divendres, 31 de maig del 2013
La Diputació de Lleida amb La Vall d'Aran
CONVENIS ANUALS
La Diputació de Lleida aporta 2,9 milions a consells comarcals i Aran
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha signat aquest dilluns amb els presidents dels consells comarcals de Lleida i el síndic de la Vall d'Aran, Carles Barrera, els convenis anuals pels que la corporació aporta a les seves institucions 2,9 milions d'euros per a serveis de cooperació i assistència, i contractar una trentena de secretaris interventors."Això ens dóna garanties absolutes que la gestió que es fa en els ajuntaments és molt bona i alhora potència el concepte de mancomunar serveis a favor de l'eficiència", ha assenyalat Reñé.
dimecres, 29 de maig del 2013
Sobre el zelador d'Olot van creure que es devia trastocar.
Companyes del zelador d'Olot van creure que es devia trastocar per matar als ancians.La majoria de víctimes estaven delicades de salut però no a punt de morir
* Una infermera i una auxiliar del geriàtric La Caritat d'Olot (Girona), companyes de treball del zelador acusat de matar onze residents, han declarat aquest dimecres en el judici que, a l'assabentar-se dels crims, van pensar que Joan Vila es va trastocar per cometre'ls.
*"Quan em vaig assabentar vaig pensar que li havia passat alguna cosa mental", ha explicat una infermera aquest dimecres durant la seva declaració davant del jurat popular al Palau de Justícia de Girona.
*En el mateix sentit s'ha expressat en el judici una de les cuidadores del geriàtric, que ha estat explícita en la seva exposició: "Em va estranyar molt i vaig pensar: Quin cable se li haurà creuat?".
ES VA TORNAR NERVIÓS
Sobre l'actitud del zelador, dues companyes auxiliars ha comentat que des d'estiu del 2010 van notar un canvi d'actitud en ell, que estava "més malhumorat i nerviós", però que tampoc li van donar més importància.
Altres de les cuidadores ha recordat que Vila es va lamentar en més d'una ocasió que sempre es morissin els ancians en el seu torn.
Sobre l'actitud del zelador, dues companyes auxiliars ha comentat que des d'estiu del 2010 van notar un canvi d'actitud en ell, que estava "més malhumorat i nerviós", però que tampoc li van donar més importància.
Altres de les cuidadores ha recordat que Vila es va lamentar en més d'una ocasió que sempre es morissin els ancians en el seu torn.
diumenge, 26 de maig del 2013
La Conselleria de Cultura negocia els fons de Diputacions.
La Diputació de Lleida lliura a Mascarell els documents de la Generalitat en la II República
La Conselleria negocia la donació dels fons de les diputacions de Girona i Tarragona
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé (CiU), ha lliurat al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, 63 caixes amb els documents de les comissions delegades, els òrgans provincials de la Generalitat de Catalunya durant la II República, entre els anys 1931 i 1938.
L'acte, segons l'opinió del conseller, és de "notabilíssim valor des del punt de vista polític, institucional, nacional i historiogràfic".
"Vull agrair d'una manera especial al president el fet que s'hagi materialitzat" la donació, ha afirmat Mascarell abans d'avançar que la Generalitat negocia amb les diputacions de Girona i Tarragona la lliura, i explicar que els documents de Barcelona ja fa temps que estan en mans del Govern.
La lliura, en paraules de Reñé, és un acte que forma part de la "normalitat que convé que existeixi entre institucions de Catalunya". "Caminem tots junts al mateix pas i aquests documents de l'època en la qual les diputacions es van aglutinar a l'anomenada 'Comissaria de la Generalitat' entenem que han d'estar custodiats per la pròpia Generalitat", ha afirmat.
Reñé ha destacat que els documents expressen que, vuitanta anys enrere, la Diputació feia coses molt semblants a les actuals dirigides a l'atenció directa al ciutadà de Lleida i a la província en projectes d'infraestructures, escoles o beques a metges o a músics de l'Orquestra filharmònica de Lleida.
Les 63 caixes, custodiades fins ara a l'arxiu de la Diputació, es traslladaran a l'Arxiu de la Generalitat.
dissabte, 25 de maig del 2013
Un francès agredeix i llança al tren una menor magribí.
-Agressió Racista-
Successos.- Detingut un francès després d'agredir i llançar a les vies del tren una menor magribí
Els Mossos d'Esquadra han detingut un francès de 37 anys, veí de Barcelona, acusat d'un delicte d'homicidi en grau de temptativa, després d'agredir una menor d'origen magribí i llançar-la a les vies del tren a l'estació de Mataró (Barcelona).
El succés, registrat durant la nit d'aquest dijous, es va produir quan la menor esperava el tren al costat d'una amiga, quan l'home va començar a proferir insults racistes "sense motiu aparent" i a escopir-la, ha explicat la policia catalana en un comunicat.
L'home va augmentar els seus insults quan una de les menors li va recriminar la seva actitud, i la violència va anar en augment contra la menor fins a propinar-li dues puntades de peu a l'estómac i llançar-la a les vies del tren, impedint que tornés a pujar a l'andana.
La ràpida intervenció dels vigilants de seguretat de l'estació va permetre que la menor pogués sortir de les vies abans que arribés el tren, i aquests van retenir l'agressor fins que van arribar els Mossos i el van detenir.
L'home, acusat també d'una falta de lesions i dos delictes contra la integritat moral, un per cada menor, ha estat detingut i traslladat a dependències policials, i passarà a disposició judicial al llarg d'aquest dissabte.
