diumenge, 11 de maig del 2014

Catalònia Sacra i la Vegueria del Penedès (1014)

Catalonia Sacra és un Projecte de Dinamització Cultural impulsat pels 10 Bisbats amb seu a Catalunya, que vol acostar al públic l’extens Patrimoni Arquitectònic de l’Església Catòlica. *Clar i català,la Catalonia Sacra mostra el Patrimoni Religiós de la Vegueria del Penedès en tres Rutes Arquitectòniques. Al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat,al que pertany Sitges s’hi han dissenyat inicialment Cinc Itineraris, que porten els títols “El castell i l’Hospital”, “El Llobregat”, “la Costa del Garraf”, “Monestir i esglésies, del romànic al gòtic” i “Montserrat”. Tres d’aquestes rutes ressegueixen les Singularitats Patrimonials Sacres de l’Alt Penedès i el Garraf. *El 15 de febrer de 2014 s’ha programat la primera ruta guiada de -Catalonia Sacra- al Bisbat de Sant Feliu,la descoberta “Esglésies entre vinyes; l’Arxiprestat de Vilafranca”, inclosa dins de la ruta “Monestir i Esglésies, del romànic al gòtic”. La ruta passarà per la basílica de Santa Maria (d’una sola nau, amb cripta renaixentista inclosa) i l’església de Sant Francesc de Vilafranca (església del convent de Sant Francesc, amb nombroses sepultures esculpides i un retaule gòtic dedicat a Sant Jordi i la Mare de Déu, obra de Lluís Borrassà), el Monestir de Sant Martí Sarroca (que conserva antics retaules i elements escultòrics d’interès) i l’església Prioral de Sant Sebastià dels Gorgs (en destaquen el campanar, el claustre i la portalada). *En el marc de la ruta “Monestir i esglésies, del romànic al gòtic” també es poden visitar l’església de Sant Cugat i Sant Jaume, de Moja, on destaquen la portalada romànica, l’absis romànic i el campanar sobre el cimbori, i l’església de Sant Marçal, de Torrelavit, un edifici romànic amb decoració simple, d’una sola nau rematada amb tres absis semicirculars en forma de creu, que presenta gran harmonia. *La segona de les rutes, “El castell i l’hospital”, té tres parades: una primera a l’església de Santa Maria de Mediona, ubicada al recinte del castell, de la qual en destaquen una talla de fusta del segle XVII dedicada al Sant Crist de Mediona, la llegenda de la imatge trobada, la mà de l’escut de Mediona i l’església romànica i gòtica acaba al segle XVIII; una segona parada a l’Hospital de Cervelló, d’Olesa de Bonesvalls, que és un dels hospitals medievals més ben conservats de Catalunya, destacant-hi l’església i la torre de defensa; i en tercer lloc, el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, del castell de Subirats, destacant-ne la roca mil•lenària sedimentada de la Via Augusta (molt pròxima), el presbiteri (probablement relacionat amb els temps ibèrics), la naveta del Castell i el Columbari d’en Pasteres. *Finalment, el tercer itinerari pel patrimoni històric eclesiàstic, “La Costa del Garraf”, fa parada als sitgetans Santuari de la Mare de Déu del Vinyet i església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, i en dues esglésies vilanovines: l’església barroca de Sant Antoni Abat, de la qual es destaquen la capella de Sant Sebastià amb el Sagrari fet per Jujol, la façana neoclàssica, l’escultura de Sant Antoni, els frescos de Navarro Rodón, la marqueteria del cadiram del presbiteri i els vitralls i l’altar del Sagrat Cor de Jujol; i l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, on a banda de la seva bona sonoritat, els visitants podran gaudir el retaule barroc policromat dedicat a l’Assumpció de Maria del taller de Tramulles (de 1643) i el rossetó principal de la façana del segle XIX. *A banda de les rutes, el Bisbat de Sant Feliu també suggereix dins el Catalonia Sacra dues activitats culturals d’interès, com són els pessebres vivents de les Gunyoles i de Corbera de Llobregat, els propers mesos de desembre i gener. Finalment, entre les activitats plantejades per difondre el seu patrimoni religiós, també hi ha xerrades com la que divendres passa es va fer a l’església de Sant Francesc de Vilafranca, davant d'una seixantena de persones, amb la presència del bisbe Agustí Cortés. Cèsar Favà va parlar-hi sobre el retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de la capella de Sant Francesc, obra del mestre Lluís Borras.

