Can Roca de Girona situa Catalunya "al mapa del món"

El Govern felicita Can Roca i assegura que situa Catalunya "al mapa del món"

 

 

 

El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha felicitat aquest dimarts el Celler de Can Roca per haver estat nomenat millor restaurant del món, i ha assegurat que aquest tipus de notícies situen Catalunya "al mapa del món" en el terreny culinari.

En roda de premsa després del Consell Executiu, ha detallat que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha contactat amb un dels germans per traslladar-lo la seva felicitació, i ha afegit que aquests esdeveniments demostren "el nivell de país" que hi ha.

La Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, també ha recordat que els germans Roca van estudiar Formació Professional (FP), i que un d'ells exerceix també de professor.

La Fiscalia del Suprem s'oposa al fet que l'Ajuntament de Lleida...

La Fiscalia del Suprem s'oposa al fet que l'Ajuntament de Lleida pugui prohibir el burca.

 

 

El fiscal de la Sala Tercera del Tribunal Suprem (TS) s'ha oposat que l'Ajuntament de Lleida pugui prohibir el burca en les seves instal·lacions municipals, segons la diligència a la qual ha tingut accés Europa Press.

 

L'ha fet al demanar en aquest escrit que es rebutgi la petició del consistori d'un incident de nul·litat de la sentència de l'alt tribunal que havia tombat l'ordenança que vetava aquestes i altres peces que oculten la cara en instal·lacions municipals.

Aquella Sentència remarcava que la limitació d'un dret fonamental només pot fer-se a través d'una llei, i es mostrava disconforme amb els arguments municipals que l'ús del burca pertorbés la tranquil·litat ciutadana, la seguretat i l'ordre públic, així com que la mesura calgui per protegir la igualtat de la dona.

Ara, en un escrit datat el 23 d'abril, el fiscal diu que l'Ajuntament torna a insistir en el seu recurs en els mateixos arguments ja enjudiciats, basats fonamentalment que no busquen limitar l'exercici de la llibertat religiosa, sinó establir unes mesures de seguretat a l'accés i permanència en els recintes municipals per, d'aquesta manera, preservar l'ordre públic.

"Als esmentats arguments ja se'ls ha donat l'oportuna resposta per la sentència impugnada", sosté el fiscal, que s'ha oposat als tres arguments als quals s'acull l'Ajuntament.

A més de defensar que plantejar la prohibició per assegurar la convivència ciutadana i en cap cas limitar la llibertat religiosa, el consistori ha considerat que la sentència incorre en contradiccions a l'avalar en canvi la prohibició en el transport públic.

També ha considerat que l'exercici del dret a la llibertat religiosa pot ser limitat quan existeixin raons que justifiquen l'existència d'un tracte discriminatori entre homes i dones.

En canvi, el Ministeri Fiscal assenyala que el triple motiu de nul·litat no pot ser acollit argumentant entre d'altres raonaments que l'Ajuntament reitera arguments ja enjudiciats el defensar les mesures de seguretat.

Respecte al reglament de transports, el fiscal apunta que a diferència de l'ordenança, la modificació no impedeix el vel integral sinó que estableix que qui al·legui ser beneficiari o beneficiària d'una targeta de transport ha d'identificar-se.

A la queixa de l'Ajuntament entenent que l'exercici de dret a la llibertat religiosa pot ser limitat quan existeixin raons que justifiquen l'existència d'un tracte discriminatori entre homes i dones, el fiscal respon que tampoc pot ser recolzada "perquè ja ha estat rebatuda en la sentència amb criteris lògics, racionals i, a cada moment acords amb la doctrina constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans".

El Cardenal Sistach combat el risc del Pensament únic

-Combatre el risc del pensament únic-

Sistach: L'Església no ha de pretendre imposar la seva veritat

 

 

Defensa la classe política i felicita el Papa Francesc I

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha reivindicat aquest dimarts el paper de l'Església en plena crisi i en pro de la convivència, tot i que ha deixat clar que "no ha de pretendre imposar la seva veritat".

