Tant se val el Nom de la Criatura;diguem-ne Corredor Mediterrani,Arc ibèric,Euromed,Sunbelt o com vulguem.
La criatura no es fa per vençuda,és una tossuda realitat que no es deixa liquidar,i,apareix gairebé a qualsevol mapa que fem:sigui Geogràfic,Econòmic,Històric,Cultural,Esportiu,etc...!
De fet,la cosa només queda esborrada en la Cartografia política.A la resta de Cartes Cartogràfiques,sempre treu el seu allargat Perfil,inevitable,avançat,enfocat al Sol Naixent i a la Mar Mediterrània.
Els Països Catalans no són una dèria política,en r ealitat en són quasi tot,llevat d'això.Són comerç,són turisme,són llengua catalana,són arqueologia,són aeroports,són patrimoni,són empresa i són paisatge.Pràcticament l'únic que no són és política (sic),potser precisament perquè l'intent de trencar-los,dissoldre'ls i convertir-los en fum prové de la política espanyola i algun cop no tan espanyola.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dimecres, 29 de febrer del 2012
dilluns, 27 de febrer del 2012
Castellanització del català i de la societat dels Països Catalans (2012)
La castellanització de la Llengua Catalana i de la Societat dels Països Catalans és fet constant i a més un veritable problema a causa dels perríodes de total prohibició en l'ús públic i degut a la poca valoració que des de gairebé tots els àmbits actuals socials s'hi produeixen vers la llengua catalana i els seus parlants força indiferència. .
*Hom pot dir que la Castellanització comiença als segles XIII y XIV en l'àmbit de la Literatura i ja a finals del segles XV,quan es produeix la unió de Castella i Aragó. La llengua castellana ocupa progresivament funcions formals i se'n va estenent com a Llengua oficial i de Cultura.
*Als inicis del segle, moment de la Conquesta i l'annexió als Estats espanyol i francès dels Països Catalans,va ser prohibit l'ús públic de la llengua catalana; iencara així,les classes populars van matenir la lleialtat a laseva llengua.
*A partir ja del segles XIX la llengua catalana comença a reïvindicar-se i n'hi ha un Renaixement Literari importantíssim.Això hi produeix més endavant i durant tot el segle XX diverses reïvindicacions polítiques.
*Amb la victoria militar de la Dictadura franquista l'any 1939 i els seus 40 anys de dictadura s'hi produeix un periode important de castellanització i intent de substitució Llingüística i Cultural: el català torna ésser prohibit i perseguida qualsevol manifestació pública del seu ús.
*Tanmateix, durant els anys 1960-1970 hi ha una gran afluència d'immigració castellana als Països Catalans,amb la conseqüent dificultat en el seu aprenentatge del català.
*A partir de 1975,amb la fi de la dictadura franquista,la llengua catalana passa a ésser-ne oficial en alguns territoris, però no-obligatori ja que és la llengua castellana l'única llengua oficial obligatòria arreu de l'Estat espanyol.
*La recuperació lingüística des d'aleshores està suposant una lluïta i un continu esforç,ja que ls facilitats des dels Estats espany i francès són nul.les o mínimes, cuan no molt obstaculizadores.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Hom pot dir que la Castellanització comiença als segles XIII y XIV en l'àmbit de la Literatura i ja a finals del segles XV,quan es produeix la unió de Castella i Aragó. La llengua castellana ocupa progresivament funcions formals i se'n va estenent com a Llengua oficial i de Cultura.
*Als inicis del segle, moment de la Conquesta i l'annexió als Estats espanyol i francès dels Països Catalans,va ser prohibit l'ús públic de la llengua catalana; iencara així,les classes populars van matenir la lleialtat a laseva llengua.
*A partir ja del segles XIX la llengua catalana comença a reïvindicar-se i n'hi ha un Renaixement Literari importantíssim.Això hi produeix més endavant i durant tot el segle XX diverses reïvindicacions polítiques.
*Amb la victoria militar de la Dictadura franquista l'any 1939 i els seus 40 anys de dictadura s'hi produeix un periode important de castellanització i intent de substitució Llingüística i Cultural: el català torna ésser prohibit i perseguida qualsevol manifestació pública del seu ús.
*Tanmateix, durant els anys 1960-1970 hi ha una gran afluència d'immigració castellana als Països Catalans,amb la conseqüent dificultat en el seu aprenentatge del català.
