Els Pilars de l' ISLAM:cinc preceptes bàsics

La pràctica religiosa islàmica s'expressa en cinc preceptes bàsics, els cinc pilars de la religió (arkan al-islam) que tot bon musulmà ha de complir: *Pregària a l'aire lliure (Afganistan)La professió de fe (xahada): és una fórmula que diu «No hi ha cap divinitat tret de Déu i Muhàmmad és el profeta de Déu». Aquesta frase resumeix l'essència de la creença islàmica, és a dir, la unicitat de Déu i l'única guia constituïda pel seu profeta.És utilitzada en els principals moments de la vida i, per esdevenir musulmà, no hi ha cap ritus d'iniciació o baptisme: només cal recitar, davant de testimonis i amb sincera convicció, aquesta professió de fe. *La pregària ritual (salat): cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcció a la Meca, els fidels s'han de dirigir a Déu amb la pregària. Una sola pregària, la del migdia del divendres, ha de ser feta en comú i a la mesquita. Es reciten sures de l'Alcorà i sovint es repeteix la invocació «Al·lahu-àkbar» ("Déu és el més gran!"). *L'almoina (zakat): l'almoina té dues modalitats: l'exercida espontàniament i lliure per agradar Déu i la reglamentada i obligatòria (zakat) segons la qual tots els musulmans han d'aportar als pobres i a la comunitat una desena part de les seves rendes i capital. *El dejuni durant el mes de ramadà (sawm): el ramadà és el novè mes del calendari lunar i és el mes en què començà la revelació de l'Alcorà. Durant tot aquest període es practica un dejuni purificador; des de l'alba a la posta del sol, el fidel s'ha d'abstenir de menjar i beure, de fumar i de tenir relacions sexuals. *El pelegrinatge (hajj): El cinquè pilar bàsic de la fe islàmica és el pelegrinatge als llocs sants de la Meca, que s'ha de portar a terme almenys un cop a la vida. La visita estricta als llocs sants de la Meca és el Pelegrinatge Menor o umra i la visita combinada dels llocs sants de la Meca i del seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja és el Gran Pelegrinatge o hajj. L'objectiu essencial del pelegrinatge és la visita de la Kaba.

El conflicte de Gibraltar al Congrés

EL 3 DE SETEMBRE Margallo explicarà al Congrés el conflicte de Gibraltar El ministre d'Afers Estrangers i Cooperació, José Manuel García-Margallo, compareixerà el pròxim 3 de setembre al Congrés dels Diputats per explicar el conflicte de Gibraltar. Des de la Comissió d'Exteriors, que presideix el nacionalista Josep Antoni Duran i Lleida i en què és número dos l'alcalde d'Algesires (Cadis), José Ignacio Landaluce, es van iniciar les gestions amb els grups parlamentaris per tancar la data concreta, que finalment s'ha fixat en el primer dimarts del període ordinari de sessions. El cap de la diplomàcia espanyola va presentar el dilluns 12 d'agost una sol·licitud per acudir, a petició pròpia, a la Comissió d'Afers Estrangers de la Cambra Baixa amb l'objectiu d'"informar sobre els últims esdeveniments en relació amb Gibraltar". El ministre va sol·licitar comparèixer la primera quinzena de setembre, ja en el període ordinari de sessions. El mateix dia en què es va registrar la seva petició, el Grup Parlamentari Socialista ha presentat al Congrés un escrit per sol·licitar la compareixença de García-Margallo a la Comissió Mixta per a la Unió Europea per "informar de l'estat de les relacions amb el Regne Unit a propòsit de Gibraltar". El secretari del PSOE per a la UE, Juan Moscoso, va anunciar prèviament aquesta petició, que va acompanyar d'un oferiment de col·laboració per "contribuir al diàleg i a l'establiment de cursos normals entre Espanya i el Regne Unit per resoldre les qüestions relatives a Gibraltar". Així ho va fer constar Moscoso en una carta enviada al secretari d'Estat per a la UE, Íñigo Méndez de Vigo. Les peticions es van presentar a la Cambra Baixa després de la conversa que van mantenir el president del Govern, Mariano Rajoy, i el primer ministre britànic, David Cameron, qui va proposar aquesta conversa per protestar per les cues que generen en la Reixa pels controls de les forces de seguretat espanyoles al pas de persones, vehicles i mercaderies. Auests registres es van intensificar després que Gibraltar llancés a la badia d'Algesires 70 blocs de formigó, una "acció unilateral" que Espanya ha qualificat d'"atac" al medi ambient" i a la qual ha atribuït l'escalada de la tensió. El Govern ha insistit que mentre Gibraltar ha "vulnerat la llei" llançant aquests blocs de formigó al mar, els controls que policies i guàrdies civils porten a terme responen a l'"obligació" de garantir el "compliment de la llei comunitària i espanyola".

Repte a una Escola rural:Puigmoltó del Garraf

Torres i Bages,l'expressió de la Catalunya Rural,ens en dirà... Donarà la Fesomia espiritual al Catalanisme:l'austeritat,l'esperit de justícia,la pietat,l'amor i l'estimació de la terra i el sentiment estètic.La petita vila de Puigmoltó del Garraf,per tanyent a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes,tenia una Escola Unitària i Mixta (1931-1983),considerada la Plaça Major de l'Ensenyament,que canalitzava els intercanvis d'idees,els coneixements i les persones. *Era -durant 52 anys- la Capsa de Ressonància del Moviment renovador del poble garrafenc i el seu contorn.Era un constant servei a la Comunitat puigmoltonenca com a poble rural,on els vailets rebien el seu Patrimoni cultural i a la vegada el conreaven. *Puigmoltó,com altres petits pobles i rurals,encara no disposava de Centres culturals,els vulgo dicto "Cap i Casals de Cultura catalana";tampoc d'instal.lacions per a atendre la constant i permanent formació dels seus membres,amb la qual cosa aquests poblets es quedaven també en permanent i notable desavantatge en relació amb els veïns de viles i ciutats i fins i tot del contorn de la Comarca del Garraf. *Els nens i les nenes de Puigmoltó,a hores d'ara,són els instruments eficaços i vius que pretenen posar-se al servei de la vida comunitària,cada dia,del petit poble,tot i col.laborant en el coneixement de l'entorn i moltes vegades tot aportant solucions. L'abùlia de la vida rural amb aquestes estampes típiques:bar-cartes-parats a la plaça.Jocs a pedrades de la canalla,-"assegudes" monòtones...es canviï amb la presència activa i ben bé moguda de l'Escola Unitària i Mixta. *Per tot això l'anul.lació i supressió d'aquesta Escola pública i unitària tot plegat amb les escoles unitàries d'Olivella i de Garraf,l'any 1983 va ser sempre un repte moltgreu i força dissortat tant a mestres il.lusionats com a tant i tants pobles petits que gens no resisteixen a una vida força gris i benbé abùlica. *Clar i català, menysprear una Escola Unitària i Mixta que portava 52 anys (1931-1983) i fins i tot arrencar-ne la segona etapa d'Egb -sense transport-cap a un altre centre escolar -només (no sé quina va ser la raó) va ser una miqueta de tornada a un imperialisme i a l'avorriment dels petits pobles (sic). *M'agradaria que encara se sentissin veus catalanes o catalanitzades,encara que jo estic en aquest darrer procés,però també sóc lleonès i bable.Ja han passat 30 anys de la supressió de les tres escoles unitàries de la Comarca del Garraf (Olivella,Puigmoltó i Garraf).Olivella la va recuerar,Puigmoltó va crear un Casal de Cultura al mateix centre escolar i Garraf,res de res,malgrat ésser-ne dependent de Sitges.

La Revolta dels Remences a Catalunya.

Els pagesos de la Catalunya medieval en peu de guerra *Entrevista als historiadors Àngel Casals i Valentí Gual.Un document inèdit sobre la lluita dels barcelonins contra els remences Transcripció del manuscrit del reclutament de la host de Barcelona Cap de setmana per la Garrotxa remença *Després de moltes dècades d’abusos i penúries al camp, a mitjan segle XV la pagesia catalana va dir prou. Dos homes de diferent tarannà, Francesc de Verntallat i Pere Joan Sala, van encapçalar la primera revolta popular de la nostra història, una revolució que va fracassar en les formes, però no en el fons. A partir d’aquell moment, les classes oprimides van saber que unides podien lluitar pels seus drets… i sortir-se’n. El temps de la servitud ja ha passat Al crit de “El temps de la servitud ja ha passat”, els pagesos van provocar aldarulls a la vall d’Hostoles, a la vall d’en Bas, a Santa Pau i a Castellfollit de la Roca, a l’actual comarca de la Garrotxa, que en l’època es va erigir com a centre de la zona remença. Una de les principals reivindicacions del moviment remença va ser l’abolició dels mals usos, els drets que els senyors tenien sobre els seus vassalls i que es van arribar a regular per llei. *I és que fins llavors els vassalls havien de viure a les terres que cultivaven sense possibilitat de marxar-ne si no pagaven una quantitat de diners al seu senyor. D’altra banda, no podien vendre les seves propietats i, en cas de morir sense testar o sense descendència, una tercera part del seu patrimoni anava a parar a les mans del seu senyor. A més, la dona i filles del pagès podien servir a la casa del senyor si aquest ho decidia, que també tenia dret de cuixa *En el text, ens fem ressò d'un document inèdit localitzat per l'historiador Ramon Sarobe a l'Arxiu Històric de la Ciutat que aporta informació sobre la host que es va formar a Barcelona per sufocar els remences. A continuació en trobareu la transcripció, un comentari fet pel mateix Sarobe i una galeria d'imatges amb algunes de les pàgines del document, a més d'una entrevista amb els historiadors que van assessorat la periodista Agnès Rotger per fer aquest reportatge.

La depuració franquista dels sitgetans (1939)

El gener de 1939,amb l’entrada de les tropes franquistes a Sitges,s’inicià un llarg període històric caracteritzat per la repressió exercida sobre els treballadors de la Vila-.Totom la va patir,amb diverses manifestacions:exili dels obrers més significatius sindicalment,presó per a aquells que no volgueren o no pogueren fugir,i,amb caràcter general depuració dels qui havien aconseguit mantenir-se inicialment en els seus llocs de treball. *La depuració,que no va ser el mitjà repressiu més cruent,però sí el més generalitzat,significava l’acomiadament o sanció dels treballadors per motius polítics o sindicals i afectà ben bé un de cada deu treballadors sitgetans-.Aquestes mesures,aplicades per les noves autoritats laborals que havien reorganitzat les tasques obreres,van castigar el treballadors,també,que tenien responsabilitats polítiques,administratives i sindicals a Sitges,tant en els Sindicats de treballadors com en la col.lectivitat obrera que s’havia creat l’any 1936. *Existia a Sitges una militància sindical caracteritzada per la diversitat-.La repressió aplicada sobre aquest col.lectiu va afectar en major mesura els obrers anarcosindicalistes-.Com a conseqüència de la depuració i de la repressió sindical,els dirigents de l’etata de la Segona República,no continuarin treballant en sectors productius sitgetans o barcelonins-.Els qui van poder eludir la repressió i dels qui després de passar per la presó anaren tornant al treball van deixar de banda el seu compromís sindical-. *Però,va existir una altra part d’aquests militants obrers que durant els anys 40,i a partir dels anys 50 va continuar participant de forma significativa enles activitats i en les accions protagonitzades pels treballadors en defensa dels seus interessos econòmics-. ÇL’espectacular caiguda del Moviment Obrer durant els primers 20 anys del franquisme no va ser sols un mitjà d’expressió del descontentament obrer,sinó que va formar part d’una estratègia obrera relacionada amb la Negociació per la millora de les condicions de treball i de remuneració-. *En aquesta estratègia obrera hi participen activament alguns sitgetans vells militants dels anys 30,tot realitzant tasques d’assessorament als Delegats dels Sindicats Verticals,tot encapçalant amb les seves signatures les Peticions col.lectives de millores socials i protagonitzant moltes de les denúncies presentades contra les empreses per tal d’obligar-les al compliment de la vigent Normativa-. *És a dir,és una estratègia obrera de fer servir l’estructura franquista dels Sindicats Verticals per seguir defensant els interessos obrers,alhora que en la mesura de les possibilitats existentsa es denunciava la manca de representativitat i exigien les llibertat sindicals-. *El Règim franquista va creure que la brutalitat repressora dels primers anys,i l’aplicació continuada d’altres mesures de control obrer,serien suficients per esborrar del mapa el Conflicte laboral-.Les condicions polítiques existents van impedir durant anys la Manifestació oberta de conflictes i en especial de vagues arreu de Catalunya,però les existents contradiccions dels Interessos obrers i els interessos dels seus Empresaris van trobar la manera d’expressar-se tant a Sitges com a Barcelona com en molts altres llocs tant de Catalunya com de l’Estat espanyol-.

Primer Centenari de la "Mancomunitat de Catalunya" (1914-2014)

