De cara a l’Educació sitgetana,durant la República, s’ha de tenir molt en compte la renúncia de Catalunya a la seva República Catalana i el seu acontentament amb la Generalitat Republicana,és cosa que va tenir la seva importància,perquè la Generalitat nascuda el dia 14 d’ Abril només tenia una funció simbòlica,sense un marc legal d’atribucions envers l’Escola Pública,que li permetès actuar-hi.
*Va ser el vilanoví en Francesc Macià i Llussà que li donaria aquest marc legal el dia 28 Abril 1931 en un Decret pel qual la Generalitat Republicana s’autoatribuïa les funcions de les quatre Diputacions de Catalunya.Hom creava l’Assemblea Provissional de Catalunya,el germen del Parlament català i un Consell Executiu amb en Ventura Gassol com a Conseller de Cultura,qui rebria del Govern Central Republicà una cessió de poders,només provisionals, fins a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Núria (1932).
*Durant la provisionallitat,s’aconsegueix el Decret de Bilingüisme,l’Institut-Escola i l’Escola Normal de Magisteri,mercès al fet que el Ministre d’Instrucció Pública, Mestre català a Reus,en Marcel.lí Domingo i Sanjoan.Ara bé tant Sitges com la població catalana en general rebrien una forta frustració,quan aprovat l’Estatut de Núria l’any 1932,no s’acceptava que la Generalitat Republicana el dugués a la pràctica.
*Heus ací com va viure Sitges l’escola republicana en les seves pròpies carns:
a)El bienni reformador (1931-1933),que representava el republicanisme pur i dur,el poder republicà-burgès de l’esquerra sitgetana,i els homes que governaven Sitges durant aquests dos anys volien transformar la Vila en tots els aspectes.
b)El bienni negre (1934–febrer 1936),que iniciava un nou perìode republicà,perquè del que es tractava era fer marxa enrere dels primers temps de la República amb conseqüències molt serioses per a Sitges i la població catalanna en general.
c)El Front Popular,del que eren militants mestres com ara la reüsenca Maria Montserrat Ossó i Massip,l’actual titular del CEIP Maria Ossó a la Plana del Vinyet a Sitges.
*De nou torna a renèixer la Generalitat més republicana per la victòria del Front Popular i tot tornarà a la seva normalitat.Tres perìodes republicans amb les seves inevitables conseqüències sobre l’educació sitgetana i la seva Escola Pública,encara sense cap edifici escolar propi.
La recerca i l’estudi l’Escola Pública a Sitges (1931 a 1936)depenia,evidentment,tant de la ideologia com dels pressupostos d’ERC que governava la Generalitat durant aquests anys,un partit de la petita burgesia amb forta inicidència entre els intel.lectuals sitgetans i catalans,que neixia enfront de la Lliga,el partit monàrquic de la dreta sitgetano-catalana.
*Era l’educació per a ERC molt important en coherència amb la seva ideologia socialdemòcrata.Defensava l’Escola Pública,com a laica,obligatòria i gratuïta-.
L’Educació a la Vila de Sitges havia de ser una funció conjunta de les famílies,del Municipi i de l’Estat espanyol i sobretot era necessària,lógicament, una altra pedagogia educativa-.I,si a Catalunya s’establia la coooficialitat dels idiomes català i castellà,a la nostra Vila de Sitges,també era necessaria la cooficialitat de l’educació per tal de respectar els interessos dels castellans.
*N’hi havia sectors d’opinió d’incidència en el món educatiu sitgetà com a Catalunya durant aquest perìode 1931-1936,com ara La Protectora o APEC (Associació Protectora d’Ensenyança Catalana),peonera absoluta de l’ensenyament català,una Associació privada que a Sitges hi organitzava durant el periode republicà (1932-1935) diversos concursos sobre la llengua catalana i la Història de Catalunya,no en un centre escolar determinat,sinó entre la població infantil de la Vila en edad escolar i fins i tot entre els mestres públics vde Sitges-.Són encara força els prohoms sitgetans de soca-rel que conserven als seus domicilis els Diplomes de La Protectora.
*També,a Sitges,era present la FMNC (Federació de Mestres Nacionals de Catalunya),que apareixia l’any 1931 de nou (abans hi existia la Federació de Mestres del Garraf l’any 1908,sent el president el mestre sitgetà l’Esteve Barrachina i Benages),bo i publicant el butlletí el Magisteri Català-.A Sitges no oblidarem mai que el mestre Esteve Barrachina i Benages és l’introductor de la metodologia Escola Nova i líder de l’Associació,integrada també a la FMNC-.
*Al marge de les dues associacions APEC i FMNC,també hi era present la FETE (FederacióTreballadors de l’Ensenyament),un grup més polititzat,com a Central Sindical del Magisteri.La FETE a la Vila de Sitges, es pronunciava contra l’ensenyament religiós i la pedagogia feixista,a favor de la llibertat a l’ensenyament primari.
*El Sindicat sitgetà,responia la crida d’aquell famós Front Comú del Magisteri (FCM) amb Marcel.lí Domingo de president,però,no va obtenir cap resultat positiu a la nostra Vila.En realitat,no eren gaire nombrosos els grups político-sindicals en aquest període 1931-1936,peró sí que n’hi havia de grupets confessionals-.L’Església dominava des de temps ancestrals l’educació tant a Sitges com arreu de Catalunya,per això els republicans hi veien l’eterna aliada de la monarquia a més de l’instrument de l’oligarquia i un fre a qualsevol avenç.
*La Generalitat Republicana tenia diversos organismes educatius com ara el Consell de Cultura,a imatge i semblança del Consell d’Instrucció Pública del Govern Central republicà,el precedent del qual era el Consell Informatiu de Pedagogia de la Mancomunitat.Va ser creat dos mesos després del 14 Abril 1931.El Consell de Cultura de la Generalitat Republicana elaborava les seves pròpies propostes i els seus suggeriments,a més de ser el Coordinador com a protagonista suprem,no pas consultiu-.
*El Comité de la Llengua Catalana,potser el més important per a l’Educació sitgetano-catalana durant aquest perìode,que va sorgir d’una reunió o assemblea d’en Ventura Gassol amb les institucions catalanes,després de la promulgació del Decret de Bilingüisme,una vella aspiració catalana,el secretari del qual era l’Alexandre Galí,sent vocals la Rosa Sensat,en Pompeu Fabra i d’altres-.Dintre hi era la Comissió d’Educació General,que tenia al seu càrrec els serveis de cultura popular,al marge de les institucions docents i en tots els aspectes:científic,literari,social,higiènic i moral.
diumenge, 29 de gener del 2012
dimarts, 24 de gener del 2012
Euskal Herria: una Nació i tres Blocs (2012)
Les eleccions del 20-N deixen en els territoris bascos una fotografia preocupant per als interessos espanyols: les forces abertzales s'imposen, per primer cop, a les constitucionalistes en el conjunt d'Euskal Herria.
Bloc Nacionalista
*La desactivació d'ETA només afavoreix electoralment l'independentisme basc, ni populars ni socialistes aconsegueixen fer rendible el “Procés de Pau”.Per iniciar el camí de la pau cal la implicació del govern espanyol,que no sembla gens interessat en endinsar-se en un territori ple d'incerteses que tem enfrontar-se a l'agenda basca per totes les contradiccions internes que això li pot comportar.
*El lideratge del Blog Abertzale complica les coses al futur president espanyol.A Euskadi i Navarra, el PNB, Amaiur i Geroa Bai van obtenir el passat 20 de novembre 699.556 vots, front els 663.450 del PSOE, PP i UPN.En la qüestió territorial socialistes i populars integren un bloc homogeni: defensen la unitat d'Espanya i neguen als bascos el Dret d'Autodeterminació.
*En canvi, el bloc abertzale està dividit en dos pols ben diferenciats.D'una banda tenim un pol independentista integrat per l'esquerra abertzale, Aralar i Eusko Alkartasuna –Amaiur– i de l'altre pol independentista un PNB que lluita aferrissadament per mantenir la seva hegemonia política en l'àmbit del Nacionalisme Basc.
*La batalla entre el PNB i Amaiur es plantejarà en les pròximes eleccions autonòmiques basques.Els sobiranistes ja han guanyat en escons i el PNB en nombre de vots.Amaiur no ha aconseguit el sorpasso perquè el PNB ha resistit força bé.No comparteixen programa i les diferències que els separen no són de matís.Amaiur treballa a favor de la creació d'un Estat Basc Independent a Europa, d'una Euskal Herria reunificada que se separi d'Espanya i França.El PNB busca l'encaix d'Euskadi a Espanya.Un encaix "amable" dins d'una Espanya que reconegui la seva plurinacionalitat interna.
*Pel que fa a Navarra, com que els Penabistes són minoritaris en aquest territori, formen part de Geroa Bai, una plataforma liderada per Uxue Barkos, que defensa els interessos de Navarra i que es caracteritza per ser anti-esquerra abertzale. La confrontació electoral entre aquestes dues opcions ha de servir per clarificar les coses en el camp del Nacionalisme Basc. Els abertzales hauran d'escollir entre aquests dos models: la Independència total o l’Encaix amable.
*La Direcció penabista conspira contra en Joseba Egibar, hereu de Xabier Arzalluz.
El Sobiranisme d'Amaiur només creixerà a costa d'esgarrapar milers de vots al PNB, i la formació d'Iñigo Urkullu ja es prepara per rebutjar l'escomesa. De moment, la direcció penabista conspira contra Joseba Egibar, el president del partit a Guipúscoa, on Amaiur ha aconseguit uns excel•lents resultats en les dues últimes cites electorals.
*Egibar, amb un discurs sobiranista i hereu de Xabier Arzalluz, és una peça incòmoda per a Iñigo Urkullu i per a la seva proposta d'oferir "cobertura" a Mariano Rajoy en la qüestió basca.
Bloc Nacionalista
*La desactivació d'ETA només afavoreix electoralment l'independentisme basc, ni populars ni socialistes aconsegueixen fer rendible el “Procés de Pau”.Per iniciar el camí de la pau cal la implicació del govern espanyol,que no sembla gens interessat en endinsar-se en un territori ple d'incerteses que tem enfrontar-se a l'agenda basca per totes les contradiccions internes que això li pot comportar.
*El lideratge del Blog Abertzale complica les coses al futur president espanyol.A Euskadi i Navarra, el PNB, Amaiur i Geroa Bai van obtenir el passat 20 de novembre 699.556 vots, front els 663.450 del PSOE, PP i UPN.En la qüestió territorial socialistes i populars integren un bloc homogeni: defensen la unitat d'Espanya i neguen als bascos el Dret d'Autodeterminació.
*En canvi, el bloc abertzale està dividit en dos pols ben diferenciats.D'una banda tenim un pol independentista integrat per l'esquerra abertzale, Aralar i Eusko Alkartasuna –Amaiur– i de l'altre pol independentista un PNB que lluita aferrissadament per mantenir la seva hegemonia política en l'àmbit del Nacionalisme Basc.