Tot i això, en l'homilia pronunciada en la missa tradicional de Sant Jordi al Palau de la Generalitat, ha assegurat que l'Església ha d'oferir la seva veritat "com a proposta enriquidora" per combatre el risc del pensament únic en una societat.

També ha defensat la importància de les institucions polítiques, destacant que es necessiten els polítics perquè "sense ells no es pot arribar al bé comú".

Segons Sistach, l'església ofereix en plena crisi una "bona atenció material i espiritual" als més necessitats des de les parròquies i entitats com Càritas, i treballa en la resolució de problemes com els desnonaments i la falta de feina.

Després d'advertir que la crisi econòmica i financera comporta una important crisi de valors i de fe, ha reiterat la seva defensa de l'església i de l'existència de grups culturals, socials i religiosos que donin una formació i que "en el seu lliure exercici enriqueixin la societat".

Sistach també ha ressaltat els mil anys d'història de Catalunya, destacant que "viu, i per aquesta raó és canviant, però també permanent amb la voluntat de mantenir les seves essències com a nació i amb una identitat oberta i acollidora".
En la diada de Sant Jordi, el cardenal arquebisbe de Barcelona ha felicitat el papa Francesc i ha aprofitat per fer la seva elecció: "Ha estat un do de Déu, una entrada d'aire renovador a l'Església".

A excepció d'ERC, ICV-EUiA i la CUP, a l'acte han assistit representants de tots els partits així com tots els consellers del Govern català amb Artur Mas al capdavant; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i José Montilla, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, entre d'altres, així com l'exsecretari general de CDC Oriol Pujol.

Després de la missa, Sistach i el president de la Generalitat han procedit a la tradicional benedicció de les parades de roses de les entitats d'iniciativa social que, com cada any, s'han instal·lat al Pati de Carruatges del Palau de Generalitat.

 Mas també rebrà Olivier d'Agay, nebot d'Antoine de Saint-Éxupéry, amb motiu del setanta aniversari de la publicació del seu llibre 'El petit Príncep'.

El nebot de l'autor francès lliurarà un exemplar de l'obra traduït al català a Mas, que és el president d'honor de la Comissió de la Commemoració a Catalunya del 70 aniversari d''El petit Príncep'.

L'Espanya inventada i imposada (Segle XVIII)

Darrerament, alguns capdavanters de Partits Polítics Espanyols (PPE) s’han referit a l’Edat Històrica del que anomenen Espanya mostrant uns evidents desitjos d’embolicar la troca.

*N'hi ha qui ha afirmat que Espanya té "milers d’anys" i d’altres l' han deixada en "uns pocs milers d’anys". .
*És fàcil aclarir aquesta qüestió: Espanya és el nom de significació geogràfica amb el que va ser coneguda durant segles la Península Ibèrica. Però, com es evident, aquesta denominació no pressuposava cap valoració política, era simplement com si algú digués: Vaig a l’Empordà o Vaig a la Vall de Camprodon.

*Qui això diu expressa només el desig de visitar un indret, un paratge, que només té una significació geogràfica. Així va ser a la Península Ibèrica, també coneguda com a Espanya fins a principis del segle XVIII, que és quan s’introduí el model francès d’un Estat centralitzat i uniformista que trencà amb una tradició de segles de signe confederal, és a dir, de diversos pobles que compartíem un Rei que n'era després de jurar acatar i defensar, en el cas català, les Constitucions de Catalunya.

*Es va imposar una estructura –un Estat- que es va denominar Espanya, basat en l’afirmació que només hi havia un poble, una llengua i una cultura, la d’arrel castellana.

