Hores d'ara les urpes cauen sobre els infants catalans.

Fent memòria:Macomunitat i Generalitat,i el Catalanisme amb l'adhesió de la societat dels Països Catalans,impulsen la llengua catalana com la llengua pròpia de la societat i les institucions,simultàniament a la consolidació del Capitalisme a Catalunya,societat culta,creadora de riquesa i d'ocupació. *Hi arribarà la Dictadura,que en destrirà tots aquells avenços catalans,sense poder evitar-ne,però,a partir dels Anys Seixanta del segle XX,una represa econòmica,cultural i lingüística a l'interior de la societat catalana. *Més tard,la Transició no reconeix la llengua catalana com a llengua dels Països Catalans ni de l'Estat espanyol -obligatorietat de l'espanyol- ni la seva natura- llengua valenciana,Lapao...-amb acompanyament des de l'interior de cadascun dels Països Catalans de consideració de Patuès per al Català -llengua que l'evolució social i no pas les agressions polítiques ha anat relegant - i les doctrines essencialistes que li arrenquen el caràcter de Llengua i el fan una exigència de la mateixa doctrina,tot pressuposant una llengua normal,l'espanyol;i paral.lelament es trenca la certa normalització econòmica aconseguida,amb els fruits que estem veient. *Ara,les urpes cauen sobre les infants catalans,ja que només tinfran futur mitjançant l'esforç de tota la societat catalana per tal d'arribar-ne a la Normalització Econòmica i Lingüística -català,llengua de la societat i de les institucions - en contacte directe amb les necessàries llegües des de la realitat geogràfica,cultural i econòmica: anglès,francès,alemany,rus,xinés,àrab,portugués,castellà... *Aquestes llengües permetrien exportacions molts superiors,mentre que el deliri lingüístic,ideològic de pertinença a l'Imperi espanyol ha distorsinat el les darreres Dècades els fluxos migratoris,acompanyant el negoci immobiliari i financer,la degradació salarial i de la qualitat dels llocs de treball.