*La batalla entre el PNB i Amaiur es plantejarà en les pròximes eleccions autonòmiques basques.Els sobiranistes ja han guanyat en escons i el PNB en nombre de vots.Amaiur no ha aconseguit el sorpasso perquè el PNB ha resistit força bé.No comparteixen programa i les diferències que els separen no són de matís.Amaiur treballa a favor de la creació d'un Estat Basc Independent a Europa, d'una Euskal Herria reunificada que se separi d'Espanya i França.El PNB busca l'encaix d'Euskadi a Espanya.Un encaix "amable" dins d'una Espanya que reconegui la seva plurinacionalitat interna.
*Pel que fa a Navarra, com que els Penabistes són minoritaris en aquest territori, formen part de Geroa Bai, una plataforma liderada per Uxue Barkos, que defensa els interessos de Navarra i que es caracteritza per ser anti-esquerra abertzale. La confrontació electoral entre aquestes dues opcions ha de servir per clarificar les coses en el camp del Nacionalisme Basc. Els abertzales hauran d'escollir entre aquests dos models: la Independència total o l’Encaix amable.
*La Direcció penabista conspira contra en Joseba Egibar, hereu de Xabier Arzalluz.
El Sobiranisme d'Amaiur només creixerà a costa d'esgarrapar milers de vots al PNB, i la formació d'Iñigo Urkullu ja es prepara per rebutjar l'escomesa. De moment, la direcció penabista conspira contra Joseba Egibar, el president del partit a Guipúscoa, on Amaiur ha aconseguit uns excel•lents resultats en les dues últimes cites electorals.
*Egibar, amb un discurs sobiranista i hereu de Xabier Arzalluz, és una peça incòmoda per a Iñigo Urkullu i per a la seva proposta d'oferir "cobertura" a Mariano Rajoy en la qüestió basca.
dissabte, 21 de gener del 2012
Recerca Històrica,feta per un Fill Predilecte erudit (1962)
Al llarg de la seva llarga vida va rebre importants reconeixements per part de les institucions,per exemple es nomenat "Fill Predilecte de Viladecans".
*Durant la dècada de 1960,amb un règim franquista de cap manera disposat a mostrar signes de debilitat, es desenvolupa a Catalunya un energètic procés de Recuperació Cultural, encaminat tant al desvetllament de la dignitat personal de l'individu com de la identitat col.lectiva.
*Aquest procés de Recuperació Cultural va ser dirigit per un reduït nombre de joves intel•lectuals, pintors, poetes, periodistes, professors, dramaturgs i escriptors, que volien trobar una sortida “als llargs anys d'endormiscament cultural de Catalunya”, alhora que es revotaven contra l'estatus vigent que els condicionava intel•lectualment.
*Era una època que s'escrivia amb la Llengua que es podia,tal com afirma en Manuel Pérez i Bonfill, i, on el desconeixement de les coses pròpies havia arribat a un punt del tot denigrant.Un gran paper en el Desvetllament Cultural del territori català, el van tenir també uns joves amants de la Història de Catalunya, que varen fer reviure diversos fets històrics primordials de la història local i nacional.
*En Carmel Biarnés,que va nèixer a Ascó,va ser un important cronista, escriptor, fotògraf i historiador, molt estimat i reconegut a Catalunya per la seva tasca infatigable de defensar i donar a conèixer la Història, la Tradició i el Patrimoni de la comarca...!
*Autor de entre els que destaque: Els Moriscos a Catalunya (1981), Guia d'Ascó (1983), i La navegació fluvial pel Riu Ebre(1987).La seva novel•la “La Creu de la Mitja Lluna: biografia morisca del segle XVI”, recull la Història del Llegendari Roget d'Ascó,que s'havia fet bandoler per amor...!
*L'any 1941 va aconseguir el Títol de Mestre d'Ensenyament Primari a l'Escola Normal de Magisteri de Castelló de la plana.Traslladat a Barcelona per diversos motius,va Llicenciar-se l'any 1948 en Filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona.
*Durant gairebé trenta anys va ser Professor de Llengua Llatina a les Escoles Pies de Sant Andon, a Barcelona.I,durant els seus anys de Residència a Viladecans, va endegar nombrosos estudis sobre la Ciutat de Viladecans.Ja en període de maduresa, va començar els seus estudis sobre el seu poble natal.
*A meitat de la dècsada dels ls anys 1960 va ser un dels impulsors de l'històric "Butlletí de la Colònia Forcallano-Catalana,Bisgargis".La seva primera gran obra és "La Mata",una aportació gráfica documental,i,poc després va publicar "Les arrels històriques de Viladecans,segles XII-XVIII", amb el qual culminava un estudi acurat sobre aquesta població catalana.
*També va publicar "Forcall i els pobles de la Comarca dels Ports".Dos anys després va veure la llum una obra emotiva i molt necessària,750 aniversari de la "Carta pobla de Forcall",és a dir, la històrica partida de naixement del seu poble.
*Va publicar el 1r Centenari de la Parròquia del Sant Crist de la Catedral de Tortosa, mentre que ben aviat veuria la llum "Les Memories d'un Carlista formallano",és a dir, la guerra del groc.Publica "Els boscos de Vallivana":un conflicto plurisecular entre Morella i els pobles de la seva Comarca.
*Finalment va publicar la seva obra mestra: "La independencia de las aldeas de Morella (1231-1691)", fruit de la seva passió per la història i la seva vocació forcallana.També va collaborar en diverses revistes acadèmiques com Penyagolosa (diputació de Castelló), Butlletí del III Centenari de la Creu Coberta de la Balma, Au (revista comarcal dels Ports), Butlletí dels Amics de Morella i la seva comarca, i Cinctorres.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Durant la dècada de 1960,amb un règim franquista de cap manera disposat a mostrar signes de debilitat, es desenvolupa a Catalunya un energètic procés de Recuperació Cultural, encaminat tant al desvetllament de la dignitat personal de l'individu com de la identitat col.lectiva.
*Aquest procés de Recuperació Cultural va ser dirigit per un reduït nombre de joves intel•lectuals, pintors, poetes, periodistes, professors, dramaturgs i escriptors, que volien trobar una sortida “als llargs anys d'endormiscament cultural de Catalunya”, alhora que es revotaven contra l'estatus vigent que els condicionava intel•lectualment.
*Era una època que s'escrivia amb la Llengua que es podia,tal com afirma en Manuel Pérez i Bonfill, i, on el desconeixement de les coses pròpies havia arribat a un punt del tot denigrant.Un gran paper en el Desvetllament Cultural del territori català, el van tenir també uns joves amants de la Història de Catalunya, que varen fer reviure diversos fets històrics primordials de la història local i nacional.
*En Carmel Biarnés,que va nèixer a Ascó,va ser un important cronista, escriptor, fotògraf i historiador, molt estimat i reconegut a Catalunya per la seva tasca infatigable de defensar i donar a conèixer la Història, la Tradició i el Patrimoni de la comarca...!
*Autor de entre els que destaque: Els Moriscos a Catalunya (1981), Guia d'Ascó (1983), i La navegació fluvial pel Riu Ebre(1987).La seva novel•la “La Creu de la Mitja Lluna: biografia morisca del segle XVI”, recull la Història del Llegendari Roget d'Ascó,que s'havia fet bandoler per amor...!
*L'any 1941 va aconseguir el Títol de Mestre d'Ensenyament Primari a l'Escola Normal de Magisteri de Castelló de la plana.Traslladat a Barcelona per diversos motius,va Llicenciar-se l'any 1948 en Filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona.
*Durant gairebé trenta anys va ser Professor de Llengua Llatina a les Escoles Pies de Sant Andon, a Barcelona.I,durant els seus anys de Residència a Viladecans, va endegar nombrosos estudis sobre la Ciutat de Viladecans.Ja en període de maduresa, va començar els seus estudis sobre el seu poble natal.
*A meitat de la dècsada dels ls anys 1960 va ser un dels impulsors de l'històric "Butlletí de la Colònia Forcallano-Catalana,Bisgargis".La seva primera gran obra és "La Mata",una aportació gráfica documental,i,poc després va publicar "Les arrels històriques de Viladecans,segles XII-XVIII", amb el qual culminava un estudi acurat sobre aquesta població catalana.
*També va publicar "Forcall i els pobles de la Comarca dels Ports".Dos anys després va veure la llum una obra emotiva i molt necessària,750 aniversari de la "Carta pobla de Forcall",és a dir, la històrica partida de naixement del seu poble.
*Va publicar el 1r Centenari de la Parròquia del Sant Crist de la Catedral de Tortosa, mentre que ben aviat veuria la llum "Les Memories d'un Carlista formallano",és a dir, la guerra del groc.Publica "Els boscos de Vallivana":un conflicto plurisecular entre Morella i els pobles de la seva Comarca.
*Finalment va publicar la seva obra mestra: "La independencia de las aldeas de Morella (1231-1691)", fruit de la seva passió per la història i la seva vocació forcallana.També va collaborar en diverses revistes acadèmiques com Penyagolosa (diputació de Castelló), Butlletí del III Centenari de la Creu Coberta de la Balma, Au (revista comarcal dels Ports), Butlletí dels Amics de Morella i la seva comarca, i Cinctorres.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dijous, 19 de gener del 2012
Fernando Tarrida i del Màrmol,ideòleg sitgetà (s.XIX)
Enginyer cubano-sitgetà,fill de pare sitgetà i mare criolla,un anarquista determinant en la Campanya Internacional contra el Procés de Montjuïc,a Sitges és una mica oblidat al segle XXI.
*Va retornar a Sitges,ja vidu, amb els seus quatre fills,tot i coincidint amb el Sexenni Democràtic i va muntar una indústria de calçat que va arribar a ocupar quatre-cents treballadors i fabricar diàriament 2.000 parells de sabates.
*Havent-se Graduat com a Enginyer Industrial,va optar per dedicar-se a l'Ensenyament públic.Va esdevenir íntim amic del Patriarca Anselmo Lorenzo,i va començar a col·laborar en tota mena de publicacions i va començar a desplegar una brillantíssima oratòria en multitud de tribunes.
*Va elaborar tot un "Cos Doctrinal",fruit de la seva ideologia republicana i anarquista,que va posar al Servei de l'Entesa i la Conciliació dels diversos corrents llibertaris existents a Catalunya.
*Formula l' "Anarquisme sense Adjectius",una síntesi feliç que va contribuir decisivament a posar terme, a finals de la dècada de 1880, a la llarga i encesa disputa doctrinal que s'havia produït entre els col·lectivistes i els anarcocomunistes catalans.
*En plena eclosió dels atemptats anarquistes del final de segle, i quan va explotar l'artefacte del carrer dels Canvis Nous, durant la processó de l'Octava de Corpus de Santa Maria del Mar de 1896, Fernando Tarrida no es va poder sostreure a les conseqüències de la terrible i indiscriminada repressió que van engegar les autoritats governatives i militars de Barcelona i que va afectar molts més dels quatre-cents anarquistes que habitualment se solen assenyalar.