*I, naturalment, va créixer el conflicte entre aquell edifici polític i la realitat, que seguia essent diversa. En van imposar aquell nou Estat que es denominava Espanya el 1714, any en el que van ser suprimides les Constitucions de Catalunya i van ser obligats per un Decret de Nova Planta (1716) a obeir les Lleis que dictaven els que monopolitzarien aquell Estat espanyol des d’aleshores fins a dia d’avui.

 *Sobre les circumstàncies polítiques i bèl•liques en què es va desenvolupar la lluita dels catalans que s’oposaven a la dominació que preveien que es veurien sotmesos si guanyava Felip V s’han escrit nombroses obres per a explicar la Història.

*Hi ha un llibre que ha esdevingut un clàssic sobre aquesta qüestió i segueix essent absolutament recomanable la seva lectura. Em refereixo a l’obra "L’Onze de Setembre" de Santiago Albertí .(Albertí, Editor) que ha estat diverses vegades reeditat.

* A partir d’aquells inicis del segle XVIII, el nou Estat que es denominava Espanya va intentar esborrar la diversitat congènita de la Península Ibèrica i a través de centenars de Disposicions i coaccions imposar la llengua castellana, la seva cultura i la seva tradició política, ara denominada espanyola, als altres pobles que naturalment, com el català es van resistir i es resisteixen a desaparèixer.

* Aquest simple Recordatori de com es va produir "Aquell joc de mans", que a Madrid es va practicar a principis del segle XVIII i com segueixen explicant-lo cançonerament és la prova que no cal que esperem cap rectificació d’aquell abús comès tres segles enrere i que els Nacionalistes espanyols expliquen com creuen que convé als seus interessos.

El Col.legi d'Advocats de Girona crític...!!

-Immersió Lingüística-

El Col·legi d'Advocats de Girona critica la sentència del TSJC contra la immersió lingüística

 

El Col·legi d'Advocats de Girona ha criticat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  (TSJC) contra la immersió lingüística a l'escola catalana quan una família reclami l'escolarització del seu fill en castellà per via judicial.

Els lletrats han mostrat el seu desacord durant la celebració de la seva patrona aquest divendres, i segons ha informat el col·legi aquest diumenge en un comunicat, el degà de la institució, Carles McCragh, ha qualificat el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, com "el pitjor ministre de Justícia de tota la democràcia". McCragh també ha criticat l'Oficina Judicial de Girona, un nou sistema que s'ha posat en marxa a la ciutat, que segons el degà "intenta modernitzar la Justícia, però acaba sent arcaica".

La patronal, alhora, ha mostrat el seu descontentament amb l'entrada en vigor de les taxes judicials, l'amenaça de retallades als col·legis professionals i la destitució del fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol.A l'acte s'han atorgat 20 togues a nous lletrats de Girona, i s'han lliurat insígnies commemoratives i diplomes als sis advocats que van complir 25 anys a l'exercici de l'advocacia.

La festa patronal ha comptat amb l'assistència, entre d'altres, del conseller de Justícia, Germà Godó; el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont.

 

Basquització de Catalunya...?

Basquitzar Catalunya...?

La Reforma Educativa –la LOMCE- del Ministre José Ignacio Wert ha tingut ampli ressò i rebuig a Catalunya, però el ministre s'ha reafirmat  "Sóc com un toro, m'embraveixo amb el càstig". La LOMCE hauria de ser contraproduent a Catalunya per al govern de Mariano Rajoy en provocar més desafecció vers Madrid.

Quins beneficis obté Rajoy de la reforma?

El president ha perdut en menys d'un any bona part del seu capital polític, ha enterrat el programa i cau a les enquestes: en el darrer baròmetre del CIS rebia la pitjor valoració (2,7) i el PP perdia 8,7 punts en intenció de vot. Superat el maldecap de les eleccions catalanes, però ara recupera la iniciativa de la mà de Wert.

