La reflexió ens aïlla i l'aïllament no ens fa reflexió

Quan expliques el que t'agradaria ser, estàs confessant el que no ets.Creure que els altres ens estimen ens fa més fàcil estimar-los.No cal que dissimulis la teva hipocresia, la coneix tothom.Accepta't tal com ets i podràs dir amb seguretat que, com a mínim, hi ha algú que t'accepta.Que les coses no vagin bé, en tenim la culpa tots. Uns més que altres, és cert, però perquè volem o perquè ho permetem. Ergo, la diferència no és tanta. *Si algú diu que no pensa en si mateix, senyal que no pensa en res.Els que no tenen res a dir no hi ha manera de fer-los callar.Les actes martirials no certifiquen la veritat de la fe professada, sinó la fermesa de la fe professada pel creient i la veritat de la seva mort. *Els petits favors els agraïm a l'instant; els mitjans, tardem una mica més, i els grossos, quan s'escaigui.És més difícil d'extirpar l'enveja que l'odi, perquè l'enveja és un foc fred, que no s'apaga, mentre que l'odi, després de flamejar, s'extingeix. *Vivim en un moment en el qual els grans dogmes han perdut valor, generant una incertesa moral que en molts casos no ens dóna la resposta necessària a certes actuacions o situacions. Ja no tenim respostes basades en ideals o en conceptes totalitaris. Aquest fet ens obliga a replantejar-nos totes les accions, a aplicar un pensament crític i a generar discursos i discussions. *D’aquesta manera l’actuació dels professionals de l’àmbit educatiu i social s’ha vist immersa en un canvi ètic on s’han replantejat tots els paradigmes metodològics establerts.Un problema ètic que considero rellevant d’aquesta nova etapa va relacionat amb l’alteritat. Tots els serveis socials van destinats a treballar per i amb l’altre, per tant, la posició del professional esdevé un element clau per entendre la persona ajudada. *Als serveis s’hi generen una gran quantitat de qüestions ètiques relacionades amb els usuaris i usuàries, ens preguntem conceptes com des de quina posició actuen els professionals? Entenc que des de la d’ajuda a l’altre, però com es decideix qui i com necessita ajuda? Penso que el professional esta en una situació de domini i de poder, però en un poder necessari que igual que el biopoder de Foucault, gestiona i ordena la vida d’altres persones. *En aquest sentit penso que sempre s’entra en la dualitat del bé i del mal. Un professional ha de recolzar-se en l’alteritat i en molts casos jutjar els actes d’una persona per decidir si són bons o dolents, si són comportaments acceptables o si s’han de modificar o eliminar. Les normes socials, la moralitat particular de cada ésser i sobretot el mantenir el reconeixement dels altres ens fa modificar la nostra percepció sobre el bé i el mal. D’aquesta manera s’obra un gran dilema ètic, sobretot en la figura de l’educador social, què és, quan i com hem d’actuar?