*Va ser empresonat al sinistre castell de Montjuïc, però a diferència dels altres va aconseguir sortir-ne al cap de trenta-vuit dies,mercès als contactes de la seva família.
*Deixa l'Acadèmia Politècnica que dirigia a Barcelona –i on formaven els futurs enginyers– i se'n va anar a París. Allí, i per mitjà de ressonants articles apareguts a La revue blanche –que de seguida van ser reproduïts a la premsa de tot Europa–, va endegar una gran campanya de denúncia contra l'arbitrarietat de la nova "Inquisició Espanyola", que no només havia clausurat tots els centres obrers i detingut qualsevol persona suspecta d'anarquisme, sinó que també havia practicat cruelment la tortura i acabaria afusellant cinc homes innocents el 4 de maig de 1897,acusats per un atemptat d'autoria incerta.
*La campanya d'en Fernando Tarrida i del Màrmol va tenir un ressò extraordinari i va generar centenars d'articles i de mítings a tot Europa i als Estats Units, molt particularment a França i a Anglaterra, on ell es va haver d'acabar exiliant i on acabaria adquirint, al final de la seva vida, la naturalització britànica.
*A Londres,on ja s'havia assolit un indult vergonyant per als presos de Montjuïc (1900) i per tant ja havien anat minvant els efectes de la campanya, Tarrida del Mármol va dedicar-se molt preferentment a una intensa activitat com a corresponsal de diversos periòdics europeus i sud-americans, alhora que continuava activíssim en tota mena d'activitats vinculades a l'anarquisme, el lliurepensament, el pacifisme o simplement la defensa de la democràcia.
*Va formar part, també, d'un "Il·lustre nucli d'Exiliats" on hi havia gent tan significada com el príncep Kropotkin, Errico Malatesta, Gustav Landauer o Louise Michel, alhora que establia lligams estrets d'amistat amb els dirigents principals de l'aleshores incipient Laborisme anglès, entre els quals el futur premier britànic Ramsay MacDonald.
*En aquells anys finals de la seva vida, i sense abjurar del seu Pensament Llibertari, l'Enginyer catalano-sitgetà es va anar decantant a col·laborar estretament amb els diversos grups i moviments que, confluint de tradicions diverses, van fer possible el "Labour Party".
*Va morir molt jove, als 54 anys, concretament el dia 15 de març de 1915, víctima d'un vessament cerebral. Després de diverses vicissituds familiars, s'havia casat amb una vídua anglesa, Bessie George, amb qui va tenir tres fills i amb qui, a desgrat de l'intens treball periodístic que va dur a terme fins al darrer moment, va menar una vida tranquil·la i certament modesta.
*La seva mort prematura va causar una profunda commoció en amplíssims cercles d'amics, coneguts i coreligionaris que, fins i tot més enllà de les idees progressistes, n'apreciaven sobretot la generositat, la lleialtat, el profund magnetisme i la bondat natural.
*Al segle XXI,massa oblidat de tothom –i particularment de sitgetans i de catalans desmemoriats–, descansa en una quasi anònima sepultura del cementiri de Ladywell, prop de Lewisham, als afores de Londres. Les paraules que algú va fer esculpir a la seva modesta làpida resumeixen perfectament, en la seva brevetat, el sentit ple de la seva existència: “For liberty and the cause of the humbled he gave all he had”, és a dir: “Per la llibertat i la causa dels humils va donar tot el que tenia”...
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Va retornar a Sitges,ja vidu, amb els seus quatre fills,tot i coincidint amb el Sexenni Democràtic i va muntar una indústria de calçat que va arribar a ocupar quatre-cents treballadors i fabricar diàriament 2.000 parells de sabates.
*Havent-se Graduat com a Enginyer Industrial,va optar per dedicar-se a l'Ensenyament públic.Va esdevenir íntim amic del Patriarca Anselmo Lorenzo,i va començar a col·laborar en tota mena de publicacions i va començar a desplegar una brillantíssima oratòria en multitud de tribunes.
*Va elaborar tot un "Cos Doctrinal",fruit de la seva ideologia republicana i anarquista,que va posar al Servei de l'Entesa i la Conciliació dels diversos corrents llibertaris existents a Catalunya.
*Formula l' "Anarquisme sense Adjectius",una síntesi feliç que va contribuir decisivament a posar terme, a finals de la dècada de 1880, a la llarga i encesa disputa doctrinal que s'havia produït entre els col·lectivistes i els anarcocomunistes catalans.
*En plena eclosió dels atemptats anarquistes del final de segle, i quan va explotar l'artefacte del carrer dels Canvis Nous, durant la processó de l'Octava de Corpus de Santa Maria del Mar de 1896, Fernando Tarrida no es va poder sostreure a les conseqüències de la terrible i indiscriminada repressió que van engegar les autoritats governatives i militars de Barcelona i que va afectar molts més dels quatre-cents anarquistes que habitualment se solen assenyalar.
*Va ser empresonat al sinistre castell de Montjuïc, però a diferència dels altres va aconseguir sortir-ne al cap de trenta-vuit dies,mercès als contactes de la seva família.
*Deixa l'Acadèmia Politècnica que dirigia a Barcelona –i on formaven els futurs enginyers– i se'n va anar a París. Allí, i per mitjà de ressonants articles apareguts a La revue blanche –que de seguida van ser reproduïts a la premsa de tot Europa–, va endegar una gran campanya de denúncia contra l'arbitrarietat de la nova "Inquisició Espanyola", que no només havia clausurat tots els centres obrers i detingut qualsevol persona suspecta d'anarquisme, sinó que també havia practicat cruelment la tortura i acabaria afusellant cinc homes innocents el 4 de maig de 1897,acusats per un atemptat d'autoria incerta.
*La campanya d'en Fernando Tarrida i del Màrmol va tenir un ressò extraordinari i va generar centenars d'articles i de mítings a tot Europa i als Estats Units, molt particularment a França i a Anglaterra, on ell es va haver d'acabar exiliant i on acabaria adquirint, al final de la seva vida, la naturalització britànica.
*A Londres,on ja s'havia assolit un indult vergonyant per als presos de Montjuïc (1900) i per tant ja havien anat minvant els efectes de la campanya, Tarrida del Mármol va dedicar-se molt preferentment a una intensa activitat com a corresponsal de diversos periòdics europeus i sud-americans, alhora que continuava activíssim en tota mena d'activitats vinculades a l'anarquisme, el lliurepensament, el pacifisme o simplement la defensa de la democràcia.
*Va formar part, també, d'un "Il·lustre nucli d'Exiliats" on hi havia gent tan significada com el príncep Kropotkin, Errico Malatesta, Gustav Landauer o Louise Michel, alhora que establia lligams estrets d'amistat amb els dirigents principals de l'aleshores incipient Laborisme anglès, entre els quals el futur premier britànic Ramsay MacDonald.
*En aquells anys finals de la seva vida, i sense abjurar del seu Pensament Llibertari, l'Enginyer catalano-sitgetà es va anar decantant a col·laborar estretament amb els diversos grups i moviments que, confluint de tradicions diverses, van fer possible el "Labour Party".
*Va morir molt jove, als 54 anys, concretament el dia 15 de març de 1915, víctima d'un vessament cerebral. Després de diverses vicissituds familiars, s'havia casat amb una vídua anglesa, Bessie George, amb qui va tenir tres fills i amb qui, a desgrat de l'intens treball periodístic que va dur a terme fins al darrer moment, va menar una vida tranquil·la i certament modesta.
*La seva mort prematura va causar una profunda commoció en amplíssims cercles d'amics, coneguts i coreligionaris que, fins i tot més enllà de les idees progressistes, n'apreciaven sobretot la generositat, la lleialtat, el profund magnetisme i la bondat natural.
*Al segle XXI,massa oblidat de tothom –i particularment de sitgetans i de catalans desmemoriats–, descansa en una quasi anònima sepultura del cementiri de Ladywell, prop de Lewisham, als afores de Londres. Les paraules que algú va fer esculpir a la seva modesta làpida resumeixen perfectament, en la seva brevetat, el sentit ple de la seva existència: “For liberty and the cause of the humbled he gave all he had”, és a dir: “Per la llibertat i la causa dels humils va donar tot el que tenia”...
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dimecres, 18 de gener del 2012
Fent camí envers l'any 2014:els tres-cents anys de la nova Catalunya.
Catalunya presenta una Història pròpia,ni més ni menys independent,digna i respectable que la Història de Castella,des dels temps dels Ibers fins a l'any 1500 aproximadament,quan,morta la Reina Isabel,el Rei Catòlic Ferran,vidu,segeix sent Rei d'Aragó i deixa de ser Rei de Castella.
Des de Carlos I,l'Emperador,fins a la mort de Carlos II,el 1700,dos segles justos sota la Monarquia dels Àustria,Catalunya havia anat quedant políticament absorbida,però amb les Institucions intactes i funcionant.I,pacíficament,si exceptuem les brutals ocacions anticatalanes del Comte-duc d'Olivares amb Felipe IV.
Amb la Guerra Dinàstica de 1714,el primer Borbó Felipe Vè i els seus successors sotmeten Catalunya a un intent de genocidi,és a dir,"Genocidi: o "destrucció metòdica d'un Grup Ètnic per extermini dels seus individus o per desintegració de les seves Institucions polítiques,socials,culturals,lingüístiques i del seu Sentit nacional i religiós".
Potser el Drecret de Nova Planta no arriba a ser un intent de genocidi,però se li apropa molt.En tot cas,es tracta de l'Origen Històric del problema de Catalunya a l'Estat espanyol.Problema que subsistirà en el futur,com ha subsistit durant 300 anys,si no es repara l'ofensa amb una Solució política.
Els espanyols de cimençaments del segla XXI no tenen cap culpa ni responsabilitat del que va fer Felipe Vè.Era un Monarca absolutista de l'Antic Règim,amb un Concepte Patrimonial de la Monarquia,en la qual,ni el poble analfabet,ni els intel.lectuals,ni la burgesia hi tenien gaire a veure.
Ha plogut molt des d'aleshores: Montesquieu dissenyant la divisió dels tres Poders amb què governen tots els estats moderns,la Revolució Francesa amb ·Llibertat,igualtat,fraternitat";la Independència dels Estats Units amb "el Govern del poble per al poble".I,ja portem moltes generacions instruïdes i ben informades,amb una Consciència cívica i ètica evidents.
Des de Carlos I,l'Emperador,fins a la mort de Carlos II,el 1700,dos segles justos sota la Monarquia dels Àustria,Catalunya havia anat quedant políticament absorbida,però amb les Institucions intactes i funcionant.I,pacíficament,si exceptuem les brutals ocacions anticatalanes del Comte-duc d'Olivares amb Felipe IV.
