dilluns, 3 de setembre del 2012

Les Ironies Onomàstiques a l'Estiu 2012

No se sap mai,però l'Onomàstica pot ser una -premonició-, una -predestinació- o una -contradicció-. En aquest  moment ,-en plena bombolla del totxo-, un alt càrrec d'Urbanisme de la Generalitat es deia Follia-. Coneixem un mossèn que de nom és diu Antoni, però que de cognom es diu -Trigal-.

Clar i sitgetà,hom no pot preveure si els cognoms seran oportuns o inoportuns: el 19 de juliol del 1936, quan l'aixecament feixista español va fracassar a Catalunya, el Conseller de Governació de la Generalitat  Republicana es deia -España-.

Home,que un Director General de Pesca es digui -Peix-, és un cas de coherència; que un Director de l'Institut Català del Vi es digui -Aguado- és una broma de mal gust; que un Governador civil  es digués -Armando Murga- va ser una ironia macabra.,tan macabra com la d'aquell Director de Banca que es va fer fonedís no fa gaire amb tots els diners de la -Caixa-; no havia explicat les sospites de ningú el fet que es digués -Boncompte-.

Aquest estiu 2012, però, les Ironies Onomàstiques han assolit  molts nivells.El Cognom  del President de la Generalitat Valenciana que vol retallar a les escoles l'Ensenyament de la llengua  catalana,es diu -Fabra-. El nom de la Consellera del seu Govern valencià. que executarà l' acord, María José -Català-.

Això ja ve de lluny: l'any 1890, a l'Ajuntament de Girona es va obligar els Regidors a parlar en castellà en els Plens Municipals; ho va decidir un alcalde que es deia Miquel -Català-. I un dels  millors professors catalans i Especialista en Filologia Catalana es diu Jordi -Castellanos-.
Per llogar-hi cadires...sitgetans!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada