S'han pagat 7,4 milions a la Vall d'Aran

El Consorci d'Assegurances ha pagat 7,4 milions als tres mesos de les inundacions de l'Aran El Consorci de Compensació d'Assegurances ha abonat 7,4 milions d'euros en indemnitzacions pels danys ocasionats per les inundacions a la Val d'Aran entre el 17 i 18 de juny al complir-se aquest dimecres tres mesos de l'episodi. El cost total estimat puja a 19,9 milions d'euros, segons ha informat a Europa Press el director d'operacions de l'entitat pública, Alejandro Izuzquiza, i després de tres mesos, s'han gestionat 593 sol·licituds, un 80% de la totalitat --739--. També ha precisat que els comerços i magatzems, a més de l'obra civil, suposen més de la meitat dels sinistres. En relació amb el cost de la major part dels sinistres en habitatges i comunitats de propietaris ja han estat abonats, segons el consorci, que xifra en 3,8 milions el cost estimat i en 3,1 l'abonat. Respecte a les sol·licituds, el Consorci inclou 380 habitatges o comunitats de propietaris, 214 magatzems o comerços, 27 indústries, 26 obres civils i 88 vehicles. També ha començat a abonar les indemnitzacions corresponents als danys de les inundacions del 7 de juliol a Lleida, valorades per l'ens públic en 3,5 milions, dels quals ha pagat 2,2. El Consorci ha rebut 971 sol·licituds de les quals 504 corresponen a habitatges o comunitats de propietaris, 308 a magatzems o comerços, 118 a vehicles, 18 a oficines i les 22 restants a empreses.

El somriure d'un poble tip d'Espanya

“S'obliden que al davant hi ha tot un poble que ha decidit fer un pas endavant, fart d'imposicions i de menyspreu” *No hi ha pitjor cec que el que no vol veure, diu la dita que, com passa sovint, tot i ser d'un munt d'anys enrere, és de rabiosa actualitat. El cec és, evidentment, Espanya, el seu govern, la majoria de les seves forces polítiques, gairebé tota la seva intelectualidat i els seus principals mitjans de comunicació, siguin de la tendència que siguin. *I allò que no volen veure –o potser fan veure que no ho volen veure, que també podria ser–, tot i ser d'una claredat diàfana, és el suport majoritari que té a Catalunya el procés cap a la independència. No s'entenen de cap altra manera, si no, les reaccions que han arribat aquests últims dies per terra, mar i aire després de l'èxit inqüestionable de la Via Catalana. *Reaccions que volen atemorir sobre una possible sortida de la UE (com si no hi hagués mil sortides polítiques possibles als tractats actuals), reaccions des de la intel·lectualitat d'esquerres negant drets elementals amb arguments gairebé infantils (Javier Cercas i el seu semàfor vermell) o traient l'espantall d'ETA (Elvira Lindo), reaccions amenaçadores des d'una extrema dreta que fa anys que hauria d'estar il·legalitzada, reaccions mitjançant mentides i manipulacions, com les fetes pels diaris més carrinclons de Madrid a propòsit de l'InfoK i els nens que hi entrevistaven durant la Via Catalana, com si a les televisions espanyoles no haguessin entrevistat mai nens en cap manifestació. *Finalment, la manca de reacció del govern Rajoy –més interessat a deixar podrir el tema que no pas a solucionar-lo– i també la quietud del PSOE, que sembla que es mogui, però que no fa res més que donar-li voltes a una qüestió que no vol resoldre com s'hauria de resoldre. *I tot plegat, oblidant-se que al davant hi ha tot un poble que ha decidit fer un pas endavant, fart d'imposicions i de menyspreu, de ser espoliat, de no veure respectada la llengua i de veure com Espanya és incapaç d'entendre'l i d'acceptar-lo tal com és. Un poble que, a més de fermesa, també exhibeix alegria. Només cal repassar les imatges de la Via Catalana per comprovar-ho. *Com deia la il·lustradora Lola Anglada: “La rialla és la salut de l'esperit: un humorisme distingit pot fer la salut d'un poble.” I a fe de Déu que el poble català en té molta de salut i fortalesa. Ni s'ho imaginen.

