Mor el Dr Mosisé Broggi als 104 anys d'edat.

-Mor als 104 anys-

 

Mor el metge centenari Moisès Broggi

 

 

El metge centenari Moisès Broggi ha mort la matinada d'aquest dilluns als 104 anys, segons han informat a Europa Press fonts del partit Reagrupament, on militava des del 2009.

Interessat per la cultura i l'humanisme, Broggi havia presentat a l'octubre l'obra 'La necessitat de ser útil' (Edicions 62), fruit de les converses sobre el sentit de la vida amb Teresa Pous. 

Broggi ha estat un metge centenari mestre de generacions de cirurgians catalans, que va sobreviure personal i professionalment al Franquisme, i va culminar la seva vida veient la inauguració d'un hospital català amb el seu nom, i encapçalant la llista d'ERC al Senat a les eleccions generals del 2011.

 

La Jubilació fins a 67 anys en un horitzó de 15 anys

-Economia-

Entra en vigor la reforma de les pensions, que eleva progressivament la jubilació fins a 67 anys

Se suspenen durant tres mesos els articles referits a jubilació parcial i anticipada

  
La reforma del sistema de pensions que eleva l'edat de jubilació des dels 65 als 67 anys en un horitzó de 15 anys, fins al 2027, entra en vigor aquest dimarts, 1 de gener, i es realitzarà a raó d'un mes per any durant els sis primers exercicis i de dos mesos per any durant els nou últims.

 Aquesta llei va ser aprovada definitivament l'agost del 2011, entrant en vigor algunes de les seves disposicions aquest mateix mes i altres el gener del 2012, si bé la posada en marxa del gruix de la reforma, com l'increment de l'edat de jubilació, s'establirà l'1 de gener del 2013.

 En conseqüència amb aquest, aquells que surtin del mercat laboral als 67 anys hauran d'haver cotitzat 37 anys per poder cobrar la pensió màxima, respecte dels 35 anys que s'exigien anteriorment i aquest trànsit es realitzarà progressivament, en paral·lel a l'augment de l'edat legal de jubilació.

La reforma amplia de 15 a 25 anys el període de càlcul de les pensions, el que podria tenir un efecte de pujada o baixada de l'1% sobre les pensions en el cas del Règim General i una mica més en el cas dels autònoms, període que s'estendrà d'any en any fins al 2022, és a dir, que s'arribarà als 25 anys de càlcul en un horitzó de deu anys.

La reforma manté en 15 anys l'edat mínima per tenir dret al 50% de la pensió, però faran falta 22 anys més per poder accedir al 100% de la prestació.

  Tot i això, hi haurà excepcions i aquells que amb 65 anys tinguin carreres de cotització de 38,5 anys o les compleixin abans dels 67 anys podran jubilar-se amb tota la pensió, de manera que el pas dels 35 anys als 38,5 anys per accedir a la pensió màxima es realitzarà a raó de sis mesos cada dos anys, és a dir, en set esglaons.

Així, a partir del quart any de vigència de la reforma, una persona amb 65 anys podrà jubilar-se amb tota la seva pensió si té 35 anys cotitzats.

Ahmadinejad destitueix l'única dona del seu Govern

Ahmadinejad destitueix l'única dona del seu gabinet.El president iranià, Mahmud Ahmadinejad, ha destituït aquest dijous l'única dona del seu gabinet, la ministra de Sanitat Marzieh Vahid Dastjerdi, després que aquesta critiqués els seus col·legues per no concedir fons per importar medecines vitals.

 Designada el 2009, Dastjerdi era la primera dona ministra a l'Iran des que es va instaurar la República Islàmica el 1979. Ginecòloga de professió i considerada conservadora en el pla polític, la ja exministra ha defensat un paper més rellevant de la dona en la societat.

En les últimes setmanes han aparegut informacions sobre la manca d'algunes medecines importants per al tractament del càncer, l'esclerosi múltiple, els desordres sanguinis i altres molèsties greus.

El mes passat, Dastjerdi va denunciar que només una quarta part dels 2.400 milions de dòlars destinats a la importació de medecines havien estat desbloquejats aquest any i que hi havia una falta de pressupost per a les compres.

"Les medecines són més essencials que el pa. He escoltat que s'han importat cotxes de luxe amb dòlars subvencionats però no sé què ha passat amb els dòlars que se suposava que anaven destinats a la importació de medecines", ha assenyalat a la televisió nacional. Les autoritats iranianes atribueixen les carències a les sancions imposades pels Estats Units i la UE.

En un comunicat concís, Ahmadinejad ha anunciat la designació interina de Mohammad Hassan Tariqat Monfared com a nou ministre, en substitució de Dastjerdi.

"Tenint en compte el seu compromís i les valuoses experiències i d'acord amb la [...] Constitució, el designo com a ministre de Sanitat en funcions", ha indicat el comunicat, publicat pels mitjans iranians.

 

 

Comediants guanya el Premi Joan Amades-2012

-Dia 20 de Gener-

Comediants guanya el Premi Joan Amades de cultura popular 2012

 

 

La companyia Comediants ha guanyat el Premi Joan Amades 2012 de cultura popular per la seva trajectòria de 40 anys i el seu "compromís" amb la cultura popular catalana.

El premi, que es lliurarà el 20 de gener, està destinat a prestigiar i donar a conèixer a les persones i organitzacions que han destacat a l'estudi, la promoció i la dinamització de la cultura popular i tradicional catalana.

