Després de l'any 1714 el Regne de Castella.

Castella va instaurar un absolutisme monàrquic sobre els països de la confederació catalanoaragonesa, països envaïts i incorporats al regne de Castella per dret de conquesta. *Catalunya va patir un règim d'excepció molt dur amb la introducció del castellà tant en l'ensenyament com en la imposició religiosa.El Rei Felip V no va respectar els Acords del Tractat d'Utrecht, a pesar de les recomanacions de les Cancelleries Europees, davant de l'anomenat “cas dels catalans”. *La denominació -Arxiu Reial de Barcelona- la va tenir fins que una Real Cédula del 1754 va donar "per primer cop a l'Arxiu el nom " d'Archivo de la Corona de Aragón.És a dir,que era l'Arxiu de l'-Estat Reial radicat on havia radicat tradicionalment l'administració de l'Estat Compost,el continuador de l' "antic estat dels Comtes de Barcelona". *El Comte de Barcelona era Rei d'Aragó, en virtut de la donació del Rei Ramir II i de tres Ordes Militars, que "eren les autentiques Hereves del Rei Alfons. Ramir II va buscar l'empara del Comte de Barcelona per fer front als embats del regne de Castella i dels castellans.Més que curiós...a pesar de ser un regne castellà, li mereixia més confiança el Comtat de Barcelona. *L'ús dels termes Corona d'Aragó o Regne d'Aragó per anomenar globalment l'Estat sota la Sobirania del Comte de Barcelona, té com a finalitat última -esborrar el record històric de l'existència d'uns Reis catalans, d'una Nació catalana i, sobretot, d'un Estat Català.

Víctor Balaguer i Cirera,vilanoví amb Sitges

Sent alcalde de Sitges en Josep Vidal i Martí,exalumne del mestre públic sitgetà,docent que va exercir el ministeri durant 44 anys, en Joan Tarrida i Tardà,a més de la transformació urbanística que va fer amb l’enrunament del Castell Medieval per tal de construir la Casa Consistorial de la Vila,en l’àmbit cultural passa a la Història Local com a el promotor d’una Biblioteca municipal l’any 1886-. *President de la Junta Local d’Instrucció Pública,formada per eminents personalitats de la població, informa els membres-vocals sobre el Reial Decret sobre Llibertat d’Ensenyament,de 5/II/1886 pel qual es declara en vigor els Decrets de 27/VII/1875 i el de 29/IX/1874,bo i derogant la legislació de 1885,doncs,que allò que molt contribueix al millorament i engrandiment de la Cultura a Sitges és una Biblioteca municipal. *Ara bé,el que n’estic resolent és l’exploració de les intencions del Diputat en Corts pel Districte de Vilanova i la Geltrú,en Víctor Balaguer i Cirera,per tal de saber si el nostre Diputat encara persisteix en la seva idea de donar a la Vila de Sitges els volums per duplicat (sic),ja existents a la Biblioteca-Museu de la seva titularitat a Vianova-. *Només insinuar-lo a en Víctor Balaguer, la idea de l’Ajuntament de crear una Biblioteca municipal,de sobte es va apressurar,no només a reiterar l’oferta de la tramesa ,sinó que,a hores d’ara,ja n’està disposat a remetre’s-hi algunes capses de llibres,tot podent assegurar-ne que ja és un fet l’existència d’una Biblioteca popular municipal i no pas sense cap fonament,sinó amb la base d’alguns centenars (sic) de volums,com poques poblacions de la importància de Sitges els hi hagin tingut en el seu inici. *Davant aquesta explicació del President de la Junta Local d’Instrucció Pública,tots els membres-vocals presents,per unanimitat acorden que consti en Acta la “nostra més cordial aprovació” al procediment de l’Ajuntament de Sitges en crear la Biblioteca popular municipal,sota l’excel.lent protecció i els ajuts de l’eminent literat,en Víctor Balaguer i Cirera,tanmateix Diputat en Corts pel Districte de Vilanova i la Geltrú-. *I,un cop publicat l’Eco de Sitges l’1 de març de 1886 per l’il.lustre patrici sitgetà,en Josep Soler i Cartró,amb el recolzament de l’Inspector municipal de Sanitat,en Gaietà Benaprès i Mestre,d’en Bonaventura Julià i Massó i del mateix alcalde,en Josep Vidal i Martí,amb data de 28/Abril/1886,la Junta Local d’Instrucció Pública,presidida per en Josep Vidal expressa l’agraïment envers en Víctor Balaguer,qui des del Ministeri de Foment a Madrid ja hi havia enviat una magnífica col.lecció de làmines de Calcografia nacional per al guarniment de la Biblioteca popular municipal,a més de l’aprenentatge del veïnat que els hi examinarà detingudament-. *Finalment,el maig-1886,un cop més reunida la Junta Local d’Instrucció Pública a la Casa Consistorial,en Josep Vidal anuncia,solemnement,que un cop iniciada la Biblioteca popular municipal,ara ja comptem amb la generosa oferta d’un bon nombre de volums donats per diversos personatges importants de Sitges-. *Tot i destacant-ne que el Consistori municipal ja en té aprovat el Reglament de Règim Intern per tal de regir aquesta important Institució de la Vila,així com,també,el nomenament de Bibliotecari en favor del Tinent d’Alcalde-1,en Gaietà Benaprès i Mestre,membre de la Junta Local d’I.P.-.Que la inauguració oficial serà durant el mes d’agost-1886-. *Clar i sitgetà que en Víctor Balaguer i Cirera,mercès al seu agraïment com a Diputat en Corts per Vilanova i la Geltrú,sempre hi era a punt per un Sitges cultural-.A la Sala de Juntes de l’Ajuntament de la Vila,hi consta públicament com a Fill adoptiu de Sitges-La solució la dóna la celebració del Centenari de la seva mort a Vilanova i la Geltrú..Estudiosos vilanovins així com sitgetans ens en fan una crida a la generositat-.L’agraïment és la memòria del cor,sitgetans!-.

A Sitges seguirem construint la nostra Itaka.

A la Vila de Sitges seguirem construint la nostra Ítaka particular a favor de la llengua catalana i la dignificació dels nostres grans literats. *Enguany tornaré a memoritzar amb recitacions poètiques.M'he preparat la recitació d' "Assumiràs la veu d'un poble". La memorització no m'ha estat fàcil, però me l'he pres amb el màxim interès i la màxima il•lusió. Sembla un poema escrit expressament per mi, en aquesta històrica recitació en què s'ha endegat “La flama de la Llengua Catalana...imparable” !. <+Deia el poeta: "Assumiràs la veu d'un poble" i "serà la veu del teu poble i seràs, per a sempre, poble...!”. No t'han infantat per a dormir, t'infantaren per a vetlar en la llarga nit del teu poble...seràs un poble caminant entre una amarga polseguera...sense pensar en ninguna posteritat que no sigui la del teu poble...”. *Allò que val, és la consciència de no ser res, sinó s'és poble...entranyable i inolvidable amics i amigues,poetes i poetesses de les meves classes de la Literatura sitgetana a l’Escola pública Esteve Barrachina.Com deia un altre dels grans catalans, en Joan Fuster, un català de Sueca: O ara o mai!!!...Allò que val és la consciència de no ser res, sinó s'és poble. *Una de les dites més cruels sobre la condició humana és aquella que diu que “Ningú és profeta a la seva terra”,que ve a significar que ni tan sols pots esperar que els del teu entorn et facin costat. L’Ajuntament de Sitges,ha mantingut des de l’any 1967 i a través de moltes circunstàncies el guardó Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes per als escriptors i aquesta és una de les millors accions que des de les institucions es pot fer pels escriptors: *Fer que la seva societat es reconeixi i s’hi reconeixi-. L’aiguabarreig entre memòria,història i realitat la trobem tant en Josep-Manel Soler i Soler,Director del setmanari L'Eco de Sitges,en Jacint Picas com en Ramon Planas,que feien prevaler a vegades l’idealisme a la veracitat i la memoralística que li demanaven els sitgetans.

Història de l'Escola Esteve Barrachina (1957-2010)

Froilan Franco recorda els antecedents i procés de construcció de la primera escola pública (1957-2010) *El mestre Froilan Franco va recordar les persones i arquitectes que van fer possible la reclamació històrica de la Escola Pública, que porta el nom d'Esteve Barrachina. *Froilan Franco va comentar que el tret de sortida del primer Grup Escolar Estatal, antecedent directe de l'escola pública, va arribar el 1926 amb dos concursos, dirigits als intel·lectuals de Sitges i els terratinents, del qual aquest últim guanyaria Rafael Llopart situant el lloc de l'escola al mateix carrer que anys després portaria el seu nom. *L'arribada de la República no va fer possible la construcció de l'escola, que s'hauria d'esperar fins l'any 1957, amb el projecte definitiu, sent alcalde Rafael Burguera, i amb l'arquitecte Municipal Josep Antoni Martino, fill de Josep Maria Martino, autor del segon projecte de l'escola, l'any 1931. *Un cop es va definir el projecte es va accelerar la construcció de l'escola, que inicialment disposava d'una planta baixa. El mes de febrer del 1959 es va col·locar la primera pedra i el 24 d'octubre del 1960, la inauguració oficial que va ser tot un esdeveniment a Sitges. Un cop inaugurada l'escola ha tingut diferents ampliacions, com la que es va realitzar el 1979, amb l'alcaldia de Jordi Serra, on es van construir dues aules prefabricades al pati i a prop del c/ Isabel Julià. *Els actes commemoratius de l'Esteve Barrachina tvan tenir un dels moments culminants amb una gran festa, amb activitats esportives, lúdiques, el descobriment d'una rajola commemorativa, l'homenatge als primers alumnes i el bateig del nou gegant Esteve Barrachina.

27 Juliol,finalitza la Festa Major de Sant Jaume

L'Ajuntament de Sant Pere de Ribes acorda cedir l'ús del Centre Cívic de Puigmoltó del Garraf amb una durada de la cessió de 5 anys. *Amb aquest acord,l’Ajuntament com a titular durant 52 anys de l’edifici del que va ser de l’antiga Escola Unitària i Mixta de Puigmoltó del Garraf,col.laborarà amb la comunitat puigmoltonina a la creació d'aquest Equipament Cultural a l’Ús Social d’aquesta població garrafenca, principalment. *Això ha de contribuir a que la gestió de "L’A Social i Cultural de Puigmoltó" dinamitzi (sic i resic" l’Activitat social de Puigmoltó, tot i impulsant la promoció de la cultura i la promoció de l’associacionisme,especialment. *La durada d’aquesta cessió és de cinc anys,de moment amb possibilitat de prorrogar-ne el Conveni d’any en any fins a un màxim de cinc anys més, per acord exprés de totes les parts. *No obstant, l’Ajuntament podrà dur a terme determinades activitats en aquest equipament i tant l’Ajuntament com l’Agrupació Social i Cultural de Puigmoltó podran promoure que altres entitats puguin programar activitats en aquest centre cívic de Puigmoltó de Garraf.En Froilan Franco,darrer Mestre de l'antiga Escola Unitària i Mixta pugmoltonina agraeix de tot cor que el centre escolar suprimit,hores d'ara la Comunitat Educativa l'hagi covertit un Excel.lent Associació Cultural.Enhorabona !

Sant Jaume,Patrò de Puigmoltó del,Garraf

Any 2014 i els Goigs de Sant Jaume, patró de Puigmoltó del Garraf, que podem sentir cantats per la coral Bitxac són explícits respecte del caràcter del Sant, a qui anomenen Fill del Tro. A ell es va encomanar fa segles l’Amo del Carç, que li erigí un altar. L’any 1924, els habitants de Puigmoltó del Garraf, un típic nucli de la regió El Gran Penedés, van agafar aquesta devoció familiar com a pròpia i Sant Jaume Apòstol va esdevenir el seu patró. La festa major de Puigmoltó esdevenia una de les fites festives de la Comarca El Garraf. La festa té lloc durant el cap de setmana més proper a Sant Jaume,l’any 2014 el 28 d’agost Generalment, s’obre divendres amb el campionat de truc. Dissabte al migdia disparen la traca i durant la tarda hi ha activitats divers com la Cercavila amb Balls populars dels Pobles del voltant i curses. A la nit hi ha un castell de focs i el Ball de Revetlla, que congrega gran nombre de persones. L’endemà al matí hi ha les matinades a càrrecs dels grallers del poble. Al matí hi ha la Missa Solemne al Carç i a la tarda activitats dedicades als nois i les noies. La Festa Major de Sant Jaume a Puigmoltó del Garraf es tanca tal com ha començat, amb el Campionat de Truc. Visca Puigmoltó del Garraf ,sense oblidar-nos-en de la Vegueria del Gtan Penedès !

Festa Major de Sant Jaume a Puigmoltó del Garraf

La Festa Major de Puigmoltó del Garraf transformarà durant uns dies aquesta petita Vila del Garraf *Els actes centrals tindran lloc els dies 25, 26 i 27 de juliol. El programa d'actes l'obrirà el cros de Sant Jaume, el dijous 24, a les 20h. Per participar-hi cal inscripció prèvia (a la Penya Barcelonista de Ribes, Evasion Running de Vilanova i a la Sitgetana). El preu és de 2 euros- *Ja a partir de divendres, dia 25, començarà la primera de les tres jornades on s’hi agrupen més propostes. Així, a les 20h, es farà la inauguració de l’exposició de vitralls “Del Modernisme al Mandala”, a càrrec dels artistes plàstics Andrea Johnstone i Mario Garegnani. *Més tard, a les 21’30h, hi haurà la lectura del Pregó de Festa Major, que enguany farà Josep Martí i Guillaumes, i a les 22’30h, s’iniciarà la 32a edició del Campionat de Truc, memorial Josep Pascual “Beppo”, que anirà celebrant diferents eliminatòries fins arribar a la final, el dimecres 30 de juliol. *Qui vulgui prendre part en aquest campionat també s’hi ha d’inscriure abans a la floristeria Flors Ribes.L’endemà, dissabte 26, l’esclat d’una gran traca, a les 13h, i el posterior vermut popular amb música, a càrrec del grup CMP People, seran els actes previstos pel migdia. De cara a la tarda, agafarà el relleu la cercavila dels balls populars, amb gegants, timbalers, cabeçuts, etc., a les 18’30h, a la que seguirà l’actuació dels Castellers de les Roquetes, a les 19’30h. *La nit estarà amenitzada, a partir de les 23h, pel gran ball de Festa Major amb els grups Voramar, Spiders i Jarm, i els DJ’s Ribes Electrònic Màfia.El darrer dia del cap de setmana, diumenge 27, la capella dels Cards acollirà la missa solemne, a les 10’30h, oficiada per mossèn Pere Corbera i Palau. Tot seguit, concert de cançons populars catalanes amb la veu de Lluïsa Millán i la guitarra de Luís del Val. I a la tarda, les activitats que s’han programat van dedicades als més petits de casa, amb l’espectacle infantil “Lluc Cahís, el mag que fa país”, a les 18’30h, i a continuació es muntaran diferents jocs per a la canalla (trencar l’olla, curses de sacs, curses ciclistes de lentitud i curses atlètiques). *Cal a dir que la portada del programa d’enguany és un dibuix de la dissenyadora local Berta L. Millán i la separata, dedicada als Camins de Puigmoltó, l’ha fet la Teresa Puig i Bisbal,alumna que va ser de l'Escola Unitària (1931-1983).

12 Estudiants del Garraf.un Exce.lent a la Selectivitat

El Conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha lliurat les distincions als estudiants que han obtingut una qualificació d'Excel·lent en les "Proves d'Accés a la Universitat (PAU)" del passat mes de juny. *L'any 2014,el nombre de guardonats és el més alt en la història de les PAU. La nota d’aquests estudiants en la fase general de les proves ha estat igual o superior a 9 i, per primer cop, un alumne, el vilanoví Carles Domingo, ha tret un 10. Dels estudiants distingits avui, hi ha un alumne del Baix Penedès, 8 de l'Alt Penedès i 12 del Garraf. *El Conseller ha estat acompanyat pel secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà; el secretari de Polítiques Educatives, Joan Mateu; la directora general d’ESO i Batxillerat, Teresa Pijoan; el president de l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), Josep Joan Moreso; i el Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Claudi Alsina. *Acompanyaven els estudiants del Garraf la resta fins a 300,distingits que han recollit el guardó en un acte que s’ha celebrat a l’Auditori de Barcelona. *La Generalitat va crear aquests guardons, el 2001, amb la finalitat de premiar els alumnes que havien obtingut millors resultats en les PAU. Els 8 estudiants amb millor nota han rebut, a més del diploma acreditatiu, un obsequi especial. *6 dels 326 guardonats procedeixen de centres públics, i 180 de centres concertats/privats. Dels 326, 178 són noies i 148 nois. I pel que fa a la seva procedència, la majoria d’estudiants pertanyen a les comarques de Barcelona. Els guardonats es distribueixen entre 26 comarques i 67 centres tenen més d’un distingit. Dels 8 primers estudiants (4 noies i 4 nois), amb notes iguals o superior a 9.65, cinc pertanyen a centres públics i tres a centres concertats/privats

Obligació de Catalunya d'exigir-ne i reivindicar-ne (2014)

En l'Etapa Contemporània,ni Catalunya ni els catalans mai no havien usat l'argument dels “drets històrics” fins ara.No el van fer en la "Redacció de l'Estatut d'Autonomia-1979". *De Drets Històrics a Catalunya,en deia Francesc Ferrer i Gironès -o en tenim tots o no en tenim ningú-.Catalunya és "L'ens Juridicopolític que té els Drets Històrics més clars i més ben definits". Cap poble com Catalunya pot disposar de -Constitucions escrites i votades que han estat proclamades, impreses i observades-. *Claríssim,que aquestes Constitucions atorguen als catalans els Drets Històrics en determinades -Competències-, les quals, des de l'origen de l'Estat Català, mai ningú no els va eliminar, "A part del cas de 1714, que s'hagué de fer per violència i en contra de la voluntat dels catalans”.Clar i català,hem de dir que l'última compilació de les Constitucions Catalanes va ser eliminada pel "Dret de Conquesta". *Per què ha de tenir -Validesa Històrica la Constitució Espanyola del 1978- i no n'han de tenir les -Constitucions del Principat de Catalunya- "Abolides per la força de les armes i pel "Decret del 1715", dictat pel Rei Felip IV d'Aragó i V de Castella, després d'una derrota militar? *Les -Constitucions Catalanes- no són un Dret Històric, el -Dret de Conquesta- sí que n'és? En què quedem?. N'hi ha una disposició addicional, la primera, de la Constitució Espanyola, que diu: “La Constitución Española ampara y respeta los derechos históricos de los territorios forales”.També s'hi ha d'incloure els de Catalunya,i per tant els catalans: “Tenim l'obligació d'exigir-los i reivindicar-los.”

