Exposició ''Els Germans Albors''

Exposició ''Els Germans Albors''

La Diputació de Lleida amb La Vall d'Aran

CONVENIS ANUALS

La Diputació de Lleida aporta 2,9 milions a consells comarcals i Aran

    El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha signat aquest dilluns amb els presidents dels consells comarcals de Lleida i el síndic de la Vall d'Aran, Carles Barrera, els convenis anuals pels que la corporació aporta a les seves institucions 2,9 milions d'euros per a serveis de cooperació i assistència, i contractar una trentena de secretaris interventors.

   El conveni té dues línies, una de 1.870.004 euros dirigida a la prestació de serveis de cooperació, i una altra de 1.055.550 euros per a trenta interventors secretaris, 35.000 euros per a cada plaça, amb la qual es recolza a petits municipis que no poden contractar a una persona de manera permanent.
   "Això ens dóna garanties absolutes que la gestió que es fa en els ajuntaments és molt bona i alhora potència el concepte de mancomunar serveis a favor de l'eficiència", ha assenyalat Reñé.

 

Sobre el zelador d'Olot van creure que es devia trastocar.

Companyes del zelador d'Olot van creure que es devia trastocar per matar als ancians.La majoria de víctimes estaven delicades de salut però no a punt de morir

* Una infermera i una auxiliar del geriàtric La Caritat d'Olot (Girona), companyes de treball del zelador acusat de matar onze residents, han declarat aquest dimecres en el judici que, a l'assabentar-se dels crims, van pensar que Joan Vila es va trastocar per cometre'ls.

*"Quan em vaig assabentar vaig pensar que li havia passat alguna cosa mental", ha explicat una infermera aquest dimecres durant la seva declaració davant del jurat popular al Palau de Justícia de Girona.

*En el mateix sentit s'ha expressat en el judici una de les cuidadores del geriàtric, que ha estat explícita en la seva exposició: "Em va estranyar molt i vaig pensar: Quin cable se li haurà creuat?".

 ES VA TORNAR NERVIÓS
   Sobre l'actitud del zelador, dues companyes auxiliars ha comentat que des d'estiu del 2010 van notar un canvi d'actitud en ell, que estava "més malhumorat i nerviós", però que tampoc li van donar més importància.
   Altres de les cuidadores ha recordat que Vila es va lamentar en més d'una ocasió que sempre es morissin els ancians en el seu torn.

La Conselleria de Cultura negocia els fons de Diputacions.

La Diputació de Lleida lliura a Mascarell els documents de la Generalitat en la II República

 

La Conselleria negocia la donació dels fons de les diputacions de Girona i Tarragona

    
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé (CiU), ha lliurat al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, 63 caixes amb els documents de les comissions delegades, els òrgans provincials de la Generalitat de Catalunya durant la II República, entre els anys 1931 i 1938.

 L'acte, segons l'opinió del conseller, és de "notabilíssim valor des del punt de vista polític, institucional, nacional i historiogràfic".

"Vull agrair d'una manera especial al president el fet que s'hagi materialitzat" la donació, ha afirmat Mascarell abans d'avançar que la Generalitat negocia amb les diputacions de Girona i Tarragona la lliura, i explicar que els documents de Barcelona ja fa temps que estan en mans del Govern.

 La lliura, en paraules de Reñé, és un acte que forma part de la "normalitat que convé que existeixi entre institucions de Catalunya". "Caminem tots junts al mateix pas i aquests documents de l'època en la qual les diputacions es van aglutinar a l'anomenada 'Comissaria de la Generalitat' entenem que han d'estar custodiats per la pròpia Generalitat", ha afirmat.
  
Reñé ha destacat que els documents expressen que, vuitanta anys enrere, la Diputació feia coses molt semblants a les actuals dirigides a l'atenció directa al ciutadà de Lleida i a la província en projectes d'infraestructures, escoles o beques a metges o a músics de l'Orquestra filharmònica de Lleida.

 Les 63 caixes, custodiades fins ara a l'arxiu de la Diputació, es traslladaran a l'Arxiu de la Generalitat.

 

Un francès agredeix i llança al tren una menor magribí.