El politòleg Oriol Bartomeus, al seu blog, les ha acotat en tres: "emmarcar el conflicte amb els socialistes" en termes de valors; passar de puntetes "pel fons de l'escenari de les terribles últimes xifres de l'atur" (a l'octubre incloïen 4.833.521 persones), i galvanitzar l'opinió pública perquè al PP "la polarització entre el centre i Catalunya li dóna excel·lents rèdits".

En síntesi, quan la Moncloa coneix les hores més baixes, Wert posa damunt la taula napalm pur: explicita que vol "espanyolitzar els nens catalans" i endega una reforma en tal sentit d'ampli suport i que descol·loca el PSOE. És, doncs, una bona jugada.

Inflamar tensió identitària.

A Catalunya, l'escenari que ha deixat el 25-N es caracteritza per una fragmentació política que beneficia més Rajoy que Mas. L'analista Carles Castro ha apuntat a La Vanguardia (2/XII/2012) diverses dades al respecte.

D'una banda, l'electorat nacionalista català creix, és el 34% del cens total i supera el 49% de vots emesos, "però no suposa un enlairament significatiu del nacionalisme sobre els seus registres històrics", ni garanteix "un triomf del sí en un eventual referèndum independentista" de participació superior al 68%. De l'altra, si bé "l'independentisme estratègic" ha vingut per quedar-se des de fa una dècada, també s'ha activat ara "un espanyolisme combatent" representat pel PP i C's de "proporcions mai vistes: més de 700.000 paperetes", 28 escons i quasi el 21% del vot emès, vuit punts per sobre del rècord d'Aleix Vidal-Quadras el 1995.

En Carles Castro apunta que el PP ha comprovat que la seva manca de desgast per la crisi "obeeix en gran mesura a una inflamació territorial i identitària que toca la fibra íntima del seu electorat". I prossegueix: "I esperonat per la competència directa de Ciutadans, difícilment es resistirà a contribuir a una tensió que tants rèdits li ha proporcionat". Aquesta seria la diana a la qual Wert apuntaria: mobilitzar un electorat que -atenció- entre els comicis del 2010 i els del 2012 ha crescut quasi un 5% i del qual se n'ignora el sostre. 

.

Una basquització de Catalunya?

 En aquest sentit, la LONQUE també pot voler trencar consensos en un catalanisme transversal que ha facilitat assolir acords amplis. Rajoy podria cercar una fractura entre els partidaris de la reforma educativa (i de la lectura de la Constitució que fa el PP) i la resta. La finalitat seria acabar amb les mitges tintes que compliquen la vida a la Moncloa (sobiranistes, federalistes, catalanistes) i crear una topografia política com la basca, més fàcil de gestionar: davant la transversalitat cercaria la fractura; davant la uniformitat escolar, la dualitat.

Rajoy voldria vèncer a Catalunya, i convèncer no el preocuparia. Per tancar el cercle, Wert podria acordar la llei que afectarà tots els catalans amb Alícia Sánchez-Camacho (és a dir, amb ell mateix), que representa el 13% dels vots, i fer " la reforma de Juan Palomo: yo me lo guiso, yo me lo como ".

A partir d'aquí, es dibuixa un potencial escenari de desestabilització permanent de la política catalana des de Madrid que combini de forma calculada el bastó (la reforma de Wert) i la pastanaga (una millora del finançament que plasmi l'"autonomia diferencial" que Sánchez-Camacho ha esmentat en campanya) per mobilitzar els propis i desmobilitzar els tebis. Si no errem, aquest teló de fons en el qual s'haurà de convocar la consulta sobre l'estat propi serà una gran paradoxa: després que l'independentisme radical hagi assajat sense èxit durant dècades basquitzar Catalunya, ara ho podria intentar Rajoy.

Per Sant Jordi, el llibre, la rosa i l’estelada al balcó’ (2013)

Ampliar...

