Nova York i Nova Jersey:zona catastròfica (2012)

huracà sandy

Obama declara zona catastròfica Nova York i Nova Jersey

 

 

El president estatunidenc, Barack Obama, s'ha mantingut informat durant tota la nit de l'avanç de la tempesta Sandy per l'est d'Estats Units, on va tocar terra dilluns a la nit i ha deixat un mínim de 16 morts fins ara, i ha declarat aquest dimarts zona de desastre els estats de Nova York i Nova Jersey.

Segons fonts de la Casa Blanca esmentades per la CNN, Obama ha parlat durant la nit amb els governadors de Nova York, Andrew Cuomo, i Nova Jersey, Chris Christie, dos dels estats més castigats, així com amb l'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, el de la ciutat de Jersei, Jerramiah Healy, i el de Newark (Nova Jersey), Cory Booker.

Al llarg d'aquest dimarts, està previst que Obama, que ha cancel·lat bona part dels seus actes de campanya previstos des de diumenge davant de l'arribada de 'Sandy', conversi per telèfon amb altres governadors i alcaldes de zones afectades per la tempesta, segons la Casa Blanca.

Alhora, durant la nit el president va declarar zona de desastre els estats de Nova York i Nova Jersey, el que permetrà que s'usin fons federals per reparar els danys soferts per habitatges, així com préstecs per cobrir les pèrdues de propietats i altres programes que permetran a ciutadans i negocis recuperar-se dels efectes de la tempesta.

 

Davant el "Semàfor 25 Novembre 2012"

 *Semàfor verd, per a tots els grups independentistes catalans que organitzaren plegats l'Aplec del Puig el darrer diumenge d'octubre. Aquesta unitat d'acció al País Valencià ha estat exemplar i encoratjadora. És el que cal. No tot està perdut a València!.

*Semàfor groc, per a l'actitud que està tenint la direcció i alguns militants de SI envers altres forces independentistes.L'enemic és Espanya, no hi ha espai per a altres pugnes.

*Semàfor roig, per a la Federació de Patinatge Espanyola (FPE). L'any 2004 va provocar, conjuntament amb el Govern Socialista, l'escàndol de Fresno, en què s'impedí la participació internacional de Catalunya.

Ara les seves pressions han suposat la readmissió del Liceu d'A Coruna a les Competicions Europees malgrat que no s'havia presentat a la Supercopa i havia estat sancionat per un any.

Aquesta actitud política ha perjudicat fortament els equips catalans que no saben ni en quina Competició han de participar.Novament l'Espanyolisme del president navarrès-espanyol Carmelo Paniagua,ha tacat l'esport català. No s'ha de mesclar esport i política diuen aquesta gent tan nefasta, doncs exemple donen. Via fora! A fer la mà, senyor Paniagua...

El Socialisme català s'ha convertit en un veritable hereu del partit radical lerrouxista de principis del segle XX, “quant al fet d'assumir una concepció de l'Estat basada en els postulats del Nacionalisme espanyol”, i rebutjar qualsevol Ideari Federalista.

Atempta a l'esperit democràtic el fet que l'Eurodiputada Maria Badia hagi hagut d'abandonar el seu càrrec com a Secretària del partit socialista al Parlament Europeu per haver signat una carta, -conjuntament amb altres diputats catalans-, de denúncia de l'actitud d'alguns militars espanyols sobre el procés independentista català, arran de la demanda barroera del diputat espanyol més fatxa dels que es fan i es desfan que l'exèrcit intervingués en l'esclafament de la revolta catalana i clausurés la Generalitat de Catalunya.

Rebuig del Premi Nacional de Narrativa (2012)

L'escriptor Javier Marías rebutja el Premi Nacional de Narrativa

 

L'escriptor Javier Marías ha rebutjat el Premi Nacional de Narrativa 2012 que li ha concedit aquest matí el Ministeri de Cultura per la seva novel·la 'Los enamoramientos', segons ha informat a Europa Press la seva editorial, Alfaguara.

L'autor explicarà aquesta tarda en roda de premsa els motius de la seva decisió. Marías ha comentat en públic en alguna ocasió que no rebria un premi institucional.

