No usar les Farmàcies com "Ostatges" a Catalunya

La colíder, Dolors Camats, ha reclamat aquest dissabte dia 31 de 2013 al Govern espanyol i la Generalitat que no utilitzin els ciutadans i a les farmàcies com a "ostatges" de les seves disputes, referint-se al pagament a proveïdors. En declaracions als mitjans des de Girona, ha recriminat a l'Executiu central que faci "una instrumentalització política quan sap que la Generalitat no té accés al crèdit". També ha indicat que aquesta "situació surrealista" és conseqüència d'haver passat un any amb els pressupostos prorrogats, pel que ha demanat al Govern que aclareixi les seves prioritats. En aquest sentit, ha subratllat que els pressupostos presentats aquesta setmana pel conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, "continuen sent terriblement injustos" i falsegen les previsions d'ingressos. Per a colider Dolors Camats, prioritzen la privatització, desmantellen la gestió dels mitjans públics i aposten per la venda de patrimoni de la Generalitat, que "hipotecarà a futurs governs catyalans".

Els -piercings- poden provocar lesions.

Els 'piercings' a les celles i parpelles poden provocar lesions als ulls i fins i tot trencar les muntures de les ulleres. Els 'piercings' que es col·loquen a les celles i a les parpelles poden provocar lesions als ulls,segons ha advertit Multiópticas, que ha recordat que la zona que envolta als ulls és "especialment sensible" i, per tant, perillosa. En ocasions, aquestes arracades es col·loquen al lloc en el qual s'allotgen els músculs simpaticomimètics, encarregats de dirigir molts dels moviments facials com, per exemple, les expressions.Per aquest motiu, Multiópticas ha alertat de la importància de no col·locar en aquestes zones els 'piercings' i, especialment, aquelles persones que tenen ulleres ja que tendeixen a fregar amb les muntures i produeixen una progressiva irritació de la cella, com a conseqüència del continu moviment i de la pressió que exerceix sobre les ulleres. "A això se suma el risc de lesions o ferides en cas de patir un cop o caiguda", ha postil·lat. Les arracades a la parpella posen també en "permanent" perill l'ull i solen causar rebuig, cosa que s'aprecia amb infamació a la zona o amb un blau a la mateixa. A més, en funció de la mida, pot produir-se el fregament o xoc amb la lent de les ulleres, causant infecció. Multiópticas ha aconsellat no posar-se l'arracada al pont del nas a l'altura de les pupil·les ja que, per a usuaris d'ulleres graduades, suposa un "verdader problema" diari a causa que està en permanent contacte amb la muntura. "Això suposaria la necessitat d'utilitzar lents de contacte exclusivament, quelcom poc recomanable", ha conclós.

Parlar de "Raça catalana" produeix incredulitat (2013)

Si el Moviment Sobiranista és incapaç de ser crític amb les al•lusions racistes del seu líder, preocupa pensar quin pot ser el pas següent. *L'Artur Mas lloava el President Macià al diari El Punt Avui i el qualificava com a "un dels discursos més brillants de la seva història" el que va pronunciar el 6 de desembre del 1932 al Parlament de Catalunya en iniciar-se un període de sessions. *I n’esmentava les primeres frases: "Em plau saludar-vos, dintre aquests murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l’usurpador de les nostres llibertats. *Renascut l’esperit immortal de la nostra raça, pren possessió victoriosa d’aquesta fortalesa, per celebrar-hi de nou Corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra". Els catalans no només som una raça sinó que som una raça immortal. *Segons Artur Mas, "són paraules que retraten fidelment el seu moment i que molt bé se’ns podrien aplicar ara, encara que el llenguatge seria en part diferent". *Què vol dir el President Mas quan parla de "llenguatge en part diferent"? Que potser no queda bé utilitzar la expressió "raça immortal"? *Què falla, la raça, la immortalitat o les dues coses? Si és aquesta la raó del matís, hauria d'haver-ho dit explícitament. Parlar de "raça catalana" produeix incredulitat. *Com pot ser que el president de la Generalitat utilitzi aquesta expressió, just uns dies després de comparar-se amb Nelson Mandela?-.No ens ho podem prendre a broma. Els que acompanyen el President Mas en el seu camí cap a la independència de Catalunya però no en comparteixen la ideologia ni l'exabrupte racista haurien de posar el crit al cel. No es pot apel•lar a la "raça catalana" i quedar-se tant ample. Si el moviment sobiranista és incapaç de ser crític amb les al•lusions racistes del seu líder, preocupa pensar quin pot ser el pas següent.