Amb la Guerra Dinàstica de 1714,el primer Borbó Felipe Vè i els seus successors sotmeten Catalunya a un intent de genocidi,és a dir,"Genocidi: o "destrucció metòdica d'un Grup Ètnic per extermini dels seus individus o per desintegració de les seves Institucions polítiques,socials,culturals,lingüístiques i del seu Sentit nacional i religiós".
Potser el Drecret de Nova Planta no arriba a ser un intent de genocidi,però se li apropa molt.En tot cas,es tracta de l'Origen Històric del problema de Catalunya a l'Estat espanyol.Problema que subsistirà en el futur,com ha subsistit durant 300 anys,si no es repara l'ofensa amb una Solució política.
Els espanyols de cimençaments del segla XXI no tenen cap culpa ni responsabilitat del que va fer Felipe Vè.Era un Monarca absolutista de l'Antic Règim,amb un Concepte Patrimonial de la Monarquia,en la qual,ni el poble analfabet,ni els intel.lectuals,ni la burgesia hi tenien gaire a veure.
Ha plogut molt des d'aleshores: Montesquieu dissenyant la divisió dels tres Poders amb què governen tots els estats moderns,la Revolució Francesa amb ·Llibertat,igualtat,fraternitat";la Independència dels Estats Units amb "el Govern del poble per al poble".I,ja portem moltes generacions instruïdes i ben informades,amb una Consciència cívica i ètica evidents.
diumenge, 15 de gener del 2012
La Senyoreta Irene Rigau i Oliver,de nou amb Sitges (2012)
La “Senyoreta Irene”:Ha exercit de Mestra rural i de barriada, i d'Inspectora d'Ensenyament.Va ser Consellera de Benestar i Família en el darrer govern d'en Jordi Pujol i Soley.
*Pocs ciutadans sitgetans i garrafencs coneixen tan bé la Història i les entranyes de l'Educació de Sitges i de Catalunya com Irene Rigau i Oliver (Banyoles, 1951), primer Mestra i, més tard, Psicòloga. Ha ocupat tots els esglaons i ha estat a tots els bàndols d'ençà que el 1970, quan les mestres eren senyoretes, va arribar a Brunyola, a una Escola rural de la Selva, “en una aula única amb setze alumnes i un pou”.“I ara n'és l'alcaldessa una ex-alumna meva”. Després va ser mestra a Salt i a Argelaguer, on va obtenir la primera plaça amb propietat definitiva. A Quart i a l'escola Migdia de Girona, on paral·lelament va exercir, a la Facultat d'Educació, de professora de mestres de preescolar i de pràctiques d'especialitats. I el 1981 guanya la plaça d'Inspectora.
*Entre el 1982 i el 1986 obté el primer càrrec polític quan és nomenada Cap dels Serveis Territorials d'Ensenyament. La seva enorme capacitat de treball la porta a posar en marxa el Consell Escolar de Catalunya; ha estat sotsdirectora general de Formació Permanent i secretària del Consell Interuniversitari i professora de la UOC, fins al 1999, quan en Pujol la nomena Consellera de Benestar i Família, quan tothom ja la veia a Ensenyament.
*“Allà vaig conèixer la vida a fora de les aules. Que és dura per als que no tenen feina, salut, cultura o educació”. I al principi, quan Pi i Sunyer era Conseller de Cultura del Govern Provisional de Tarradellas, ja va Coordinar les escoles d'estiu.
*L'any 2012,com a Consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya,sembla ser que intenta solucionar el problema de la construcció de la quarta Escola pública deSitges,l'Escola Agnès de Sitges,actualment ubicada a la Plana del Vinyet ens uns pobres i vells barracons,des de l'any 2005.
*Aquesta és la raó de fer memòria l'any 2012 sobre la trajectòria de l'Escola Agnès de Sitges i la Consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya,que acaba d'anunciar la definitiva construcció del propi edifici escolar als terrenys ja entregats a la Generalitat fa dos cursos,per això l'actual Alcalde de Sitges en Miquel Forns i Fusté informa que "Un 50% em fa il.lusió la notícia del dia i un altre 50% d'espera...!!
*Pocs ciutadans sitgetans i garrafencs coneixen tan bé la Història i les entranyes de l'Educació de Sitges i de Catalunya com Irene Rigau i Oliver (Banyoles, 1951), primer Mestra i, més tard, Psicòloga. Ha ocupat tots els esglaons i ha estat a tots els bàndols d'ençà que el 1970, quan les mestres eren senyoretes, va arribar a Brunyola, a una Escola rural de la Selva, “en una aula única amb setze alumnes i un pou”.“I ara n'és l'alcaldessa una ex-alumna meva”. Després va ser mestra a Salt i a Argelaguer, on va obtenir la primera plaça amb propietat definitiva. A Quart i a l'escola Migdia de Girona, on paral·lelament va exercir, a la Facultat d'Educació, de professora de mestres de preescolar i de pràctiques d'especialitats. I el 1981 guanya la plaça d'Inspectora.
*Entre el 1982 i el 1986 obté el primer càrrec polític quan és nomenada Cap dels Serveis Territorials d'Ensenyament. La seva enorme capacitat de treball la porta a posar en marxa el Consell Escolar de Catalunya; ha estat sotsdirectora general de Formació Permanent i secretària del Consell Interuniversitari i professora de la UOC, fins al 1999, quan en Pujol la nomena Consellera de Benestar i Família, quan tothom ja la veia a Ensenyament.
*“Allà vaig conèixer la vida a fora de les aules. Que és dura per als que no tenen feina, salut, cultura o educació”. I al principi, quan Pi i Sunyer era Conseller de Cultura del Govern Provisional de Tarradellas, ja va Coordinar les escoles d'estiu.
*L'any 2012,com a Consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya,sembla ser que intenta solucionar el problema de la construcció de la quarta Escola pública deSitges,l'Escola Agnès de Sitges,actualment ubicada a la Plana del Vinyet ens uns pobres i vells barracons,des de l'any 2005.
*Aquesta és la raó de fer memòria l'any 2012 sobre la trajectòria de l'Escola Agnès de Sitges i la Consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya,que acaba d'anunciar la definitiva construcció del propi edifici escolar als terrenys ja entregats a la Generalitat fa dos cursos,per això l'actual Alcalde de Sitges en Miquel Forns i Fusté informa que "Un 50% em fa il.lusió la notícia del dia i un altre 50% d'espera...!!
dissabte, 14 de gener del 2012
L'Art Barroc a Catalunya
L'Art Barroc a Catalunya s'espandeix a partir de la difusió dels valors,contraris als del Renaixement.La tradicional Harmonia Renacentista va quedar substituïda per un notable recarregament Lèxic i Sintàctic,també per concepts foscos i una Sàtira ferotge que pretenia desacreditar la idea de la Bellesa i la Perfecció del món i de les Arts.
*La principal característica de l'Art Barroc és els forts contrats en Idees tan trascendentals com són:la vida sana i la mort cruel,la crua realitat i les il.lusions,la llum i les ombres,la delicadesa i la grolleria.El Tema de l’Obra deixa de tenir importància,mentre que l’Art es converteix en un Joc Literari,ja que és molt més molt més important la manera de dir les coses que allò que realment es comunica.
*L’Escriptor barroc protesta amb intensitat per donar un evasiu sentit a la seva vida.Va a la recerca d’una pura i dura Estètica,protesta contra la Religió,la Moral i la Política,contra tot el que l’envolta i l’oprimeix.Els poetes dediquen moltes Estrofes a explicar la Degradació de cadascun dels Tòpics que poden servir de motiu per l’Idealisme,com a mostra de total.
*Rebuig a la Societat dels seu temps,amb la intenció de demostrar que tot és fals.Fan una crua repassada a tot allò que provoca el Desengany del món,el veritable Drama del Barroc,que provoca la més intensa Frustació personal i retrata la no menys deteriorada Identitat Col.lectiva.Es fa burla de l’home del Renaixement,de la Literatura Bucòlica que mitificava l’Home dins d’aventures heroiques i cavalleresques que tenien un feliç final i donaven un positiu missatge.
*S’arriba a mostrar el Cos Humà i,fins i tot,el Cos de la Dona,en totes les funcions més desagradables.En la gran majoria d’estudis de la Literatura Catalana se’ns presenta habitualment l'Art Barroc com la continuació més fosca del Perìode conegut com a Decadència per a la llengua iliteratura catalanes,la qual també fa referència a la forta Davallada quant a la Influència Econòmica,Comercial,Militar i Política de la Monarquia Medieval Catalana,que havia començat durant el segle XVI.
*En canvi,cal tenir present que els dos màxims Representants de la Literatura escrita en llengua catalana durant aquestes dues Centùries:el Cavaller Cristòfol Despuig i el Poeta Francesc Vicent Garcia,àlies “Rector de Vallfogona”,la veu literària més important durant un Parell de segles a la Nació Catalana,alhora que el Monjo Dominic Francesc Mulet,que va assolir una Fama al País Valencià semblant a la que va tenir el Rector de Vallfogona al Principat,era fill de Sant Mateu ddel Maestrat.
*L’Historiador literari l'Enric Querol,en la seva magnífica Obra: “Catalunya,República Literària" l’any 1999,ens aporta una Anàlisi molt diferent de l’Art Barroc a Catalunya,en negar -taxativament- la qualificació de "Decadència Literària" per a definir la "Vida Cultural del segle XVII".De fet,durant aquests anys es va Redactar la Primera Història de Catalunya per part del rector de la Catedral de la Diócesi de Tortos,mossèn Francesc Martorell,i va haver-hi altres autors destacats com ara en Jeroni d’Herèdia i el Canonge mossèn Miquel Macip.
La gran figura del Barroc a Catalunya.
*Totalment d'acord que serà l’esmentat Rector de Vallfogona" que va escriure un Sonet “A l’expressiva senzillesa de la llengua Catalana”,que es fa servir en la majoria de Manuals de Literatura Catalana.Durant aquest segle XVII estem situats de Ple en un Perìode durant el qual s’havia perdut tot l’entusiasme per la llengua catalana i el procés de castellanització era ja dominant tant dels Capellans catalans des de la Trona com dels Comediants al carrer.
*Els condicionaments polítics com ara la "Derrota a la Guerra dels Segadors" van intensificar notòriament el Desprestigi de la Llengua Catalana com a Llengua Literària.Només algunes Obres Religioses van ser escrites en llengua catalana,atès que era l’ùnica llengua que entenia el poble,per la pressió dels Capellans.A la ciutat es va contribuir a la postergació del català amb la instauració del costum de fer els Sermons en castellà,la qual cosa havia estat prohibida en altres Bisbats com ara el Bisbat de Solsona.