L'any 2014 se celebra un 80è Aniversari amb ressò !

El passat 25 de desembre, dia de Nadal, vam commemorar el 80è aniversari de la mort de Francesc Macià i Llussà. Quan sovint reclamem un record pels que ens han precedit en la defensa de la nostra identitat com a poble, emergeix amb força la figura de Francesc Macià, primer President de la Generalitat Republicana i un dels polítics més venerats i respectats de la Història Moderna de Catalunya. *El llegat d'en Francesc Macià es fonamenta en el compromís ferm en la defensa sòlida i perseverant d'uns ideals, en la capacitat de generar il·lusió i empatia política i en la virtut d'acompanyar tota aquesta passió idealista amb una idea concreta de país, amb un model de societat basat en la modernitat i en els ideals democràtics. *Els temps canvien i Catalunya necessita Lideratges igualment sòlids basats en la força compartida i transversal entre la direcció política del país i també amb figures carismàtiques entre les organitzacions sorgides de la Societat civil. Un lideratge compartit que, cal no oblidar-ho, compta amb el reforç inestimable d'una població molt motivada, molt conscienciada i amb un grau de compromís poderosíssim. En Francesc Macià és l'any 2014 un referent que guia la política i el poble. Tots en som hereus. Ja som pocs els qui havíem nascut quan en Macià va morir però som conscients que hi ha una generació que pren el relleu amb il·lusió i força, conscient de la seva responsabilitat. *El 2014 celebrem sobretot el futur que comença.Catalunya s'ha aixecat, deixant enrere la submissió, l'autoodi, i els plantejaments benintencionats però utòpics i contraproduents. Estem tancant tres segles d'esclavitud,un Tricentenari reconstruint el nostre Estat català i preparant-nos per a tornar a formar part de la Comunitat Internacional.

Formació de l'Estat Català Medieval

L’Estat resultant de la unió de Catalunya i Aragó es va constituir per vigor de la doble, per no dir quàdruple donació efectuada per tots els defensors del Regne d’Aragó en favor del Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, de la seva sobirania i del mateix regne. L’origen remot i alhora recent, tanmateix, de la dita donació i per això mateix de l’Estat nou que en va eixir, va s er el testament del Rei Alfons I d’Aragó, anomenat el Bataller. *És a bastament conegut el testament d’aquest Rei, en virtut del qual el Regne d’Aragó havia de pervenir al Sant Sepulcre, a l’Hospital i al Temple de Jerusalem per terceres parts,és a dir, com molt bé diu Percy Schramm, no pas a les comunitats d’aquells noms, sinó als llocs als quals servien. Només en els suplements s’esmenten els Cavallers dels Ordes.També és prou sabut que els aragonesos no acceptaren mai les Disposicions testamentàries del difunt Rei Alfons, sinó que, com escriu l’autor citat, “per als aragonesos l’acompliment del Testament d’Alfons hauria representat haver de sacrificar la seva vida independent, cristal•litzada ja en el transcurs d'un segle. *El Rei difunt no havia previst prou que els aragonesos s’hi resistirien. “La protesta es va desfermar amb la notícia que els navarresos havien nomenat Rei un descendent de la Branca Dinàstica que en altre temps els havia governats. Si no actuaven de pressa els aragonesos podien donar per descomptat que el que havia estat fins aleshores domini d’Aragó sobre Navarra es transformaria molt aviat en el contrari. *El resultat final,dels dos factors,és a dir, de la darrera voluntat del rei Alfons I d’Aragó, palesada en el Testament d’octubre de 1131, corroborat per un altre atorgat tres dies abans de morir el setembre de 1134 i del rebuig que en feren els aragonesos, va ser l’entronització del Monjo Ramir (Ramimirus), germà del Rei difunt, amb l'aquiescència de la major part del país.Pel que fa l'Adveniment del Comte de Barcelona al Tron d’Aragó,va tenir lloc tres anys després dels fets que acabo de relatar i seria per obra i a conseqüència de la donació reiterada que el Rei Ramir va fer del Regne d’Aragó a favor del Comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Marta Mata,Pedagoga catalana universal.

El convenciment de la Marta per promoure la lectura i aconseguir que tots els centres educatius de les Comarques tinguessin una Biblioteca Escolar, que permetés a infants i a joves -Gaudir amb els llibres i accedir al món de la informació-. va fer que ella mateixa iniciés un "Ggrup de Treball" perquè tots i totes nosaltres ens poguéssim anar formant i així aconseguir aquests importants reptes. *Per a poder fer realitat el somni d’una Biblioteca Escolar en funcionament, dinàmica i realment viva, des d’on es realitzessin activitats per a fomentar l’hàbit i el gust lector, des d’on els mestres i les famílies i l’alumnat cerquessin i tractessin la informació (present en els diferents mitjans iformats) per transformar-la en coneixement… ara bé per a tot això calia mestres amb il·lusió i formació. *Uns mestres que creguessin en aquesta manera de treballar, des de totes les etapes educatives i des de tots els sabers, utilitzant la Biblioteca-mediateca. Mestres que, amb la seva il·lusió, transmetessin la màgia i el poder de la lectura als seus nens i nenes, compartint amb ells l’aventura de créixer amb la literatura. *I sobretot -perquè el camí encara no està prou adobat amb el suficient convenciment per poder engrescar a aquells que encara no han descobert les possibilitats de treballar amb aquest recurs, i des d’una perspectiva metodològica que encaixa perfectament amb els actuals plantejaments curriculars.

Jaume Monstario i Sella,Becari universitari.