L'Església,la Nació i l'Avortament (2013)

El Magisteri de l'Església Catòlica sobre aquestes matèries és hores d’ara convincent i desconegut, i seria força bo que se'n parlés molt més amb més pedagogia.En aquest sentit,me’n lamento les declaracions del nou Secretari de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que, dissortadament, no fa res més que tornar a repetir les declaracions de l'anterior Secretari de la CEE.Clar i català,unes declaracions estranyes. Tot i canviant de tema, jo diria que també són lamentables, per bé que potser no gaire, les puntuals declaracions d'alguns Bisbes de l’Estat espanyol que han saludat favorablement el nou -Projecte de Llei sobre l'Avortament-.En aquest aspecte, és innegable el “Rerefons Ideològic de totes les Posicions”. En penso que és una llàstima que s'hagi perdut la -Perspectiva que la Legislació sobre l'Avortament es refereix a la despenalització d'aquesta pràctica-, atès que és un fet que les dones avorten i que, si el fan fora de la Llei, el faran en condicions força desfavorables. No m’agrada entrar en l'anàlisi dels continguts del “Projecte de Llei”, però,sempre i en qualsevol cas, lamentem que “Una Despenalització, que equival de fet a una Legalització, s'hagi confós amb una Legitimació”, que és un concepte més a prop a l'Ètica que al Dret -com que l'avortament és legal, això vol dir que ja podem avortar!-. En la posició de les avortistes, que es basen en el dret a fer del seu cos el que vulguin, personalment hi veig un rerefons clarament ideològic -el fetus és en el cos de la dona, però no és del cos de la dona-; però també hi ha un rerefons ideològic en la posició de l'Església Catòlica, per tal com, per imposar o per fer més eficaç la prohibició “moral” de l'avortament, saluda el suport dels Poders públics, els quals, com és evident, han de legislar al marge de qualsevol Confessió Religiosa.

Primera Grossa amb Impostos (2013)

La Grossa de la Rifa Extraordinari de Nadal, el número 62.246, ha canviat la sort de Leganés (Madrid), Mondragón (Guipúscoa) i Bailèn (Jaén), on ha anat a parar la majoria dels 640 milions d'euros repartits pel primer premi d'aquesta rifa, dotat amb 400.000 euros al dècim. A Leganés ha anat a parar uns 360 milions d'euros, mentre que a la localitat guipuscoana de Mondragón, municipi especialment castigat aquest any per la situació de Fagor Electrodomèstics, han caigut uns 180 milions d'euros i a Bailèn, població també afectada per la crisi, ja que ha vist com el seu principal mig econòmic, la producció de totxos, s'ha desplomat amb l'explosió de la bombolla immobiliària, altres 60 milions d'euros. "El poble estava una mica trist veient el que ha passat en els últims mesos. Ha estat una notícia agradable. Espero que estigui ben repartit perquè hi ha bastantes persones que ho estan passant malament", ha asseverat l'alcalde de Mondragón, Inaxio Azkarraurizar. El responsable de l'Administració de Loteria, José María Garay, ha confirmat que el premi està "molt fraccionat" i repartit entre "gent del barri". El Grossa, cantada pels nens de San Ildefonso Joel Fernández i Andrea Ladrón s'ha fet esperar una mica més que l'any passat i va aparèixer a les 10.46 hores en el sisè filferro de la quarta taula, una hora i mitja després que comencés la rifa. L'any passat va sortir a les 10.07 hores en el segon filferro de la tercera taula. A Leganés, la lotera de l'administració número 8 de Leganés, María Luisa Ron Sánchez, ha assegurat que se sent "l'àngel de la guarda" després de repartir 356 milions d'euros del Grossa de Nadal. Alhora, ha assegurat que el premi "està repartidissimo, ja que s'ha venut tot el número per finestreta, i el que més s'haurà portat tres dècims". L'anècdota durant la rifa, que ha començat a les 09.15 hores i ha acabat al voltant de les 13.20, l'ha protagonitzat un home que havia acudit al Teatro Real de Madrid, on s'ha celebrada la rifa, i que no ha pogut evitar cridar a l'adonar-se que portava el segon premi. Immediatament s'ha generat un enorme enrenou a la sala i l'home, després de respondre a la premsa, ha estat tret del saló. Aquest any, les vendes de la Rifa Extraordinari de Nadal han caigut un 4,18%, fins a 2.363 milions d'euros, segons ha informat la presidenta de Loteries i Apostes de l'Estat (LAE), Inmaculada García, que ha ressaltat que es tracta d'un bon resultat tenint en compte "la situació com la que hi ha", de "crisis de demanda" pel retrocés del consum. PRIMER GROSSA AMB IMPOSTOS A més, aquest any és el primer que els guanyadors hauran de pagar el nou impost, en vigor des d'aquest any, que grava amb el 20% els premis majors de 2.500 euros. Els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) recorden que el nou tribut s'aplicarà a la part del premi que excedeixi els 2.500 euros, és a dir, que si el premi obtingut fos de 6.000 euros per un dècim, la quantitat afectada pel tribut seria 3.500 euros i Hisenda ingressaria 700 euros, el 20%. Una altra consideració important que s'ha de tenir en compte per aquells que resultin premiats és que la quantia dels premis s'integrarà en la declaració de la renda, però no s'inclourà en la base imposable de l'IRPF, per la qual cosa no els afectarà a l'hora de demanar una beca, prestacions assistencials o no contributives o qualsevol altra ajuda pública.