Segons l'associació, Comediants ha creat un llenguatge propi a partir de la relectura de tradicions i costums sense abandonar l'"ull crític" amb propostes singulars en la posada en escena i el discurs teatral, que han tingut una especial incidència en les experiències de renovació festiva de Catalunya.

 

Montserrat se solidaritza amb el Bisbe Pere Casaldàliga

-Missa del Gall-

L'abat de Montserrat se solidaritza en la seva homilia amb el bisbe Pere Casaldàliga

 

L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha dedicat aquest dimarts part de la seva homilia de la Missa del Gall al bisbe Pere Casaldàliga, amb qui s'ha solidaritzat després que aquest hagi rebut amenaces de mort per defensar als indis del Brasil.

Segons ha informat l'abadia de Montserrat en un comunicat, Soler ha assegurat que el seu record s'estén "als qui es veuen obligats a passar aquest Nadal lluny de casa a causa del treball, la carència de mitjana de subsistència, la violència o la persecució".

Així, ha remarcat la seva solidaritat amb Casaldàliga "que a causa de la seva defensa insubornable dels drets dels indis respecte dels latifundistes" ha hagut d'abandonar la seva casa, cosa que espera que sigui provisional, ha afegit.

El Bisbe Casaldàliga --de 84 anys i malalt de Parkinson-- va deixar a començament de desembre la seva casa a Sao Felix do Araguaia després d'haver rebut amenaces de mort pel seu defensa dels indis de Xavante.

Segons va apuntar el seu biògraf i director de la productora Minoria Absoluta --que prepara una minisèrie sobre Casaldàliga--, Francesc Escribano, el bisbe ho va fer a petició de la policia federal del Brasil.

Més de 30 anys del "Manifiesto de los 2300"

"Impulso Ciudadano" ha celebrat l'acte  de record als signants del -Manifiesto de los 2.300-, el dia que es compleixen més de 30 anys des de la seva publicació. Finalment, la Sala d'actes del Centre Cívic "Fort Pienc" ha acollit l'acte després que l'Ateneu de Barcelona i el CEU donessin carbasses als activistes castellans. En total, hi han assistit unes 200 persones, segons els organitzadors.

Entre els assistents no hi ha faltat el candidat a l’alcaldia de Barcelona Alberto Fernández, i el candidat a l'alcaldia per Ciutadans, Antonio Cañas. A més de representants de l'Associació per la Tolerància i membres del partit UPyD. A qui no s’ha vist ha estat Federico Jiménez Los Santos, un dels primers signants del manifest.
"Impulso ciudadano", l'entitat dirigida per l'exdiputat de Ciutadans, José Domingo, ha anunciat la celebració del 30è aniversari del manifest per la igualtat dels drets lingüístics a Catalunya, que va ser conegut com el -Manifiesto de los 2.300-. Pels qui no coneguin l’irganització, s’identifiquen amb el lema "es pot ser català, viure arrelat i estimar Catalunya, parlant castellà".

Han intervingut a l’acte Amando de Miguel, catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Complutense i primer signant del Manifiesto; Santiago Trancón, Professor de Literatura, signant i redactor del Manifiesto, José Sánchez Carralero, catedràtic de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense i signant del Manifiesto, José María Fernández, catedràtic de Llengua Espanyola de la Universitat Rovira i Virgil de Tarragona i firmant del Manifiesto, Pedro Penalva, professor de Dret Romà i signant del Manifiesto; José García Domínguez, periodista; Alejandro Tercer, periodista.

Es dupliquen les llars catalanes sense cap ingrés.

-Més de 118.500 llars catalanes-

 El nombre de llars catalanes que no reben cap tipus d'ingrés --ni de treball ni subsidis per atur o pensions-- s'ha duplicat des del començament de la crisi, passant de 57.000 el 2007 a més de 118.500 el 2011, segons dades de l'informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

  L'informe avalua el risc de pobresa relacionat amb el mercat laboral i conclou que el nombre de llars en les quals tots els seus membres estan en atur s'ha multiplicat per cinc entre 2007 i 2012, i per tres i mig els que el principal sustentador de la família no té treball.

 Sobre el risc de pobresa --situació transitòria--, l'informe apunta que els aturats tenen una taxa del 30%, a diferència de les persones ocupades, que és del 13,7%.

 També determina que des del 2010, les llars amb fills dependents --en edat de treballar però aturats-- el risc de pobresa s'ha disparat fins al 59%, respecte del 6,9% de les llars sense fills dependents.

En el conjunt de la Unió Europea (UE), segons dades de l'Eurostat recollides per l'informe, Espanya està entre els països amb una taxa de pobresa a l'ocupació més alta, 12,7% davant de la mitjana europea del 8,5%, només superada per Grècia i Romania.

L'estudi remarca un "elevat risc de pobresa" entre la població ocupada següent: autònoms, contractats temporalment o amb jornada parcial, treballadors del sector immobiliari, de la construcció, l'agricultura i la pesca.

Els perfils més vulnerables que retrata l'informe són homes d'origen immigrant de més de 45 anys que només han treballat en un tipus de feina; dones soles i dones immigrants amb dificultats de parlar català o castellà; joves de famílies desestructurades; persones hipotecades; persones poc qualificades; administratius i investigadors.

Per aquesta raó, el CTESC recomana "reforçar el diàleg social i la protecció a persones amb risc de pobresa", tot i que tinguin treball; millorar els instruments per lluitar contra aquest risc i garantir la cobertura de les necessitats bàsiques, a més de millorar l'eficiència de les polítiques actives d'ocupació.