L'escriptor ha estat guardonat aquest dijous amb el Premi Nacional de Literatura en la modalitat de Narrativa amb l'obra 'Los enamoramientos'. El guardó ho concedeix el Ministeri de Cultura per distingir una obra d'autor espanyol escrita en qualsevol de les llengües oficials i editada a Espanya durant 2011. Està dotat amb 20.000 euros.

 

Pla de reinserció de les presons catalanes

170 presos de les presons catalans aconsegueixen feina gràcies a un pla de reinserció

 

 

Un total de 170 interns de les presons catalanes han aconseguit un lloc de treball després de participar en un pla de reinserció social i laboral del qual han fet balanç aquest dimecres la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i el director general de la Fundació La Caixa, Jaime Lanaspa, promotors del projecte.

Aquesta xifra representa un 38,5% dels 441 presos que van participar en el programa el 2011, mentre que el 2012 ho han fet 666, tot i que encara no s'han ofert xifres sobre quants han aconseguit treball aquest any.

El programa Reincorpora va destinat a la població reclusa que ja està en un règim de semillibertat --tercer grau o llibertat condicional-- i es desenvolupa durant sis mesos: primer amb cursos de formació en oficis i després treballant en alguna de les empreses col·laboradores.

Bozal ha valorat molt positivament que el 2012, a diferència del que va passar el 2011, han participat 136 reclusos procedents de la Justícia Juvenil, "especialment positiu", segons la consellera, donades les demolidores xifres d'atur en aquest sector de la població.

Per la seva banda, Lanaspa espera que aquest any la xifra de participants que aconsegueixin un treball a través del programa superi el 38,5 % registrat el 2011.

 En declaracions a Europa Press, Antonio, un dels presos que ha seguit l'itinerari del pla i ha aconseguit feina gràcies a aquest, ha valorat molt positivament l'experiència.Compleix una pena de sis anys de presó al centre penitenciari de Brians II de Martorell (Barcelona) --li queden dos de presó i ara està en tercer grau-- és tècnic comercial, tot i que dins del pla ha fet un curs de formació de cambrer de pis en un centre d'hostaleria.
 
Després de rebre aquesta formació va passar a fer la seva part pràctica en una cadena hotelera de Barcelona treballant en diversos hotels preparant les habitacions durant tres mesos més, i ara treballa des de fa dos mesos en una altra empresa privada, ja al marge del projecte.

 

El "Laboratori de Lletres" un projecte accessible.

El Laboratori de Lletres es fa un forat entre les escoles d'escriptura amb 100 alumnes en un

 

Una jove economista de Girona s'embarca en un projecte "accessible i de qualitat"

   

 El Laboratori de Lletres, creat per una jove economista i emprenedora de Girona enamorada de les lletres, Laia Terrón, complirà el 3 de novembre el seu primer any de vida aconseguint així fent-se un forat entre les escoles d'escriptura catalanes amb més d'un centenar d'alumnes i una quinzena de professors que imparteixen més d'una desena de cursos.

Malgrat que el centre va ser inaugurat el 3 de novembre, va ser el gener quan van arrencar les classes d'iniciació a la novel·la, escriptura creativa, poesia, guió de cinema, articles, conte, i pròximament se n'incorporaran d'altres de novel·la cooperativa, escriptura teatral i guió de documental, sèries i cinema amb baix pressupost.
En declaracions a Europa Press, Terròs ha destacat la filosofia que impregna el seu projecte, que es desmarca de centres "elitistes" de preus alts, i es defineix pel seu objectiu de fer arribar a més gent ensenyaments de qualitat de la mà d'escriptors prestigiosos amb preus més accessibles i amb marges reduïts.
El projecte de la jove economista de 28 anys materialitza el seu gran interès per les lletres, que va emprendre després de llicenciar-se en Econòmiques, aparcar les seves classes com professora de matemàtiques en un institut i just després de presentar la seva tesina sobre la inflació en les poblacions de Girona.
"El mateix dia que vaig presentar la tesina davant del tribunal, em vaig dir faré el que m'agrada i em dedicaré a escriure", ha explicat Terròs, que en aquell moment va enviar 187 currículums a editorials, revistes i diaris, on va aconseguir escriure alguna columna i va publicar contes amb l'editorial Fills de l'Hule.
Un mes després d'aparcar la seva carrera relacionada amb els números, que confessa que també li agraden, la jove economista, professora, articulista i estudiant d'Humanitats va saber que estava "en el camí correcte", malgrat que se sentia perduda sobre el rumb de la seva aspiració.
Va ser la pregunta espontània d'un destacat representant de la cultura catalana el que li va fer verbalitzar per primera vegada el seu desig de "muntar una escola d'escriptura", i la setmana següent ja es va aventurar en la recerca d'un local que va llogar només veure'l a la plaça Urquinaona.
  Per començar, tres contactes de poetes, i la resta enginy, empenta i iniciativa per a contactar amb els vuit professors que van començar les classes enl gener amb 31 alumnes.
  Els escriptors Carlos Luria, Laia Fàbregas, Jordi Fernando Aloy, Miquel Lluís-Muntané, Sebastià Bennasar, Joan Tudela, Antonio Morcilla, Laura Garcia, Javier Carnicer, Óscar Tomé, Manuel Pradas i Pau Guinart són alguns dels professors que imparteixen classes del Laboratori, al qual el juny d'aquest any hi va acudir Javier Cercas.