*Personatges catalans,que sempre van escriure en castellà són:En Francesc de la Torre i Sevil,poeta de gran vàlua literària.En Jeroni Herèdia,autor de la novel.la italiana (traducció)la Guirnala de Venus Casta i Mossèn Miquel Macip,auto d’un Episcopologi de la Ciutat de Tortosa.L’historiador Francesc Martorell,autor de la “Historia de la Antigua Hibera”
*La principal característica de l'Art Barroc és els forts contrats en Idees tan trascendentals com són:la vida sana i la mort cruel,la crua realitat i les il.lusions,la llum i les ombres,la delicadesa i la grolleria.El Tema de l’Obra deixa de tenir importància,mentre que l’Art es converteix en un Joc Literari,ja que és molt més molt més important la manera de dir les coses que allò que realment es comunica.
*L’Escriptor barroc protesta amb intensitat per donar un evasiu sentit a la seva vida.Va a la recerca d’una pura i dura Estètica,protesta contra la Religió,la Moral i la Política,contra tot el que l’envolta i l’oprimeix.Els poetes dediquen moltes Estrofes a explicar la Degradació de cadascun dels Tòpics que poden servir de motiu per l’Idealisme,com a mostra de total.
*Rebuig a la Societat dels seu temps,amb la intenció de demostrar que tot és fals.Fan una crua repassada a tot allò que provoca el Desengany del món,el veritable Drama del Barroc,que provoca la més intensa Frustació personal i retrata la no menys deteriorada Identitat Col.lectiva.Es fa burla de l’home del Renaixement,de la Literatura Bucòlica que mitificava l’Home dins d’aventures heroiques i cavalleresques que tenien un feliç final i donaven un positiu missatge.
*S’arriba a mostrar el Cos Humà i,fins i tot,el Cos de la Dona,en totes les funcions més desagradables.En la gran majoria d’estudis de la Literatura Catalana se’ns presenta habitualment l'Art Barroc com la continuació més fosca del Perìode conegut com a Decadència per a la llengua iliteratura catalanes,la qual també fa referència a la forta Davallada quant a la Influència Econòmica,Comercial,Militar i Política de la Monarquia Medieval Catalana,que havia començat durant el segle XVI.
*En canvi,cal tenir present que els dos màxims Representants de la Literatura escrita en llengua catalana durant aquestes dues Centùries:el Cavaller Cristòfol Despuig i el Poeta Francesc Vicent Garcia,àlies “Rector de Vallfogona”,la veu literària més important durant un Parell de segles a la Nació Catalana,alhora que el Monjo Dominic Francesc Mulet,que va assolir una Fama al País Valencià semblant a la que va tenir el Rector de Vallfogona al Principat,era fill de Sant Mateu ddel Maestrat.
*L’Historiador literari l'Enric Querol,en la seva magnífica Obra: “Catalunya,República Literària" l’any 1999,ens aporta una Anàlisi molt diferent de l’Art Barroc a Catalunya,en negar -taxativament- la qualificació de "Decadència Literària" per a definir la "Vida Cultural del segle XVII".De fet,durant aquests anys es va Redactar la Primera Història de Catalunya per part del rector de la Catedral de la Diócesi de Tortos,mossèn Francesc Martorell,i va haver-hi altres autors destacats com ara en Jeroni d’Herèdia i el Canonge mossèn Miquel Macip.
La gran figura del Barroc a Catalunya.
*Totalment d'acord que serà l’esmentat Rector de Vallfogona" que va escriure un Sonet “A l’expressiva senzillesa de la llengua Catalana”,que es fa servir en la majoria de Manuals de Literatura Catalana.Durant aquest segle XVII estem situats de Ple en un Perìode durant el qual s’havia perdut tot l’entusiasme per la llengua catalana i el procés de castellanització era ja dominant tant dels Capellans catalans des de la Trona com dels Comediants al carrer.
*Els condicionaments polítics com ara la "Derrota a la Guerra dels Segadors" van intensificar notòriament el Desprestigi de la Llengua Catalana com a Llengua Literària.Només algunes Obres Religioses van ser escrites en llengua catalana,atès que era l’ùnica llengua que entenia el poble,per la pressió dels Capellans.A la ciutat es va contribuir a la postergació del català amb la instauració del costum de fer els Sermons en castellà,la qual cosa havia estat prohibida en altres Bisbats com ara el Bisbat de Solsona.
*Personatges catalans,que sempre van escriure en castellà són:En Francesc de la Torre i Sevil,poeta de gran vàlua literària.En Jeroni Herèdia,autor de la novel.la italiana (traducció)la Guirnala de Venus Casta i Mossèn Miquel Macip,auto d’un Episcopologi de la Ciutat de Tortosa.L’historiador Francesc Martorell,autor de la “Historia de la Antigua Hibera”
dijous, 12 de gener del 2012
Les cinc diferències entre Escòcia i Catalunya (2012)
La proposta del President d'Escòcia,l'Alex Salmond, és un inèdit procés a Europa, que no admet comparacions,especialment perquè el Govern Britànic reconeix el "Dret a Decidir" entre escocesos.
El cas d'Escòcia és un cas inèdit a Europa.
*El Partit Nacional Escocès (PNE) va assegurar durant la Campanya que convocaria un "Referèndum per la Independència d'Escòcia", i després de guanyar per majoria absoluta va tira endavant els seus plans sobiranistes.
*La Capital d'Anglaterra:Londres no és la Capital d'Espanya:Madrid:Tot depèn de l'actitud del Govern Centrel i així l'Actitud del Govern Britànic està oberta a un "Procés Decisori", tot i les fortes pressions amb el calendari.
Clar i català,que Escòcia no és Catalunya:la seva Capital Edimburg gestiona molt poques competències, però va de debò que les gestiona en exclusiva.
*El Procés Històric:La nació d'Escòcia es va integrar al Regne Unit l'any 1707 (segle XVIII)mercès a un generós acord del Parlament britànic.A diferència de Catalunya,que el procés va ser pacífic.
La qüestió de la identitat: Un escocès no deixa de ser escocès per ser britànic.
*El factor econòmic: Escòcia té un pes poc important en l'Economia britànica. La taxa d'atur és més alta que la mitjana britànica.
El cas d'Escòcia és un cas inèdit a Europa.
*El Partit Nacional Escocès (PNE) va assegurar durant la Campanya que convocaria un "Referèndum per la Independència d'Escòcia", i després de guanyar per majoria absoluta va tira endavant els seus plans sobiranistes.
*La Capital d'Anglaterra:Londres no és la Capital d'Espanya:Madrid:Tot depèn de l'actitud del Govern Centrel i així l'Actitud del Govern Britànic està oberta a un "Procés Decisori", tot i les fortes pressions amb el calendari.
Clar i català,que Escòcia no és Catalunya:la seva Capital Edimburg gestiona molt poques competències, però va de debò que les gestiona en exclusiva.
*El Procés Històric:La nació d'Escòcia es va integrar al Regne Unit l'any 1707 (segle XVIII)mercès a un generós acord del Parlament britànic.A diferència de Catalunya,que el procés va ser pacífic.
La qüestió de la identitat: Un escocès no deixa de ser escocès per ser britànic.
*El factor econòmic: Escòcia té un pes poc important en l'Economia britànica. La taxa d'atur és més alta que la mitjana britànica.
dilluns, 9 de gener del 2012
El Centre Públic El Rusc a Sitges
Una societat moderna i socialment avançada, com en la que tenim la sort de viure els sitgetans,treballa per la Justícia Social,l'Equitat,el Desenvolupament sostenible i eficient, la Inclusió escolar i empresarial i la cohesió social, etc i en la prestació dels serveis que garanteixin aquests principis.
*L'actual moment de Crisi Financera està portant al límit la Supervivència tant a les persones com a les famílies i fins a tot a Comunitats senceres, però també a les administracions públiques.
*No obstant això, la Crisi Financera no pot ser excusa per oblidar-nos-en dels qui més necessita,al contrari,n'és el repte d’enfortir tant els espais com els serveis ja existents, que treballen per a la prevenció del "Risc Social" i per a la " Inclusió tant de les persones com de les famílies,que són les més vulnerables davant la Crisi Financera.
A la Vila de Sitges,l'any 2012,fa 25 anys existia un Centre Públic,àlies El Rusc.
*Un Centre obert, pensat per donar servei a tota aquelles nenes i nens amb alguna problemàtica social, o mancança afectiva, problemes d’aprenentatge, o dificultats psicològiques, i, tanmateix, per tota aquella mainada que necessita altres espais de socialització.
*Un Centre obert, on tothom hi tenia lloc i el mateix tractament.Un Centre Públic El Rusc, que fins ara treballava pel Moviment Inclusor,és a dir,per a la inclusió de diverses famílies sitgetanes amb diversos problemes.
*El centre obert El Rusc va ésser-ne un Servei Municipal sitgetà que es manifestava i parlava d’un cert tarannà del poble de Sitges:Obert,Tolerant,Inclusor i Solidari. El Govern Municipal de Sitges,àlies de la "Nova Majoria",tot i adduint-ne la manca de diners, l’ha tancat sobtadament sense cap consulta.
*El servei s’ha perdut.I de moment la Resposta Municipal des de l'Ajuntament de Sitges, deixa desemparades i potser oblidades unes Famílies Sitgetanes, que han estat enviades i derivades envers la Ludoteca de l'Escola Miquel Utrillo o als diversos Serveis de Benestar Social de l'Ajuntament.
*Una ludoteca,globalment,no està preparada -ni molt menys- per donar uns Serveis especialitzats Necessaris i ni probablement hi treballen els Professionals especialitzats en aquesta Tasca, com ara els Educadors i les Educadores Socials.
*Per tant,cal donar aquest servei,i, molt més en aquests actuals moments en els que els Serveis Socials de la Vila de Sitges hi tenen un 12% més de situacions (resic)
L’Ajuntament, el que podria i hauria de fer, és recuperar El Rusc,centre muncipal.
*On un dels seus primers Educadors Socials va ser estudiant de la Universitat de Barcelona,buscar la Plantilla Municipal els i les Educadores per donar el servei que necessiten aquests infants i les seves famílies.
*El Recurs d’un Centre Públic i Obert no es pot deixar de donar, aquestes famílies i probablement moltes altres que no han pogut ser enviades i derivades al centre obert pel seu tancament, el necessiten però no només elles, sinó també Sitges.
La prevenció és el benefici del futur.
*Sense Prevenció i sense Recursos com els Centres públics oberts, el Cost Social i Econòmic l'any 2012 és -entre cometes- “barat” però el Benefici de Demà serà deficitari o molt deficitari.
*L'actual moment de Crisi Financera està portant al límit la Supervivència tant a les persones com a les famílies i fins a tot a Comunitats senceres, però també a les administracions públiques.
*No obstant això, la Crisi Financera no pot ser excusa per oblidar-nos-en dels qui més necessita,al contrari,n'és el repte d’enfortir tant els espais com els serveis ja existents, que treballen per a la prevenció del "Risc Social" i per a la " Inclusió tant de les persones com de les famílies,que són les més vulnerables davant la Crisi Financera.
A la Vila de Sitges,l'any 2012,fa 25 anys existia un Centre Públic,àlies El Rusc.