Catorze entitats de la societat civil catalana s’han unit per tirar endavant una Campanya per animar la població catalana a penjar l’estelada al balcó coincidint amb Sant Jordi. Amb el nom ‘Per Sant Jordi, el llibre, la rosa i l’estelada al balcó’, la voluntat de la iniciativa és visualitzar el suport a la causa sobiranista aprofitant la Diada, així com promoure la tradició de regalar roses i llibres.

Les entitats, les mateixes que fa un mes van presentar El Clauer.cat, l’argumentari civil pel Sí a la independència, són l’Assemblea Nacional Catalana, Associació Catalana de Professionals, Associació de Municipis per la Independència, Cercle Català de Negocis, CIEMEN, Col•lectiu Emma, ENS, Fundació Catalunya Estat, La Fàbrica, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, Sobirania i Justícia i Sobirania i Progrés.

Les entitats impulsores insten els catalans i les catalanes a fer-se seva la campanya i a fer-ne difusió aquests dies previs a Sant Jordi a través de les xarxes socials. Així, per exemple, s’ha creat una pàgina al Facebook https://www.facebook.com/EsteladaSantJordi on s’aniran actualitzant les notícies referents a la iniciativa. Igualment, avui s’ha estrenat l’etiqueta #esteladaSantJordi perquè els usuaris de Twitter se’n facin ressò i les persones que ho vulguin comparteixin les fotografies que facin a finestres i balcons amb estelades a Instagram i Flickr.

Robatoris amb el mètode de la rediografia a Catalunya

Cau una banda que hauria comès 18 robatoris amb el mètode de la radiografia a Catalunya

Els Mossos d'Esquadra han detingut una banda de set lladres que hauria comès un total de 18 robatoris en municipis de tot Catalunya forçant la porta amb una radiografia per no deixar senyals de violència i actuant de dia quan no hi havia ningú a casa.

Segons ha informat aquest dijous la policia catalana, els van detenir a La Pineda (Tarragona), Rubí i Barcelona el 3 d'abril en un operatiu que va consistir en tres escorcolls simultanis en els que van intervenir joies, rellotges i aparells electrònics valorats en més de 40.000 euros.
Els detinguts estan relacionats amb tres robatoris a Tàrrega (Lleida), dos robatoris a Tarragona, dos a Valls, dos a Barcelona, dos a Igualada, i la resta a Lleida, Cervera, Les Borges Blanques (Lleida), Montblanc, Reus (Tarragona), Sant Cugat del Vallès i Rubí (Barcelona).
La investigació va arrencar el 17 d'abril del 2012 quan la Unitat Territorial d'Investigació de la Regió Metropolitana Nord de Barcelona va rebre una informació d'una dona que alertava de l'existència d'un grup de lladres que actuava a Catalunya i a la Comunitat Valenciana.
La banda venia els objectes a un receptador "molt actiu" del districte de Ciutat Vella de Barcelona, segons els Mossos, que a més, operava amb nombrosos grups criminals de diversos àmbits delinqüencials per aconseguir objectes de procedència il·lícita que revenia a Algèria.
Després de passar els set detinguts a disposició d'un jutjat de Tarragona per delictes de pertinença en organització criminal, robatoris amb força, blanqueig de capitals i receptació, van ingressar a la presó dos d'ells: Carlos Alberto A.G., de 42 anys, i Juan Francisco C.G., de 40, els dos xilens i veïns de Vila-seca (Tarragonès).

 

Cronologia vers el català i el castellà a Catalunya (2013)

Cronologia dels atacs a la Llengua catalana i la Immmersió lingüística.El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el català.

-Any 2006-,Any de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
 Denegació:
La Conselleria d'Ensenyament desestima la Sol.licitud del pare que en nom dels seus fills -alehorres un estudiant de Segon de l'ESO i una de Tercer Curs d'Educació Primària- demanen que la llengua castellana sigui Llengua Vehicular en tots els Cursos d'Educació Obligatòria.Li estima la petició que les Circulars se li comuniquin en castellà.Aquest cas va continuar present als Tribunals de Justícia fins a l'Estiu 2012.