*A partir de 1975,amb la fi de la dictadura franquista,la llengua catalana passa a ésser-ne oficial en alguns territoris, però no-obligatori ja que és la llengua castellana l'única llengua oficial obligatòria arreu de l'Estat espanyol.
*La recuperació lingüística des d'aleshores està suposant una lluïta i un continu esforç,ja que ls facilitats des dels Estats espany i francès són nul.les o mínimes, cuan no molt obstaculizadores.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dissabte, 25 de febrer del 2012
Confins dels Països Catalans:Les Cases d'Alcanar (2012)
Els habitants de Les Cases d’Alcanar informen que haurien d’ésser nomenats com el que som: “L'últim poble del Litoral catalá,i que se’ls prenin fins i tot el Dret a ser els Últims del litoral dels Països Catalans.Després de tant de temps d’ inexistència i incognoscibilitat,clar i català que no pode permetre que com sempre el poble Les Cases d'Alcanar sigui ignorat per tothom,inclusivament pels mateixos catalans..
Per tot això,hom diu “som inmumnes a terribles monstres exterminadors, a invasions extreterrestres, a pandemies, a terretrèmols, bombes atómiques i crisis bursàtils de caire mundial”.Un poble on arribaria l'armaguédon, l'apocalipsi, la fí del món...i ni ens adonariem...!!
L’Andreu Buenafuente,no se sap molt bé el perquè, però el posa com a exemple Les Cases d'Alcanar (Montsià),és adir, l'últim poble de Catalunya; l'ÚLTIM en el primer llibre que va escriure (Sense llibre),hi parla de la posibilitat de que algun monstre a l'estil de Godzilla ataquí la humanitat. I diu que arribat el cas la solució sería evitar estar en ciutats com Nova York, Los Angeles o Paris a les que aquests tipus d'essers destructors i semblen tenir especial preferència i que en tot cas el millor sería estar en algun inhòspit poblet perdut...!!.
Confirmen els pocs veïns que fa deu o quinze anys, abans d'Internet i de Google maps (en el que hi surtim difuminats), i,a molts dels mapes de Catalunya ni tan sols hi surtiem.
A Les Cases d’Alcanar,l’últim poble dels Països Catalans, no hi ha nascut ni Messi, ni Iniesta.No n’hi ha grans monuments ni cap cantautor famós a nivell català universal.Hi som un petit poblet ben bé perdut en els Confins de Catalunya.Però,quan algun de nosaltres va arreu de Catalunya i algú ens pregunta d'on som, si al dir el nom del poble ens contesten que no el coneixen, la majoría de nosaltres per ubicar el poble expliquem: que és “l'últim poble per la Costa i Litoral al Sud de Catalunya”.
I,si ara ens lleven aquest únic signe topogràfic d'identitat ¿Que ens queda?.Les Cases d'Alcanar: l'ÚLTIM poble de Catalunya.
En canvi, n’hi ha nom d'Alcanar, un poble d'interior que no es gens de marítim.Les Cases d'Alcanar, que a pesar d'estar dintre del Terme d'Alcanar es un nucli urbá a uns quatre kilometres de distancia que tè un sentiment de Poble en sí mateix.Per tant, si hom vol valorar en la seva dèria els valors i sentiment propi dels Països Catalans,com jo mateix hi faig, també hauría de tenir en compte el sentit de singularitat i orgull de qualsevol “Poblet Remot” que se senti com a tal.Als Confins dels Països Catalans,Encara que sigui, com en aquest cas, l'ÚLTIM poble de Catalunya.
L'anunci de Estrella Damm que está emetent TV3 aquest any, a pesar de ser un magnífic spot que nombra les millors virtuts de Catalunya, conté, no obstant, una incorrecció.Quan fa referencia als 580 Km de costa del litoral catalá, tot i que nomena correctament la població costanera que delimita el litoral catalá pel Nord (Portbou), comet una inexactitut a l'hora d'esmentar el nom del poble que limita la Costa Catalana pel Sud.
El nou anunci d'Estrella Damm Ret homenatge a les coses bones que tenim aquí, i per fer-ho s'ha escollit l'exemple dels tres millors futbolistes del món, Xavi, Iniesta i Messi així com la resta de jugadors fets a La Masia. A la campanya hi participen també l'actor Quim Gutiérrez i el grup català Els Am.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Per tot això,hom diu “som inmumnes a terribles monstres exterminadors, a invasions extreterrestres, a pandemies, a terretrèmols, bombes atómiques i crisis bursàtils de caire mundial”.Un poble on arribaria l'armaguédon, l'apocalipsi, la fí del món...i ni ens adonariem...!!