*Un Centre obert, pensat per donar servei a tota aquelles nenes i nens amb alguna problemàtica social, o mancança afectiva, problemes d’aprenentatge, o dificultats psicològiques, i, tanmateix, per tota aquella mainada que necessita altres espais de socialització.
*Un Centre obert, on tothom hi tenia lloc i el mateix tractament.Un Centre Públic El Rusc, que fins ara treballava pel Moviment Inclusor,és a dir,per a la inclusió de diverses famílies sitgetanes amb diversos problemes.
*El centre obert El Rusc va ésser-ne un Servei Municipal sitgetà que es manifestava i parlava d’un cert tarannà del poble de Sitges:Obert,Tolerant,Inclusor i Solidari. El Govern Municipal de Sitges,àlies de la "Nova Majoria",tot i adduint-ne la manca de diners, l’ha tancat sobtadament sense cap consulta.
*El servei s’ha perdut.I de moment la Resposta Municipal des de l'Ajuntament de Sitges, deixa desemparades i potser oblidades unes Famílies Sitgetanes, que han estat enviades i derivades envers la Ludoteca de l'Escola Miquel Utrillo o als diversos Serveis de Benestar Social de l'Ajuntament.
*Una ludoteca,globalment,no està preparada -ni molt menys- per donar uns Serveis especialitzats Necessaris i ni probablement hi treballen els Professionals especialitzats en aquesta Tasca, com ara els Educadors i les Educadores Socials.
*Per tant,cal donar aquest servei,i, molt més en aquests actuals moments en els que els Serveis Socials de la Vila de Sitges hi tenen un 12% més de situacions (resic)
L’Ajuntament, el que podria i hauria de fer, és recuperar El Rusc,centre muncipal.
*On un dels seus primers Educadors Socials va ser estudiant de la Universitat de Barcelona,buscar la Plantilla Municipal els i les Educadores per donar el servei que necessiten aquests infants i les seves famílies.
*El Recurs d’un Centre Públic i Obert no es pot deixar de donar, aquestes famílies i probablement moltes altres que no han pogut ser enviades i derivades al centre obert pel seu tancament, el necessiten però no només elles, sinó també Sitges.
La prevenció és el benefici del futur.
*Sense Prevenció i sense Recursos com els Centres públics oberts, el Cost Social i Econòmic l'any 2012 és -entre cometes- “barat” però el Benefici de Demà serà deficitari o molt deficitari.
dissabte, 7 de gener del 2012
Nou cop contra Catalunya
“Tindrem controls a priori, de manera que, abans d'aprovar els pressupostos, els governs regionals necessitaran el llum verd de l'executiu central.”
*Aquesta frase amenaçadora pronunciada pel ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, en una entrevista per a la premsa internacional, és l'avantsala d'un nou atac letal contra els interessos nacionals de Catalunya, que passaria per una llei que obligaria a retre comptes previs a Madrid.
*Una ofensiva que no es queda aquí, sinó que continua amb una altra afirmació igualment preocupant: “Les dificultats de liquiditat representen veritablement una oportunitat per imposar dures condicions i mesures per frenar els dèficits de les regions.”
*No hi ha cap mena de dubte que Catalunya ha de començar-se a preparar per a una resposta contundent contra aquest atac a l'autonomia. Podria ser comprensible una actuació com aquesta de l'Estat per fiscalitzar els números d'unes comunitats regionals que són simplement figures administratives. Seria també lògic que l'Estat espanyol apliqués a les seves administracions perifèriques els criteris similars que aplica la UE als seus membres.
*Però és intolerable que un país com Catalunya hagi de patir la humiliació de ser controlat per un Estat que, lluny de ser modèlic, és morós i ofega financerament i fiscalment des de fa dècades els catalans. Hi ha moltes fórmules per practicar l'austeritat i el control pressupostari, i és precisament Catalunya qui n'ha posat una bona rastellera en pràctica aquest últim any.
*El que vol fer Espanya és aprofitar una conjuntura de crisi per recentralitzar. Que Madrid controli els comptes catalans és, ras i curt, posar la guilla a vigilar el galliner.
*Aquesta frase amenaçadora pronunciada pel ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, en una entrevista per a la premsa internacional, és l'avantsala d'un nou atac letal contra els interessos nacionals de Catalunya, que passaria per una llei que obligaria a retre comptes previs a Madrid.
*Una ofensiva que no es queda aquí, sinó que continua amb una altra afirmació igualment preocupant: “Les dificultats de liquiditat representen veritablement una oportunitat per imposar dures condicions i mesures per frenar els dèficits de les regions.”
*No hi ha cap mena de dubte que Catalunya ha de començar-se a preparar per a una resposta contundent contra aquest atac a l'autonomia. Podria ser comprensible una actuació com aquesta de l'Estat per fiscalitzar els números d'unes comunitats regionals que són simplement figures administratives. Seria també lògic que l'Estat espanyol apliqués a les seves administracions perifèriques els criteris similars que aplica la UE als seus membres.
*Però és intolerable que un país com Catalunya hagi de patir la humiliació de ser controlat per un Estat que, lluny de ser modèlic, és morós i ofega financerament i fiscalment des de fa dècades els catalans. Hi ha moltes fórmules per practicar l'austeritat i el control pressupostari, i és precisament Catalunya qui n'ha posat una bona rastellera en pràctica aquest últim any.
*El que vol fer Espanya és aprofitar una conjuntura de crisi per recentralitzar. Que Madrid controli els comptes catalans és, ras i curt, posar la guilla a vigilar el galliner.
L'Escola en Català,amenaçada (2012)
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya segueix el dictat del Tribunal Suprem i llança un ultimàtum a la Generalitat de Catalunya per tal de convertir el castellà també en Llengua Vehicular als centres escolars.El Govern català anuncia un Recurs i defensa la Constitucionalitat de la Immersió Lingüística.Mestres,professors, pares,mares, entitats i polítics s'hi rebel·len.Revolta a les xarxes socials...!!
Una Jornada de xoc Catalunya-Espanya.
*Poques hores després de l'aprovació de la Reforma Constitucional "exprés amb el corró del PSOE i el PP",hom s'ha sabut que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha llançat un Ultimàtum sobre la Generalitat de Catalunya per obligar-la retallar la Immersió Lingüística en Català a l'Escola Pública i convertir també la llengua castellana en Llengua Vehicular als centres escolars.
*Aquesta Resolució dels Jutges Catalans, ve de la Sentència del Tribunal Suprem que fa uns mesos donava la raó a diverses famílies que, mitjançant tres recursos presentats, havien demanat ensenyament amb el castellà com a llengua vehicular per als seus fills.Ara,l'any 2012 s'exigeix al Govern català que executi aquesta Sentència de Madrid.
*La Consellera d'Ensenyament,la Irene Rigau i Oliver, ja ha anunciat que presentaran un Recurs contra la Interlocutòria del TSJC, ja que està convençuda de la plena Constitucionalitat del model d'Immersió Lingüística, present a les escoles catalanes.
*Sindicats de mestres i professors i entitats de pares com l'AMPA i entitats socials i cíviques, com ara Òmnium Cultural,la Coordinadora d'Associacions per la Llengua i d'altres, ja han criticat la decisió judicial i han cridat a la desobediència, tot i que el Govern català, per ara (2012), aposta per fer un altre intent de fer entrar en raó el TSJC.
*Dels partits, PSC, ERC, SI i ICV proposen mantenir la immersió lingüística amb el model aplicat fins ara. A l'altra banda, PP i Ciutadans celebren la decisió exigeixen que s'apliqui.
*Els ciutadans catalans s'han revoltat a les xarxes socials i han fet trending topics alguns hashtags de Twitter que critiquen la decisió dels jutges.
Una Jornada de xoc Catalunya-Espanya.
*Poques hores després de l'aprovació de la Reforma Constitucional "exprés amb el corró del PSOE i el PP",hom s'ha sabut que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha llançat un Ultimàtum sobre la Generalitat de Catalunya per obligar-la retallar la Immersió Lingüística en Català a l'Escola Pública i convertir també la llengua castellana en Llengua Vehicular als centres escolars.
*Aquesta Resolució dels Jutges Catalans, ve de la Sentència del Tribunal Suprem que fa uns mesos donava la raó a diverses famílies que, mitjançant tres recursos presentats, havien demanat ensenyament amb el castellà com a llengua vehicular per als seus fills.Ara,l'any 2012 s'exigeix al Govern català que executi aquesta Sentència de Madrid.
*La Consellera d'Ensenyament,la Irene Rigau i Oliver, ja ha anunciat que presentaran un Recurs contra la Interlocutòria del TSJC, ja que està convençuda de la plena Constitucionalitat del model d'Immersió Lingüística, present a les escoles catalanes.
*Sindicats de mestres i professors i entitats de pares com l'AMPA i entitats socials i cíviques, com ara Òmnium Cultural,la Coordinadora d'Associacions per la Llengua i d'altres, ja han criticat la decisió judicial i han cridat a la desobediència, tot i que el Govern català, per ara (2012), aposta per fer un altre intent de fer entrar en raó el TSJC.
*Dels partits, PSC, ERC, SI i ICV proposen mantenir la immersió lingüística amb el model aplicat fins ara. A l'altra banda, PP i Ciutadans celebren la decisió exigeixen que s'apliqui.
*Els ciutadans catalans s'han revoltat a les xarxes socials i han fet trending topics alguns hashtags de Twitter que critiquen la decisió dels jutges.
dijous, 5 de gener del 2012
La crisi retorna la Dignitat a la F.Professional (2012)
Les malfiances entre l’Educació i Treball van encallar una Reforma de la FP, pendent des dels anys 90 –tretze milions de treballadors sense cap qualificació requereixen una vía per a validar els seus coneixements-.
*Tant França com el Regne Unit van portar a afecte fa uns trenta anys els primers intents a Europa per a acreditar oficialment el que sabien fer els seus treballadors mercès a la seva experiencia laboral.A l’Estat español,encara que diverses Comunitats Autònomes s’hi han avançat al Govern central ,algunes de forma experimental i cadascuna a la seva manera,el Decret que reguli això mateix arreu de l’Estat n’arribarà l’any 2010,després d’una gènesi normativa que es remunta a l’any 1993 i si en repassem l’hemeroteca,fa la impressió que la F.P. és això,que sempre està pendent d’ésser dignificat i que només té pública importancia a l’hora de les vaques flaques econòmiques,com ara mateix.
*Catalunya i algunes Autonomies més ja van provar aquests procesos,però les xifres són modestes.Els empleats en restarien exemptes de cursar una part del del títol de Formació Professional.L’Educació espera recuperar-ne els joves que van sortir al mercat de treball sense un títol de FP.L’acreditació oficial,haurà de tenir els seus efectes en els salaris (sic)-.
*Al segle XXI,aquesta Acreditació de l’experiència profesional ,destacada als anys 90 del segle XX,en torna a ocupar espais a les agendes polítiques d’arreu i,tot plegat,l’anunci del Pla de modernització de la FP amb l’objectiu d’una FP Reglada –la dels IES,que condueix a un Títol Educatiu i la formació contínua i ocupacional,és a dir,els cursos que fan un Certificat Professional,expedit per Treball.