-Any 2010- El Tribunal Suprem estima el Recurs de la família amb l'Argumet de la Sentència del Tribunal Constitucional dictada a l'estiu-2012,que retalla competències a l'Estatut d'Autonomia.

 -Any 2011- Decret.El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dóna deu dies perquè s'apliqui el que diu el Tribunal Suprem.El Govern de Catalunya respon que ha dit al Centre escolar afectat que atengui els infants en llengua castellana.

-Any 2011-(hi insisteix) El pare reclama del TSJC que obligui la Generalitat de Catalunya a aplicar la Sentència.Al mes de juliol donen dos mesos al Govern de Català perquè apliqui el que diu el Tribunal Constitucional.

-Any 2012- Aval sense fisures.Els 22 Magistrats de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya coincideixen de manera unànime i sense fissures a l'hora de dir que la llengua catalana és l'Eina adequada per Vehicular l'aprenentatge dels escolars a Catalunya,però també coincideixen,en aquest cas amb un Vot particular discrepant,en la necessitat de donar Atenció individualitzada a aquelles famílies que demanin que l'Escolarització dels Fills es faci en llengua castellana. -

Any 2012-(insistint) El Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya (TSJC) reitera en una Segona Resolució que la llengua castelllana ha de ser també Llengua Vehicular i qualifica de Discriminatori fer-lo individualment.

 -Any 2013- Cop Judicial contra el Model d'Immersió Lingüística.Va ser una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC),que va estimar la Petició de Sis Famílies que havien demanat l'Escolarització en llengua castellana.

Addenda
Un jutge que és investigat en la trama de les ITV El mateix jutge que va escriure la interlocutòria contra la immersió lingüística és investigat per la trama de les ITV. El Tribunal Suprem està intentant esbrinar la presumpta vinculació entre el jutge Joaquín Ortiz Blasco i la trama de concessions irregulars de llicències d'ITV, en la qual està imputat Oriol Pujol. Tot i ser investigat, Ortiz Blasco continua sent president de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC i pot exercir la seva feina amb normalitat. Únicament va ser apartat del cas de les ITV perquè, presumptament, hauria assessorat els empresaris imputats sobre recursos que ell mateix havia de resoldre i hi hauria negociat.

Set Caixes d'Estalvis s'han donat de baixa del FGD

Un total de set caixes d'estalvis s'han donat de baixa del FGD des de començaments d'any

-

   Un total de set caixes d'estalvis s'han donat de baixa del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) des de començaments d'any per haver-se transformat en fundacions de caràcter especial, entre les quals hi ha Unnim, segons ha publicat aquest dilluns el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

   En concret, han sortit del FGD la Caja de Ahorros del Mediterráneo; la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Navarra; Monte de Piedad y Caja de Ahorros de San Fernando de Guadalajara, Huelva, Jerez y Sevilla; Caja General de Ahorros de Canarias; Caja de Ahorros Municipal de Burgos; Caixa d'Estalvis Unió de Caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa --que es van fusionar per constituir Unnim, que actualment forma part del grup BBVA--, i Caixa de Aforros de Galicia, Vigo, Ourense e Pontevedra.
   A 31 de desembre del 2012, el FGD estava compost per 156 entitats, entre les quals es troben els grans bancs, i a elles se sumaven 25 caixes d'estalvis que realitzen l'exercici de la seva activitat com a entitat de crèdit de manera indirecte.

El sector fructìcola demana envers la duana Edullesa.

Reunió amb la Subdelegació de Lleida

El sector fructícola demana ampliar l'horari de la duana Edullesa

El sector fructícola ha demanat a la Subdelegació del Govern central de Lleida l'ampliació de l'horari de la duana Edullesa de Lleida a l'estiu per facilitar l'exportació de fruita.