 

Advertència del Gremi de Llibreters.

El Gremi de Llibreters demana no ser utilitzat "per ningú" en el debat sobiranista

 

 

El Gremi de Llibreters de Catalunya ha demanat aquest dilluns "no ser utilitzat per ningú i obrir camins de diàleg", en un comunicat referent al seu posicionament davant del debat sobiranista.

Els llibreters catalans demanen als responsables de les principals institucions empresarials del país que evitin oferir en nom de tots "opinions ideològiques i no econòmiques, i que es limitin a defensar els negocis".

El comunicat, signat pel president del gremi, Antoni Daura, apunta que la seva posició serà sempre el reflex de l'esperit democràtic i respectuós amb el pensament dels membres del gremi i de les majories que surtin i s'expressin de manera "inequívocament democràtica".

 

Catalunya versus Escòcia (2012)

-Escòcia i Catalunya, el joc de les diferències-

Catalunya i Escòcia tenen un punt en comú: totes dues van perdre la sobirania a principis del segle XVIII. El joc de les similituds s'acaba aquí, perquè a Escòcia va ser una decisió del seu Parlament i a Catalunya el resultat d'una derrota militar. A partir d'aquí, el joc de les diferències no ha fet més que ampliar-se.

• Suport popular. Escòcia compta amb un govern independentista però no amb una majoria social clara a favor de la secessió.
• Respecte a la indentitat. Escòcia ha comptat sempre amb un important reconeixement simbòlic i identitari. La Constitució espanyola ni esmenta Catalunya.
• Autonomia limitada. Escòcia té menys competències que Catalunya, però les exerceix sense ingerències de Londres.
• Subsidiats versus espoliats. Escòcia ha estat històricament més pobra que Anglaterra. Catalunya és el motor econòmic d'Espanya i pateix dèficit fiscal.
• Projecció exterior. Escòcia és una marca reconeguda al món, amb estrelles com Sean Connery. En canvi Catalunya és poc conegudal.
• La democràcia britànica. La cultura política anglosaxona es basa en el sufragi i en el pacte. La Constitució espanyola no reconeix més nació que l'espanyola

72è Aniversari del President Lluís Companys i Jover

-Setanta-dos aniversari de l'Afusellament del President de la Generalitat Lluís Companys i Jover-

 

 

Totes les causes justes del món tenen els seus defensors, Catalunya només ens té a nosaltres.

«	En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica.	»
—Fragment de la proclamació de Lluís Companys el 6 d'octubre del 1934.

123è President de la Generalitat de Catalunya
1 de gener de 1934 - 15 d'octubre de 1940
Nascut	21 de juny de 1882 el Tarròs (Urgell)
Mort	15 d'octubre de 1940 (als 58 anys) Barcelona
Partit (en càrrec)	ERC

A tots els que m’han ofès, els perdono; a tots els qui hagi pogut ofendre, demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i aquesta serenitat que m’omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya i el que representa de Pau, Justícia i Amor.

