són per a la línia Tarragona-frontera francesa i 105 per al Corredor Mediterrani a la província tarragonina.

Per la seva banda, el Corredor Mediterrani a l'altura de Llevant està dotat amb 220,25 milions, 100,2 per a la línia Múrcia-Almeria, i 0,19 per a Múrcia-Cartagena, que està en estudi.

Els 748,67 milions es completen amb els 155 de la línia Bobadilla-Granada i els 13,03 d'Antequera-Algesires, inclòs el tram Almoraima-Algesires.

El Govern central ha inclòs en els comptes la previsió de destinar 274,3 milions al tram del Corredor Mediterrania entre Vandellòs i Tarragona fins al 2016.

En total, la inversió planificada per a aquest any és de 25,3 milions, mentre que el 2013 es destinaran els 105 milions d'euros citats anteriorment, i està previst incloure partides de 50 milions el 2014, 44 en 2015 i 50 el 2016

Lleida limita la contractació dels Temporers (2013)

Lleida limita a set mesos la contractació en origen de temporers per recollir fruita

 

 

La Subdelegació del Govern de Lleida limitarà a set mesos el període de contractació en origen de ciutadans estrangers no comunitaris que viuen als seus països i que es traslladen a la província per treballar a la campanya de recollida de fruita.

La subdelegada, Inma Manso, ha anunciat la mesura a representants d'Unió de Pagesos (UP), a Joves Pagesos i Ramaders de Catalunya (JARC), a l'Associació d'Empresaris Agraris de Lleida (AEALL-ASAJA) i a l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (AfruCAT), amb els quals s'ha reunit per iniciar els contactes previs amb vista als preparatius de la pròxima campanya de recollida de fruita.

La mesura respon, segons la delegada, a l'objectiu "de seguir amb la mateixa dinàmica de la campanya de recollida de la fruita de l'any anterior en el sentit de reduir i autoritzar només aquelles sol·licituds referides a treballadors que han adquirit el dret legal pel fet d'haver treballat en les dues campanyes fructícoles anteriors".

"Ara el que decidim és limitar el període d'aquesta contractació en origen a set mesos per prioritzar la contractació de mà d'obra interior si els pagesos necessiten treballadors", ha afirmat Manso.

Manso ha anunciat també una pròxima reunió amb les organitzacions agràries, forces i cossos de seguretat, i representants de la Inspecció de Treball, Tresoreria de la Seguretat Social i del Servei Públic d'Ocupació Estatal per abordar "qüestions relacionades amb la contractació irregular, un dels aspectes que preocupa tot i l'alt grau de compliment per part dels empresaris agrícoles però que cal seguir treballant ja que són pràctiques fraudulentes ".

A la reunió han assistit, entre d'altres representants, el coordinador de Lleida d'UP, Josep M ª Companys, el president d'AEALL-ASAJA, Pere Roqué, el director d'AFRUCAT, Manel Simón, i en representació de JARC, Júlia Mirabet

El Papa renuncia "pel bé d l'Església Catòlica" (2013)

-Audiència Pública-

El papa renuncia "pel bé de l'Església Catòlica ; a totes parts del món informa que la seva decisió de renunciar l'ha pres després d'haver examinat la seva consciència davant de Déu, en "plena llibertat" i "pel bé de l'Església".

Durant la seva intervenció ha estat interromput per aplaudiments del públic davant dels que el Pontífex ha respost: "Gràcies per la vostra simpatia".

Així ho ha indicat en què és la seva primera aparició pública després de l'anunci de la seva renúncia, després de la tradicional lectura de l'Evangeli i abans de començar el seu catequesi setmanal. Els fidels reunits a l'Aula Pau VI del Vaticà l'han rebut amb aplaudiments i crits de joia.
 
Benet XVI ha apuntat en italià que ha decidit renunciar al ministeri de Sant Pere després de ser conscient que no té les forces per seguir endavant en el càrrec i ha assegurat que l'Església està sostinguda per l'Esperit Sant.

