El Palau episcopal d'Astorga mai no va ser Residència de Bisbes.

                                      El Palau Episcopal d’Astorga

L'any 1886, un incendi va destruir totalment la Residència de Joan Baptista Grau i Vallespinós, Bisbe de la Diòcesi d'Astorga (Lleó)-. De resultes d'aquest fet, el bisbe va decidir construir un nou edifici en el mateix solar, sobre les runes de l'antic palau incendiat.

A la falta d'un Arquitecte diocesà a la zona, el Bisbe Grau encomanà l'obra a l’Antoni Gaudí, el qual coneixia per ésser  ambdós originaris de Reus (Tarragona)-. De fet, el 1879, el Bisbe ja havia consagrat l'altar de la "Capella del Col·legi Jesús-Maria " de Tarragona, obra també de Gaudí-.

L'Arquitecte de Déu va acceptar l'encàrrec a començament del 1887 i al mes de juny ja va enviar els primers plànols des de Barcelona a Astorga. Entre el 1887 i el 1889, en Gaudí retocava el Projecte arquitectònic a petició de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, que era l'entitat consultiva que havia escollit el promotor-.

Diverses interpel·lacions en  van retardar la consturcció, que no començaria fins al 1889-. En aquell moment, en Gaudí ja havia quasi enllestit el Palau Güell de Barcelona, fet que li va permetre traslladar-se a Astorga i dirigir les obres directament-. Aquest desplaçament és important perquè va possibilitar que Antoni Gaudí conegués l'arquitectura local i que n'apliqués alguns aspectes al nou palau episcopal-.

La primera pedra de l'edifici va ser col·locada el 24 de juny de 1889-. Entre el 1890 i el 1893, Gaudí va visitar les obres en diverses ocasions i en modificà algunes parts a mesura que s'anaven construint, de manera que els plànols originals difereixen substancialment de l'obra realitzada.

L'any 1893 va morir el bisbe Grau i després d'unes discrepàncies entre l'arquitecte, els canonges i la Junta Diocesana, les obres s'enderrerieren i finalment s'aturaren, situació que motivà la dimissió de Gaudí. Quan aquest marxà, el palau episcopal estava construït a l'altura de la segona planta, a punt de començar la coberta.

A partir de la renúncia de Gaudí, els treballs varen ser dirigits per Francesc Blanch i Pons, qui va intervenir-hi molt poc, ja que sis mesos deprés s'aturaren de nou. La direcció va ser presa el 1899 per Manuel Hernández y Álvarez Reyero, que continuà la construcció fins al 1904. El 1905, el nou bisbe d'Astorga, Julián de Diego Alcolea, intentà en va la tornada de Gaudí i, davant de la negativa d'aquest, encarregà l'acabament de l'edifici a l'arquitecte Ricardo García Guereta, qui enllestí la coberta el 1907. La cajpella del palau, construïda per Gaudí i decorada per García Guereta, va ser consagrada el 1913.

El palau episcopal d'Astorga està construït en un particular estil gòtic, per això exteriorment recorda un edifici medieval a la manera de palau fantàstic, amb murs de pedra, múltiples finestrals i torres circulars. Aquestes tenen, a certa alçària, l'escut del bisbe Grau. La construcció està envoltada per un fossat que dóna llum al soterrani, un procediment que Gaudí també utilitzà en altres obres com la Sagrada Família i la Casa de "los Botines".

Un pòrtic a la façana principal permet accedir a l'edifici. Després de creuar un vestíbul, hom arriba a una cambra central amb volta de maó de pla ogival i nervada, que és el tipus de volta predominant a tot el palau. D'allí s'accedeix a l'escala d'una de les torres, des d'on es pot baixar al soterrani o pujar a la planta principal. Aquesta última té una disposició semblant a la de la planta baixa i inclou la capella, la sala del tron, el menjador, les cambres privades del bisbe i diversos apartaments per a convidats. La tercera planta era destinada a serveis, i també incloïa la biblioteca. La part superior és tancada per la coberta, resolta de diferent manera prevista per Gaudí, qui hi havia projectat unes obertures per a que la llum entrés fins a la planta baixa.

El palau episcopal d'Astorga mai no va ser residència de bisbes. Tot i que patí desperfectes durant la guerra civil espanyola, l'edifici va ser restaurat i convertit en el Museo de los Caminos a partir del 1963, any en què varen ser col·locats els tres àngels de zenc que Gaudí havia dissenyat per a la cobertra i que s'instal·laren sobre pedestals al voltant de l'edifici.