Francesc Vicent i Garcia a les Lletres Catalanes

-El Rector de Vallfogona- Francesc Vicent i Garcia,va passar a la Història de les Lletres Catalaness amb el nom de Rector de Vallfogona.Des de ben jove va mostrar un inusitat interès per la Literatura.Els diversos analistes de la seva Obra Literària hi remarquen que,com a Poeta,va fer ús dels Gèneres tìpics dels oetes castellans de l’Art Barroc;és a dir,els sonets i les dècimes,els romanços i les letrilles.Malgrat la gran popularitat que va gaudir en vida la seva Obra no va ser publicada fins als primers del Segle XVIII amb el nom de l’ “Harmonia de Parnàs” Es troba en la seva obra literària el tractament dels habituals temes de qualsevol altre Literat de l’època:un enorme desengany per la situació social amb una ferotge crítica en forma de Sàtira al moment històric i polític,la profunda soletat de l’individu i l’eterna preocupació envers el dilema de la mort,Se’l considera afillat a l’Estil Culterà.Francesc Vicent Garcia mostra un estil molt seriós que conrea la Poesia Amorosa,mentre que es va contagiar de l’Estil Conceptista quan feia ús de temàtica grollera i escatològica,que va donar origen a la seva popular Poesia Burlesca amb tons obscens,que d’altra banda,li va donr gran fama. És mestre en lús dels Jocs de Paraules,així com quant a la utilització d’exageracions,metàfores,neologismes,hipèrbatons,recursos tònics i rítmics,mitologia.Ens trobem amb un versant sense péls a la llengua que va crear “escola”,ja que la seva gran popularitat “amb el nom de vallfogonisme,es coneix un Corrent poètic popular que va difondre la figura del Rector,tot i que no es va caracteritzar en absolut per una gran qualitat literària”. Els seus primers Editors l’any 1703 (segle XVIII),varen signar amb els noms de El Rector dels Vanys i El Rector de Pittaluga (pseudònim de Joaquim Vives i de Manuel de Vega,respectivament) la qual cosa indica que ben aviatnhavia començat la seva Llegenda.Una altra Edició,la de l’any 1718,amb Pròleg d’un anomenat Rector de Bellesguard,va ser encomanada per l’Acadèmia de Bones Lle tres dels desconfiats. Tal com remarquen alguns Estudiosos catalans: aquesta Edició tenia tots els vicis i totes les qualitats que podien esperar,com que hi havia Poesies poc decents les van treure deixant els espais en blanc,sortosament,cosa que ens permet veure on hi havia hagut alguna cosa escrita.Una altra Edició va sortir l’any l’any 1770  i va ser prohibida per la Inquisició dos anys després.A més,durant tot el segle XVII la seva Obra es propaga oralment,una evident prova del seu prestigi,també se li varen atribuir Composicions que mai no va escriure, entre elles el polèmic Quitote de Avellaneda,i en el seu nom se n’escrivien moltes que varen deteriorar la seva imtge molt notablement.