El Venedor de Loteria de Sort augura que la Grossa acabarà en 510.

El venedor de loteria de Sort augura que la grossa de Nadal acabarà en 510 El propietari de l'administració de loteria de Sort 'La Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, ha augurat que la grossa de la loteria de Nadal que se sorteja aquest diumenge acabarà en 510. "Vaig a dir el número complet: 19.510" ha afirmat Gabriel en declaracions a Europa Press sobre un número que ell ha venut en finestreta i per Internet, i que segons el venedor de loteria està molt repartit i és a Màlaga on més dècims ha venut. El popular venedor de loteria està convençut que la seva contínua diversificació del negoci, amb l'entrada en el món de la moda, l'aposta per franquícies de botigues de 'La Bruixa', la reunió a Sort el novembre de 1.700 persones vestides de bruixa i 'l'espot' rodat a un bosc en el qual una veïna de Salou es converteix en una nova 'Alicia al país de la Meravelles' contribueix a mantenir les seves xifres de vendes. "Tot i que moltes accions no tinguin res a veure amb la loteria, porten un segell darrere" ha afirmat Gabriel per a qui el més important era que les vendes no minvessin. La Bruixa d'Or ha venut aquest any loteria per valor de 50 milions d'euros, gairebé igual que l'any passat, ha assegurat Gabriel, per a qui comença a detectar-se la sortida de la crisi. "A l'administració tenim el 18,6% de possibilitats de donar-lo cada vegada que surti un premi", ha assenyalat.

Càritas alerta de l'alarmant deteriorament social.(2013)

La cronificació de la pobresa i els problemes d'accés a un habitatge digne estan provocant un "alarmant" deteriorament de la salut física i emocional de les persones vulnerables que atén Càritas a través de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa, que han augmentat un 7% en un any, fins a superar les 64.000. Informa el director general de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglà, a la llum de l'avanç de la Memòria 2013 de l'entitat i de l'Informe -Llar, habitatge i salut-. Acció i prevenció residencial, elaborat al costat de l'Agència de Salut Pública de Barcelona després de l'augment dels desnonaments. L'estudi, amb una mostra de 300 llars, posa de manifest que el principal problema social actual és l'accés a un habitatge digne, el que ha repercutit que l'entitat hagi hagut de duplicar des del 2007 les ajudes directes que ofereix a famílies en matèria d'habitatge, fins a arribar als dos milions d'euros, sobretot per pagar factures i deutes hipotecaris. La responsable d'Acció Social de la diòcesi barcelonina de Càritas, Carme Trilla, ha destacat l'"especial fragilitat" de les persones que viuen de lloguer, i ha revelat un augment de les persones que han d'allotjar-se gratuïtament a casa d'amics i familiars, un fenomen que no es donava abans del 2009. Això provoca que el 70% dels usuaris de Càritas presentin problemes de salut mental --respecte del 18% de la població barcelonina--, sobretot per depressions i ansietat derivades de la impossibilitat de poder fer front a les despeses bàsics i del risc de perdre l'habitatge. En el cas dels nens i les nens, els problemes de salut mental afecten un 50% dels usuaris: "La crisi està portant aquestes famílies a una situació d'epidèmia des del punt de vista de la salut, especialment la mental". L'estudi destaca que el 20% de les famílies han viscut alguna vegada en una barraca, un alberg, al cotxe o al carrer, mentre que una de cada cinc viu en llars insalubres, i la meitat d'elles no pot mantenir l'habitatge a una temperatura adequada. Tot això deriva en complicacions de l'estat de la salut física i emocional, per la qual cosa l'entitat potenciarà el seu equip de psicòlegs: "L'estat dels usuaris de Càritas és molt pitjor que el del conjunt de barcelonins, fins i tot els de classe més desafavorida". Augmenta la Fractura social Hom ha lamentat l'augment de la fractura social, i ha lamentat que en època de bonança no es fes res per evitar la pobresa estructural del 16% ni per potenciar llocs de treball amb qualificació; la meitat de les persones que atén Càritas són immigrants, en una tendència que "cada vegada són més" els de nacionalitat espanyola. El Delegat Episcopal Salvador Bacardit, ha afirmat que els efectes de la crisi "ja són demolidors per a milers de persones", i ha destacat que els usuaris de Càritas són especialment vulnerables.

