La Cerdanya per la marca Pirineu als esports d'hivern

*L'alcalde de Puigcerdà,ha assegurat, davant de la decisió de l'Ajuntament de Barcelona de no presentar candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022, que el projecte "no ha de quedar-se al calaix" fins que arribi el moment de formalitzar una candidatura per a l'any 2026. *En declaracions a Europa Press,el Sr Piñeira ha explicat que a La Cerdanya "costarà d'entendre" aquesta renúncia a l'edició de l'any 2022, i ha afegit que a partir d'ara s'ha de treballar en la promoció dels esports d'hivern i de la marca Pirineu, que havia defensat en consens una candidatura per al 2026. *L'alcalde ha considerat que l'abandonament de la candidatura del 2022 es deu a una qüestió interna de l'Ajuntament de Barcelona, ja que --a diferència de La Cerdanya-- "no ha ajudat" que no hi hagués consens entre els grups municipals, tot i que ha destacat que gran part del projecte està a punt amb els dos documents de planificació llestos: el Pla Estratègic d'Esports d'Hivern i el Pla Global del Pirineu.

Formació de nous Estats al segle XXI

Formació de nous Estats al segle XXI *Sis nacions del món conegut aspiren a ésser Estats normals,és a dir,Quebec, Grenlàndia, Flandes, Escòcia, País Basc i Catalunya, amb una ponència al centre cultural El Born Centre Cultural de Barcelona. *El -Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI)- organitza en aquests en finalitzar l’octubre-2013 les Jornades Acadèmiques sobre la -Formació de nous Estats al Món del segle XXI-. *L’any 2013 organitzen els seus Processos d'Independència el Quebec, Grenlàndia, Flandes, Escòcia, el País Basc i Catalunya amb Jornades Acadèmiques al Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona. *Sota el títol “Formació de nous Estats al món del segle XXI ? han nascut de la Col•laboració de l’Ajuntament de Barcelona i el Born Centre Cultural. Les diverses Sessions es fan a l'Auditori Moragues entre dos quarts de deu del matí i les nou del vespre tots dos dies. La primera Taula rodona *Sobre -Els marcs legals interns, el dret internacional i la Unió Europea davant els processos independentistes- hi compta amb les intervencions de Joan Vintró (UB) i Carles Boix (Universitat de Princeton), tots dos membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional del Govern de la Generalitat. A continuació es fa el Debat -Context històric i sòcio-polític (Flandes, Escòcia, Quebec, Grenlàndia)- , amb les intervencions de Wilfried Swenden (Universitat d'Edimburg); Nicola McEwen (Universitat d'Edimburg); Alain G. Gagnon (Universitat de Quebec) i Daniel Thorleifsen (Museu Nacional i Arxiu Nacional de Grenlàndia). El primer Debat Solucions polítiques (Flandes, Escòcia, Quebec, Grenlàndia), amb la intervenció de Mark Demesmaeker (Nieuw-Vlaamse Alliantie); Angus MacNeil (diputat de l'SNP, parlament britànic); Alain G. Gagnon (Universitat de Quebec) i Daniel Thorleifsen (Museu Nacional i Arxiu Nacional de Grenlàndia). La primera Jornada s'acabarà amb una conferència de Martí Anglada -periodista de política internacional- amb el títol “Quatre vies per a la independència: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia”.

Massa accions fetes des de la por (2013)