Com a Mestre vaig sentir molt de satisfacció i alegria per la notícia.Es tracta d'un exalumne del CEIP Esteve Barrachina,molt simpàtic i carinyós.El seu pare,sempre va ser un entusiasta com a membre de la Junta Directiva de l'AMPA del centre escolar.Jaume Monasterio i Sella guanya una beca a la Formació Superior i Universitària d’estudiants amb discapacitats.Actualment, estudia el primer curs del mòdul de Grau Superior d’Aplicacions Informàtiques a l’Institut Joaquim Mir de Vilanova i la Geltrú. *Amb esforç i valentia, eljove sitgetà Jaume Monasterio Sella ha aconseguit una fita important.Als seus 18 anys ha estat premiat amb la beca a la formació superior i universitària d'estudiants amb discapacitat, atorgada per la Fundación Prevent. La cerimònia d'entrega dels guardó va tenir lloc el passat 2 de desembre a Barcelona en el marc del Dia internacional de Persones amb discapacitat. *El jurat ha volgut distingir el bon currículum escolar del jove que mai ha repetit cap curs. Gràcies a la beca, dotada d'un ajut econòmic, Jaume Monasterio i Sella comprarà un ordinador per continuar adquirint més coneixements informàtics. I és que l'ordinador sempre l'ha acompanyat per estudiar des de primer curs d'Educació Primària. *Actualment.el seu objectiu és continuar formant-se mentre el combina amb la seva altra passió; la Natació.Entrena diàriament al Club Natació Sitges i participa en les campionats de natació adaptada de Catalunya i Espanya. El proper repte serà al mes de març quan anirà als campionats absoluts d'Espanya de natació adaptada, que es faran a Saragossa. *Tot plegat, configura una sèrie d'èxits personals que el motiven a continuar lluitant pas a pas per aconseguir fer realitat els seus somnis.Enhorabona,Jaume i sempre endavant. Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Medalla d'Or al Tenor Josep Carreras (2014)

El Parlament de Catalunya reconeix la "rellevant” carrera artística i “l'acció cívica de profund impacte social” per combatre la leucèmia a través de la seva Fundació.La medalla manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la I legislatura, que reprodueix les quatre barres sobre fons daurat. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla. *La Presidenta Núria de Gispert,ha destacat a través de l'acord de concessió que “amb el conreu del seu talent i amb el seu testimoni vital,en Josep Carreras projecta universalment -els valors de l'esforç, de l'excel·lència i de la solidaritat-”. La medalla d'or que és la màxima distinció de la institució, li serà lliurada en el decurs d'un acte el proper 9 de setembre. *En Josep Carreras va néixer a Barcelona el 1946, on hi va cursar estudis musicals i on va iniciar la carrera professional, al Gran Teatre del Liceu. Ha cantat als teatres i festivals més importants del món. El seu repertori inclou més de seixanta papers operístics i més de sis-centes cançons dels més diversos estils, i la seva discografia, més de cent cinquanta gravacions. Ha rebut nombrosos discs d'or i de platí, i premis i distincions arreu del món. El 1992 va assumir la direcció musical dels Jocs Olímpics de Barcelona. *El Tenor va crear a Barcelona la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia juntament amb un equip de científics i empresaris, i amb el suport de la seva família.El va fer després de superar ell mateix aquesta malaltia. Posteriorment, se van crear d'anàlogues als EUA, Suïssa i Alemanya. L'objectiu principal de la Fundació és aconseguir que algun dia la malaltia sigui 100% curable i per aquest motiu la recerca científica és un puntal de la seva activitat. *En les edicions anteriors hi han estat distingits Desmond Tutu, reverend i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); el músic Jordi Savall (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); la il·lustradora Roser Capdevila (2010); l'exfutbolista i entrenador Josep Guardiola (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012), i l'activista social Núria Gispert, la cuinera Carme Ruscalleda i la biòloga Anna Veiga (2013).

La Nació catalana versus la Nació cultural.

Com les altres Nacions europees, la Nació catalana és també una Nació cultural, amb una mateixa Llengua i uns referents Socioculturals comuns, si bé no n’és, com els altres països europeus,una Nació política. *El Mercat Cultural Català (MCC), probablement, no existeix com a tal, si més no com altres mercats a Europa d'un pes demogràfic similar al de la Comunitat Lingüística Catalana (CLC), i,per tant ja és més que evident que el -fraccionament polític, administratiu i legal- només ha jugat en contra de Catalunya i els Països Catalans. *Des del segle XVII,concretament des de l'any 1659 ençà, va fer i encara dura la seva funció i l'estructuració del Regne d'Espanya en disset Comunitats Autònomes ha reforçat i també accelerat el procés interior català divergent.Si a això hi afegim el –Barceloninocentrisme-, ja no es pot dir que els elements hagin jugat gaire a favor de la idea catalana, sinó més aviat tot a l'inrevés. *Llevat dels terrenys de la Literatura i la Música,tant el País Valencià, les Illes Balears com la part de Catalunya emplaçada al Nord de l'Albera,tampoc no existeixen per a la majoria de catalans del Principat de Catalunya, els seus partits polítics i les seves institucions catalanes, amb totes les conseqüències negatives que això comporta. *Tot plegat, ve a tomb per la decisió de la CCMA d'eliminar les corresponsalies de TV3 a l'Ebre, els Pirineus-Andorra i la Catalunya Nord.Com a docent,en crec que és una autèntica barbaritat i un desastre i no tan sols un simple error, sobretot si tenim en compte el Cost Econòmic Real (CER) que en comportava el manteniment, comparant-lo amb la generositat amb què es continuen premiant, via subvenció multimilionària, iniciatives comunicatives privades que ben poc tenen a veure amb una vertadera i certa idea de país. *Dissortadament, entre els Sectors Dirigents de Catalunya (SDC), a gairebé tots els àmbits no existeix una Visió Nacional del Territori (VNT), no ja a nivell dels Països Catalans, sinó del mateix espai situat entre la Jonquera i Alcanar,dos confins dels Països Catalans.Molt sovint, fa tot l'efecte -que Catalunya s'acaba a Sitges- i -que la Catalunya Nova ja és una altra cosa-, singularment les Terres de l'Ebre,enllà on,justa la fusta, s'acaba la gratuïta Autovia i la doble via que hauria de fer més fluid el trànsit ferroviari entre el nord i el sud del Riu Sénia. *El Riu Ebre,un altre confí dels Països Catalans -massa lluny de Barcelona-, com també n'és i se'n senten al Pirineu. Però, en aquest cas, més enllà de la realitat de les Comarques Pirinenques, hi és Andorra,un Estat català independent i membre de l'ONU, amb el català com a única llengua oficial. *N’hi ha encara la Catalunya Nord,enllà on la Generalitat de Catalunya fa alguns anys que hi manté una Delegació ben bé cèntrica,la Vila de Perpinyà amb carrers bilingües i que es presenta com a “Perpinyà, la catalana”, enllà on des de l’any 1969 s’hi celebra la -Universitat Catalana d'Estiu (UCE)”-, amb un Salses on hi ha la Porta dels Països Catalans, una Prada on és enterrat Pompeu Fabra i un Portús on reposa Rovira i Virgili, i Cotlliure i Banyuls i Argelers i Port-Vendres i Sallagosa, i Ceret i Cuixà, i -paisatges força emocionals que són “La carn de la carn catalana”. I,no oblidem pas en Pere Codonyan, és a dir,la veu i el rostre que havia aconseguit fer molt familiar la Catalunya Nord i la Catalunya Sud.