La Generalitat convertirà "Mas de Melons" d'Aus estepàries

El Govern convertirà la finca Mas de Melons (Segarra-Garrigues) en referent d'aus estepàries El Govern vol convertir la zepa --zona d'especial protecció per a les aus-- de Mas de Melons, situada a Castelldans (Lleida) i, per tant, a l'àmbit del canal Segarra-Garrigues, en un centre de referència de les aus estepàries, i per a això ha impulsat un pla de gestió que començarà a començament deL 2014 i que es desenvoluparà en els pròxims cinc anys amb una dotació pressupostària que puja a 450.000 euros en la primera fase. Així ho ha explicat en roda de premsa aquest dilluns el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del zoòleg Jordi Sargatal, a qui es va encarregar el pla l'any passat; del director general de Desenvolupament Rural, Jordi Sala, i del de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares. "Volem convertir Mas de Melons en un centre de referència per a l'estudi i l'observació de les aus estepàries típiques de la zona", ha destacat el conseller, que ha indicat que la finca té una superfície de 1.300 hectàrees. L'objectiu del Govern és el de construir un corredor biològic al llarg de tot l'àmbit del canal Segarra-Garrigues, de manera que la Generalitat anirà assumint noves hectàrees --"més de lloguer que no de compra per les dificultats pressupostàries", segons el conseller--, amb el propòsit inicial d'arribar a unes 300 hectàrees per any. Garantir la preservació de la biodiversitat, per la qual cosa s'intentarà augmentar el nombre d'espècies i d'exemplars de cadascuna d'elles en aquesta zona.Es tracta d'aus com l'ortega, la ganga, la carraca, l'alosa de dupont, el terreller comú i el terreller marismeny, la trenca, el xoriguer i l'esparver cendrós, de les quals s'ha aconseguit frenar la caiguda i recuperar exemplars des dels anys 90. El pla gira al voltant de sis eixos centrals que són la conservació i recuperació dels hàbitats naturals i pseudoesteparis, també de les poblacions d'aus estepàries protegides o en perill, definir un model d'explotació agrícola i ramadera compatible amb la conservació, fomentar la coordinació d'entitats i potenciar la investigació i la divulgació, així com el turisme basat en el valor ornitològic i paisatgístic de la zona.

Versus el dia 9 de desembre de l'any 2014

Mutatis mutandis,amb tota lògica...! *L'any 1952 es va celebrar a Barcelona un Congrés Eucarístic Internacional que va ser un èxit de masses fenomenal i molt important per al reconeixement internacional de Catalunyal.L'alegre rotllana de la patata del passat 11 de setembre 2013 i la manifestació de l'anterior Diada de Catalunya, i les previsions per a la propera Diada-2014, me’n recorden poderosament el Congrés Eucarístic de Barcelona!. *El règim de la dictadura va preparar amb cura i minuciosament el Congrés Eucarístic Internacional des de mesos abans els Mitjans de Formació de Masses es van aplicar amb tenacitat a repetir per activa i per passiva les consignes adequades, fins provocar un estat d'ànim general hipnòtic,embriagador. *Des de mesos abans de la Celebració del Congrés Eucarístic Internacional, cada matí apareixia en la portada del diari el Correo Catalan una trucada per recordar els lectors que "ja només falten 160 dies per a la Celebració del Congrés Eucarístic", "ja només falten 159 dies...", "ja només falten 158 dies,etc,etc, i acaba de confirmar la seva participació l'Arquebisbe de Ricochampa, Perú, el Reverendíssim i Il•lustríssim Senyor Doctor don Felisberto Guzmán de Pisco", "ja només falten 58 dies...", "falten 57 dies, i ha quedat confirmada la presència del coadjutor de Manila...", "falten només 12 dies...", "falten vuit dies", "falten 7", "falten 6", "falten 5..." i així fins a l'Apoteosis Inaugural...! *La bona gent de Barcelona i comarques, magníficament representada per monges seglars com les senyoretes Muriel Casals,Carme Forcadell i monja benedictina Teresa Forcades, doncs ja se sap que les dones sempre han tingut una gran tradició a l'Església Catòlica..són les protagonistes del 9 de novembre...!! *A mesura que s'anava apropant la data, la premsa del Règim de la Dictadura anava multiplicant les expectatives, els tamborilers redoblaven els seus tambors cada vegada més fort en una escalada acuradament mesurada, el nivell d'histèria i el deliri col•lectiu anava pujant com l'escuma, augmentava el nombre de pàgines i el cabal d'informacions de tot tipus relacionades amb l'Esdeveniment eclesial, i un bon dia els carrers de Barcelona es van omplir de les siluetes de personatges dels capellans vinguts de tot el món a Barcelona en motiu del Congrés Eucarístic Internacional i hores d’ara davant el 9 setembre 2014 “Mutatis mutandis...!”