El papa ha agraït als fidels "l'amor i les oracions" que li han ofert i els ha demanat que "continuïn resant per ell, per l'Església i pel futur papa". A més, en acabar el seu catequesi setmanal, els fidels han irromput un altre cop en aplaudiments i han cridat "Visca el papa".

Cau al mar un Bot Salvavides des d'un Creuer a La Palma (2013)

-La Tripulació realitzava "Pràctiques de Salvament"-

Cinc morts i tres ferits després de caure al mar un bot salvavides des d'un creuer a la Palma

 Un total de cinc persones han mort i tres més han resultat ferides, totes elles part de la tripulació, després de la caiguda al mar d'un bot salvavides des d'un creuer --amb bandera de Malta i que ha arribat aquest matí a l'illa-- que es troba atracat al moll de Santa Cruz de la Palma.

  Segons informa el Centre Coordinador d'Emergències i Seguretat (Cecoes) 112, passades les 12.00 hores d'aquest diumenge, Salvament Marítim ha alertat de la caiguda d'un bot salvavides amb ocupants des d'un creuer al port de la Palma.

Fins al lloc s'han traslladat llavors un helicòpter de rescat del Grup d'Emergències i Salvament (GES), tres ambulàncies --medicalitzada, sanitaritzada i de suport vital bàsic-- del Servei d'Urgències Canari (SUC), el metge i infermer del Centre de Salut de Los llanos de Aridane, el Servei de bombers de la Palma i quatre vehicles, dues ambulàncies i l'equip de submarinistes d'Ajuda en Emergències Anaga (AEA).

L'accident s'ha produït mentre la tripulació realitzava pràctiques de salvament, moment en el qual el bot salvavides ha caigut al mar amb diverses persones a bord.

Com a conseqüència d'aquesta caiguda, cinc persones han mort, mentre que tres homes més han quedat ferits, de manera que un home de 32 anys ha presentat policontusions de caràcter menys greu i un altre home de 30 anys ha tingut contusions de caràcter menys greu, i han estat tots dos traslladats a l'Hospital General de la Palma.

Mentrestant, un tercer ferit, un altre home de 30 anys ha estat atès pel personal de l'ambulància d'AEA i ha presentat lesions de caràcter lleu i ha estat evacuat també al mateix centre hospitalari.

Finalment, efectius de la Policia Local, Policia Nacional i Guàrdia Civil, que també s'han presentat al lloc, han col·laborat amb el dispositiu desplegat.

 A més, en senyal de dol per les víctimes, l'Ajuntament de Santa Cruz de la Palma ha suspès la trobada de batucades prevista per a la tarda d'aquest diumenge dins dels actes del Carnaval, tot i que la resta del programa seguirà segons allò establert.

-La Pagesia-

Asaja demana limitar les retallades de la UE

 

 

 

L'Associació Agrària de Joves Pagesos de Catalunya (Asaja) ha demanat aquest divendres que els pressupostos 2014-2020 de la UE no traspassin "les línies vermelles de la política agrària comuna (PAC)", després de constatar que preveuen una retallada del 13% en agricultura.

"La PAC és una inversió clau per al futur d'Europa i s'ha de fer notar als consumidors la seva gran importància", ha defensat la presidenta d'Asaja, Rosa Pruna, en un comunicat en el qual ha ressaltat que el sector agrícola català ha augmentat les seves exportacions un 13% el 2012.

Pruna ha valorat de manera "molt positiva" el projecte de llei sobre la cadena alimentària aprovat aquest divendres pel Consell de Ministres, una mesura que confia que pugui servir per controlar els marges de beneficis dels distribuïdors.

Exposició de Rosa Martínez sobre la funció social de l'Art

CaixaForum presenta la segona exposició de Rosa Martínez sobre la funció social de l'art

 

 

 La Fundació CaixaForum Barcelona ha inaugurat aquest dijous 'Què desitjar' la segona de les tres exposicions del cicle de Rosa Martínez --'Què pensar', 'Què desitjar i 'Què fer'--, que explora la funció social, econòmica i social de l'art i invita a reflexionar al públic sobre la realitat a partir de les obres creades per artistes pertanyents en la seva majoria a la Col·lecció d'Art Contemporani Fundació La Caixa.