Diada Mundial del Docent -5 octubre 2013-

Dia Mundial dels Docents:el 5 octubre 2013 és la Diada Internacional de l’Educació. *Els seus organitzadors i les seves organitzacions afiliades es mobilitzen arreu perquè la veu dels mestres i dels professors sigui escoltada arreu del món sencer-. *La UNESCO va instaurar el 5 d’octubre de cada any com a Diada Mundial de les i dels Docents l’any 1994 amb la finalitat de conmemorar la signatura del Conveni de la “Recomendación OIT/UNESCO” relativa a la situació del Personal docent de l’any 1966-. *La Diada Mundial de les i dels Docents també posa de relleu aquesta “Recomendación” sobre la condició del personal docent de l’Ensenyament Superior de l’any 1997. Segons la UNESCO, el Día Mundial de les i els Docents representa un señal força significatiu tant de la concienciació com de la comprensió i l’estimació desplegats davant la vital contribució dels mestres i dels professors envers l’Educació i el Desenvolupament-. *La Diada Internacional de la Educació creu afermadament que la Diada Mundial dels Docents n’hauria d’ésser internacionalmene reconegut i celebrat a escala mundial-.La Internacional de l’Educació (IE) tambié considera que, en aquesta data del 5 d’octubre d’aniversari,tots els principis “Recomendaciones OIT/UNESCO de 1966 y 1997 deurien ésser-ne considerades amb l’objectiu d’aplicar-les en tots els països dels cinc continents.De bell antuvi,són ja més 100 països que hi celebren el La Diada Mundial dels Docents-. Ens hi consta que els esforços de la Internacional de l’Educació i dels seus 348 organizacions-membres hi han col.laborat en aquest ampli recononeixement-.Any rere any la Internacional de l’Educació porta a efecte una Excel.lent Campanya de conscienciació per tal de destacar les aportacions de la professió docent. Mestre, ningú no t'estima!! Sí, sí, aquest article està dedicat a tu, mestre i professor que vas triar la professió per vocació, perquè per anar només a guanyar-se la vida ja hi ha professors. I un mestre no és un professor perquè no ensenya sinó que educa. ¿Recordes el teu primer dia en una aula, oi? ¿Recordes el sentiment que tenies? I ara, anys després, mira’t al mirall. Què hi veus? Possiblement una persona cremada, escèptica, desenganyada i que se sent sola i desemparada. Quantes hores i quants dies has passat donant el millor que tenies? I com t’ho han agraït? Quant fa que ningú et dóna un copet d’ànim a l’espatlla? Quant fa que no perceps que la teva feina és valorada? Passen consellers i governs i passen lleis i relleis i modificacions de les relleis i tu sents que ningú et té en compte, que t’ho trobes tot fet i que només fas que patir-ne les conseqüències. I qui diu que defensa els teus interessos són uns sindicats dirigits per gent que fa anys i anys que no trepitja una aula i que només es mouen per interessos polítics i mai educatius. *¿Recordes el dia que vas dir que prou de sindicats i que et dedicaries a fer la teva feina tan dignament com poguessis (o et deixessin)? T’han pres l’autoritat i t’han llençat als lleons. Hem passat de l’autoritarisme del franquisme impartit per psicòpates a l’autoritarisme happy flower de nens (i nenes) i de pares (i mares) que es pensen que l’escola és un aparcament d’inútils consentits que no coneixen la paraula no. *I un dia t’arriba la còpia d’un article. I estàs tan cremat que hi llegeixes el que no diu. On tu llegeixes mestres realment hi ha escrit sindicats. I saps per què? Perquè aquí i a la Xina (Popular) els sindicats són el subjecte del verb i del predicat que ve després. Llegeix-ho bé i te n’adonaràs. No t’equivoquis d’enemic. No, no són els periodistes, sinó qui diu que et representa i, tu el saps millor que ningú, no és cert.

Pere Guilera,nou President de la Patronal Pimecava

Pere Guilera, nou president de la patronal Pimecava Pere Guilera ha estat nomenat aquest divendres per majoria absoluta president de Pimecava, la patronal de petites i mitjanes empreses del cava que agrupa 52 cellers que elaboren 1,5 milions d'ampolles anuals, prop del 15% del total del sector, i ha pres el relleu de Mercè Rosell, que ha liderat l'associació durant els últims tres anys. Segons han informat fonts de l'entitat en Pere Guilera és viticultor i propietari del celler Cava Guilera i ha estat també vocal del Consell de Regulador del Cava i vicepresident del Patronat de Turisme de Subirats (Barcelona). Entre els objectius per als pròxims anys, vol seguir treballant per millorar el prestigi del cava a nivell nacional i internacional a través de la unitat del sector i potenciar l'enoturisme --el turisme vinculat a la cultura del vi-- a través d'ofertes en allotjaments i activitats complementàries de turisme rural.

Adoctrinant a les escoles amb l'independentisme (2013)

La Televisió catalana promociona l’Independentisme en la seva programació infantil-.El canal Super 3, en el seu informatiu diari destinat als nens, dedica un reportatge especial a la cadena humana independentista de la Diada, on els menors entrevistats mostren el seu entusiasme per la secessió de Catalunya. TV3 ha decidit anar un pas més enllà en la seva tasca d'adoctrinament de l'independentisme català i s'ha marcat un nou objectiu: els nens. El passat 12 de setembre, el Super 3 -el canal infantil de la televisió de la Generalitat- va dedicar la meitat del seu informatiu diari a un reportatge sobre la participació dels nens en la Via Catalana cap a la Independència, la cadena humana independentista que va tenir lloc el dia anterior. El programa recull l'experiència d'una família que es desplaça fins a un punt de la cadena a la província de Tarragona, i entrevista a diversos nens que expliquen per què participen en la mobilització secessionista. "Estic aquí per reclamar que som un país [per Catalunya]", diu un dels menors. "Perquè vull la independència de Catalunya", apunta un altre. "Venim a fer la cadena per a la independència i a reclamar que ens deixin ser independents", afegeix Sergi, de 14 anys. "Vinc a lluitar per tenir la independència de Catalunya" Clara, de 12 anys, assenyala: "Sóc independentista i vull que Catalunya sigui un país lliure". Estel, de 13 anys, és més contundent: "Vinc a lluitar per tenir la independència de Catalunya. Si ho volen tants catalans, al final Espanya potser s'haurà de rendir i podrem tenir la independència". En el reportatge no falten els grups de nens abillats amb estelades entonant càntics independentistes ("volem la independència, volem Països Catalans") i una veu en off que subratlla que "gairebé tothom coincideix que ahir [per l'11S] va ser un dia històric", i afegeix: "Segur que tots els que hi vau ser ho recordareu durant molt temps". El programa acaba amb un resum d'imatges de nens a la Via Catalana. El nacionalisme a les escoles La utilització dels nens per part del nacionalisme català no és cap novetat. Fa un any va saltar la polèmica en conèixer-se un programa realitzat per una televisió local de Deltebre (Tarragona) en un col•legi. Durant 24 minuts, els nens eren animats per la locutora a parlar amablement sobre la independència de Catalunya. Una anàlisi detallada dels llibres de text utilitzats a l'escoles catalanes confirma que aquest és un dels àmbits en el qual el nacionalisme ha posat més interès des d'un principi. En els últims mesos també s'ha generat una altra important polèmica en constatar que els responsables de diversos centres públics permetien penjar símbols independentistes a les façanes dels col•legis, cosa que també és habitual a l'interior de les aules.

El dret de les Nacions és superior al bé moral...