El dia 9 de novembre,una data d'amarg record i esperança

Els altres 9-N: Cau el mur, vola el pont *El 9 de novembre de l'any que ve se celebrarà el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín i farà 21 anys de la destrucció del pont de Mostar És també la data de la Nit dels Vidres Trencats, l'inici de l'Holocaust jueu, una fita que ha donat lloc a la commemoració del Dia Internacional Contra el Feixisme i l'Antisemitisme.Comença la reunificació alemanya. *L'infaust record de la Nit dels Vidres Trencats ha convertit el 9 de novembre en el Dia Internacional Contra el Racisme, el Feixisme i l'Antisemitisme. I és que precisament aquella nit de l'any 1938 es considera el punt de partida de l'Holocaust jueu. En un atac orquestrat per la SS alemanya contra els jueus, a qui consideraven la causa de tots els problemes dels alemanys, es van incendiar sinagogues, es van destruir indústries i comerços i es van profanar cementiris. Durant una sola nit es van arribar a detenir entre 25.000 i 30.000 persones i se'n van assassinar més de 90, moltes de les quals jueves i d'altres només perquè ho semblaven. *El dia 9 de novembre ha deixat per a la història altres efemèrides de record més grat com ara la caiguda del mur de Berlín, que l'any que ve celebrarà el 25è aniversari, i que va permetre l'obertura de les fronteres de la RDA i la posterior reunificació alemanya. *Quatre anys després de la caiguda del mur, unes altres pedres van volar: les del pont de Mostar. Van caure fruit dels intensos bombardejos de la guerra de Bòsnia, que van fer desaparèixer el pont Vell o Stari Most, que unia les dues ribes del riu Neretva. Aixecat per enginyers otomans el 1566, el pont es va reconstruir el 2003 i es va convertir en patrimoni de la humanitat i símbol de la reconciliació nacional de Bòsnia i Hercegovina. *302 anys que John Campbell, segon duc d'Argyll, va prendre possessió de l'illa de Menorca en nom de la reina Anna de la Gran Bretanya, d'acord amb les clàusules secretes del Tractat d'Utrecht, que posava fi a la participació d'Anglaterra en la guerra de Successió. És també el dia de la independència per a Cambodja, que l'any 1953 es va separar de França i va començar la seva trajectòria com a estat sobirà.

Cent anys (1913-2013) Pompeu Fabra va dur a terme amb la llengua.

Les Normes ortogràfiques, un conjunt de 24 regles aprovades i consensuades per l’Institut d’Estudis Catalans, van néixer de la necessitat de modernitzar, depurar i normativitzar la llengua literària i escrita. Aquestes normes van marcar les regles del català modern, que s’equiparava així a les altres llengües europees i el feien apte per al conreu de tots els gèneres literaris i per a tots els àmbits de la comunicació: premsa, ciència, administració, educació, legislació i comerç. A l’inici de la segona dècada del segle XX, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va constituir una comissió formada per membres de diferents seccions per establir unes normes que acabessin amb el desordre i l’anarquia de l’ortografia catalana. Pompeu Fabra va ser l’encarregat de preparar un qüestionari que va ser estudiat, discutit i votat pels membres de la comissió. El resultat dels treballs de la comissió van ser les Normes ortogràfiques, aprovades per l’Institut d’Estudis Catalans i promulgades el gener del 1913. L’Institut, amb les normes, va dotar la llengua catalana d’un instrument bàsic i imprescindible per poder emprendre els treballs de codificació següents sobre la gramàtica (1918) i el diccionari (1932). Les normes van ser adoptades ben aviat per la premsa, les revistes catalanes i per la majoria d’escriptors. La normativització va facilitar que el català s’ensenyés a l’escola i a la universitat. Enric Prat de la Riba va fer una crida a la unitat i a la disciplina dels catalans en aquest afer i, en conseqüència, les corporacions locals van adoptar la nova ortografia. El paper del món cultural i polític va ser clau per a l’èxit de les Normes, la unitat de la llengua i, en definitiva, per a la seva recuperació. El projecte lingüístic i nacional de l’Institut d’Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, va consistir a fer de la llengua catalana una llengua moderna, funcional, apta per a totes les necessitats comunicatives i compartida per tota la comunitat lingüística i cultural.

