Es dupliquen les llars catalanes sense cap ingrés.

-Més de 118.500 llars catalanes-

 El nombre de llars catalanes que no reben cap tipus d'ingrés --ni de treball ni subsidis per atur o pensions-- s'ha duplicat des del començament de la crisi, passant de 57.000 el 2007 a més de 118.500 el 2011, segons dades de l'informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

  L'informe avalua el risc de pobresa relacionat amb el mercat laboral i conclou que el nombre de llars en les quals tots els seus membres estan en atur s'ha multiplicat per cinc entre 2007 i 2012, i per tres i mig els que el principal sustentador de la família no té treball.

 Sobre el risc de pobresa --situació transitòria--, l'informe apunta que els aturats tenen una taxa del 30%, a diferència de les persones ocupades, que és del 13,7%.

 També determina que des del 2010, les llars amb fills dependents --en edat de treballar però aturats-- el risc de pobresa s'ha disparat fins al 59%, respecte del 6,9% de les llars sense fills dependents.

En el conjunt de la Unió Europea (UE), segons dades de l'Eurostat recollides per l'informe, Espanya està entre els països amb una taxa de pobresa a l'ocupació més alta, 12,7% davant de la mitjana europea del 8,5%, només superada per Grècia i Romania.

L'estudi remarca un "elevat risc de pobresa" entre la població ocupada següent: autònoms, contractats temporalment o amb jornada parcial, treballadors del sector immobiliari, de la construcció, l'agricultura i la pesca.

Els perfils més vulnerables que retrata l'informe són homes d'origen immigrant de més de 45 anys que només han treballat en un tipus de feina; dones soles i dones immigrants amb dificultats de parlar català o castellà; joves de famílies desestructurades; persones hipotecades; persones poc qualificades; administratius i investigadors.

Per aquesta raó, el CTESC recomana "reforçar el diàleg social i la protecció a persones amb risc de pobresa", tot i que tinguin treball; millorar els instruments per lluitar contra aquest risc i garantir la cobertura de les necessitats bàsiques, a més de millorar l'eficiència de les polítiques actives d'ocupació.