L'exposició de la crítica d'art Rosa Martínez, a la qual ha acudit el secretari general de la Fundació Lluís Reverter, estarà en cartell fins el pròxim 28 d'abril.

La comissaria ha pres com a referent l'obra de Duchamp 'La Mariée mise à nu par ses célibataires, même' --reproduïda a escala real en l'exposició-- per parlar del desig com a espai de projecció de fantasies i motor de la voluntat.

Les respostes que ofereixen les tres exposicions --en un context de crisi econòmica--  investiguen els camins per entendre què passa ('Què pensar'), definir nous objectius ('Què desitjar') i per intervenir davant de les desigualtats i abusos ('Què fer').  

Algunes de les peces que es mostren a l'exposició formen part de la Col·lecció de CaixaForum (Anish Kapoor, Miquel Barceló i Doris Salcedo), i altres no s'havien pogut veure mai a Barcelona (Javier Téllez, Cao Guimaraes) o són de nova producció (Rogelio López Cuenca).

Martínez és una de les crítiques d'art i comissàries més rellevants de l'escena internacional, a causa de les seves activitats al camp de les biennals internacionals com la 5 Biennal Internacional d'Istanbul o la 50 Biennal de Venècia, entre d'altres. 

Després de la segona exposició 'Què desitjar', s'estrenarà el pròxim 15 de maig l'última lliurament del cicle de Martínez 'Què fer', fins al 8 de juliol.

Cap problema linguïstic amb Catalunya (Garcia de la Concha)

García de la Concha: "No tenim cap problema lingüístic amb Catalunya"

 

El Cervantes anunciarà en poques setmanes la creació d'un centre en "una de les grans universitats" dels Estats Units

 El director de l'Instituto Cervantes, Víctor García de la Concha, ha subratllat aquest dimarts que aquesta institució no té "cap problema lingüístic amb Catalunya" i ha destacat que "el que cal fer és dialogar".

 García de la Concha ha pronunciat aquestes paraules durant una trobada informativa organitzada pel Fòrum de la Nova Comunicació, en què ha assenyalat que pot haver-hi "casos puntuals" en els que no es compleix la legislació, però matisa que "les estadístiques de valoració de finals de batxillerat per part dels estudiants catalans i de la resta d'Espanya no són gaire diferents".

  D'altra banda, ha indicat que en poques setmanes s'anunciarà la creació d'un centre de l'Institut Cervantes "en una de les grans universitats dels Estats Units", on s'establirà un "observatori permanent" de la llengua espanyola de dubtes hispànics als Estats Units que serveixi de "referent" per a totes les universitats nord-americanes, i que estarà alimentat per universitats espanyoles i iberoamericanes.

  Així, "es podrà veure com és la dinàmica de la comunitat llatina estatunidenca, la relació de la llengua espanyola i l'educació als Estats Units, on els col·legis públics ofereixen un nivell mínim d'ensenyament d'espanyol", segons ha indicat.

  Després de preguntar-li per la 'marca Espanya' i el paper que hi juga la institució que dirigeix, García de la Concha ha assenyalat que "no existeix" com a tal, sinó que hi ha "moltes marques Espanya". "No n'hi pot haver només una", ha manifestat, i afegeix que el Cervantes és l'organisme que està fent "més marca Espanya i espera fer més marca iberoamericana".
  
D'altra banda, ha indicat que hi hauria d'haver un "control més gran del rigor més selecte de l'espanyol amb què es tradueixen les coses" i amb el qual s'etiqueten certs productes, com ara medicaments. Per això, considera que cal un acord entre l'Institut de Comerç Exterior i el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, entre d'altres agents.

L'Institut Cervantes, de la mateixa manera que altres institucions, també es veu afectat per la crisi, per la qual cosa ha adoptat una "política de gran austeritat" i manté les portes obertes a "mecenatges" amb la finalitat d'aconseguir dur a terme "projectes concrets" i així "seguir endavant", segons ha indicat el seu director.