El Papa Francesc d'Assís fa un nou to al Vaticà (2013)

Avui els Estats Units declaren l'actual Papa de Roma "El Personatge de l'Any" pel nou to al'actual Pontificat. El Clericalisme no hauria de tenir res a veure amb el Cristianisme. Sant Pau va ser el primer que ens ho va ensenyar, va dir el Papa Francesc d’Assís. El Sant Pare de Roma tampoc va escatimar en la crítica política: “Penso que el liberalisme salvatge fa els forts més forts i els pobres, més pobres”, va dir, i va afegir: “Es necessita la intervenció directa de l'Estat per corregir les desigualtats més intolerables.” Respecte a si havia estat mai seduït pel Comunisme, el Papa Francesc d’Assís va respondre que el “Materialisme no el va atrapar”. Però que conèixer-lo a través d'una persona “coratjosa i honesta” –en referència a una seva admirada Mestra d'Universitat, comunista, torturada i assassinada pel règim de Pinochet– li ha estat “força útil”, perquè “ha entès moltes coses, una Doctrina Social”, que “també es troba en la Doctrina Social de l'Església”.

L'Església reconeix la Fundadora de Sant Josep de Girona.

El Papa reconeix l'heroïcitat de la fundadora de les Religioses de Sant Josep de Girona El Papa Francesc, en audiència amb el Prefecte de la Congregació de la Causa dels Sants, el cardenal Angelo Amato, ha autoritzat la promulgació d'un miracle, dos martiris i deu virtuts heroiques, entre les quals es troben les de la fundadora de les Religioses de Sant Josep de Girona, la catalana Maria Rosa Teresa Gay Tibau. La religiosa va néixer a Llagostera (Girona) el 24 d'octubre de 1813 i va fundar l'Institut de les Germanes de Sant Josep, ara Religioses de Sant Josep de Girona, i va morir en la seva ciutat natal el 18 de març del 1884. El Papa també ha reconegut un miracle atribuït a la intercessió de la fundadora de la Congregació de les Germanes Infermeres de la Verge Dolorosa, Giovannina Franchi, que va néixer a Como (Itàlia) el 24 de juny de 1807 de 1830 i va morir el 23 de febrer del 1872. Alhora, ha autoritzat la promulgació del martiri de Mario Vergara, sacerdot profés del Pontifici Institut per a les Missions Estrangeres, i Isidoro Ngei Ko Lat, laic i catequista, assassinats per odi a la fe, en Shadaw (Birmània, ara Myanmar) el 24 de maig del 1950. També ha reconegut les virtuts heroiques del sacerdot Fundador de l'Institut de la Nostra Senyora de la Compasió, Maurice Garrigou; del sacerdot profés de l'Ordre de San Agustín Klemens (Vincenz Fühl); del sacerdot profés de l'Ordre dels Carmelites Descalços Marcelo de la Virgen del Carmen (Boldizsár Marton); del sacerdot profés de l'Ordre Cistercenc de l'Estricta Observança (Trapencs) Romano Bottegal; i de la fundadora de l'Institut de les Germanes de la Misericòrdia, Rosalie Cadron-Jetté. A més, ha autoritzat promulgar els decrets que reconeixen altres quatre virtuts heroiques: les de la fundadora de l'Institut de les Filles de l'Església, Maria Oliva del Cuerpo Místic (María Oliva Bonaldo); de la religiosa professa i Superiora General de la Congregació de les Religioses de la Petita Missió per als Sordmuts, Orsola Mezzini; de la religiosa professa i Primera Superiora General de les Pies Deixebles del Diví Mestre, María Scolastica de la Divina Providència (Orsola Maria Rivata); i del laic Rafael Cordero Molina.

Les connexions cerebrals d'homes i dones.