Va de debò que la por,tant als centres escolars,a les nostres famílies com a les nostres viles i ciutats catalanes n'hi ha moltes accions fertes des de la por. Molt sovint claudiquem a l'hora de posar límits a determinades accions dels nostres nois i les nostres noies, sense recordar-nos-en que "Els límits són una bona manera de dir-los que ens importen, que els reconeixem i els estimem". Quants cops hem acceptat i hem normalitzat força actituds -més pròpies dels tirans- per tal d'evitar dir un -no-?. I "Quina por ens acompanya quan ens paralitza qualsevol canvi organitzatiu o metodològic a l’Aula o al Centre educatiu?.I quin Tipus de por ens dirigeix quan preferim mirar cap a un altre costat mentre les condicions amb què eduquem van assemblant-se cada cop més als temps del blanc i negre...? Una de les millors i més sinceres coses de les -nostres pors-, és saber que ens acompanyen,però que no ens dominen ,que tenen noms i rostre i que ens expliquen molt de com som nosaltres. Les nostres pors s’alimenten en la foscor. Allà hi creixen oneroses , esdevenen a voltes, monstruoses. Els seu antídot és la confiança , paraula que s’alimenta de llum i de sol . El seu terreny abonat és la vitalitat que lluita i mira de cara a la por . Veu el futur i es pensa lliure. La por, aquesta gran desconeguda…l’home valent no és aquell que no sent por, sinó aquell que conquereix aquesta por...! El Bisbe Casaldàliga,un català universal diu que no s’ha de tenir por de la por. Però la por és una emoció tan integrada dins nostre que ens domina fàcilment en el nostre actuar. És ben sabut que sense la por no hauríem pas sobreviscut. Davant els moments de perill, l’ésser humà ha pogut escapar-ne mercés a la reacció de fugida que la por provoca. És una reacció automàtica del nostre cervell més primari. El nostre neocòrtex , més racional i lògic, reacciona segons més tard. Un mecanisme de defensa molt ben articulat de cara la nostra supervivència

La Lírica trobadoresca a les Corts d'Occitània

Trobem els seus orígens a les Corts occitanes dels segle XII, però el seu Model poètic va sobreviure durant els segles XII i XIII fins a Ausiàs March. Va representar una gran innovació per a l’època, ja que fins aleshores s’havia estat utilitzant el llatí en el context literari, dificultant l’accessibilitat a la majoria de la població. La lírica trobadoresca va ser la primera manifestació en llengua vulgar que proposava una expressió culta i regulada del sentiment amorós. El poeta, anomenat Trobador, componia la lletra i la música de les diverses peces que després eren divulgades pel Cant dels joglars. Es destaquen diversos gèneres, diferenciats pel seu contingut: -Poesia trobadoresca amorosa (la cançó; l’alba, que descriu l’enuig dels enamorats al separar-se; la pastorel•la, diàleg amorós entre un cavaller i una pastora) -Poesia trobadoresca no amorosa (el sirventès, que servia per expressar la ira, la polèmica; el planh o lament fúnebre per una persona estimada; els debats) La convenció literària principal que aporta la Literatura Trobadoresca és la de la fin’amors, verai’amors o bon’amors, un Codi de Galanteria i de Cortesia, que de fet pot ésser llegit com una complexa transposició de les relacions de vassallatge de la societat feudal a la relació amorosa entre el trobador i la seva estimada, l’amor cortès. L’enamorat ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge: començarà, doncs, com a tímid sospirant (fenhedor); s’atrevirà, més tard, als precs (pregador); passarà a l’estadi d’enamorat (entenedor), i, si arriba al grau de drut (’amant’), aconseguirà, potser, de merèixer el gardon (’premi’, ‘guardó’). La dona a la qual el poeta s’adreça és necessàriament noble i casada; l’amor, per tant, esdevé adulterí. L’enamorat compta amb dos enemics, el marit, el gilós (’gelós’), i el lausengièr, l’adulador del marit, que pot denunciar-lo a aquest. Per tant, ha d’ésser discret, i en els seus versos amaga el nom de l’estimada sota un senhal, mot o frase que serveix per a designar-la. Alguns dels autors més importants de l’època van ser: Ramon Vidal de Besalú que va escriure el primer tractat poètic en llengua romànica, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Guillem de Berguedà. També van haver molts reis de la dinastia catalana amb gran afecció per l’art trobadoresc com Alfons I, Pere el Gran, Jaume II i Frederic de Sicília.

Classes de Música davant la Generalitat.

240 Alumnes de l'Esmuc fan classes de música davant de la Generalitat contra les retallades Més d'una trentena d'alumnes de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) han fet classe entre les 9.30 i les 12.30 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant de la Generalitat, per protestar contra la retallada en el pressupost de la institució i demanar més transparència i participació dels estudiants en els òrgans de decisió. Segons ha informat l'Assemblea d'alumnes i professors de l'Esmuc en un comunicat, s'han adherit a la vaga educativa estatal d'aquest dijous contra la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce), impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i les retallades educatives a l'Estat i Catalunya. Han fet les classes a l'aire lliure per mostrar la feina que fan a l'Esmuc i fer partícip al públic i, en acabar, estudiants i docents s'han unit a la manifestació central de la parada a l'altura de Via Laietana.

Russian Info Centre,adreçat al Mercat rus a Sitges

El -Russian Info Centre-,és un punt turístic d’informació adreçat al Mercat rus, instal•lat a l’Oficina d’ Informació Turística de Sitges del 15 de juliol al 15 de setembre, ha atès 920 consultes. *Durant els dos mesos de funcionament, han passat per aquest punt d’informació 314 turistes russos que s’han interessat principalment per temes relacionats amb Sitges com el transport, les platges, l’allotjament, la cultura, la restauració, el comerç i activitats d’oci. *Els turistes russos també han sol•licitat informació sobre les festes o les activitats lligades amb la tradició local. A més del Russian Info Centre, els turistes russos i el sector turístic han disposat durant l’estiu d’un telèfon d’atenció al client per resoldre consultes gratuïtament, que ha rebut 342 trucades en els dos mesos de funcionament. *Segons estudis i estadístiques d’organismes oficials, en els darrers tres anys ha incrementat el nombre de turistes russos a Catalunya, que han arribat al milió, durant els mesos d’estiu. A Sitges també s’ha incrementat el número de visitants russos, un mercat emissor emergent poc madur, però amb un gran potencial donat el seu volum i poder adquisitiu. *L'Any 2013,més que mai Sitges desperta l’interès del turista rus i és una destinació competitiva donat el bon posicionament de la marca Catalunya, i la proximitat tant a Barcelona com a l’ Aeroport del Prat.L’estança mitjana del turista rus a Sitges oscil•la entre els 7 i els 10 dies, i en un 70% realitzen els viatges en família. *Segons el Regidor municipal de Turisme,l'Ignasi Garrigó, “aquest estudi certifica la importància de captar el mercat rus, perquè és un turisme d’alt poder adquisitiu, que se sent atret per l’oferta de sol i platja i, també, per les localitats que potencien activitats lúdiques i culturals, com és el cas de la nostra vila”. *La col•laboració i els resultats extrets del Russian Info Centre serveixen a l’Agència de Promoció Turisme de Sitges per treballar en el desenvolupament d’un Pla Estratègic, amb la finalitat de realitzar accions promocionals adreçades a incrementar durant els propers anys aquest mercat potencial. *Russian Info Center, ha entrat en funcionament fruit de l’acord entre l’Agència de Promoció Turisme de Sitges i l’empresa internacional Nexio Consulting, una consultoria turística especialitzada en el Mercat rus.

Barcelona condemne ère Sequestracion

Barcelona condemne ère sequestracion deth periodista Marc Marginedas Er Ajuntament de Barcelona a condemnat aguest diuendres ère sequestracion deth periodista deth jornalèr 'Eth Periódico' Marc Marginedas, a qui reages un grop yihadista a Síria des deth 4 de seteme, e a demanat ère sude desliurança immediata. Mitjançant ua declaracion institucionau qu'a liejut ar iniciar-se eth plen eth sòn president, eth regidor Joan Puigdollers, eth consistòri a exprimit ère sude solidaritat e supòrt ara familha, a amics e a companhs de Marginedas "ara madeish tan delicats". Eth tèxte tanben aufrís supòrt ar Estat enes sudes gestions per desliurar eth periodista eth mèslèu possible e demane ara societat "unitat, prudéncia e collaboracion" damb s'institucions per resòlver ère sequestracion.