L'Estat Espanyol,és a dir, l'Espanya una i singular de tota la vida, no ha assumit ni de lluny el fet democràtic malgrat que la Dictadura ja fa trenta-set anys que va morir.
S'ha parlat durant anys de la Democràcia jove, que calia esperar a consolidar el nou sistema després de tants anys de fosc totalitarisme. Realment, però, s'ha avançat ben poc en una nova concepció de l'Estat, com ha quedat demostrat davant de la manca d'Esperit democràtic o d'Adaptació a les demandes ciutadanes que han demostrat el govern espanyol i la resta de poders fàctics estatals; també la Premsa, tant la centralista com la d'esquerres.
L'anomenada Primavera Catalana o Revolució de l'Estel els ha deixat fora de joc, però els ha permès enlairar igualment la seva arrogància i fer ostentació del seu despotisme (no il·lustrat, precisament). El Govern Central és, dissortadament, el vivent espill de la incapacitat d'acceptar democràticament res que no tingui accent castellà. Està en el centre viciat de dependre del finançament català. La definició de "caixa única" és, segons les ments espanyolistes: allò que només en poden opinar i disposar aquells que la buiden. Els qui la omplen, són insolidaris i s'ho gastarien en essències identitàries!
L'Alfons Guerra va demostrar el seu militant Lerrouxisme amb el Raspall a l'Estatut, cosa que va complaure els periodistes, els polítics conservadors i el PSOE. Van impossibilitar la campanya pel NO a l'Agenollament de l'Estatut d'Autonomia, que va causar una vertadera i notable frustració ciutadana en la socitat catalana.La ciutadania catalana va quedar desconcertada, en el Referèndum d'Aprovació va participar-hi una quantitat ridícula de catalans (sic i resic)
L'11 de setembre, la ciutadania catalana ha sortit al carrer, cridada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) , com va fer-ne quan la va cridar Òmnium Cultural,entitat que només s'ha de preocupar de la llengua i la literatura. Mai no s'havia vist tanta gent manifestant-se abans, ni en cap lloc d'Europa. Més bonic impossible, persones de totes les generacions unides per un clam: independència. L'exèrcit periodístic espanyol i tota la corruptel·la política han contestat amb fanatisme i autoritarisme.
Res no els ha de fer cedir, ja que ells són espanyols i els catalans som territori conquerit. Els politics catalans-espanyolistes han demostrat que són uns bufons a les ordres de l'Esclavatge. Aquesta colla de venuts ni que tinguérem el 99% de la població a favor de l'estat propi, deixarien de fer el seu Joc Pactista favorable a l'Estat espanyol. La premsa europea i americana té un altre punt de vista. La condemna a l'actitud del govern pepero ha estat implícita en diaris d'alta volada.Sortosament, Europa i el món no són l'Estat espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada