Per a què serveix l'Escola a Catalunya (2014)

La finalitat de l’Educació és fer ciutadans lliures i crítics. I seria terrible posar l’Educació al servei del mercat. Però...de què serveix tenir una gran Educació si no la podem aplicar a la vida laboral? I, atenció, també al revés, per què quan un vol anar perseguint el Mercat Laboral resulta que sempre es queda enrere, perquè el -Mercat de la feina- va més ràpid que el de l’Educació. *Tothom coneix el cas finlandès, on els alumnes són eficaços i feliços, perquè ningú se sent marginat. S’han ocupat de la gent que corre el risc de quedar-se enrere, però sense esperar-se als 15 anys sinó fent-ho molt més aviat.I després han donat prestigi, flexibilitat, capacitat i autonomia als mestres. *És molt difícil encertar-la en Educació, però el més important de tot és això: si vols que un Sistema Educatiu funcioni bé, ocupa’t dels Mestres...!.Quan dic “ocupa’t” vol dir “prepara’ls millor”?.El més important de l’Educació és fer-la amb ganes. I els països que més bé funcionen en Educació no són aquells on els mestres estan més ben pagats, sinó que són els països on tenen més prestigi i capacitat d’iniciativa. És molt difícil ensenyar bé si no s’està motivat. *I és molt difícil estar motivat si s’han de seguir instruccions d’algú que te les envia des de la capital. La capacitat d’un Mestre i d’un Director d’escola de poder orientar els seus estudiants és el que al final motiva els Professionals i fa que l’Educació acabi sent bona.Finlàndia sempre treu bons resultats a l’informe PISA, però ara estem veient com alguns països asiàtics li estan passant al davant. En un país com Espanya, amb un 50% de taxa d’atur juvenil, passarà això i passaran coses pitjors.. *A la Xina hi ha sis milions de nens de sis anys. El 60% d’aquests nens quan arribin al Mercat de Treball faran una feina que avui encara no existeix. Per tant, no es tracta d’endevinar quines són les carreres del futur sinó de tenir una bona formació. I com es té una bona formació? sobretot quan s’estudia amb ganes. I per tenir ganes d’estudiar cal fer alguna cosa que et resulti interessant. *Tot el que tingui a veure amb la salut, perquè els països europeus cada vegada tenen una població més gran. Des de la infermeria fins a la neurocirurgia. O la genètica. Perquè ara hi haurà un augment exponencial de la quantitat de coses que podem fer amb la genètica. Google pot seguir l’evolució d’una epidèmia de grip sense preguntar res a cap hospital, només fent una correlació purament estadística de l’evolució de les consultes que es fan a Google. *S’ha d’evitar el simplisme de pensar que quan una taxa escolar és baixa el sistema és democràtic i solidari, i que quan és alta no n’és. Depèn de qui va al col.legi qui rep beques i quantes beques es reben i quant es gasta l’Estat. Als Estats Units el primer que fan és preguntar al mestre i al professor: “¿El que se m’està ensenyant és útil o no?” *Quants països hi ha que canviïn la Llei d’Educació tan sovint com passa a Espanya,des de l’any 1938 fins l’any 2014,unes Reformes escolars.Són bàsicament els països del sud de la Unió Europea, que estan convençuts que la societat funciona canviant una Llei i no a base de convicció i de consens. *L’Erasmus ha construït Europa,sí,el programa Erasmus ajuda la gent a tenir més obertura d’esperit. Hi ha hagut tres milions de joves durant els últims 25 anys que se n’han beneficiat. I arribarem als cinc milions, espero. En el pressupost de la Unió Europea l’Erasmus és el programa que més veu com se li augmenta l’assignació de tots, un 40%. Tindrem 14.700 milions d’euros en set anys. *Però hem de tenir clar -que la mobilitat no ha de ser una finalitat-. Ha de ser un mitjà que formi part d’una estrategia. Que sigui a través de la mobilitat dels estudiants i dels professors que hi hagi una millora del sistema.