Repte a la quarta escola pública de Sitges (2014)

Monsenyor Torres i Bages,l'expressió de la Catalunya rural,ens dirà:Donarà la fesomia espiritual al Catalanisme;austeritat,esperit de justícia,pietat,amor i estimació de la terra i sentiment estètic. *A Vila de Sitges,des del Curs 2005-2006 té la quarta escola pública,àlies l'Escola Agnès de Sitges,considerada com la Plaça Major de l'Ensenyament,,que canalitza intercanvis d'idees,coneixements i persones,ubicada en barracons.És una capsa de ressonància del moviment renovador del nucli de població Can Pei i el seu contorn. *És un constant servei a la comunitat de la Plana del Vinyet,com a nu barri sitgetà,on els vailets reben el seu patrimoni cultural i a la vegada el conreen.Sitges,com altres pobles urbans i turístics,encara no disposa de prou centres culturals,els "Cap i Casals de Cultura catalana";tampoc d'una quarta escola pública,ubicada en un edifici escolar construït a Quint Mar per atendre la constant i permanent formació dels seus membres de l'any 2005 al 2014,amb la qual cosa aquest nucli de població de Quint Mar es queda en permanent i notable desavantatge en relació amb els veïns dels altres nuclis i fins i tot del contorn. (...) *Clar i sitgetà si l'anul.lació o supressió d'un col.legi es sempre un repte greu i dissortat a mestres il.lusionats i a tants i tants nuclis de població,que gens ni mica no es resisteixen a una vida gris i abúlica,ens cal imaginar-nos-en que -mutatis mutandis- que una comunitat educativa hi romangui tants cursos en barracons 2005-2014 i més...!.

L'Agraïment és la Memòria del Cor.

El mes de març de l’any 1995,sent Alcalde de la vila de Sitges,en Jordi Serra i Villalbí,va tenir lloc a l’Ajuntament la reunió de la Comissió de Govern de la Corporació Municipal amb la finalitat de determinar quin personatge serà el qui opti al premi més prestigiós,la Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes 1995,creat l’any 1967 pel Consistori amb l’objectiu de premiar aquelles persones que més s’hi hagin distingit en la seva trajectòria professional envers la vila de Sitges-. *Formen la Comissió de Govern:en Jordi Serra i Villalbí i els regidors municipals l’Antonieta Montserrat i Robert,en Jordi Baijet i Vidal d’Ensenyament i de Cultura,respectivament,a més del regidor de Governació i el Secretari de l’Ajuntament. Hom confirma que un cop fet i debatut -entre quatre possibles i idonis personatges-tot el que caldria per ésser-ne mereixedor,va ser votat en secret aquell personatge que durant algun temps venia fent-hi quelcom molt important per als interessos de la vila de Sitges-. *Per unanimitat va ser elegit-democràticament-el mestre públic en Froilan Franco i Franco de Lleó,resident a Ponferrada i domiciliat a Sitges al C/ Pompeu Fabra,2,en actiu al Col.legi Públic “Esteve Barrachina” de l’any 1983 fins ara,l’any 1995-. *Fundador del "Taller d’Escriptura en Català",amb el nom de "Club Amics de l’Eco",amb l’objectiu d’establir a Sitges un Club de Parla al centre escolar per tal de socialitzar la normalització de la llengua sitgetana,en un moment en què la cultura catalana necessita més empenta a les escoles públiques-. *A més que és un estudiós de la Geografia i Història de Sitges amb els alumnes de la Segona Etapa d’Egb amb l’entrega a cada alumne de diversos quadernets per ell preparats”-. *Finalitzada la reunió,és el mateix senyor Alcalde qui dóna les oportunes ordres perquè en Froilan Franco se n’assabenti d’aquesta 35 concessió de la -Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes-,que s’atorgarà -junt al Trinitat Catasús de Periodisme al Cronista-periodista en Rafael Casanova- el dia 28 d’abril de 1995-.

La Biblioteca-mediateca i la seva utilitat escolar.