Les connexions cerebrals d'homes i dones s'estructuren de manera diferent Científics nord-americans han estudiat mitjançant ressonància magnètica les connexions entre els hemisferis cerebrals de 949 persones de tots dos sexes. *Els resultats assenyalen que els circuits masculins estan més dissenyats per a la coordinació, mentre que els femenins faciliten el processament d'informació. En edats inferiors a tretze anys, les diferències són mínimes. *El cervell de l'home i el de la dona no s'estructuren de la mateixa manera, almenys quant a les connexions entre els hemisferis. Científics nord-americans han analitzat els circuits neuronals de prop d'un miler d'homes i dones, des de la infància fins a l'edat adulta. *En el treball, liderat per Ragini Verma, investigadora del departament de radiologia de la Universitat de Pennsilvània (EUA), els científics van analitzar la connectivitat cerebral en un total de 949 persones d'entre els vuit i els 22 anys d'edat. Per comprovar les diferències específiques en els circuits neuronals entre les diferents regions del cervell i en tots dos sexes, els autors van utilitzar imatges de ressonància magnètica realitzades amb tensors de difusió i van dividir els individus per rangs d'edat en funció de l'etapa de la vida: infantesa, adolescència i edat adulta. *Existeix una major proporció de fibres mielinitzadas en els hemisferis cerebrals dels homes, la qual cosa suggereix que estan optimitzats per a la comunicació dins de cada hemisferi. No obstant això, els cervells de les dones estan preparats per a la comunicació entre hemisferis, indiquen els investigadors en el seu article. Poques diferències en menors A més, els autors van observar que existien molt poques diferències entre sexes en les connexions cerebrals en nens menors de tretze anys. No obstant això, aquestes diferències es van accentuar en edats entre els catorze i els 17 anys i en adults joves. *Els resultats suggereixen que els cervells dels homes estan estructurats per facilitar la connectivitat entre la percepció i la coordinació mentre que els cervells femenins estan dissenyats per facilitar la comunicació entre les maneres de processament analític i intuïtiu, conclouen els investigadors.

El castellà a Catalunya "no només llengua docent"

El Tribunal Suprem torna a donar la raó a un pare que exigeix a la Generalitat que compleixi les sentències judicials en matèria lingüística. L'Alt Tribunal requereix a la Conselleria d'Ensenyament, una vegada més, que apliqui la conjunció lingüística a les escoles de Catalunya, amb castellà i català com a llengües vehiculars. En aquest cas es refereix a l'Educació Infantil. La decisió de l'Alt Tribunal, coneguda aquest dimecres, ratifica una setencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 29 de maig del 2012 que va anul·lar "per no ser conforme a dret", la resolució d'11 de maig del 2009, del Director General d'Educació Bàsica i el Batxillerat de la Conselleria d'Ensenyament, que imposava el català com a única llengua vehicular; i, a més, rebutjava la possibilitat d'elecció de llengua als pares. D'aquesta manera, el Suprem declara, una vegada més -com també ho han fet en diferents ocasions el TSJC i el Tribunal Constitucional-: El Tribunal Suprem adverteix la Generalitat que "efectua una interpretació clarament errònia de la doctrina del Tribunal Constitucional i no només de l'exposada en la sentència 31/2010 [la de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya], sinó també en les anteriors recaigudes sobre aquesta qüestió". D'aquesta manera, els magistrats de l'Alt Tribunal es refereixen a l'argument utilitzat per Irene Rigau, en tant que Consellera d'Ensenyament i responsable del recurs de cassació de la Generalitat, quan defensa que "el caràcter normal de la utilització del català com a llengua vehicular està limitat només pel reconeixement del castellà com a llengua docent amb l'extensió que sigui requerida perquè es garanteixi el seu coneixement i el seu ús". Quan el Tribunal Constitucional utilitza la paraula vehicular en relació amb el castellà a Catalunya és conscient que la llengua pròpia de Catalunya és el català, però també que ambdues llengües són cooficials en aquesta Comunitat Autònoma, i que segons l'article 3 de la Constitució tots els espanyols tenen el deure conèixer-la i el dret a usar-la. I per a això cal que en l'ensenyament a Catalunya el castellà sigui llengua vehicular juntament amb el català i no només llengua docent". El Suprem recorda a la Conselleria d'Ensenyament que: "Segons el Diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua, és llengua vehicular la que serveix de comunicació entre grups de persones de llengua materna diferent, supòsit que concorre en la societat catalana de manera que és clar que en ella i en el seu ensenyament ambdues llengües han de ser vehiculars, amb la cautela quant a la dimensió de l'ocupació de cadascuna, que vam establir en sentències anteriors. I el castellà no pot quedar reduït a la condició de llengua docent i equiparada quant al seu estudi al mateix nombre d'hores que la primera llengua d'estudi estrangera". El règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya el que ha de garantir és que en l'ensenyament siguin vehiculars tant el castellà com el català, amb les cauteles que quant a la dimensió de l'ocupació de cadascuna hem acceptat, però sense que en cap cas hàgim establert la possibilitat de la utilització exclusiva d'una d'elles o la seva relegació a una mera condició de llengua docent, la qual cosa exclou, per tant, la discriminació denunciada en el motiu. La decisió de la sentència de la Secció 4ª de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, després d'un doble recurs de la família afectada -que volia poder escollir la llengua d'escolarització de la seva filla- i la Conselleria d'Ensenyament -que volia imposar el català com a única llengua d'escolarització-, obliga la Generalitat a pagar les costes.