Els quatres presidents de les diputacions catalanes, Salvador Esteve (Barcelona), Joan Reñé (Lleida), Josep Poblet (Tarragona) i Joan Giraut (Girona) acudiran a l'UCE (Prada de Conflent) per explicar els actes de commemoració dels cent anys de la Mancomunitat de Catalunya, una cita en la qual també hi haurà el conseller de Justícia, Germà Gordó. *Primer Centenari de la Mancomunitat de Catalunya (1914-2014).LA MANCOMUNITAT de CATALUNYA l’ embrió d’un Estat català La Mancomunitat del 1914 va ser la primera experiència d'autogovern català i el primer reconeixement estatal de la personalitat de Catalunya des de la desfeta del 1714.Les diputacions commemoraran el centenari de la Mancomunitat amb un programa d'actes que inclourà exposicions, xerrades i seminaris-.L’Enric Prat de la Riba va ser un polític moderat però amb una idea molt agosarada, que es va envoltar dels millors intel•lectuals catalans a Catalunya. A Catalunya s'estava consolidant un “Contrapoder”. Les quatre Diputacions Provincials han tingut alts i baixos des del moment en què es van crear,l’any 1812, i la seva història ha oscil•lat entre representar un important paper com a instància de poder i ser una mera comparsa dels governs centralistes. Ara s'acosta l’any 2014 i les quatre Diputacions faran memòria. Amb un Programa d'actes, el paper cabdal que van jugar en la creació de la Mancomunitat, la federació de les quatre diputacions catalanes que va constituir el primer gran èxit del catalanisme polític des de la desfeta del 1714. El seu primer president i ànima del nou organisme, Enric Prat de la Riba, va plantejar la Mancomunitat com “l'embrió d'un futur Estat català autònom dins d'Espanya”

Puigmoltó del Garraf i la seva Escola

"La Història de l'Escola Pública Unitària i Mixta del poble de Puigmoltó,entre la utopia i la realitat (1931-1983)" *Es una obra d'Història Local fruit de la compilació de dades i de la investigació del Mestre de Català i Pedagog Froilan Franco i Franco,amb la col.laboració de la Teresa Puig i Bisbal,també mestra. *En Froilan Franco va ser el darrer Mestre d'aquesta Escola Unitària,i la Teresa Puig va ser-ne alumna,mare de quatre alumnes i Presidenta de l'AMPA,d'aquí la implicació de tots dos amb el que va representar l'Escola de Puigmoltó,i especialment el seu tancament l'any 1983,i que tant es reflecteix en les pàgines dpaquest Llibre. *La que va ser Escuela Nacional i Escola Catalana Total (1981-1983) va tenir una vida de 52 anys plena d'esdeveniments (noms,anècdotes,opinions i fets) que queden contextualitzats localment en el mateix Puigmoltó,però també a Sant Pere de Ribes i finalment a nivell de país.Una escola dins d'un poble,un poble dins un poble,i uns pobles dins un país,Catalunya,que va viure canvis pedagògics,polítics,socials i de valors,que el Froilan Franco repassa detalladament,des de l'any 1931-època republicana,passant per la dictadura i arribant a la democràcia que encara l'any 2013 ens regeix. *Aixñi,doncs,mestres,alumnes,historiadors,habitants de Puigmoltó i de Sant Pere de Ribes,teniu a les vostres mans un petit Manual de Pedagogia i d'Història Local,que a més ens aporta uns valors de defensa de la Llengua Catalana i de l'Escola Pública que l'any 2013 són més vigents que mai. Puigmoltó:Agrupació Social i Cultural (ASC),2013. 177 p. "La Història de l'Escola Pública Unitària i Mixta del poble de Puigmoltó,entre la utopia i la realitat (1931-1983)",és una obra d’Història Local fruit de la compilació de dades de la investigación del Mestre de Català i Pedagon en Froilan Franco i Franco,amb la col.laboració de la Teresa Puig i Bisbal,també mestra. En Froilan Franco va ser el darrer Mestre d’aquesta Escola de Puigmoltó,i la Teresa Puig va ser-ne alumna,mare d’alumnes i presidenta de l’AMPA,d’aquí la implicació de tots dos amb el que va representar l’escola,i especialmente el seu tancament l’any 1983,i que tant es reflecteix en les pàgines d’aquest llibre. L’Escola de Puigmoltó del Garraf va tenir una vida de 52 anys plena d’esdeveniments –noms,anècotes,opinions i fets- que queden contextualitzats localment en el mateix Puigmoltó,però també a Sant Pere de Ribes i finalment a nivel de país català.Una escola dins dins un poble,un poble dins un poble,i uns pobles dins un país,Catalunya,que va viure canvis pedagògics,polítics,socials i de valors,que Froilan Franco repassa detalladament des de l’any 1931,época republicana,passant per la dictadura i arribant a la democracia que encara avui ens reregeix. Així,doncs,Mestres,alumnes,historiadors,habitants de Puigmoltó del Garraf i de Sant Pere de Ribes,teniu a les vostres mans un petit Manual de Pedagogia i d’Història Local,que a més ens aporta uns valors de defensa de la llengua catalana i de l’escola pública que avui en dia són més vigents que mai. Puigmoltó del Garraf:Agrupació Social i Cultural de Puigmoltó,2013.177 pàgines.