La secessió de Catalunya amb Legislació Internacional

-Unio Europea-

Barroso diu que la secessió de Catalunya s'hauria de resoldre amb la legislació internacional

 

 

Els Tractats de la UE només reconeixen la ciutadania europea als nacionals d'un Estat membre

 El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha deixat clar que les conseqüències d'una hipotètica secessió per part d'un territori d'algun Estat membre s'hauria de gestionar d'acord amb la legislació internacional perquè els ciutadans del territori independitzat mantinguin la ciutadania europea, que és complementària però no substitueix al nacional, tal com estableix el Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

"Confirma que en l'hipotètic cas de la  secessió d'una part d'un Estat membre, la solució hauria de trobar-se i negociar-se dins de l'ordenament legal internacional", ha explicat Barroso en una resposta parlamentària a l'eurodiputada italiana de la Lliga Nord, Mara Bizzotto.

L'eurodiputada ha recordat que la Iniciativa Ciutadana Europea sobre Enfortiment de la Participació Ciutadana en la Presa de Decisions sobre la Sobirania Col·lectiva, promoguda per Reagrupament --que l'executiu comunitari no va voler admetre a tràmit argumentant que estava fora del seu àmbit de competència-- tenia per objectiu "garantir que els ciutadans d'un nou Estat que pugui resultar d'una possible secessió de Catalunya d'Espanya mantinguessin el seu estatus de ciutadans de la UE".

Bizzotto ha reclamat que Brussel·les aclareixi si els catalans "perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus consegüents drets i obligacions" en cas d'independitzar-se del territori espanyol.

El president de l'executiu comunitari aclareix en la seva resposta que l'article 20 del Tractat de Funcionament de la UE necessita que "la ciutadania de la UE és addicional i no substitueix a la ciutadania nacional, això és, la ciutadania d'un Estat membre de la UE".

"També confirma que a l'hipotètic cas d'una secessió d'una part d'un Estat membre, la solució hauria de trobar-se i negociar-se dins de l'ordenament legal internacional. Qualsevol altra consideració relacionada amb les conseqüències de tal cas seria de naturalesa conjectural", afegeix el portuguès.

L'executiu comunitari es va negar el maig a registrar la iniciativa, presentada un mes abans a Brussel·les, perquè considera, després d'un examen exhaustiu, que "està manifestament fora de l'àmbit de les competències de la Comissió", segons ha explicat la secretària general de la Comissió, Catherine Day, als promotors de la iniciativa en una missiva, a la qual ha tingut accés Europa Press.

"D'acord amb l'article 20 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, només les persones que tinguin nacionalitat d'un Estat membre són ciutadans de la UE. La ciutadania de la UE és complementària, però no substitutiva, de la ciutadania nacional", ha explicat Day en la carta, amb data del 30 de maig.

A més, la secretària general de l'executiu comunitari va deixar clar a la mateixa que no existeix base jurídica alguna en els Tractats de la Unió per "abordar les conseqüències d'una secessió d'una part d'un Estat membre" a través de la legislació secundària per garantir que mantenen la ciutadania europea i que la solució s'  hauria de trobar i negociar dins de l'ordenament jurídic internacional, diu.

Les anomenades Iniciatives Ciutadanes Europees es van crear en virtut del Tractat de Lisboa per permetre que els ciutadans corrents puguin reclamar a la Unió Europea que present legislacions del seu interès a àmbits de competència comunitària.

Les iniciatives, que poden presentar-se des de l'1 d'abril, hauran d'estar abonades per un milió de firmes de ciutadans d'un mínim de set estats membre, que comencen a recollir-se només després que la Comissió accepta registrar-la.

La Comissió Europea té potestat per rebutjar iniciatives "manifestament abusives, frívoles, ofensives, contràries als valors europeus o que estiguin fora de la competència de la Comissió".