La nostra situació a Catalunya és extrema (2012)

-Des de fa més un any-

Dotze famílies subsisteixen en un edifici ocupat a Nou Barris

 

 

Un total de dotze famílies desnonades subsisteixen des de fa un any a l'edifici del número 2 del carrer Almagro del barri de Nou Barris de Barcelona que va ser ocupat el 15 d'octubre del 2011 pels 'indignats' després d'una multitudinària manifestació pel centre de la ciutat.

"Aquest sostre s'ha convertit en la casa que un dia vam perdre i si no fos per això estaríem al carrer", ha explicat a Europa Press Patricia Ortiz, de 38 anys, que al costat dels seus tres fills --d'1, 15 i 17 anys-- ocupa el 1r 1a del bloc des de la primera nit.

Tots els veïns disposen d'aigua corrent, llum, aigua i subministrament de gas, que "després d'uns petits arranjaments", funciona mitjançant butà, l'única despesa corrent que han de sufragar.

Patricia, mare soltera i a l'atur des de fa dos anys, percep 426 euros mensuals del Pla Prepara, "uns diners amb els quals és impossible trobar cap lloguer digne que permeti també comprar els bolquers i potets del nadó".

A la majoria de les portes de l'edifici, al darrere de les quals s'amaguen una dotzena de drames personals i familiars marcats per la pobresa i l'exclusió social, hi viuen menors i adolescents.

"Intentem ajudar-nos els uns als altres tot el que podem tot i que els nostres recursos són limitats", ha afegit Patricia, que ha agraït al moviment 15M que li proporcionés una llar i s'ha mostrat confiada a poder seguir vivint allà fins a trobar un lloc millor.

El titular del Jutjat d'Instrucció número 6 de Barcelona va decidir el novembre del 2011 arxivar la denúncia de Cajamar contra les famílies de l'edifici perquè considera que no es va realitzar un atac penalment rellevant durant la 'ocupació', perquè el bloc porta temps buit i no hi havia cap projecte clar sobre què es faria amb el bloc.   

Les famílies esperen que no es produeixi cap desallotjament i que no prosperi cap querella per la via civil, després d'esgotar-se la via penal.

Marisa Hernández, de 33 anys, viu amb la seva parella a la segona planta del bloc i ha qualificat de lamentable que després d'un any la situació no hagi canviat: "Ningú ens ajuda. Volem millorar la nostra situació i sortir d'aquí, però la situació és extrema".

   Tot i que el replà de l'edifici acumula runa i brutícia, els habitatges "són molt nets i dignes perquè viure ocupant no té perquè significar viure en la misèria", ha valorat Hernández.
  
Ha admès que durant aquest any "ha baixat molt l'activitat assembleària que promovien els 'indignats'", tot i que els últims dies s'ha incrementat la presència de curiosos i han augmentat les reunions per preparar el primer aniversari de l'ocupació. 

Les famílies i el moviment 15M han organitzat per aquest dissabte diferents activitats en les quals participaran els veïns i en les que es recaptaran fons per sufragar l'advocat que els defensa.

 

El Estival de Sitges estrenarà l'any 2013 un Concurs

-Cultura Sitgetana-

El Festival de Sitges estrenarà el 2013 un concurs de curts rodats amb mòbils, 'tablets' i 'smartphones'

El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el festival de Sitges, i la Mobile World Capital impulsen de manera conjunta per l'edició de 2013 uns premis pels millors curtmetratges rodats amb telèfons mòbils, 'tablets' i 'smartphones'; un projecte batejat com a 'Phonestatic' que té vocació internacional.

El concurs començarà a caminar durant el proper Mobile World Congress del mes de febrer, quan es presentarà el gran portal que rebrà els curts de tot el món i que també serà una plataforma amb aplicacions, tutorials per fer cinema amb el mòbil, consells sobre quins dispositius utilitzar i les últimes novetats del mercat, ha explicat aquest dijous en roda de premsa el responsable de l'agència Sr.Watson que produeix el concurs, el cineasta Christian Molina.

El segon moment important tindrà lloc al Mobile World Festival que es farà el juliol a Barcelona, un esdeveniment més obert a la ciutadania, a l'oci i a la cultura; i el clímax arribarà a l'octubre del 2013 coincidint amb el Festival de Sitges, que serà el marc en el qual es lliurin els premis.

"Phonetastic' obre un món enorme de possibilitats, volem que això sigui un bressol del talent", ha comentat Molina, director de films com 'Diari d'una nimfòmana' i 'De gran vull ser soldat', que ja fa cinc anys va ser pioner en aquest camp fent una sèrie de terror pels mòbils.

El lema de 'Phonetastic' és 'Fer cinema està a les teves mans', i en aquesta línia el jove director responsable del projecte ha assegurat que el mòbil suposa la "democratització absoluta" del cinema, perquè permet fer pel·lícules sense haver de preocupar-se pel finançament.

El director general de la Mobile World Capital, Ginés Alarcón, ha confiat que 'Phonetastic' ajudi a la transformació que s'està produint en el món audiovisual i que potenciï una nova indústria i un teixit empresarial encara incipient, perquè la idea és semblant a l'impacte que té YouTube, però "professionalitzat".

L'alcalde de Sitges, Miquel Forns, ha remarcat que apostar per nous formats creatius és molt interessant, i que 'Phonetastic' ajudarà a posicionar encara més la ciutat a escala internacional, i que el festival, que aquest any estrena patrocini amb Gas Natural Fenosa, farà un salt qualitatiu.

Mobile World Capital Barcelona (MWC) és una iniciativa per convertir la ciutat en el centre mundial permanent sobre tecnologies mòbils on les persones, empreses i institucions treballin conjuntament per aprofitar el potencial de les tecnologies mòbils com a element transformador de la vida quotidiana i creador de noves oportunitats de negoci, segons promocionen els seus organitzadors.

La MWC està impulsada pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelona i GSMA -que representa els interessos de 800 operadors de telefonia mòbil i de més de 200 empreses de l'ecosistema mòbil--, i Alarcón ha anunciat que per la pròxima edició del Mobile World Congress es preveuen superar els 70.000 assistents de l'any passat.

 

La UE,guardonada amb el Nobel de la Pau (2012)

-Europa un Continent de Pau-

La Unió Europea, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau

 

 

 

La Unió Europea ha estat guardonada aquest divendres amb el Premi Nobel de la Pau per "les seves més de sis dècades de contribució a l'avanç de la pau i la reconciliació, la democràcia i els drets humans a Europa", segons ha informat el Comitè Nobel del Parlament noruec.

L'anunci l'ha realitzat aquest divendres a les 11.00 hores el president del Comitè Nobel i secretari general del Consell d'Europa, Thorbjoern Jagland. Una hora abans, la televisió pública noruega NRK havia avançat a la seva pàgina web que la UE seria la guardonada en aquesta edició del Nobel de la Pau.

En un comunicat, el Comitè Nobel ha explicat que ja ha concedit diverses vegades aquest guardó a persones que han promogut la reconciliació entre Alemanya i França.

 "Des del 1945, aquesta reconciliació s'ha convertit en una realitat. L'atroç sofriment de la Segona Guerra Mundial va demostrar al món la necessitat d'una nova Europa. Durant un període de 70 anys, Alemanya i França han combatut en tres guerres. Avui, una guerra entre Alemanya i França és impensable. Això demostra com, per mitjà d'esforços benintencionats i construint una relació de confiança mútua, els enemics històrics s'han convertit en estrets aliats", ha explicat, a manera de justificació de la concessió del guardó.

En aquest sentit, ha recordat la incorporació de Grècia, Espanya i Portugal a la Unió Europea i el fet que la democràcia ha estat un requisit perquè es poguessin sumar al club comunitari.

 "La caiguda del mur de Berlín va fer possible que s'incorporessin a la Unió Europea diversos països del centre i de l'est d'Europa, de manera que s'obria una nova era en la història europea. La divisió entre l'est i l'oest va arribar al seu final; la democràcia s'ha enfortit, molts conflictes ètnics s'han solucionat", ha destacat el Comitè Nobel del Parlament noruec.

La institució ha destacat la pròxima incorporació de Croàcia al club dels vint-i-set, el començament de les negociacions amb Montenegro i la concessió de l'estatus de candidat a Sèrbia com a decisions que "reforcen el procés de reconciliació als Balcans". "L'última dècada, la possibilitat que Turquia s'incorpori a la UE ha suposat avenços en democràcia i en drets humans en aquest país", ha afegit.

"La UE s'enfronta actualment a greus dificultats econòmiques i a un descontentament social important. El Comitè Nobel noruec vol centrar-se en el que veu com l'èxit més gran de la UE: l'èxit de la lluita per la pau i la reconciliació i per la democràcia i els drets humans", ha dit la institució noruega, que ha destacat el paper "estabilitzador" que ha tingut la UE per transformar una Europa que era "un continent de guerra" en "un continent de pau".

Segons la seva opinió, el treball dels representants comunitaris reflecteix la "fraternitat entre nacions" i s'assembla als "congressos de la pau" als quals es referia Alfred Nobel en els criteris per concedir el premi per la pau.

 

Ómnium Cultural i la Diada de la Hispanitat

Òmnium Cultural obrirà, per tercer any consecutiu, les seves portes el proper 12 d'octubre coincidint amb el “Día de la Hispanidad”. Els treballadors i la Junta Directiva de l'entitat han pres de forma consensuada aquesta decisió ja que consideren que aquest dia no és una festivitat pròpia de Catalunya.

En aquest sentit, Òmnium ha decidit mantenir l’horari d’oficina habitual a la seu nacional per permetre així que els seus treballadors i càrrecs directius puguin desenvolupar les tasques quotidianes dins de l'entitat.

L'entitat cultural ha fet també una crida a la societat civil catalana i, en especial, als seus associats perquè ajudin a convertir aquest 12 d'octubre en un dia d'activitat reivindicativa a favor de la consecució de l'Estat propi per a Catalunya.

El LVI Premi Planeta,es lliurarà dilluns (2012)

- Cultura en General-

Elegits els 10 finalistes del LVI Premi Planeta, que es lliurarà dilluns

 

 

 

El jurat del LVI Premi Planeta de Novel·la ja ha escollit les deu novel·les finalistes del guardó, dotat amb 601.000 euros per a l'obra guanyadora i 150.250 per al finalista, que es lliurarà dilluns a Barcelona.

Els títols i pseudònims van des de 'Corresponsal en Rusia' --de Paul Alexander--, 'El búnker' --de Pilar Otero--, 'El cepo' --de Rodyon Armitage--, 'Te protegeré' --de Bernie Ohls--, 'Choque de titanes' --Margan el Hispano-- i 'Marengo' --Marengo--.

També han quedat finalistes 'El asesinato de Pitágoras', de Marcos Chicot Álvarez; 'El bosque y los árboles', de Marc Quintana Llevot; 'El productor de sueños', de Mariano José Pérez Meler, i 'Viena Blues', de Sergi Gotarra Franch.

Un total de 432 originals optaven aquest any al premi, el jurat del qual l'integren Alberto Blecua, Àngels Caso, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Emili Rosales, que s'incorpora aquest any en qualitat de secretari amb vot, en substitució de Carlos Pujol, que va morir el gener.

A més d'Espanya, la procedència de les novel·les és molt diversa, destaquen 54 originals d'Amèrica del Sud, 37 d'Amèrica del Nord, 5 de l'Amèrica Central, 10 de la resta d'Europa i 1 d'Àfrica.

  A l'edició de l'any passat, a la qual van concórrer 484 novel·les, l'escriptor madrileny Javier Moro es va proclamar guanyador amb 'El imperio eres tú', una minuciosa crítica sobre la vida de l'emperador del Brasil, Pedro I.

 L'extremenya Inmaculada Chacón va quedar finalista amb l'obra 'Tiempo de arena', ambientada a l'Espanya de final del segle XIX i principi del XX i protagonitzada per tres germanes que lluiten pels drets de la dona.

 

Presó per robar a clients ancians

Demanen presó per a l'encarregada d'una asseguradora per robar gairebé un milió a clients ancians

    El fiscal ha demanat sis anys de presó per a l'encarregada d'una sucursal de Mapfre de Centelles (Barcelona) per apropiar-se d'un total de 876.478 euros de clients ancians, alguns capitals dels quals eren els estalvis de tota la vida.

   Segons l'escrit del Ministeri Fiscal, l'acusada Carmen B.S., sense antecedents penals, era encarregada de l'oficina i es dedicava a comercialitzar fons d'inversió de l'entitat feia deu anys, a més de ser agent d'assegurances en altres oficines i exercir funcions de mediació.
   El fiscal creu que l'encausada es va emparar en la relació d'amistat que tenia amb alguns clients als quals gestionava els capitals, ja que confiaven en ella per obtenir "rendiments òptims" a través de fons d'inversió per complementar les seves exigües pensions.
   Així, entre el 1992 i el 2002, "motivada per esperó de lucre aliè", va emetre diverses ordres de compra i venda de valors en les quals figurava com a ordenant un determinat client, si bé ella havia falsificat la seva firma per apropiar-se dels diners que havien invertit els ancians.
   En total la dona va defraudar deu clients amb quantitats de 1.000 a 678.400 euros, per la qual cosa fins i tot una de les perjudicades va quedar en una "greu situació econòmica" perquè amb aquests diners pagava el geriàtric on vivia.
   El fiscal ha sol·licitat pena de presó per un delicte continuat de falsedat en document mercantil amb concurs ideal amb un delicte continuat d'apropiació indeguda, a més d'una multa de 9.750 euros i una indemnització que coincideixi amb els diners robats.
   L'acusada serà interrogada pel jutge aquest dimecres a les 10.30 hores a l'Audiència de Barcelona, quan està previst que declarin com a testimonis una vintena de persones.

 

Protecció dels animals

-Protecció animal-

Antitaurins protesten contra la pel·lícula 'Blancanieves'

    Organitzacions antitaurines i de defensa dels drets dels animals han iniciat una campanya contra la pel·lícula 'Blancanieves', seleccionada per representar a Espanya a la carrera dels Oscars de Hollywood, perquè considera que en el seu rodatge es van sacrificar caps de bestiar incomplint les lleis de protecció animal.  

   La Plataforma 'La Tortura no és cultura', que agrupa el Partit contra el Maltractament Animal (PACMA), Ecologistes en Acció i altres col·lectius, assegura que els dies 27 i 28 de juny es van organitzar a la plaça de toros d'Aranjuez dues lídies a porta tancada, coincidint amb el rodatge de la pel·lícula que dirigeix Pablo Berger, i que del recinte taurí van sortir toros morts carregats en un camió frigorífic per a la recollida de caps de bestiar de lídia.
   Segons les seves investigacions, hi ha "fonaments suficients per pensar que, aprofitant l'autorització d'aquestes dues lídies a porta tancada, es van filmar escenes de la pel·lícula esmentada, el que va provocar amb seguretat maltractament als toros de lídia utilitzats, que van ser sacrificats a l'esmentat recinte".
   L'Àrea d'Espectacles Taurins de la Conselleria de Presidència de la Comunitat de Madrid ha negat que s'hagués donat autorització per a la realització d'una celebració taurina relacionada amb el rodatge d'una pel·lícula. Per part seva, la productora de la pel·lícula ha reconegut que es van utilitzar nou toros, però que no hi va haver maltractament.

 

A La Sagrera un Hipogeu amb restes humanes

-De fa 5.000 anys-

Les obres de l'AVE a la Sagrera destapen un hipogeu amb restes humanes

 

 

Les obres de la futura estació de l'AVE de la Sagrera a Barcelona han destapat prop del pont de Bac de Roda un hipogeu d'inhumació del neolític final, un sepulcre amb esquelets humans de fa gairebé 5.000 anys, i que datarien entre el 2.900 i el 2.600 AC.

Es tracta d'una fossa "única" a Catalunya, i que tampoc és habitual a la resta d'Espanya, ha destacat en declaracions a Europa Press el responsable d'intervencions arqueològiques del Servei Arqueològic de Barcelona, Josep Pujades.

Els treballs d'excavació, que van començar el gener i han finalitzat el setembre, han permès documentar fins a 207 morts --individus complets--, 150 articulats --més de tres ossos en connexió anatòmica-- i més de 5.000 coordenats o ossos aïllats.

Pujades ha explicat que els habitants d'un poblat pròxim van haver d'enterrar molts individus en poques setmanes per una epidèmia que va causar una gran mortalitat, ja que no hi ha signes de violència en els cossos.

Les restes han estat portades al magatzem del Museu d'Història de Barcelona (Muhba) a la Zona Franca per fer també l'estudi antropològic --les relacions de filiació, sexe, edat biològica i quina malaltia van poder patir--, i l'estudi poblacional.