Tot i que l'espanyol està per davant d'idiomes com el francès, l'alemany o el xinès, García de la Concha assenyala que encara queda molt per fer. Des que es va crear, el 1991, ha aconseguit tenir presència en 86 països i no s'ha tancat cap centre excepte el de Damasc a causa del conflicte que pateix Síria.

Tot i això, el director del Cervantes assenyala que la institució es troba "amb retard" respecte al British Council, el Goethe o l'Alliance Française, i que el que s'ha aconseguit fins avui "és molt poc si es compara amb les expectatives d'expansió de l'espanyol".

Fer la D.U.N. (Declaració Única Agrària) Febrer 2013

-5 de febrer de 2013 -
Declaració Única Agrària (DUN)

Els titulars de les explotacions agràries catalanes poden fer la DUN a partir de l'1 de febrer
La Declaració Única Agrària (DUN) és un tràmit que han de realitzar els titulars de les explotacions agràries ubicades a Catalunya per tal de sol·licitar ajuts, modificar dades al Registre de plantacions fruiteres de Catalunya, en cas d'haver sol·licitat ajuts per reconversió de la vinya, per actualitzar el Registre vitivinícola de Catalunya o per adherir-se al sistema de venda de proximitat de productes agroalimentaris.

La DUN ha d'incloure la totalitat de la superfície de l'explotació amb cultius herbacis, llenyosos, pastures, forestals i improductives, així com les dades de ramaderia que formin part de l'explotació.

La Declaració Única Agrària permet tant la concessió i el control dels ajuts que provenen de fons comunitaris com el coneixement real de les superfícies de les explotacions agràries que siguin susceptibles de rebre ajuts

Articles de luxe i Festa d'Aniversari

-Gürtel-

La trama va regalar a la família d'Ana Mato i Jesús Sepúlveda viatges, articles de luxe i festa d'aniversari

 

La trama de corrupció 'Gürtel' va regalar a la família de la ministra de Sanitat, Ana Mato, i el seu marit, Jesús Sepúlveda, exalcalde de Pozuelo d'Alcorcón, viatges turístics per valor de 50.000 euros i articles de luxe de la firma Louis Vuitton valorats en 610 euros, i alhora va sufragar "esdeveniments familiars particulars" com festes d'aniversari amb pallassos, que van costar més d'11.800 euros. A més es recullen altres 75.000 euros per a l'oficina del partit a Pozuelo i unes altres despeses recollides al document:

 

"Extracte Compte de Serveis Pozuelo".

Així consta en un informe  elaborat per la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) que obra en el sumari del 'cas Gürtel' en què es detalla que l'organització liderada per Francisco Correa va prestar "diferents serveis turístics per l'anomenat Jesús Sepúlveda i/o diferents membres de la seva família entre els anys 2000 i 2004 per part de l'empresa Pasadena Viatges".

 En concret, l'informe detalla l'existència de "diferents lliuraments de diners en metàl·lic (60.000 euros) amb destinació al compte de serveis de Pozuelo de Alarcón, el pagament de despeses relacionades amb l'organització de diferents actes de caràcter polític i el muntatge de l'oficina electoral del Partit Popular (PP) de l' esmentada població amb motiu de les eleccions autonòmiques del 2003 (15.000 euros) i l'organització de diferents esdeveniments familiars particulars del propi Sepúlveda.

L'informe detalla la troballa de documents que indiquen la compra, per part de Special Events, una de les empreses de la trama, de dos articles de Louis Vuitton destinats a la ministra de Sanitat per valor de 610 euros. El citat document presenta una anotació manuscrita en la seva part inferior: "Obsequi Ana Mato"

Concretament, es tracta de dos articles valorats en 225 i 385 euros. Apareix també el resguard d'un lliurament d'efectiu per import de 480 euros a Álvaro Pérez, conegut com a "El Bigotis" i presumpte responsable de la trama a València. En el citat resguard consta com concepte "compra obsequi Ana Mato".