-Agressió Racista-

Successos.- Detingut un francès després d'agredir i llançar a les vies del tren una menor magribí

Els Mossos d'Esquadra han detingut un francès de 37 anys, veí de Barcelona, acusat d'un delicte d'homicidi en grau de temptativa, després d'agredir una menor d'origen magribí i llançar-la a les vies del tren a l'estació de Mataró (Barcelona).

El succés, registrat durant la nit d'aquest dijous, es va produir quan la menor esperava el tren al costat d'una amiga, quan l'home va començar a proferir insults racistes "sense motiu aparent" i a escopir-la, ha explicat la policia catalana en un comunicat.

L'home va augmentar els seus insults quan una de les menors li va recriminar la seva actitud, i la violència va anar en augment contra la menor fins a propinar-li dues puntades de peu a l'estómac i llançar-la a les vies del tren, impedint que tornés a pujar a l'andana.

La ràpida intervenció dels vigilants de seguretat de l'estació va permetre que la menor pogués sortir de les vies abans que arribés el tren, i aquests van retenir l'agressor fins que van arribar els Mossos i el van detenir.

L'home, acusat també d'una falta de lesions i dos delictes contra la integritat moral, un per cada menor, ha estat detingut i traslladat a dependències policials, i passarà a disposició judicial al llarg d'aquest dissabte.

Les dues menors han estat ateses a l'Hospital de Mataró amb ferides de caràcter lleu a causa de les agressions que van rebre per part de l'agressor.

-Per les crñitiques a una eventual Autodeterminació-

Mas exigeix a Aznar i Zapatero respecte als catalans

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha exigit aquest divendres als exmandataris espanyols José María Aznar (PP) i José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) que respectin "políticament" la voluntat majoritària que tenen els ciutadans de Catalunya.

Mas ho ha dit en la roda de premsa de presentació del XXV Premi Internacional Catalunya, després de les crítiques a una eventual autodeterminació catalana que han fet tant Aznar en una entrevista aquest dimarts a Antena 3, com Rodríguez Zapatero, aquest divendres a RNE.

"La immensa majoria de la societat catalana, estigui o no a favor de la independència, vol poder decidir el seu futur col·lectiu. Demanem poder votar i aquest posicionament ha de ser respectat perquè és estrictament democràtic", ha ressaltat.

Després de preguntar-li sobre les opinions d'Aznar, ha dit: "Sense novetats en el front. Estem davant de l'Aznar de sempre", el de la majoria absoluta, i no el de la legislatura 1996-2000, quan es deia que parlava català en la intimitat i es van impulsar avenços en autogovern.

"Llavors dolentes"

Mas ha assenyalat que moltes de les problemàtiques actuals són conseqüència "de les llavors dolentes que Aznar va plantar" durant la seva segona legislatura com a president, la de la majoria absoluta.
  
També ha apreciat que "fa un cert por el to amb el qual es dirigeix a la gent quan parla de Catalunya", tot i que després ha precisat que ell no té aquest sentiment perquè amb ell ja ha tingut certa experiència.

Sí que ha apuntat que per a molta gent, Aznar té "un to clarament desagradable", tot i que no hauria de causar sorpresa les seves opinions en defensa de la unitat d'Espanya i les seves crítiques al dret a decidir.

En qualsevol cas, Mas ha apreciat que hi ha una clara majoria a Catalunya que vol una consulta d'autodeterminació, perquè fa cinc mesos de les eleccions catalanes, en les que es va votar majoritàriament a partits partidaris del dret a decidir.

Mas ha assenyalat que la voluntat de fer una consulta no és una cosa que vulguin dirigents polítics catalans com ell, Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV-EUiA), Josep Antoni Duran (UDC) i Pere Navarro (PSC), sinó que és un anhel majoritari de la població catalana.

 

El TC aixeca la suspensió de l'Impost català als Dipòsits bancaris

El TC aixeca la suspensió de l'impost català als dipòsits bancaris.En una sentència de 16 pàgines amb data del 21 de maig, el Constitucional avala el gravamen "en un moment de fortes retallades pressupostàries, obligats per afrontar les actuals exigències de reducció del dèficit i de l'endeutament de la comunitat autònoma de Catalunya".