*Un Pla de modernització de la FP que connecti els dos Sistemes amb un comú tronc,és a dir, que se sembli allò que s’hi ensenya per una via i per l’altra-i,que hi permeti als estudiants i els treballadors el salt d’un a l’altre,sempre sumant,quelcom que també hi és
Al paperam oficial des de l’any 1993...!!
*Per primer cop,els ministres d’Educació, la Mercedes Cabrera,i de Treball, en Celestino Corbacho,es presenten units un Full de Ruta per a la formació-.Una fotografía junts,perquè el veritable culpable més repetit de l’encallament i empantanegar-se,durant tants anys,és la manca d’un treball conjunt d’ambdues Carteres ministerials, que s’hi han resistit a ver trastocades les seves quotes de poder.
*Clar i sitgetà,si els Educadors no se’n refiaven de la formació que fan les empreses i els sindicats,aquests es reien de la desconnexió entre el que s’ensenya en la FP educativa i el que fa falta saber per a desenvolupar un Ofici-.Alguns sindicalistes també hi feien autocrítica,i en diuen que l’oferta de la formació per al mercat de treball encara segueixen els esquemes de fa quinze anys-.
*Ara bé,el cas és que hi ha hagut dissortades malfiances,desconfiances i difícils estructures de remoure’n.Heus ací el perquè hom diu que “els polítics i la política educativa” no ens hi serveix a l’Educació-.Malgrat això,hores d’ara hi conviuen:Treball i Educació,empresaris i sindicats semblen molt il.lusionats,encara que el que en resta no hi será tan fácil…!
*Un exemple: aquell Decret de Reconeixement de l’Experiència Professional,l’esborrany del qual data de Maig-2006, implica, suàviter i fòrtiter, que l’Administració es desempallegui,si més no en part del Monopoli absolut tant en l’ensenyament com en la formació,és a dir,no es tracta,en cap cas,que hom aconsegueixi sense res més,el Títol de FP o un Certificat de Profesionalitat, sinó de reconèixer oficialment el que s’hi ha après a fer treballant, que justa la fusta hi coincidirà efectivament amb una part, més gran o mès petita, del que s’hi aprèn a fer,bo i cursant un d’aquests Títols. I,així,en qualsevol cas, el treballador en tindrà d’estudiar per a completar el Diploma (resic).
*Ara bé,professors universitaris afirme que “no es deurien enfocar aquests reconeixements oficials,només com un mitjà per aconseguir un Títol”,perquè a un treballador de 30,40 o 45 anys,aconseguir un Títol de FP o un Certificat de Professionalitat,és el que més l’interessa…?.
*Creuen que no,perquè el que l’interessa és que l’hi validin i l’hi acreditin la Qualificació profesional que ha adquirit amb la seva experiencia,no només perquè l’hi reconeguin a efectes salarials,sinó també –i això no és gens irrellevant- per a què se sentí motivat a incrementar la seva qualificació,tot i realitzant Programes de Formació Contínua (sic)-.
*A més a més,els empresaris haurien de reconèixer als Convenis awquestes acreditacions,quel com que també dificulta el canvi en la part patronal,ens explica el profesor de la UB,en Rafael Merino-.En qualsevol cas,la mitja dotzena de Comunitats autònomes que ja apliquen l’any 2010 uns sistemes semblants,són ben bé modestes-.Les comunitats històriques com ara Catalunya,sembla que s’han acreditat uns 2.500 treballadors,a Galícia uns mil a tres convocatòries i a Euskadi s’hi han apuntat uns 2.300 treballadors-.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Tant França com el Regne Unit van portar a afecte fa uns trenta anys els primers intents a Europa per a acreditar oficialment el que sabien fer els seus treballadors mercès a la seva experiencia laboral.A l’Estat español,encara que diverses Comunitats Autònomes s’hi han avançat al Govern central ,algunes de forma experimental i cadascuna a la seva manera,el Decret que reguli això mateix arreu de l’Estat n’arribarà l’any 2010,després d’una gènesi normativa que es remunta a l’any 1993 i si en repassem l’hemeroteca,fa la impressió que la F.P. és això,que sempre està pendent d’ésser dignificat i que només té pública importancia a l’hora de les vaques flaques econòmiques,com ara mateix.
*Catalunya i algunes Autonomies més ja van provar aquests procesos,però les xifres són modestes.Els empleats en restarien exemptes de cursar una part del del títol de Formació Professional.L’Educació espera recuperar-ne els joves que van sortir al mercat de treball sense un títol de FP.L’acreditació oficial,haurà de tenir els seus efectes en els salaris (sic)-.
*Al segle XXI,aquesta Acreditació de l’experiència profesional ,destacada als anys 90 del segle XX,en torna a ocupar espais a les agendes polítiques d’arreu i,tot plegat,l’anunci del Pla de modernització de la FP amb l’objectiu d’una FP Reglada –la dels IES,que condueix a un Títol Educatiu i la formació contínua i ocupacional,és a dir,els cursos que fan un Certificat Professional,expedit per Treball.
*Un Pla de modernització de la FP que connecti els dos Sistemes amb un comú tronc,és a dir, que se sembli allò que s’hi ensenya per una via i per l’altra-i,que hi permeti als estudiants i els treballadors el salt d’un a l’altre,sempre sumant,quelcom que també hi és
Al paperam oficial des de l’any 1993...!!
*Per primer cop,els ministres d’Educació, la Mercedes Cabrera,i de Treball, en Celestino Corbacho,es presenten units un Full de Ruta per a la formació-.Una fotografía junts,perquè el veritable culpable més repetit de l’encallament i empantanegar-se,durant tants anys,és la manca d’un treball conjunt d’ambdues Carteres ministerials, que s’hi han resistit a ver trastocades les seves quotes de poder.
*Clar i sitgetà,si els Educadors no se’n refiaven de la formació que fan les empreses i els sindicats,aquests es reien de la desconnexió entre el que s’ensenya en la FP educativa i el que fa falta saber per a desenvolupar un Ofici-.Alguns sindicalistes també hi feien autocrítica,i en diuen que l’oferta de la formació per al mercat de treball encara segueixen els esquemes de fa quinze anys-.
*Ara bé,el cas és que hi ha hagut dissortades malfiances,desconfiances i difícils estructures de remoure’n.Heus ací el perquè hom diu que “els polítics i la política educativa” no ens hi serveix a l’Educació-.Malgrat això,hores d’ara hi conviuen:Treball i Educació,empresaris i sindicats semblen molt il.lusionats,encara que el que en resta no hi será tan fácil…!
*Un exemple: aquell Decret de Reconeixement de l’Experiència Professional,l’esborrany del qual data de Maig-2006, implica, suàviter i fòrtiter, que l’Administració es desempallegui,si més no en part del Monopoli absolut tant en l’ensenyament com en la formació,és a dir,no es tracta,en cap cas,que hom aconsegueixi sense res més,el Títol de FP o un Certificat de Profesionalitat, sinó de reconèixer oficialment el que s’hi ha après a fer treballant, que justa la fusta hi coincidirà efectivament amb una part, més gran o mès petita, del que s’hi aprèn a fer,bo i cursant un d’aquests Títols. I,així,en qualsevol cas, el treballador en tindrà d’estudiar per a completar el Diploma (resic).
*Ara bé,professors universitaris afirme que “no es deurien enfocar aquests reconeixements oficials,només com un mitjà per aconseguir un Títol”,perquè a un treballador de 30,40 o 45 anys,aconseguir un Títol de FP o un Certificat de Professionalitat,és el que més l’interessa…?.
*Creuen que no,perquè el que l’interessa és que l’hi validin i l’hi acreditin la Qualificació profesional que ha adquirit amb la seva experiencia,no només perquè l’hi reconeguin a efectes salarials,sinó també –i això no és gens irrellevant- per a què se sentí motivat a incrementar la seva qualificació,tot i realitzant Programes de Formació Contínua (sic)-.
*A més a més,els empresaris haurien de reconèixer als Convenis awquestes acreditacions,quel com que també dificulta el canvi en la part patronal,ens explica el profesor de la UB,en Rafael Merino-.En qualsevol cas,la mitja dotzena de Comunitats autònomes que ja apliquen l’any 2010 uns sistemes semblants,són ben bé modestes-.Les comunitats històriques com ara Catalunya,sembla que s’han acreditat uns 2.500 treballadors,a Galícia uns mil a tres convocatòries i a Euskadi s’hi han apuntat uns 2.300 treballadors-.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dimarts, 3 de gener del 2012
El franquisme sociològic,vigent a la Societat del segle XXI
El franquisme sociològic,vigent a la societat del segle XXI.
El silenci sobre el règim franquista ha imperat deliberadament en moltes institucions. La polèmica al voltant dels símbols i monuments franquistes ha reviscut a causa de la campanya que han endegat un grup d'experts per treure les restes del generalíssim, cabdill d'Espanya per la gràcia de Déu, del Valle de los Caídos, aquell infame monument construït per a glòria d'un règim criminal, els membres del qual van fer matar fins al seu darrer batec.
Com és habitual quan es parla de monuments franquistes sempre surt a relleu el monument a la Batalla de l'Ebre de Tortosa i la seva imponent àliga imperial. És tan trist que el nom de de la ciutat hagi de sortir sempre embolicat de rostre franquista. Alguna responsabilitat i grossa tenen els i les seus/es dirigents actuals i els i les que han tingut responsabilitat de govern durant les darreres tres dècades. Sembla que per quatre vots ben comptats, pretenen mantenir el monument feixista més important d'Europa! Si això és el seu orgull!
L'ombra de frau econòmica torna a sortir a la palestra, i és un argument més per mantenir en Franco i el José Antonio en un lloc de privilegi.Com lamentable és que el monument franquista continuï presidint l'Ebre. No només l'àliga, tot el monument és franquista i representa els valors d'aquell règim. Ens diran que hi ha altres prioritats, que no és el moment, que no remenem coses que fan mal olor. La realitat és que tenen interessos polítics i electorals, i que sembla que els rellisquin la memòria històrica i les víctimes del franquisme. No gaudeixo d'escriure amb aquests termes, preferiria poder fer esment que ja no queden reductes franquistes als Països Catalans. Però no és així, i no n’és, per manca de voluntat de poderosos polítics, per als quals el vot és més important que la memòria, la catalanitat i la raó humana.
El silenci sobre el règim franquista ha imperat deliberadament en moltes institucions. La polèmica al voltant dels símbols i monuments franquistes ha reviscut a causa de la campanya que han endegat un grup d'experts per treure les restes del generalíssim, cabdill d'Espanya per la gràcia de Déu, del Valle de los Caídos, aquell infame monument construït per a glòria d'un règim criminal, els membres del qual van fer matar fins al seu darrer batec.