"El dret de les nacions és superior al bé moral de la unitat de l'Estat" L'arquebisbe de Solsona, Xavier Novell, ha afirmat aquest dimecres que "el dret de les nacions és superior al bé moral de la unitat de l'Estat". Així, ha defensat que pugui dur-se a terme una consulta a Catalunya. En una entrevista de Catalunya Ràdio Monsenyor Xavier Novell ha considerat que "abans que la unitat d'Espanya és més important el dret dels pobles a decidir", i ha explicat que, a títol personal, dóna suport al Pacte pel Dret a Decidir. Novell, que és l'arquebisbe més jove de l'Estat espanyol, ha valorat que "els que han de decidir són els ciutadans de Catalunya i això és una cosa que l'Església ha de respectar", i ha avançat que ell participaria en una possible consulta, tot i que no ha revelat el sentit del seu vot. A més, ha apel·lat a "respectar les idees de totes les persones" que viuen a Catalunya, i ha admès que ha rebut nombroses crítiques per haver rebutjat repicar les campanes de les esglésies catalanes amb motiu de la cadena humana a favor de la independència que es va portar a terme l'11 de setembre. Novell també ha defensat el celibat dels eclesiàstics, tot i que s'ha mostrat "obert" a debatre sobre això i revisar l'actual sistema, i ha defensat que les dones no puguin accedir al sacerdoci.

Pont de Suert i Vall de Boí reclamen ajudes.

Pares del Pont de Suert i Vall de Boí no porten els seus fills a l'escola per reclamar ajudes. La majoria dels pares i mares dels nens de pobles agregats del Pont De suert i la Vall de Boí, a la comarca lleidatana d'Alta Ribagorça, no han portat aquest dijous al col·legi els seus fills i han tallat la carretera N-230 per reclamar gratuïtat en el transport i el menjador com té els estudiants desplaçats des de la seva casa a un altre municipi. Unes 80 persones han tallat la carretera un quart d'hora a l'altura del Pont de Suert i després han continuat durant tres quarts d'hora amb talls intermitents per protestar per la falta d'ajudes en una situació que afecta al voltant de 80 estudiants. Les mares i els pares tampoc tenen previst portar els seus fills al col·legi aquest divendres, dia en el qual protestaran a la seu del Consell Comarcal, al Pont de Suert, al voltant del migdia. Una de les mares afectades ha assegurat a Europa Press que portaran els nens a la protesta i amb ells "faran algunes fitxes a la porta del Consell Comarcal". En el seu manifest assenyalen que són famílies afectades pel copagament de l'ensenyament, que viuen en pobles dispersos i que els seus fills s'han de desplaçar per anar a l'escola de manera que des de les 8.30 fins a les 17.00 estan lluny de casa, en un altre poble a quilòmetres de distància. El document, que els afectats han lliurat aquest dijous al president del Consell, José Antonio Troguet, assenyala que des que van tancar les escoles dels pobles els pares han gaudit "lògicament, de transport i menjador gratuït". La llei estatal no preveu que aquest transport i el menjador estigui finançat i la mesura afecta a tota la província de Lleida a uns 600 nens i nenes. Dimarts passat, la Diputació de Lleida ha anunciat que assumirà el cost del transport escolar i com a mínim la meitat del cost del menjador dels nens i nenes de la província de pobles sense escola que han de desplaçar-se al col·legi d'una altra població del seu mateix municipi. Als 480.000 euros que ja destinava l'any passat al transport, la Diputació sumarà 200.000 per afrontar la despesa de com a mínim el 50% del menjador per als estudiants que no tenen les ajudes obligatòries, de manera que l'aportació s'eleva a 680.000 euros. Als pares i mares de l'Alta Ribagorça que han iniciat la protesta els sembla insuficient pagar la meitat del menjador i insisteixen que el Consell Comarcal es faci càrrec, una solució que inicialment el president desestima perquè considera que l'ens comarcal és una entitat finalista en la gestió d'ajudes. Els pares i mares afectats insisteixen en la necessitat de canviar la llei estatal que no preveu com a obligatòries les ajudes per al transport i el menjador d'estudiants d'un poble que es desplaça a un altre pertanyent al seu mateix municipi.