2 comentaris:

  1. La nostra identitat penedesenca més que mai
    Els ciutadans/es de les comarques del Garraf, el Baix Penedès, l’Alt Penedès i l’Anoia, que compartim,voluntàriament,una voluntat i uns plantejaments bàsics adreçats a aconseguir de les quatre comarques la creació de la -Vegueria Penedès-, en el context de les altres Vegueries que la Generalitat de Catalunya té previstes per a organitzar el territorio català.
    A les mocions tant dels Municipis com dels Consells Comarcals que han donat el primer suport a la Vegueria s’hi ha afegit un altre acord del Ple corresponent, per demanar que el territori que comprèn les comarques del Garraf, el Baix Penedès, l’Alt Penedès i la part de l’Anoia que s’hi vulgui adherir, sigui un AFT per tal que la futura instauració de la nova Vegueria, si s’escau, recolzi en un territori ja definit prèviament.
    Hores d’ara,que més que mai és moda que parli molt més la ciutadania que no pas la política,els ciutadans penedesencs volen aconseguir un territori, organitzat en Vegueria per tal de millorar la cohesió social, la conservació i l’augment dels recursos i del patrimoni cultural, econòmic i ecològic; l’equilibri territorial i la participació dels ciutadans en la gestió democràtica de la Vegueria.Ens cal una societat lliure on hi hagi un compromís perquè la llibertat de cadascú només sigui restringida en la mesura que pugui comprometre la llibertat dels altres. En aquest sentit, ha d’estar dins un context de democràcia econòmica, de la màxima eficàcia possible. La democràcia esdevé real quan és participativa, responsabilitzadora i distribueix més equitativament els seus bons resultats.

    ResponElimina
  2. Formada per territoris de l'antiga Olèrdola romana posteriorment aquest territori va formar la vegueria de Vilafranca. La primera delimitació coneguda és del 1304,[1] i comprenia tot el Penedès, l'est del Camp de Tarragona fins al riu Gaià, i bona part de l'Anoia. Incloïa la sotsvegueria d'Igualada fins que, el 1381 va passar a dependre de la vegueria de Barcelona.[2] Limitava a l'est amb la vegueria de Barcelona, al nord amb la vegueria de Manresa i la vegueria de Cervera, i a l'oest amb la vegueria de Tarragona i la vegueria de Montblanc.

    La divisió eclesiàstica incloïa les vegueries de Barcelona i Vilafranca en el bisbat de Barcelona.

    Amb els Decrets de Nova Planta (1716), la vegueria va passar a ser corregiment de Vilafranca, incorporant l'antiga sotsvegueria d'Igualada. Durant el segle XVIII es van produir algunes rectificacions. El 1718 van passar al corregiment de Tarragona els municipis litorals entre Vilanova i la Geltrú i la Riera de Gaià. El 1743 ho van fer Bellprat i Santa Maria de Miralles. Per contra, el Pont d'Armentera i Selmella, del corregiment de Montblanc, van passar a Vilafranca.

    En la divisió napoleònica del 1812, el corregiment de Vilafranca passava a ser un dels districtes del departament de Montserrat, modificant el límit est fins al riu Llobregat.

    Durant la discussió prèvia a la divisió provincial, l'adscripció del Penedès va resultar polèmica. D'una banda, Sitges reclamava la pertinença a la província de Barcelona, i l'ajuntament de Barcelona demanava que el límit sud fos desplaçat fins a la riera de Cubelles. D'altra banda, Vilafranca del Penedès i els municipis del seu voltant havien subscrit la capitalitat de Reus en la seva pugna amb Tarragona. La Diputació de Catalunya apostava per la creació de sis demarcacions en lloc de quatre, amb la inclusió del corregiment de Vilafranca a Barcelona. En el projecte provincial pactat el 1822, tot el Penedès era inclòs en la província de Tarragona. Però finalment el decret de Javier de Burgos, del 1833, va partir el Penedès entre les dues províncies.

    En la regionalització del 1936, el Penedès es tornava a unificar en la Regió III de Tarragona, a canvi de dividir el Camp de Tarragona amb la regió de Reus.

    ResponElimina