L'Oriol Broggi i en Pau Miró versus en Joan Marsé

L’Oriol Broggi,director teatral i en Pau Miró,dramaturg Tots dos versus en Joan Marsé,l’autor de l’obra-espectacle “Adios a la Infancia”,al qual posarà música en Jaume Sisa,al Teatre Lliure de Gràcia de l’11 de desembre-2013 al 4 de gener-2014.En Broggi n’informa que la intenció és crear una nova història amb traces de les cinc novel.les -Cal.ligrafia de los sueños-,-Si te dicen que caí-,-El embrujo de Shanghai-,-Un dia volveré-, i –Rabos de lagartija-. L'obra reconstrueix temes recurrents com ara -l'absència de la figura paterna, -el cinema com a sublimació de la misèria, -la brutalitat del poder franquista, -la memòria estafada, -la derrota i l'erotisme barrejat amb sordidesa.Temes, amb el teló de fons de la Barcelona de la Postguerra, n’apareixen de la mà de personatges com ara el Capità Blay, la Betivú, la Pèl-roja, l'inspector Galván, el senyoret Conrado, Java, Palau, Marc, Aurora, Susana i la Sra Mir. Tant el director tetral com el dramaturg expliquen que la nova història és protagotnizada per un noi de 15 anys,el Ringo.que comença la seva adolescència amb –tics- infantils que se li escapen sense voler,tot i defugint d’ésser-ne concrets sobre l’edat del personatge. El noi Ringo hi assisteix a un ball de la cooperativa La Lleialtat,qui mentre pren notes en el seu quadern,es queda tancat en la Sala de Ball,on apareix un home espantadís de cara,que donarà pas a una desfilada de personatges.En Joan Marsé,que no va veure l’obra sencera,sí que hi ha assegurat haver vist els assajos i que aquests li van agradar prou: “És el que sempre els he dit als “pel•liculers”,que respectin força l’Obra,però no fins al punt de respectar els personatges...!!. A més a més va explicar que els diumenges hi assistia amb els amics a la Cooperativa La Lleialtat –la primera seu del Teatre Lliure- i que lluny de ballar,que no el feia bé,es posava en els balcons a fer-s’hi l’interessant fumant cigarrets. L'espectacle “Adios a la Infancia” va ser una coproducció del –Teatre Lliure i La Perla 29- L’obra és en català i castellà, ja que l'obra de Marsé està escrita només en castellà, mentre que la música de Sisa està majoritàriament en català..De fet, la música en aquesta obra és molt important i té tres moments destacats,a) Un primer homenatge a Mario Visconti,b) Cançons lligades a les diferents escenes i c) Una nova cançó amb aires de bolero especialment composta per a aquesta obra que relata l' "esperit de la innocència portat a la vida". L'obra-espectacle està interpretada per Jordi Figueras, Oriol Guinart, Mar del Hoyo, Xicu Masó, Jordi Oriol, Carles Pedragosa, Alícia Pérez, Xavier Ricart, Marc Serra i Jaume Sisa, i té la veu en “off' de’n Marsé”.

5.000 milions per a pagar les pensions aquest mes.

La Tesorería General de la Seguridad Social ha dispuesto este lunes de 5.000 millones de euros del Fondo de Reserva de la Seguridad Social para pagar las pensiones este mes, en el que debe afrontar el abono de dos mensualidades: la nómina ordinaria y la paga extraordinaria. Según ha informado el Ministerio de Empleo, el 20 de diciembre sacará de la llamada 'hucha de las pensiones' otros 428 millones de euros para liquidar el IRPF de estas prestaciones, que rondará los 1.000 millones de euros. Con estas disposiciones, el Fondo de Reserva de la Seguridad Social alcanzará a 20 de diciembre el importe de 53.743,98 millones de euros. El total de las disposiciones del Fondo de Reserva realizadas en los años 2012 y 2013 hasta el 20 de diciembre alcanzan los 18.651 millones de euros. Si a ello se suman los 4.980 millones de euros de recursos dispuestos, procedentes del Fondo de prevención y rehabilitación de las mutuas, entre 2012 y 2013 se habrán dispuesto en total 23.631 millones de euros de los fondos patrimonio de la Seguridad Social.