Les dues menors han estat ateses a l'Hospital de Mataró amb ferides de caràcter lleu a causa de les agressions que van rebre per part de l'agressor.
divendres, 24 de maig del 2013
Mas exigeix a Aznar i Zapatero respecte als catalans,
-Per les crñitiques a una eventual Autodeterminació-
Mas exigeix a Aznar i Zapatero respecte als catalans
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha exigit aquest divendres als exmandataris espanyols José María Aznar (PP) i José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) que respectin "políticament" la voluntat majoritària que tenen els ciutadans de Catalunya.
Mas ho ha dit en la roda de premsa de presentació del XXV Premi Internacional Catalunya, després de les crítiques a una eventual autodeterminació catalana que han fet tant Aznar en una entrevista aquest dimarts a Antena 3, com Rodríguez Zapatero, aquest divendres a RNE.
"La immensa majoria de la societat catalana, estigui o no a favor de la independència, vol poder decidir el seu futur col·lectiu. Demanem poder votar i aquest posicionament ha de ser respectat perquè és estrictament democràtic", ha ressaltat.
Després de preguntar-li sobre les opinions d'Aznar, ha dit: "Sense novetats en el front. Estem davant de l'Aznar de sempre", el de la majoria absoluta, i no el de la legislatura 1996-2000, quan es deia que parlava català en la intimitat i es van impulsar avenços en autogovern.
"Llavors dolentes"
Mas ha assenyalat que moltes de les problemàtiques actuals són conseqüència "de les llavors dolentes que Aznar va plantar" durant la seva segona legislatura com a president, la de la majoria absoluta.També ha apreciat que "fa un cert por el to amb el qual es dirigeix a la gent quan parla de Catalunya", tot i que després ha precisat que ell no té aquest sentiment perquè amb ell ja ha tingut certa experiència.
Sí que ha apuntat que per a molta gent, Aznar té "un to clarament desagradable", tot i que no hauria de causar sorpresa les seves opinions en defensa de la unitat d'Espanya i les seves crítiques al dret a decidir.
En qualsevol cas, Mas ha apreciat que hi ha una clara majoria a Catalunya que vol una consulta d'autodeterminació, perquè fa cinc mesos de les eleccions catalanes, en les que es va votar majoritàriament a partits partidaris del dret a decidir.
Mas ha assenyalat que la voluntat de fer una consulta no és una cosa que vulguin dirigents polítics catalans com ell, Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV-EUiA), Josep Antoni Duran (UDC) i Pere Navarro (PSC), sinó que és un anhel majoritari de la població catalana.
dijous, 23 de maig del 2013
El TC aixeca la suspensió de l'Impost català als Dipòsits bancaris
El TC aixeca la suspensió de l'impost català als dipòsits bancaris.En una sentència de 16 pàgines amb data del 21 de maig, el Constitucional avala el gravamen "en un moment de fortes retallades pressupostàries, obligats per afrontar les actuals exigències de reducció del dèficit i de l'endeutament de la comunitat autònoma de Catalunya".
*En el primer ple ordinari de la X legislatura, el conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, va presentar aquest impost amb el qual preveuen recaptar 500 milions d'euros, i que va ser fruit de l'acord de governabilitat de CiU i ERC.
*L'Advocacia de l'Estat, en representació del Govern central, va demanar mantenir aquesta suspensió perquè aixecar-la podria "generar perjudicis irreparables per a les entitats de dipòsit subjectes al pagament del tribut", i seria un obstacle per a particulars i empreses donades les dificultats actuals per accedir a crèdits.
*També va demanar el manteniment de la suspensió al·legant que altres comunitats autònomes podrien imposar impostos similars, però el Constitucional ha rebutjat aquest argument per ser "una mera hipòtesi no confirmada".
*A més, el tribunal detalla que el Govern espanyol també ha creat un impost estatal sobre els dipòsits bancaris a tipus zero, de manera que desbarata l'argument que la iniciativa catalana pugui expandir-se a la resta del les comunitats autònomes.
*Pel que fa a l'impost català, el Parlament va sol·licitar el seu aixecament perquè considera que l'impost és "una mesura necessària per arribar a noves fonts de finançament que permetin complir els objectius de dèficit i deute públic" i assegurar als ciutadans la prestació de serveis que depenen de la Generalitat.
*L'Advocacia de l'Estat, en representació del Govern central, va demanar mantenir aquesta suspensió perquè aixecar-la podria "generar perjudicis irreparables per a les entitats de dipòsit subjectes al pagament del tribut", i seria un obstacle per a particulars i empreses donades les dificultats actuals per accedir a crèdits.
*També va demanar el manteniment de la suspensió al·legant que altres comunitats autònomes podrien imposar impostos similars, però el Constitucional ha rebutjat aquest argument per ser "una mera hipòtesi no confirmada".
*A més, el tribunal detalla que el Govern espanyol també ha creat un impost estatal sobre els dipòsits bancaris a tipus zero, de manera que desbarata l'argument que la iniciativa catalana pugui expandir-se a la resta del les comunitats autònomes.
*Pel que fa a l'impost català, el Parlament va sol·licitar el seu aixecament perquè considera que l'impost és "una mesura necessària per arribar a noves fonts de finançament que permetin complir els objectius de dèficit i deute públic" i assegurar als ciutadans la prestació de serveis que depenen de la Generalitat.
El tribunal avala aquest raonament de Parlament i Generalitat, i a més recorda que el dèficit de Catalunya va ser del 4,02% del PIB el 2011 i d'un 1,96% el 2012, que suposen "una important desviació respecte de l'objectiu d'estabilitat pressupostària".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)