A Saifores, un poblet del Baix Penedès envoltat d’horts i vinyes, una colla de mestres conversen il•lusionats i il•lusionades, entre llibres, tot fent el cafè o una infusió…! *L’hospitalitat de la pedagoga universal catalana,la Marta Mata, per acollir-ne a casa seva, a la Biblioteca Curtó de Cal Mata, actual seu de la Fundació Àngels Garriga, i la generositat de compartir amb els docents el seu saber i el seu mestratge va fer que aquella colla de mestres, amants de la lectura i amb la convicció de l’important paper de les biblioteques escolars, emprenguéssim un interessant i engrescador camí pel qual, encara l'any 2014,hom avança tot superant dificultats i entrebancs…! *El convenciment de la Pedagoga per promoure la lectura i aconseguir que tots els centres educatius de la comarca tinguessin una biblioteca, que permetés a infants i a joves gaudir amb els llibres i accedir al món de la informació, va fer que ella mateixa iniciés -un grup de treball- perquè tots i totes se'n poguéssim anar formant i així aconseguir aquests importants reptes. *Per a poder fer realitat el somni d’una Biblioteca Escolar en funcionament, dinàmica i realment viva, des d’on es realitzessin activitats per a fomentar l’hàbit i el gust lector, des d’on els mestres,els professors i l’alumnat cerquessin i tractessin la informació "Present en els diferents mitjans i formats" per transformar-la en coneixement…! *Uns mestres iuns professors que creguessin en aquesta manera de treballar, des de totes les etapes educatives i des de tots els sabers, utilitzant la vulgo dicto Biblioteca-mediateca. Mestres i prpfessors que, amb la seva il•lusió, transmetessin la màgia i el poder de la lectura als seus nens i nenes, compartint amb ells l’aventura de créixer amb la literatura. *I sobretot -perquè el camí encara no està prou adobat amb el suficient convenciment per poder engrescar a aquells que encara no han descobert les possibilitats de treballar amb aquest recurs, i des d’una perspectiva metodològica que encaixa perfectament amb els actuals plantejaments curriculars.

Principal Manifestació Cinematogràfica de Catalunya

Un referent del Cinema Fantàstic arreu del Món. *El Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic ja és ben a prop.La Vila de Sitges serà la principal manifestació cinematogràfica de Catalunya un cop iniciat el mes d'octubre. *La Generalitat de Catalunya hi participa amb prop de mig milió d'euros per al Festival Internacional de Sitges.El Govern català ha acordat concedir una subvenció per un màxim import -de 450.000 euros a la Fundació Sitges- *Aquest proper "Festival Internacional de Cinema de Catalunya",en aquest any 2014 és organizat com a la "Quaranta-setena Edició del "Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya". *La Vila de Sitges,a través del Festival,clar i català,com sempre es constituirà en un excel.lent Aparador de les diverses i variades -Tendències del Cinema- amb una especialíssima incidència en el "Gènere Fantàstic" *L'Edició d'aquest Any 2014 se celebrarà del dia 3 d'Octubre al dia 12 d'aquest mateix mes.

Cent anys d'Escola d'Estiu (1914-2014)

Aquest any 2014 se celebra el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya. *Una de les seves iniciatives culturals seria l'Escola d'Estiu. L'inspirador i primer director, l'any 1914, va ser l'Eladi Homs, que havia assistit com a alumne -a l'Escola d'Estiu de Chicago-, a principis del segle XX.L'any següent -2015-, l'Escola d'Estiu de Barcelona seria organitzada fora del marc provincial, sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya.Alexandre Galí va assumir-ne la Direcció del 1916 fins que la Dictadura primoriverenca la clausurà,l'any 1923. *L'any 2014,és a dir,cent anys després,l'Escola d'Estiu ha esdevingut una autèntica institució pública pedagògica catalana.Personalment com a Mestre i Pedagog vaig fer durant els primers 15 dies del mes de juliol,8 Escoles d'Estiu (1983/1990) a la Facultat de Geografia i Història (5),a l'Escola Universtària de Blaquerna (2) i el Patronat Ribes (1.On hi vaig conèixer excel.lents Mestres i Pedagogs com ara la Marta Mata i d'altres. *L'Escola d'Estiu ha estat sempre un espai de trobada, durant el "Període estival de Vacances escolars", en el qual Mestres i Professors d'arreu intercanvien experiències pedagògiques, reflexionen sobre la seva pràctica docent i actualitzen els seus coneixements científics i didàctics, per avançar cap a una escola de qualitat i per afavorir l'èxit educatiu de tot l'alumnat. *Clar i sitgetà,l'Escola d'Estiu ha potenciat la innovació i la renovació pedagògica, des de la confluència de dos agents, claus de volta de la seva incidència:a)La iniciativa del Professorat i el Suport, el Reconeixement i el Patrocini de l'Administració educativa catalana. De fet,l'Escola d'Estiu a Catalunya ha tingut una positiva incidència en tots els nivells educatius i a més una significativa presència en tot el territori català. *Al llarg dels cent anys (1914-2014) l'Escola d'Estiu catalana ha estat un catalitzador del compromís dels Mestres i els Professors amb els Països Catalans.Ha fet importants contribucions al Model de país i d'Escola Catalana que volem: defensant l'Escola pública, catalana, de qualitat i per a tothom.Ha vetllat, igualment, per fer explícits -els vincles de l'Escola amb la Societat i la Cultura en cada moment-. *Clar i català,des dels seus inicis, a l'Escola d'Estiu es va adoptar el "Pluralisme metodològic i es va practicar una "Pedagogia ben bé d'aula", no llibresca, contrastada des d'una experiència compartida.La seva és una llarga Història que parla de constància, tenacitat, innovació, capacitat de renovació, treball intergeneracional, il·lusió i generositat. *Més que mai i força agraït a l'Associació de Mestres Rosa Sensat (en el meu cas)cal felicitar i felicito els organitzadors de l'Escola d'Estiu i el Departament d'Ensenyament pel fet de donar-li continuïtat i adaptar-la, quan s'escau, a les exigències i circumstàncies del moment.Mil enhorabones...!!