 *En el primer ple ordinari de la X legislatura, el conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, va presentar aquest impost amb el qual preveuen recaptar 500 milions d'euros, i que va ser fruit de l'acord de governabilitat de CiU i ERC.
  
*L'Advocacia de l'Estat, en representació del Govern central, va demanar mantenir aquesta suspensió perquè aixecar-la podria "generar perjudicis irreparables per a les entitats de dipòsit subjectes al pagament del tribut", i seria un obstacle per a particulars i empreses donades les dificultats actuals per accedir a crèdits.

*També va demanar el manteniment de la suspensió al·legant que altres comunitats autònomes podrien imposar impostos similars, però el Constitucional ha rebutjat aquest argument per ser "una mera hipòtesi no confirmada".
 
*A més, el tribunal detalla que el Govern espanyol també ha creat un impost estatal sobre els dipòsits bancaris a tipus zero, de manera que desbarata l'argument que la iniciativa catalana pugui expandir-se a la resta del les comunitats autònomes.
  
*Pel que fa a l'impost català, el Parlament va sol·licitar el seu aixecament perquè considera que l'impost és "una mesura necessària per arribar a noves fonts de finançament que permetin complir els objectius de dèficit i deute públic" i assegurar als ciutadans la prestació de serveis que depenen de la Generalitat.

El tribunal avala aquest raonament de Parlament i Generalitat, i a més recorda que el dèficit de Catalunya va ser del 4,02% del PIB el 2011 i d'un 1,96% el 2012, que suposen "una important desviació respecte de l'objectiu d'estabilitat pressupostària".

  

L'Idioma llatinoespanyol a Catalunya (2013)

Identifiquen una nova 'llengua' entre els joves catalans d'origen llatinoamericà

Un equip d'investigadors de la UAB ha identificat una nova manera de parlar entre els adolescents d'origen llatinoamericà, el 'llatinoespanyol', que combina paraules de diferents variants de l'espanyol de l'Amèrica Llatina amb d'altres en català i castellà que parlen a Barcelona. Els científics han observat que entre els estudiants immigrants llatins està sorgint un nou repertori lingüístic, que comparteix característiques de les diferents variants que es parlen a l'Amèrica Llatina.

Aquest 'idioma' peculiar, que els investigadors han denominat 'llatinoespanyol', obeeix a les necessitats pràctiques dels joves d'identificar-se amb un grup i d'expressar certa resistència a les formes lingüístiques que l'escola pretén inculcar, tant en català com en castellà, consideren els investigadors. Tot i aquest rebuig, el 'llatinoespanyol' combina les variants de l'espanyol a l'Amèrica Llatina amb el castellà que es parla a Barcelona i amb expressions del català.

El professor de la UAB Víctor Corona, investigador principal de l'estudi, ha indicat que "el 'llatinoespanyol' és un reflex de la multiculturalitat que existeix a la ciutat de Barcelona" i ha afegit que la investigació "posa en evidència que el procés de socialització lingüística de les noves poblacions a Catalunya és molt complex".

Com a exemple d'aquest repertori lingüístic destaca l'accent caribeny en determinades expressions, encara que els joves que la fan servir no tinguin aquest origen. Així, la paraula 'man' es fa servir per designar una persona. També s'ha observat la predisposició a arrossegar la essa i l'aspiració de la 's' final en combinació amb l'ús d'expressions col·loquials del castellà, com 'tio', o 'cabreo', i expressions en català quan es fa referència al món acadèmic.

L'estudi, publicat a la revista 'International Journal of Bilingual Education and Bilingualism' s'ha dut a terme mitjançant l'anàlisi de les converses entre estudiants de diversos centres d'educació secundària de Barcelona entre els anys 2006 i 2009.

En la investigació hi han participat els investigadors Víctor Manuel Corona i Luci Nussbaum, del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Virginia Unamuno, de la Universitat de Buenos Aires (l'Argentina).

La Universitat de Lleida creu que la "Llei Wert" generarà problemes socials...

-Reaccions a la LOMCE-

La Universitat de Lleida creu que la llei Wert generarà un problema de cohesió social

Aprecia un atac directe al model d'immersió lingüística

-

   La Universitat de Lleida (UdL) ha manifestat el seu rebuig a la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i ha considerat que només contribuirà a generar un problema de cohesió social.

   "La llei només contribuirà a generar un problema de cohesió social allà on no n'hi ha hagut mai", ha assegurat la universitat aquest dilluns mitjançant un comunicat.
   Per al centre, aquesta llei a més de contradir l'Estatut, constitueix un "atac directe" a la immersió lingüística en el sistema educatiu català que tant ha contribuït, durant anys, que la ciutadania de Catalunya aprengui i conegui tant el català com el castellà.
   La universitat lleidatana insisteix que el sistema educatiu català ha evitat la fractura social que representaria la consolidació de dues comunitats lingüístiques diferenciades.
   La UdL entén que aquesta reforma educativa no respon a uns objectius reals de millora de la qualitat a Catalunya, sinó a uns criteris polítics i ideològics que, més enllà de les respectables opcions de cadascun, no es corresponen tampoc amb la voluntat de la gran majoria de la societat catalana.
   "En aquesta mateixa línia, la UdL brinda el seu suport a totes aquelles respostes de la comunitat educativa i de la pròpia societat catalana que, dins dels paràmetres de la llibertat d'expressió i de la legalitat democràtica, mostrin el seu rebuig a la llei", conclou el comunicat.

 

Llibertat vigilada:l'actualitat en onze tuits

La decisió de la Comissió Europea d'intensificar la vigilància sobre l'Estat espanyol i sobre les pròximes Reformes econòmiques centra l'activitat a la Xarxa.
Us oferim la mateixa tria de tuits que apareix en l'edició en paper.

 

1. Agustí Sala (@agustisala), periodista “El govern d’Espanya trasllada la seu a Brussel·les” 

2. Oriol Puig (@oriolpuig), periodista “En podríem dir una intervenció en diferit”

3. Mario Cantalapiedra (@mcantalapiedra), economista i docent “França entra en recessió. Es demostra que només amb austeritat i retallades no se surt d’aquesta... Europa necessita inversió”

4. Amparo Polo (@Amparopolo), periodista “Espanya té problemes, però si jo fos inversor em

 preocuparia més la situació de França per la seva rigidesa laboral, deute i intervencionisme”

5. Esther Sánchez (@estsanchezt), doctora en dret i professora a Esade “L’èxit econòmic avui és en el PIB o en el benefici financer. No hauria de ser en la qualitat de vida i la contribució al bé comú?”

6. Inmaculada R.-Piñero (@RodriguezPinero), diputada al Congrés (PSOE) “Si Brussel·les apliqués a Espanya la rigidesa que els barons del PP exigeixen amb les comunitats autònomes, aquest any s’haurien d’ajustar més de 20.000 milions d’euros”

7. Joan Maria Piqué (@joanmariapique), cap de premsa d’Artur Mas “Les comunitats autònomes que estan millor no tenen l’obligació d’ajudar les que estan pitjor? La solidaritat és només d’anada, mai de tornada?”

8. Carles Lombarte (@lombarte84), gestor comercial bancari “Avui es el dia de l’alliberament fiscal! Tot el nostre sou guanyat fins avui ha servit per pagar impostos a l’Estat...”

9. Feliu Ventura (@feliuventura), cantautor “Mai una cortina de fum havia sigut tan blava #PaísValencià”

10. Jordi Portabella (@jordiportabella), regidor a l’Ajuntament de Barcelona (ERC) “El PP vetarà les

iniciatives parlamentàries que portin el nom «País Valencià». També cremarà llibres i farà una llista d’autors prohibits?”

11. Rafa Xambó (@RafaXambo), sociòleg i músic “Dir #PaísValencià és una manera de dir llibertat,

 decència, estima al territori, al paisatge, respecte per la gent d’ahir, d’avui i de demà”

Cunicarn oferirà ajuda financera a Cunicultors.

El grup interproveidor de conill de Mercadona Cunicarn oferirà ajuda financera als cunicultors per renovar les seves instal·lacions i incrementar la seva producció més d'un 46%, segons han explicat aquest dimecres el seu director general, Ramon Calbet.

