Nova Jork,un món dins del món (2014)

Ella sola escenifica l'ideal del somni ame-ricà, allò que tot és possible, el triomf de l'individu sobre la mateixa societat. Els gratacels de Manhattan són una mica la demostració d'aquest Poder, que va ser un punt clau durant tot el segle XX.Però també com a ciutat, és lloc de contradiccions i contrastos, de poder i diner, es barregen amb immigració, temes socials, integració de cultures, on realment la mescla ètnica és impressionant. *Així Manhattan vers Bronx, Queens vers Haarlem, Chinatown amb la 5a avinguda, tot plegat fa una sensació d'ambient cosmopolita. De fet, per posar un exemple clar Nova York seria com aquelles “Ciutats-estats” de l'antiga Grècia. És un món dins del món.El viatger esporàdic, sempre té la temptació, després d'haver passat alguns dies en una ciutat de fer una anàlisi, social,polític i econòmic del lloc i del propi país, treient conclusions i comparant amb el país de procedència. *És difícil la comparació i encara més difícil passar d'una forma indiferent. Probablement és d'aquells llocs que t'acaben apassionant o que acabes odiant, però que difícilment en restes passiu. Avui la ciutat està sotmesa encara a una cicatriu que tardarà temps a tancar. L'atemptat contra les dues torres bessones i l'enfonsament total d'aquestes, està molt present amb el record dels ciutadans de Nova York. De fet els americans, que són especialistes en treure profit comercial de tot no s'han atrevit a comercialitzar les “Imatges de la Tragèdia”, així, no hi cap referència a aquest tema. *A la Zona Zero es treballa per aixecar -la torre de la llibertat- i -una plaça per retre-hi homenatge a la gent que va morir. Com que és diumenge,n’ hi ha poca gent que observi l'enorme forat, ara parcialment cobert, que va quedar transformat aquell onze de setembre. Passejar per Nova York, és “Caminar per una petita Història del cine, així pujant l'Empire State, podem recordar les tendres Imatges del King Kong, agafat al pal més alt de la torre. Entrant a l'Estació Central, recordem moltes persecucions i vingudes i sortides de trens, cap a la imaginació, el crim o l'amor. Passejant per Central Park veiem escenes de moltes pel.lícules mítiques de la vida del cine i sempre veiem espurnes de Woody Allen, que són mig realitat i mig ficció. *També podem veure sota la torre Trump i prop de l' edifici de l'ONU, els tranquils jardins de Katherine Hepburn que ben segur havien vist caminar la “Història d'amor amb Spencer Trancy” o sentir la música del Padrí, tot passejant pel barri italià de la ciutat, on en Robert de Niro començava la seva llarga carrera… *També hi ha un Nova York dels Suburbis, de la Marginació, de la lluita per poder Sobreviure, un Nova York ple d'incerteses de futur, d'una societat que probablement hagi arribar al límit amb moltes coses i que li manquen referents i valors per poder continuar creixent. *Finalment la nostra passejada s'acaba al MOMA, un museu renovat i inaugurat fa sis mesos on hi ha algunes de les peces clau de l'Art Contemporani Mundial. Em sorprèn d'una forma grata l'entrada al museu i poder veure al vestíbul, una obra de l català Joan Miró, un dels pintors catalans més universals, amb els seus colors característics que defineixen la mediterrània.