El desijos estiuencs d'enguany a Catalunya

No són diferents als d’altres anys, doncs la pau, l’amor,el benestar de les persones, la felicitat i la prosperitat, són els tòpics quan es vol transmetre un missatge estiuenc exempt de sentit material. *Tanmateix, no es pot obviar la situació social, real, que estem vivint tots els catalans plegats. I segons com queda una mica poc actual per les circumstàncies llançar un missatge que de forma genèrica ja és el correcte, però diu poca cosa envers la realitat. *Per això potser són temps de pensar i actuar molt més a la vora de cadascú, és a dir,afegir la solidaritat, el voluntariat, l’estat de consciència, la perspectiva de reconeixement al nostre entorn, l’agraïment, i malgrat tot mantenir el somriure per allò que és realment important en aquestes dates, estiuenques “els infants”, el present i el futur, els que han de créixer per mantenir, o canviar, el que hem creat fins ara. *Els veritables protagonistes d’unes dates estiuenques on es barreja la cruesa de la dura realitat amb la màgia que els més petits veuen i que molts de nosaltres probablement ja oblidem un dia sí i un altre també. En aquesta nova edició estiuenca agraeixo de tot cor a tots els que esteu al costat -mes rere mes- recolzant i confiant en nosaltres els educadors i els mestres. Reconeix l’esforç que això suposa,i ens fem forts pensant que si hi ha esforç hi ha profit, que res no es en va, i que de vegades cal aturar la màquina i donar un cop d’ull al voltant per desprès continuar sabent que és el que ens envolta realment. En defini􀆟va,en aquest especial Estiu-2014 vull felicitar a tots i per a tots donant el protagonisme als infants del món, amb una imatge que cada dia captem a Tailàndia per TV3. A tots els infants del món, els éssers que amb una mirada poden transmetre l’essència de l’amor, pels que val la pena fer-ne tot, els que dissortadament i malaurada han heretat de nosaltres els adults un món que deixa molt que desitjar, i als que espera una dura tasca per millorar el present.Bones vacances estiuenques a tots els infants del món.Fins aviat i visca Catalunya!

El Papa Francesc critica el Clericalisme.

En una entrevista a La República (Itàlia) informa que vol transformar l'Església des de dins,tot i criticant el Clericalisme.ja que “la Cort és la lepra del Papat”. *Una de les coses que diferencien el Papa Francesc dels seus Predecessors és que -manté un constant diàleg amb els que no pensen com ell.El diari La Repubblica publicava una ntrevista firmada pel seu fundador, l’Eugenio Scalfari, un ateu convençut, amb qui el Papa Francesc va contactar “sense cap ànim de convertir-lo”,El Papa Francesc va reconèixer -Que el principal defecte de la Cúria Romana- que és "Vaticanocèntrica",tot i oblidant-se del món que l'envolta. *Segons el Pontífex,“els Caps de l'Església Catòlica,molt sovint són uns Narcisistes adulats pels Cortesans".El màxim representant del Catolicisme es va definir, a més, com a “anticlerical”.“El Clericalisme no hauria de tenir res a veure amb el Cristianisme. Sant Pau va ser el primer que ens el va ensenyar”, va dir el Papa Francesc. *En Penso que el liberalisme salvatge fa els forts més forts i els pobres, més pobres”, va dir, i va afegir: “Es necessita la intervenció directa de l'Estat per corregir les desigualtats més intolerables.” Respecte a si havia estat mai seduït pel Comunisme, el Papa Francesc d’Assís va respondre que el “Materialisme no el va atrapar”, -però que conèixer-lo a través d'una persona “coratjosa i honesta” –en referència a una seva admirada Mestra d'Universitat, comunista, torturada i assassinada pel règim de Pinochet– li ha estat “útil”, perquè “ha entès moltes coses, una doctrina social”, que “també es troba en la Doctrina Social de l'Església”.

Lo Trobador Català (1892)

Fins ara,a Catalunya,a partir de les -Pràctiques Bilingües-,la llengua catalana s’introduïa a l’Escola pública,però,paral.lelament a aquest fet,-Apareixia la Consciècia que la Llengua catalana havia de tenir-hi moltíssima més presència a Catalunya i,per això n’hi havia "Edicions escrites íntegrament en català",encara que de manera esporàdica-. Un llibre escolar força emblemàtic l’any 1892 va ser “Lo Trobador Català". *Va ser un -Llibre de Lectura en Vers- amb destinació als Col.legis de nois i de noies,de Catalunya.Era un Llibre de Lectura de molt bona acollida a l’Escola pública de Catalunya. * -Lo Trobador Català-,va ser del Mestre públic l'Antoni Bori i Fontestà,escrit com un "Llibre de Text en català",text que tindrà més d’una Edició:a) La de l’any 1892 i b) La de l’any 1963 (purament sentimental...). *Per tant n'hi havia clars indicis que els Mestres públics,amb especialitat- en feien servir la Lllengua catalana a les seves classes,malgrat la forta pressió a què estaven sotmesos.

Biblioteca a Catalunya amb LivingLab

Sant Cugat del Vallès tindrà a partir de l'any 2015 la primera Biblioteca amb LivingLab de Catalunya,un laboratori amb experiments i aplicacions tecnològics que els Usuaris podran posar a prova. *La idea és semblant al que podem trobar a CosmoCaixa, ha explicat Vilariño, que ha assegurat que la intenció és traslladar la investigació que es desenvolupa al CVC de la UAB a aquest espai per definir com han de ser els serveis digitals de la Biblioteca del futur.La nova instal·lació tindrà 850 metres quadrats on es podran recopilar fins a 18.000 documents, disposarà de 90 punts de lectura, estarà oberta 35 hores a la setmana i inclourà una àrea infantil de 130 metres quadrats. *Es tracta de la Biblioteca de Volpelleres, que es dirà Miquel Batllori i que neix de la col·laboració entre els veïns d'aquest barri de la ciutat, l'Ajuntament de Sant Cugat, el Centre de Visió per Computador (CVC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona. *Es tracta d'un equipament que tindrà 100 metres quadrats dedicats a l'experimentació, ha assegurat Fernando Vilariño, del Centre de Visió per Computador de la UAB, que ha explicat -que s'instal·laran prototips perquè els Usuaris puguin provar-los que s'aniran renovant periòdicament-. *Així, a mesura que un experiment funcioni i es pugui incorporar al dia a dia de l'equipament, serà substituït per un altre: "Una de les innovacions que volem incloure és un traductor automàtic de paraules per a aquelles persones que llegeixen en altres idiomes", ha comentat el científic, que ha indicat que s'utilitzarà un projector per augmentar llibres físics. *Una altra de les propostes que s'implementaran és el projecte 'Our Shared Escenari', un experiment mitjançant el qual els nens podran dibuixar personatges que cobraran vida en un moment del conte molt peculiar i gràcies a un innovador dispositiu tecnològic. *El pressupost d'aquesta instal·lació serà de 2,5 milions d'euros, dels quals un milió correspon al cost del local, que és de l'empresa municipal Promusa i que ja està construït, i un altre milió l'aportarà la Diputació de Barcelona per adaptar el local i integrar el sistema informàtic a la xarxa de biblioteques.