 L'empresa, amb seu a L'Espluga de Francolí (Tarragona), ha implantat un sistema productiu innovador, amb genètica francesa, que la companyia ha batejat com a Star 16.86 --en al·lusió a l'objectiu de quilos a aconseguir per cada inseminació-- i que ja ha implantat en La Volta.

Calbet ha fet aquestes declaracions en una visita del conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, a la granja La Volta a Cervià de Les Garrigues (Lleida), adquirida per la companyia el 1992, on han començat a aplicar les tècniques del projecte.

 La Volta té automatitzat el repartiment del pinso i de l'aigua, així com el control de temperatura i un rigorós protocol de benestar animal i de bioseguretat que inclou el buit sanitari després de cada tanda de parts.

Calbet ha explicat que preveuen que, amb una inversió mitjana de 103.000 euros, les granges tradicionals puguin augmentar la seva producció anual en un 46%, i ha calculat que en cinc anys la seva companyia pot fomentar la renovació de les 170 granges amb les quals treballa.

Tot i que el projecte Star 18.86 estipula la transformació de granges amb 800 conilles, número ideal per ser el que pot manejar una persona, per la capacitat inicial de La Volta aquesta explotació té 912.
 
Els animals s'ubiquen de manera alternativa en dues naus idèntiques creades en sistema duo per garantir la desinfecció i garantir la bioseguretat, i quan parin les conilles la persona responsable de l'explotació trasllada les mares a una explotació idèntica construïda al costat que ha estat esterilitzada al treure els conills.

  "Aquesta granja pretén ser mirall i escola de formació per a cunicultors", ha assenyalat Calbet, que ha precisat que no és un projecte d'R+D sinó d'innovació que pretén transformar les granges ja existents en un moment en el qual el sector travessa una crisi perquè siguin rendibles.

 Alhora, en la seva intervenció Calbet ha qualificat de "tremendament satisfactòria" la relació del seu grup té amb Mercadona des de fa tretze anys.
 "El nostre soci comercial, per donar-li un nom, és Mercadona, nosaltres som els proveïdors en exclusiva de tota la cadena de supermercats Mercadona a Espanya, tenim l'oportunitat, cada dia les 9.30 hores que se'ns obrin 1.450 botigues", ha afirmat.
A la presentació, el conseller ha valorat que el projecte és "la culminació pública d'un procés començat fa mesos de col·laboració públic privada".

  "Jo parlo molt de l'agricultura del coneixement, el projecte Star 16.86 per a mi és fill de l'agricultura del coneixement", ha assenyalat el conseller, qui ha remarcat que el procés va participar inicialment l'IRTA a l'analitzar la situació de les explotacions de conills a Catalunya.

 "Aquesta granja és un exemple que aquell futur que nosaltres tenim per davant és ple d'oportunitats i som capaços d'afrontar-ho amb garanties d'èxit", ha remarcat el conseller

-La Vall d'Aran-

El caviar Nacarii rep un premi internacional al "gust superior"

 

 

El caviar artesanal de la Val d'Aran Caviar Nacarii ha estat guardonat amb el 'Superior Taste Award', un premi atorgat per l'International Taste & Quality, un organisme independent amb seu a Brussel·les que reconeix aquells aliments i begudes que "passen o superen les expectatives" d'un jurat d'experts en degustació.

Segons han explicat aquest dilluns els responsables de la marca en un comunicat, Caviar Nacarii ha aconseguit una Golden Star en el seu primer any en el concurs, on han participat 1.200 productes elaborats en 89 països de tot el món.

"Aquest premi suposa un reconeixement més a tot l'esforç en equip en la integració dels màxims estàndards de qualitat per a la consecució d'un caviar de gust natural, inalterat i respectuós amb el medi ambient", ha assegurat la directora comercial de la companyia, Sara Morales.

 

Els Alcaldes de Girona i Barcelona advoquen per una nova "era de relacions"

-Temps de Flors-

Puigdemont advoca per una nova "era de relacions" entre Barcelona i Girona

 

 

  Els alcaldes de Barcelona i Girona, Xavier Trias i Carles Puigdemont, han coincidit aquest dissabte a destacar la proximitat entre les dues ciutats amb la posada en marxa de l'AVE, i el primer edil gironí ha ressaltat que s'està a les portes d'una "nova era privilegiada de relacions" entre les dues ciutats.

Ho han subratllat en la inauguració de la mostra Temps de Flors a Girona, que omplirà la ciutat d'espais florals i activitats culturals i gastronòmiques.
Puigdemont ha destacat que Girona "està més al mapa que mai" i que s'està a les portes d'aquesta era de relacions amb Barcelona, que les dues ciutats han de saber aprofitar en benefici mutu.
 Per la seva banda, Trias ha expressat la seva satisfacció per assistir a la inauguració de Temps de Flors que, segons la seva opinió, sintetitza el que Catalunya vol ser: "Un país de coneixement, creativitat, innovació i de benestar".
 Ha reconegut sentir una enveja sana per alguns dels èxits recents aconseguits per Girona, com la proclamació del Celler de Can Roca com a millor restaurant del món, i ha subratllat que amb l'AVE les dues ciutats estan a "35 minuts" i cal ser capaços d'aprofitar-ho.

 

Una vintena de -iaioflautes- ocupa la Seu de l' ICS

-Contra les Retallades-

Una vintena de 'iaioflautes' ocupa la seu de l'ICS

 

 

Una vintena de 'iaioflautes' ha ocupat aquest dilluns la seu de l'Institut Català de la Salut (ICS) de manera "pacífica" per protestar per les retallades, i ha lliurat un manifest al gerent, Joaquim Casanovas, han explicat a Europa Press fonts de l'institut.

 Al voltant d'un centenar de persones s'han concentrat davant de la seu de l'ICS, dels quals uns 20 han entrat a l'edifici, contra la "privatització de la sanitat pública", han remarcat en el text del manifest llegit públicament, que reclama un sistema gratuït i de qualitat.

Segons els 'iaioflautes', el sistema és "sistemàticament atacat, desmantellat, venut i mercantilitzat pels actuals governs, còmplices de l'oligarquia financera".Han observat que "aquestes retallades són enormes, sostingudes i creixents, ja desgraciadament quotidianes, cada vegada més agressives i argumentades des de la legitimació electoral", han explicat.

Per als concentrats, "el pla de Boi Ruiz de trossejar la sanitat pública --l'ICS-- en una vintena d'empreses per vendre les millors és una estafa més", han opinat

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH)

-Contra els desnonaments-

 

Ocupen la principal sucursal del Banc Popular a Catalunya

 

 

Un centenar de membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona han ocupat aquest dijous l'oficina principal del Banc Popular en la ciutat comtal en senyal de protesta per la negativa de l'entitat a negociar els 90 processos de desnonament que té en marxa.

Segons han explicat els presents en la mobilització, s'han concentrat davant de l'oficina del banc en passeig de Gràcia a les 10 hores i, a continuació, han ocupat les instal·lacions amb crits i xiulets de protesta i han penjat pancartes en les baranes, mesures que han obligat als treballadors a abandonar l'edifici.

Es tracta d'una acció a nivell de català motivada pel suposat cas omís que el responsable de morositat a Catalunya i Balears del Grup Banc Popular --que inclou el Banc Popular i el Banco Pastor després de la seva fusió el 2012-- ha fet dels 90 casos de desnonament presentats per la PAH. 

La membre de la PAH i coordinadora de les accions relacionades amb el Banc Popular, Sussana Ordoñez, ha assegurat que l'entitat va signar un protocol de negociació amb la PAH el passat 28 de febrer i que l'està incomplint "totalment".

"Mentre paguen les subhastes els interessos de demora segueixen pujant i no se soluciona res. Hem parlat amb el responsable de recuperació i morositat de Catalunya i Balears, Alberto Lardíes, però diu que no té competències, està tot paralitzat i la gent segueix perdent les seves cases i segueix tenint deutes tota la vida", manifesta l'activista.

Segons Ordoñez, Banc Popular ha comercialitzat un gran nombre d'hipoteques multidivisa, un producte totalment tòxic que requereix d'elevats coneixements financers per entendre: "Han fixat sòls hipotecaris i han fixat valors de subhasta molt alts, podrien executar les persones i deixar-les lliures de deute, però no volen".

