dimarts, 24 de juny del 2014

Saifores pot marcar el camí pel combat escolar.

Saifores pot marcar el camí, en temps carregats de dificultats, per reprendre amb més força que mai el combat per l’escola pública que fa més trenta anys que va començar. *La Mancomunitat de Catalunya va fer una tasca notable, excel·lent en moltes matèries i també en el camp educatiu, la famosa frase de cap poble, per petit que sigui, sense escola, biblioteca i telèfon, ja assenyalava quin volia ser l’objectiu, estendre l’educació i la cultura i obrir-se la món. *Serà quan la mancomunitat pren els regnes de l’educació que de manera pautada i estructurada al 1914 es fa la primera escola d’estiu, l’historiador diu: “Serà durant el període de la Mancomunitat de Catalunya que s’organitzaran, a Barcelona, promogudes pel Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial, unes trobades per posar els mestres en contacte amb noves idees i procediments d’ensenyança. *En Salomó Marqués, també explica els inicis de l’escola d’estiu: ”L'Escola d'Estiu aplegava, durant l'època de vacances, gent interessada per la problemàtica educativa, generalment mestres, amb la intenció de: - reciclar els mestres, sobretot de comarques, per a eixugar les deficiències de llur formació acadèmica i introduir-los a les concepcions de la nova pedagogia, que acabaria derivant cap al moviment de l'Escola Nova. *L'Estiu són un oasis després d’un curs escolar per debatre sobre món educatiu i la mateixa escola sense la pressió del dia a dia, dels currículums, de veure com superar les retallades del govern de Mas, de com esquivar la llei Werd... *Les comparacions històriques no són massa vàlides, les escoles de l’any 1914 i els professionals tenien unes mancances brutals, no hi havia escoles a arreu ni els professorat podia arribar a tot arreu, cent anys més tard l’escola és present a tots els pobles o mancomunada entre pobles propers, el professorat està molt més preparat i té molts més recursos. Però, tot plegat, amb un futur més que dubtós pel que fa a la qualitat si segueixen les retallades. *Dèiem fa uns anys que potser caldria retornar a l’èpica altra vegada per salvar a l’escola i els mestres, sense voler convertir-se en herois de res, sí que hauran de demostrar, altra vegada, que malgrat els inconvenients, els volguts legalment i els conjunturals, la majoria del professorat vol mantenir i millorar l’escola pública del nostre país. La feina està, encara, en molts fronts però també en escoles d’estiu plenes i, com sempre, amb un treball fruitós.

1 comentari:

  1. L'any 2014 fa cent anys, el 1914, va tenir lloc la primera Escola d’Estiu de Catalunya, que va néixer amb l’objectiu de posar al dia de les darreres novetats pedagògiques els mestres catalans.
    Aquell mateix any, es constituïa la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba. Eladi Homs, vocal tècnic i secretari del Consell d’Investigació Pedagògica, després Consell de Pedagogia, va ser el
    fundador i director de la primera Escola d’Estiu.
    Per a Eladi Homs, la peça clau de la renovació pedagògica era la formació dels mestres. Uns mestres que s’acostessin a les experiències dels infants, que estiguessin convençuts que aquest centenari d’un gran valor
    històric per a l’educació del nostre país, per la importància que al llarg dels anys ha tingut l’Escola d’Estiu per a la formació dels mestres, formació que ha revertit, indiscutiblement, en la millora de la qualitat de l’ensenyament i l’aprenentatge dels alumnes.

    ResponElimina