El proselitisme és una bajanada (2014)

L’1 d’Octubre de 2013, el diari progressista La Repubblica publicava una Entrevista firmada pel seu fundador, l’Eugenio Scalfari, un ateu convençut, amb qui el Papa Francesc va contactar “sense cap ànim de convertir-lo”, ja que “el proselitisme és una solemne bajanada”. *El Papa Francesc va reconèixer que el principal defecte de la Cúria Romana és que és -Vaticanocèntrica",i,"Que s'oblida del món que l'envolta-. *“No comparteixo aquesta visió i faré tots els possibles per canviar-la”, va dir el Papa Francesc, que va recordar que l'Església Catòlica “ha d'estar al servei del poble”. Però va anar més enllà. *Segons el Pontífex, “els Caps de l'Església Catòlica,molt sovint són uns Narcisistes adulats pels Cortesans.La Cort és la lepra del Papat”. El màxim representant del Catolicisme es va definir, a més, com a “anticlerical”. *“El Clericalisme mai no hauria de tenir res a veure amb el Cristianisme. Sant Pau va ser el primer que ens ho va ensenyar”, va dir el Papa Francesc. *El Sant Pare tampoc va escatimar en la crítica política: “Penso que el liberalisme salvatge fa els forts més forts i els pobres, més pobres”, va dir, i va afegir: “Es necessita la intervenció directa de l'Estat per corregir les desigualtats més intolerables. *Respecte a si havia estat mai seduït pel Comunisme, el Papa Francesc va respondre que el “Materialisme no el va atrapar”, -però que conèixer-lo a través d'una persona “coratjosa i honesta” –en referència a una seva admirada Mestra d'Universitat, comunista, torturada i assassinada pel règim de Pinochet– li ha estat “útil”, perquè “ha entès moltes coses, una doctrina social”, que “també es troba en la Doctrina Social de l'Església”.

La Dona:una visió antropològica, 8 de març 2014

Les dones no han estat sempre oprimides ni tampoc no ha existit mai cap societat 'matriarcal'. *Les concepcions sobre el gènere, la sexualitat i el rol socioeconòmic i polític de les dones han estat sempre molt diverses, canviants, tant en el temps com en l'espai. *Es durà a terme un repàs antropològic a molts prejudicis i esterotips que han tractat de naturalitzar i/o sacralitzar la suposada 'condició femenina', i que ben sovint l'han equiparat a d'altres grups socials considerats per les classes dominants com a una humanitat 'inferior'. L'objectiu és potenciar la reflexió crítica i fer trontollar conviccions i pretesos 'sentits comuns'. *El Doctor Joan Manel Cabezas en Antropologia Social i Doctor en Antropologia Social i Social i Cultural Cultural per la Universitat de Barcelona, havent defensat la Tesi Doctoral «Etnosistemes i fronteres a les societats d’Àfrica i de l’Europa Or fronteres a les societats d’Àfrica i de l’Europa Oriental» Ha estat Membre del Consell Editorial del Membre del Consell Editorial del European Journal of Economic and European Journal of Economic and Political Studies. És autor de multitud d'estudis, articles i de diversos llibres.

Els Matrimonis homosexuals i el Divorci (2014)

Entre aquestes qüestions hi ha el tema dels matrimonis homosexuals i el divorci, i, lligat amb el primer tema, l'Adopció per part de Parelles gais. *La intenció del Papa Francesc és tenir “arguments” de cara a la celebració, -durant l’octubre del 2014-, del Sínode de Bisbes sota el lema “Els desafiaments pastorals sobre la família en el context de l'evangelització”, amb què vol tractar des del Prisma del Segle XXI,que en vivim qüestions de família i que podria ser “històric”, si, com sembla, aquest Sant Pare -aconsegueix canviar la fèrria Doctrina Catòlica- per fer-la més “moderna” en diverses qüestions socials. *A ningú no s'escapa que en el "Tema del divorci i dels divorciats", el Papa Francesc -vol fer un clar Gest de Desgreuge-, ja que actualment els Catòlics divorciats i Casats en segones núpcies “Estan marginats i exclosos dels Sants Sagraments”, una situació força difícil de comprendre al segle XXI,és a dir, ara mateix. *El Papa Francesc -en unes històriques Declaracions que va fer l'estiu 2013, es va mostrar totalment contrari a -criticar els Homosexuals-,tot i dient-ne. “Qui sóc jo per condemnar-los...?” -va dir des de l'avió que el tornava del Brasil a Roma, després d'haver assistit a la Conferència Mundial de la Joventut (CMJ). *I no fa gaires mesos , en una Entrevista concedida al Superior General del Jesuïtes,(El Papa és un Jesuita), va demanar als Jerarques de l'Església Catòlica -que es posessin a treballar pels Pobres i deixessin de parlar sempre del mateix i de condemnar els matrimonis entre persones del mateix sexe, l'avortament, etc-.

Al TC la Reforma Local,la LOMQE,la de Mercat i l'Ambiental

El Govern de Catalunya porta al Tribunal Constitucional 4 recursos: la Reforma Local, la LOMQE, la de Mercat i l'Ambient.Déu n'hi dó...!! El Govern català ha aprovat,amb especialitat,el presentar quatre Recursos al Tribunal Constitucional (TC) contra la Reforma Local, la LOMQE, la Llei d'Unitat de Mercat i la d'Avaluació del Medi Ambient. El Conseller de Presidència el va manifestar en Roda de Premsa després de la reunió del Consell Executiu ,en Francesc Homs, que va enraonar argumentant que els quatre recursos han estat la conseqüència dels previs Dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) de la Generaliat de Catalunya, i que recollien que les quatre Lleis dictades per l'Estat espanyol en vulneren les Competències de la Generalitat de Catalunya i de la mateixa i pròpia Doctrina del Tribunal Constitucional. Per al Conseller de Presidència,Sr Homs, la -Situació és molt greu- i -representa una encuberta Reforma de la Constitució de l'Estat espanyol, el que considera un acte de "cinisme" per part seva perquè cal recordar que sempre defensen la necessitat de respectar-la.

Sis de cada deu ciutadans consumeixen en Català

Sis de cada deu ciutadans prefereixen consumir productes culturals en català, essent el grup més procliu el dels més joves, amb més estudis i més poder adquisitiu, segons l'estudi 'Òmnibus' del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat. L'estudi evidència que el 56,8% dels ciutadans enquestats prefereix productes culturals en català; al 17,8% li és indiferent, i el 23,9% no els prefereix en català --mentre que l'1,5% no es pronuncia--. Les dades mostren que la demanda potencial de productes culturals en català és superior fins i tot al percentatge de població que té el català com a llengua habitual. Per edats, la franja que es mostra més d'acord amb el consum de productes en català correspon amb els joves d'entre 18 i 24 anys, amb un 66,6%, seguits pels de 25 a 34 anys, amb un 58,1%. En relació amb els nivells d'estudis, les dades de l'estudi reflecteixen que les persones amb més formació són les que més favorables són al consum cultural en català. Per províncies, a Lleida i Girona més del 64% prefereixen aquests productes, i alhora els residents als municipis més petits són els que presenten major proclivitat --7 de cada 10 habitants de municipis inferiors a 10.000 habitants prefereix consumir en català--. Pel que fa al lloc de naixement, el 64,3% dels catalans de naixement prefereixen l'oferta en català; els procedents d'altres comunitats prefereixen per igual una llengua o altra, i els nascuts a la Unió Europea (UE) i a la resta del món prefereixen consumir en català.

El Sitges Medieval a la Nació de Catalunya

El castell, situat dalt del turó de la punta, -avui l'Ajuntament- i que va ser construït sobre els fonaments de l'antic -Castell al 1889-, va tenir com a primer propietari la Seu catedralicia de Barcelona que el va cedir en feu- al comte Mir Geribert (1041). *Al segle XII, Sitges estava sota la castlania dels Sitges,una família que adoptaria el Topònim de la nostra vila com a Cognom. La família Sitges està documentada de l'any 1116 fins al 1308.És a dir,als segles XII i XIV. *El darrer membre de la Família, Agnès de Sitges (Titular de la quarta escola pública en barracons (2005-2014), va vendre els seus Drets de Castlania a Bernat de Fonollar, que en va se -Senyor- des del 1306 fins al 1326. *Després de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges va passar, per decisió Testamentària, a mans de la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona i en va estar fins el 1814 (segle XIX). *Bernat de Fonollar va ser un Cavaller directament relacionat amb la Cort del Rei Jaume II. Les tombes del noble i la seva muller estan a l'Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, entrant a mà esquerra. *La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitza al voltant del Turó del Baluard on hi havia l'Església Parroquial, el Cementiri, l'Hospital Sant Joan Baptista, el Castell i un reduït Nucli de cases, tot tancat per un primer recinte i connectava amb la resta de la vila per un pont al capdamunt del C. Major. *La resta del poble el formen els carrers Nou, Tacó i Carreta -que menaven a mar i estaven tancats pels seus respectiu portals-, el carrer de l'Aigua amb un altre portal i el de la Davallada. *La presència d'aquest portals demostra que tota la Vila sitgetana estava emmurallada per un segon recinte. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades al Baluard, darrera de l'antic hospital (actual Museu Maricel) i al carrer d'en Bosc, possiblement aixecades l'any 1303. Aquestes Torres es troben dibuixades en l'Escut de Sitges.