Com és habitual quan es parla de monuments franquistes sempre surt a relleu el monument a la Batalla de l'Ebre de Tortosa i la seva imponent àliga imperial. És tan trist que el nom de de la ciutat hagi de sortir sempre embolicat de rostre franquista. Alguna responsabilitat i grossa tenen els i les seus/es dirigents actuals i els i les que han tingut responsabilitat de govern durant les darreres tres dècades. Sembla que per quatre vots ben comptats, pretenen mantenir el monument feixista més important d'Europa! Si això és el seu orgull!
L'ombra de frau econòmica torna a sortir a la palestra, i és un argument més per mantenir en Franco i el José Antonio en un lloc de privilegi.Com lamentable és que el monument franquista continuï presidint l'Ebre. No només l'àliga, tot el monument és franquista i representa els valors d'aquell règim. Ens diran que hi ha altres prioritats, que no és el moment, que no remenem coses que fan mal olor. La realitat és que tenen interessos polítics i electorals, i que sembla que els rellisquin la memòria històrica i les víctimes del franquisme. No gaudeixo d'escriure amb aquests termes, preferiria poder fer esment que ja no queden reductes franquistes als Països Catalans. Però no és així, i no n’és, per manca de voluntat de poderosos polítics, per als quals el vot és més important que la memòria, la catalanitat i la raó humana.
dilluns, 2 de gener del 2012
Catalunya versus el Pioner europeu en Johan Cruyff (2012)
Hi ha països on el seleccionador nacional de Futbol és estranger, i quan aquest n'arriba al país acollidor, com és normal,no parla la llengua del lloc a on l'han contractat.
*Però la "Catalunya exigent amb el personal que porta anys i panys", com ara els 37 anys que hi viu en Johan Cruyff,malgrat tot, pot exigir-li com a estranger el que encara no exigeix a un d'aquí en el dia rere dia,perquè quants catalanoparlants de soca-rel se li dirigeixen sempre en català?.
*Catalunya és força realista, i sap que la majoria de catalans practiquen la submissió lingüística.Quants catalans canvien al castellà només de sentir un "hola" amb una o tancada…?.Personalment,l’he conegut al Camp de futbol d’Aiguadolç (Sitges),en penso que no és veritat que el Cruyff parli malament.
*En Johan Cruyff parla un holandès d’excel.lència, com tots els catalans parlen la seva llengua mare, només faltaría…!.És més,el seu castellà,no és que sigui perfecte,però sí que és més que envejable-.A mi, ja m'agradaria de parlar l'holandès com ell parla el castellà.A més, parla langlès i l'alemany amb soltura i els parla més que correctament.També m'agradaria a mi parlar-los com ell.
*No comprenc el perquè,però, ara alguns catalans s'hi posen amb en Cruyff, però n'hi ha molta gent catalana que dirigeix Empreses ben bé catalanes, de fa anys i panys, els quals tampoc parlen català, i tampoc fan cap producte etiquetat en català.M’hi pregunto:per què en Cryuff parla l'anglès, l'alemany i el castellà, però no el català?.Molt curiós,la resposta amb 37 anys a Catalunya,personalment no la sé,doctors té el "Fultbol català que el sabran respondre-hi".
*En Johan Cruyff s'ha mostrat "orgullós" de ser el nou Seleccionador català perquè la Federació Catalana ha iniciat "una direcció pionera a Europa" que li permet "entrenar i educar" mitjançant projectes socials per a infants i discapacitats (sic).Hom li va preguntar si aprendria català com a Seleccionador Nacional de Catalunya que s'ha convertit,en Cruyff va respondre així: “els nens mereixen més els fets que si parles en qualsevol idioma".És a dir,que en Cruyff informa els catalans i a Catalunya el següent:"El que és important és explicar les coses, no en quin idioma fer-ho".Per llogar-hi cadires,Catalunya !
*L’excel.lent esportista català i hores d’ara Selecionador Nacional de Fultbol,reconeix olímpicament que és importantíssim conèixer com més idiomes molt millor "per anar pel món",fet que no inclou el català, perquè tal com ha afirmat en alguna ocasió, la llengua catalana "no casa amb una mentalitat internacional": "Jo sóc originari d'Holanda, un país molt petit, i no pretenc que tot el món aprengui holandès", ha declarat, convençut-.Malgrat tot, deu haver notat que aquestes declaracions tenen poc de solidàries, atès que, sota un pretès acte d'humilitat, ha dit que no domina cap de les llengües que parla (castellà, anglès, alemany i holandès) i que per tant ara no vol "violar el català",va sentencia no fa gaire-
En Johan Cruyff porta 37 anys vivint a Catalunya i no parla en català...!
*El problema per a Catalunya i els catalans és el repte que “ja dura” sobre l'Oficialitat de la Selecció Catalana de Futbol.En Cruyff va dir al respecte que tampoc s'hi pensa esmerar perquè és "una qüestió de política esportiva i per tant dels polítics".Tot amb tot,el Johan Cruyff s'ha delatat en reconèixer que la seva relació amb el president de la UEFA, Michel Planiti, és "excel•lent".Malgrat que per la seva amistat podria convèncer-lo fàcilment que s'oficialitzés la selecció, Cruyff ha dit que prefereix s'alliberarà de traslladar-li la qüestió catalana,ai las!
Ara bé,en Joan Cruyff és un bon treballador del futbol i la seva línia de sempre a Catalunya ha estat destinada al foment de la pràctica de l’esport entre els nens i els discapacitats-.D’ací que va assegurar que no cobrarà diners en els pròxims quatre anys,un acord que l’honora notablement.
*Ell vol ésser pioner a Europa «Creant una línia de treball que serà única a Europa»,perr això es declarà «orgullós» de ser el Seleccionador de Catalunya,abans d’Holanda. Amb els seus compatriotes no va arribar mai a un pacte. «Si he de treballar en un lloc, el preu el poso jo, i decideixo si ho faig gratis o no», va comentar. «He tingut molta sort a la vida i ara tot el que faig és per als nens.
*N`'estic encantat que els diners que em podrien pagar serveixin per millorar l’atenció dels nens»-.Clar i català,en Joan Criff predica,no des de la trona,sinó amb un exemple d’altruisme amb un programa de treball «únic a Europa» que té un objectiu: «Invertir en la formació dels nens és invertir en el futur».
Froilan Franco.El Mestre. Sitges
*Però la "Catalunya exigent amb el personal que porta anys i panys", com ara els 37 anys que hi viu en Johan Cruyff,malgrat tot, pot exigir-li com a estranger el que encara no exigeix a un d'aquí en el dia rere dia,perquè quants catalanoparlants de soca-rel se li dirigeixen sempre en català?.
*Catalunya és força realista, i sap que la majoria de catalans practiquen la submissió lingüística.Quants catalans canvien al castellà només de sentir un "hola" amb una o tancada…?.Personalment,l’he conegut al Camp de futbol d’Aiguadolç (Sitges),en penso que no és veritat que el Cruyff parli malament.
*En Johan Cruyff parla un holandès d’excel.lència, com tots els catalans parlen la seva llengua mare, només faltaría…!.És més,el seu castellà,no és que sigui perfecte,però sí que és més que envejable-.A mi, ja m'agradaria de parlar l'holandès com ell parla el castellà.A més, parla langlès i l'alemany amb soltura i els parla més que correctament.També m'agradaria a mi parlar-los com ell.
*No comprenc el perquè,però, ara alguns catalans s'hi posen amb en Cruyff, però n'hi ha molta gent catalana que dirigeix Empreses ben bé catalanes, de fa anys i panys, els quals tampoc parlen català, i tampoc fan cap producte etiquetat en català.M’hi pregunto:per què en Cryuff parla l'anglès, l'alemany i el castellà, però no el català?.Molt curiós,la resposta amb 37 anys a Catalunya,personalment no la sé,doctors té el "Fultbol català que el sabran respondre-hi".
*En Johan Cruyff s'ha mostrat "orgullós" de ser el nou Seleccionador català perquè la Federació Catalana ha iniciat "una direcció pionera a Europa" que li permet "entrenar i educar" mitjançant projectes socials per a infants i discapacitats (sic).Hom li va preguntar si aprendria català com a Seleccionador Nacional de Catalunya que s'ha convertit,en Cruyff va respondre així: “els nens mereixen més els fets que si parles en qualsevol idioma".És a dir,que en Cruyff informa els catalans i a Catalunya el següent:"El que és important és explicar les coses, no en quin idioma fer-ho".Per llogar-hi cadires,Catalunya !
*L’excel.lent esportista català i hores d’ara Selecionador Nacional de Fultbol,reconeix olímpicament que és importantíssim conèixer com més idiomes molt millor "per anar pel món",fet que no inclou el català, perquè tal com ha afirmat en alguna ocasió, la llengua catalana "no casa amb una mentalitat internacional": "Jo sóc originari d'Holanda, un país molt petit, i no pretenc que tot el món aprengui holandès", ha declarat, convençut-.Malgrat tot, deu haver notat que aquestes declaracions tenen poc de solidàries, atès que, sota un pretès acte d'humilitat, ha dit que no domina cap de les llengües que parla (castellà, anglès, alemany i holandès) i que per tant ara no vol "violar el català",va sentencia no fa gaire-
En Johan Cruyff porta 37 anys vivint a Catalunya i no parla en català...!
*El problema per a Catalunya i els catalans és el repte que “ja dura” sobre l'Oficialitat de la Selecció Catalana de Futbol.En Cruyff va dir al respecte que tampoc s'hi pensa esmerar perquè és "una qüestió de política esportiva i per tant dels polítics".Tot amb tot,el Johan Cruyff s'ha delatat en reconèixer que la seva relació amb el president de la UEFA, Michel Planiti, és "excel•lent".Malgrat que per la seva amistat podria convèncer-lo fàcilment que s'oficialitzés la selecció, Cruyff ha dit que prefereix s'alliberarà de traslladar-li la qüestió catalana,ai las!
Ara bé,en Joan Cruyff és un bon treballador del futbol i la seva línia de sempre a Catalunya ha estat destinada al foment de la pràctica de l’esport entre els nens i els discapacitats-.D’ací que va assegurar que no cobrarà diners en els pròxims quatre anys,un acord que l’honora notablement.
*Ell vol ésser pioner a Europa «Creant una línia de treball que serà única a Europa»,perr això es declarà «orgullós» de ser el Seleccionador de Catalunya,abans d’Holanda. Amb els seus compatriotes no va arribar mai a un pacte. «Si he de treballar en un lloc, el preu el poso jo, i decideixo si ho faig gratis o no», va comentar. «He tingut molta sort a la vida i ara tot el que faig és per als nens.
*N`'estic encantat que els diners que em podrien pagar serveixin per millorar l’atenció dels nens»-.Clar i català,en Joan Criff predica,no des de la trona,sinó amb un exemple d’altruisme amb un programa de treball «únic a Europa» que té un objectiu: «Invertir en la formació dels nens és invertir en el futur».
Froilan Franco.El Mestre. Sitges
Subscriure's a:
Missatges (Atom)