La Història es repeteix un i un altre cop en èpoques històriques força diverses.
La submissió a la política espanyola pel fet de no ser un Estat Independent s'ha implantat com a Segell d'Identitat de les formacions catalanes que han fet seu el Sistema i han impedit la realització de decisius passos endavant.
Ja a principis de Segle XX, la disputa entre Republicans i partidaris de l'Orde establert, amb tocs monàrquics, va ser duríssima. El Republicanisme va anar nodrint-se d'ideals Llibertaris i apartant-se de les Normes de l'Església Catòlica, amb la qual cosa va buscar-se un totpoderós enemic. El Catalanisme va viure una decisiva revifalla i va trobar la complicitat d'un munt d'associacions populars i de la intel·lectualitat catalana, d'aquells que sentien que el català era l'essència de la identitat.
En un moment d'Exaltació de l'Obrerisme, va titllar-se el Catalanisme de conservador, i forces esquerranes hi van voler crèixer alienes. Aquest fet ha marcat d'allò més la política catalana dels darrers cent anys.Francesc Cambó, líder de la Lliga Regionalista, màxim representant de la dreta catalana de les primeres dècades del segle passat, davant de la Conflictivitat social, tant al camp com a les ciutats, va donar suport a la Dictadura del General Primo de Rivera (1923-30).
Posteriorment, va conspirar contra la II República i contra el govern de la Generalitat, a més d'apostar pels grans Terratinents per derogar la Llei de Contractes de Conreus. Encara li calia donar suport a l'alçament feixista contra l'orde republicà. Va morir exiliat, com a agraïment als serveis prestats.En Jordi Pujol, el darrer Califa de la Dreta Catalana, ara convertit a l'Independentisme, va construir el segell d'identitat de CiU mitjançant els Pactes amb la dreta espanyola. La tàctica del “Peix al Cove” va portar a fer l'ultraconservador en José M. Aznar president del govern espanyol i aconseguir canviar en un segons el Panorama Polític Espanyol.
Com a espill, la consigna Pujol enano habla castellano va ser canviada per Pujol guaperas habla como quieras. Una volta van poder, els espanyols li agraïren amb la impulsió del Pla Hidrològic Nacional, al qual va donar suport increïblement el govern català (malgrat que suposava la mort de les Terres de l'Ebre) i amb l'ofegament polític de l'autogovern.
Tot i així,els convergents ha continuat tenint la dreta espanyola com a soci preferent arreu i permetent-los el màxim poder polític que aquest partit mai hagi tingut a Catalunya.
A l'altre costat de la balança, si els republicanistes d'arrel espanyola de fa cent anys van voler viure aliens a la Catalanitat, el mateix va succeir amb les diferents formacions esquerranes que van enquadrar-se durant la malaurada Transició, en la qual es va perdre un llençol a cada bugada, sota les sigles dels socialistes espanyols. L'ombra de Pujol els feia anar apartant-se de qualsevol postulat que els apropés a la catalanitat, ja que calia fer frontera amb la dreta. Pasqual Maragall, i un seguit de Consellers més proclius a la causa catalana, van voler canviar un xic la història, sense fer passos agosarats però. El pacte Mas-ZP soterrava la Reforma de l'Estatut entrat el segle XXI. L'aliança amb el Govern espanyol de l'actual President català donava uns fruits pèssims de nou.
A l'altre costat de la balança, si els republicanistes d'arrel espanyola de fa cent anys van voler viure aliens a la Catalanitat, el mateix va succeir amb les diferents formacions esquerranes que van enquadrar-se durant la malaurada Transició, en la qual es va perdre un llençol a cada bugada, sota les sigles dels socialistes espanyols. L'ombra de Pujol els feia anar apartant-se de qualsevol postulat que els apropés a la catalanitat, ja que calia fer frontera amb la dreta. Pasqual Maragall, i un seguit de Consellers més proclius a la causa catalana, van voler canviar un xic la història, sense fer passos agosarats però. El pacte Mas-ZP soterrava la Reforma de l'Estatut entrat el segle XXI. L'aliança amb el Govern espanyol de l'actual President català donava uns fruits pèssims de nou.
Arran d'aquest fracàs,els socialistes catalans, ha anat evolucionant cap a posicions estrictament centralistes. Liquidat el sector més proper a la catalanitat, Carme Chacon passaria a representar les essències de les Espanyes dintre de la provinciana política catalana. Al Molt Honorable Montilla l'assalariarien ben assalariat a l'inútil Senat, i complirien la ridiculització de la política catalana en ser indigne que un expresident hagi caigut tan baix.
I arribaria al poder màxim en Pere Navarro que faria purgues a dojo i compliria els mandats del carrer Gènova com s'escau a un súbdit. Tot allò que soni a català sobra ja que cal la integració en el projecte PSOE. Sota l'ombra de l'ideari de l'inefable Alejandro Lerroux, anticatalanista i anticlerical, Navarro s'erigeix com a un nou lerrouxista, obedient al partit i acompanyat de cadells amb l'autoodi al pit. La pàtria és el partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada