L'Art Barroc a Catalunya

L'Art Barroc a Catalunya s'espandeix a partir de la difusió dels valors,contraris als del Renaixement.La tradicional Harmonia Renacentista va quedar substituïda per un notable recarregament Lèxic i Sintàctic,també per concepts foscos i una Sàtira ferotge que pretenia desacreditar la idea de la Bellesa i la Perfecció del món i de les Arts.

*La principal característica de l'Art Barroc és els forts contrats en Idees tan trascendentals com són:la vida sana i la mort cruel,la crua realitat i les il.lusions,la llum i les ombres,la delicadesa i la grolleria.El Tema de l’Obra deixa de tenir importància,mentre que l’Art es converteix en un Joc Literari,ja que és molt més molt més important la manera de dir les coses que allò que realment es comunica.

*L’Escriptor barroc protesta amb intensitat per donar un evasiu sentit a la seva vida.Va a la recerca d’una pura i dura Estètica,protesta contra la Religió,la Moral i la Política,contra tot el que l’envolta i l’oprimeix.Els poetes dediquen moltes Estrofes a explicar la Degradació de cadascun dels Tòpics que poden servir de motiu per l’Idealisme,com a mostra de total.

*Rebuig a la Societat dels seu temps,amb la intenció de demostrar que tot és fals.Fan una crua repassada a tot allò que provoca el Desengany del món,el veritable Drama del Barroc,que provoca la més intensa Frustació personal i retrata la no menys deteriorada Identitat Col.lectiva.Es fa burla de l’home del Renaixement,de la Literatura Bucòlica que mitificava l’Home dins d’aventures heroiques i cavalleresques que tenien un feliç final i donaven un positiu missatge.

*S’arriba a mostrar el Cos Humà i,fins i tot,el Cos de la Dona,en totes les funcions més desagradables.En la gran majoria d’estudis de la Literatura Catalana se’ns presenta habitualment l'Art Barroc com la continuació més fosca del Perìode conegut com a Decadència per a la llengua iliteratura catalanes,la qual també fa referència a la forta Davallada quant a la Influència Econòmica,Comercial,Militar i Política de la Monarquia Medieval Catalana,que havia començat durant el segle XVI.

*En canvi,cal tenir present que els dos màxims Representants de la Literatura escrita en llengua catalana durant aquestes dues Centùries:el Cavaller Cristòfol Despuig i el Poeta Francesc Vicent Garcia,àlies “Rector de Vallfogona”,la veu literària més important durant un Parell de segles a la Nació Catalana,alhora que el Monjo Dominic Francesc Mulet,que va assolir una Fama al País Valencià semblant a la que va tenir el Rector de Vallfogona al Principat,era fill de Sant Mateu ddel Maestrat.

*L’Historiador literari l'Enric Querol,en la seva magnífica Obra: “Catalunya,República Literària" l’any 1999,ens aporta una Anàlisi molt diferent de l’Art Barroc a Catalunya,en negar -taxativament- la qualificació de "Decadència Literària" per a definir la "Vida Cultural del segle XVII".De fet,durant aquests anys es va Redactar la Primera Història de Catalunya per part del rector de la Catedral de la Diócesi de Tortos,mossèn Francesc Martorell,i va haver-hi altres autors destacats com ara en Jeroni d’Herèdia i el Canonge mossèn Miquel Macip.

La gran figura del Barroc a Catalunya.

*Totalment d'acord que serà l’esmentat Rector de Vallfogona" que va escriure un Sonet “A l’expressiva senzillesa de la llengua Catalana”,que es fa servir en la majoria de Manuals de Literatura Catalana.Durant aquest segle XVII estem situats de Ple en un Perìode durant el qual s’havia perdut tot l’entusiasme per la llengua catalana i el procés de castellanització era ja dominant tant dels Capellans catalans des de la Trona com dels Comediants al carrer.

*Els condicionaments polítics com ara la "Derrota a la Guerra dels Segadors" van intensificar notòriament el Desprestigi de la Llengua Catalana com a Llengua Literària.Només algunes Obres Religioses van ser escrites en llengua catalana,atès que era l’ùnica llengua que entenia el poble,per la pressió dels Capellans.A la ciutat es va contribuir a la postergació del català amb la instauració del costum de fer els Sermons en castellà,la qual cosa havia estat prohibida en altres Bisbats com ara el Bisbat de Solsona.

*Personatges catalans,que sempre van escriure en castellà són:En Francesc de la Torre i Sevil,poeta de gran vàlua literària.En Jeroni Herèdia,autor de la novel.la italiana (traducció)la Guirnala de Venus Casta i Mossèn Miquel Macip,auto d’un Episcopologi de la Ciutat de Tortosa.L’historiador Francesc Martorell,autor de la “Historia de la Antigua Hibera”