La portaveu de la PAH, Ada Colau, ha destacat els més de 650 que l'organització ha parat: "Portem més de 650 desnonaments aturats, hem demostrat que sí es pot, que es tracta de voluntat política. Estem fent el que hauria d'estar fent el govern sense tenir ni l'1% dels seus recursos".

Colau ha criticat la "vulneració massiva" de drets humans que s'està produint al país, que està deixant milers de famílies al carrer mentre el parc d'habitatges sense ús en mans dels bancs segueix creixent.

"És una vergonya que a dia d'avui el govern fins i tot no hagi escoltat un clamor popular avalat per milió i mig de firmes, pel gruix de la població segons les enquestes. El mateix poder judicial diu que la nova llei del govern no resoldrà el problema i tot i això segueix cedint a la pressió de les entitats financeres", ha argumentat Colau.

La portaveu de la plataforma ha afegit que aquesta situació els obliga a "fer el que han de fer", seguir parant desnonaments, forçant els bancs i negociant cas per cas, i de fet els protestants de l'acció d'aquest dijous no tenen pensat abandonar la sucursal fins que no es presenti Lardíes per negociar.

 

Accelerar el procés,el diàleg en via morta.

L'ANC veu necessari "accelerar" el procés en considerar el diàleg condemnat a una "via morta"

Considera que la suspensió de la declaració de sobirania és un intent més de "criminalització" del procés d'emancipació nacional

 

L'ANC planteja la necessitat d'accelerar el procés

"Previsible i irrellevant". D'aquesta manera ha valorat, d'entrada, l'Assemblea Nacional Catalana la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la declaració de sobirania del Parlament. L'organització, però, no perd de vista que la suspensió és "un pas més en la criminalització del procés d'independència de Catalunya" que demostra que "qualsevol intent de diàleg amb el govern espanyol condueix a una via morta o a patir un nou revés a les ja de per si limitades competències de les institucions catalanes".

Per això, l'organització s'ha compromès a "treballar per accelerar els terminis per tal de celebrar tan aviat com sigui possible un referèndum amb garanties" i a "reforçar les alternatives si, finalment, no és possible realitzar el referèndum a causa dels impediments de l'estat espanyol". Per l'ANC, és evident que "cap tribunal ni cap llei pot aturar la voluntat democràtica dels catalans i les catalanes d'assolir la independència", de manera que la suspensió de la resolució parlamentària "no altera ni modifica ni un mil·límetre el full de ruta de l'ANC ni pot entorpir el procés polític iniciat a Catalunya".

El pacte nacional, urgent

En un comunicat que ha fet públic aquest dijous, l'ANC assumeix com a pròpia la declaració del Parlament i resta tota legitimitat al Constitucional: "Només considerem legítimes les decisions de les nostres institucions nacionals". A més, urgeix a posar en marxa el pacte nacional pel dret a decidir "per encarar el procés definitivament".

S'incèndia l'Exposició "Temps de Flors" a Girona.

-Aquest Diumenge,dia 4 maig-

 

S'incendia l'exposició de l'Ajuntament de Girona 'Temps de Flors'

Directori

 

 

  Una de les instal·lacions de l'exposició 'Girona Temps de Flors', situada a la plaça dels Jutjats de la ciutat i organitzada pel consistori, s'ha incendiat la matinada d'aquest diumenge, sense que hi hagi hagut ferits ni desallotjaments.

Segons han explicat els Bombers de la Generalitat en un comunicat, el foc ha començat al voltant de les 2.50 hores per causes desconegudes quan un conjunt de palets de fusta de l'estructura de l'escenari que havia de contenir les flors s'ha incendiat.
Al lloc de l'incendi s'han traslladat tres dotacions de Bombers --una bomba urbana lleugera i dues bombes rurals pesades-- per treballar en l'extinció de l'incendi, que ha cremat 250 metres quadrats de palets de fusta, i un arbre de la zona.