   La Subdelegada del Govern a Lleida, Inma Manso, s'ha reunit aquest divendres amb el president i director general d'Afrucat, Vicente Yepes i Manel Simon, respectivament, i amb altres membres de la junta per concretar la proposta d'ampliació de l'horari amb la finalitat de descongestionar el volum de certificacions de la duana gironí de Vilamalla.
   Manso s'ha compromès a impulsar davant del Ministeri d'Hisenda la necessitat d'ampliació de l'horari de funcionament de la duana, i ha enviat al Ministeri l'informe elaborat per Afrucat a petició de la Subdelegació per poder justificar aquesta necessitat.
   Segons ha informat aquest divendres la Subdelegació, Manso defensarà davant d'Hisenda la contractació d'un nou funcionari que pugui assumir l'ampliació d'horari i de servei en la duana de Lleida.
   En el cas que Madrid accedeixi a la petició, la Subdelegació preguntarà al sector productor si l'ampliació d'horari cal fer els dissabtes al matí o bé a les tardes de dilluns a divendres.
   Segons Afrucat, les exportacions de fruita fresca catalanes a tercers països que requereixen inspecció duanera s'han incrementat notablement els últims anys, el que "requereix un augment dels mitjans per atendre les necessitats del sector de la fruita fresca".
   Les dades d'Afrucat apunten que, durant l'estiu de 2012, Edullesa va comptabilitzar 3.033 certificats fitosanitaris per a l'exportació de fruita, mentre que el 2011 es van tramitar 2.680 certificats.
   La duana de Vilamalla va certificar l'any passat un total de 57 milions de quilos de fruita fresca, dels quals un 83% procedeixen de Lleida.
   El servei duaner de l'Estació Duanera Lleidatana SA (Edullesa) que presta la Subdelegació del Govern a Lleida per encàrrec de la Subdirecció General d'Acords Sanitaris i Control en Frontera del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, té caràcter diari de dilluns a divendres i horari flexible per adaptar-se els horaris de càrrega de les centrals de producció i els punts d'embarcament de les mercaderies.
   La Subdelegació és l'encarregada de les inspeccions fitosanitàries de tots els productes vegetals que s'exporten a països no comunitaris i a les Illes Canàries.

Intercepten 105 quilos de xanguets a L'Ametlla de Mar

Agents de la Patrulla Fiscal Territorial de la Guàrdia Civil de L'Ametlla de Mar i un inspector de pesca de la Generalitat han interceptat en bosses d'escombraries de l'interior d'un vehicle 105 quilos d''Aphia minuta', espècie més coneguda com a xanguet, procedents d'una embarcació d'arrossegament atracada al moll del port pesquer de la població.

Per a la pesca d'aquesta espècie, d'uns quatre centímetres de longitud, es requereix l'ús de malles de mida reduïda, conegudes com a "flocs cecs" i està expressament prohibida la modalitat d'arrossegament, ja que perjudica cries i larves d'altres espècies i crea un gran impacte ecològic, ha informat aquest dimecres la Guàrdia Civil en un comunicat.
Els agents van tenir coneixement que en un mercat majorista de Barcelona s'havia detectat la presència de xanguets que podrien tenir el seu origen al port pesquer de L'Ametlla de Mar, pel que van establir un punt de verificació als voltants del port pesquer.
A través d'aquest dispositiu van observar que un dels tripulants d'una embarcació d'arrossegament sortia del port en una furgoneta en la qual prèviament havia introduït tres cabassos que contenien al seu interior bosses d'escombraries amb una gran quantitat de xanguets.
D'aquesta acció es desprèn que la seva comercialització anava a realitzar-se per conductes clandestins, al marge dels controls sanitaris i dels gravàmens fiscals inherents als productes de la pesca.
Els agents de la Guàrdia Civil han denunciat el pesquer d'arrossegament i decomissat els xanguets, que han estat tornats al mar, ja que no ha estat possible l'obtenció del certificat d'aptitud per al consum per trobar-se contingut a l'interior de bosses d'escombraries.