Els Bombers també han extingit la matinada d'aquest diumenge un foc que ha afectat uns baixos d'un edifici de Terrassa (Barcelona), que ha deixat ferit lleus per inhalació de fum que han estat atesos pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

L'incendi ha cremat un sofà, roba i mobles de l'edifici del carrer Camí de Castellar, i preventivament els Bombers han evacuat tots els veïns, excepte una dona amb mobilitat reduïda, que ha restat en zona segura acompanyada per personal del SEM i de la Policia Local, han explicat els Bombers.

El foc, que ha afectat la instal·lació elèctrica i d'aigua de l'edifici, ha estat extingit completament a les 8.00 hores, moment en el qual els veïns han pogut tornar als seus domicilis.

"Construccions Rubau" s'adjudica rehabilitar una carretera a Colòmbia.

-Primer Projecte al País-

Construccions Rubau s'adjudica rehabilitar una carretera a Colòmbia per 25 milions

 

 

Construccions Rubau, amb seu a Girona, s'ha adjudicat el seu primer projecte a Colòmbia, consistent en el manteniment i rehabilitació d'una carretera per un import de 25 milions d'euros en una zona del nord-est del país i freqüentada per vehicles pesats dedicats a l'explotació petroliera de la regió.

Segons dades recollides per Europa Press, l'Institut Nacional de Vies de Colòmbia (Invias) ha adjudicat els treballs en el marc del programa 'Corredors de manteniment', i el tram forma part de la Carretera Internacional Troncal del Pla, que comunica els departaments d'Arauca i Casanare i la veïna Veneçuela amb el departament de Meta i el centre del país.

L'empresa, que disposa d'un termini d'execució de 22 mesos, s'encarregarà de la reparació i reforç estructural del paviment; obres de senyalització; seguretat viària; manteniment de ponts, així com obres de contenció i d'estabilització.

L'objectiu de la intervenció és millorar la seguretat i transitabilitat de la carretera per reduir els temps de viatge, promoure el desenvolupament econòmic de la regió i millorar la comunicació entre les diferents poblacions.

Construccions Rubau també es va adjudicar a finals del 2012 la rehabilitació d'una carretera de 23 quilòmetres a Romania per 13 milions d'euros: es tracta de la Transfagarasan entre Valàquia i Transsilvània, on l'empresa s'encarrega d'estabilitzar 62.000 metres quadrats de talussos, rehabilitar 17 ponts i pèrgoles de protecció contra allaus i reforçar l'asfalt.

La companyia, que també s'encarrega a Mèxic de la construcció i manteniment de l'autopista Libramiento Sud i Nororiente de Celaya, té oficines a Girona, Barcelona, Madrid, Bulgària, Polònia, Romania, Colòmbia i Mèxic.

Grup Rubau fonamenta el seu negoci en els àmbits de la construcció, immobiliari i concessionari, i reforça amb aquests projectes a l'exterior la seva aposta per l'expansió geogràfica i la diversificació de la producció per garantir un creixement sostenible.

Draghi critica les pujades d'impostos per reduir el dèficit

 

 

La decisió adoptada per diversos governs de l'eurozona d'afrontar la consolidació necessària de les seves finances mitjançant pujades d'impostos més que per retallades de la despesa i reformes estructurals representa apostar "pel camí més fàcil", tot i els efectes contractors d'aquestes mesures.

"Els governs, pressionats per l'emergència, prenen el camí més fàcil d'apujar els impostos", ha assenyalat el banquer italià, que ha subratllat que la pressió fiscal a l'eurozona ja és elevada, i apujar els impostos té "efectes contractors".

En aquest sentit, el president del BCE ha admès que, si bé la consolidació fiscal pot llastar el creixement en el curt termini, apostar per reduir la despesa més que per apujar impostos pot servir per mitigar aquest impacte.

Alhora, el banquer italià ha destacat la importància de guanyar-se una credibilitat fiscal davant dels mercats, ja que els països més creïbles gaudeixen de menys interessos en el seu deute sobirà.

A més, el president del BCE ha recordat la necessitat que els governs apliquin les necessàries reformes estructurals, ja que la política monetària del BCE no pot arreglar aquesta qüestió. "El BCE no pot suplantar els governs que no executen reformes estructurals", ha defensat el banquer italià.