L’Andreu Buenafuente,no se sap molt bé el perquè, però el posa com a exemple Les Cases d'Alcanar (Montsià),és adir, l'últim poble de Catalunya; l'ÚLTIM en el primer llibre que va escriure (Sense llibre),hi parla de la posibilitat de que algun monstre a l'estil de Godzilla ataquí la humanitat. I diu que arribat el cas la solució sería evitar estar en ciutats com Nova York, Los Angeles o Paris a les que aquests tipus d'essers destructors i semblen tenir especial preferència i que en tot cas el millor sería estar en algun inhòspit poblet perdut...!!.
Confirmen els pocs veïns que fa deu o quinze anys, abans d'Internet i de Google maps (en el que hi surtim difuminats), i,a molts dels mapes de Catalunya ni tan sols hi surtiem.
A Les Cases d’Alcanar,l’últim poble dels Països Catalans, no hi ha nascut ni Messi, ni Iniesta.No n’hi ha grans monuments ni cap cantautor famós a nivell català universal.Hi som un petit poblet ben bé perdut en els Confins de Catalunya.Però,quan algun de nosaltres va arreu de Catalunya i algú ens pregunta d'on som, si al dir el nom del poble ens contesten que no el coneixen, la majoría de nosaltres per ubicar el poble expliquem: que és “l'últim poble per la Costa i Litoral al Sud de Catalunya”.
I,si ara ens lleven aquest únic signe topogràfic d'identitat ¿Que ens queda?.Les Cases d'Alcanar: l'ÚLTIM poble de Catalunya.
En canvi, n’hi ha nom d'Alcanar, un poble d'interior que no es gens de marítim.Les Cases d'Alcanar, que a pesar d'estar dintre del Terme d'Alcanar es un nucli urbá a uns quatre kilometres de distancia que tè un sentiment de Poble en sí mateix.Per tant, si hom vol valorar en la seva dèria els valors i sentiment propi dels Països Catalans,com jo mateix hi faig, també hauría de tenir en compte el sentit de singularitat i orgull de qualsevol “Poblet Remot” que se senti com a tal.Als Confins dels Països Catalans,Encara que sigui, com en aquest cas, l'ÚLTIM poble de Catalunya.
L'anunci de Estrella Damm que está emetent TV3 aquest any, a pesar de ser un magnífic spot que nombra les millors virtuts de Catalunya, conté, no obstant, una incorrecció.Quan fa referencia als 580 Km de costa del litoral catalá, tot i que nomena correctament la població costanera que delimita el litoral catalá pel Nord (Portbou), comet una inexactitut a l'hora d'esmentar el nom del poble que limita la Costa Catalana pel Sud.
El nou anunci d'Estrella Damm Ret homenatge a les coses bones que tenim aquí, i per fer-ho s'ha escollit l'exemple dels tres millors futbolistes del món, Xavi, Iniesta i Messi així com la resta de jugadors fets a La Masia. A la campanya hi participen també l'actor Quim Gutiérrez i el grup català Els Am.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dijous, 23 de febrer del 2012
Una altra manera de repressió va ser l'Economia.
Quelcom que incidiria,fortament a la postguerra civil, va ser l’economia.De cop i volta,el nou règim va deixar la majoria de ciutadans sense possibilitats
econòmiques.La moneda,va ser un altre instrument utilitzat per demostrar la unitat de la Pàtria.
*En esclatar la Guerra Civil,la primera reacció de Catalunya,va ser guardar les monedes i el paper moneda que en aquell moment poguessin tenir.El Juliol 1936 n’hi havia diversos tipus d’efectiu de curs legal,a banda del paper moneda emès pel Banc d’Espanya.Diverses monedes de plata des del duro de cinc ptes passant per la moneda de dues ptes,una pesseta i cinquanta cms.
*El fet era que,particulars,temorosos que la Guerra Civil durés anys i panys i sense saber que passaria en el futur de Catalunya,dicidissin atressorar les belles modenes de plata i per tant treure-les de la circulació.No hi havia manera de tornar canvi de fraccions davant un pagament amb bitllets de curs legal emesos pel Banc d’Espanya-.Aleshores el valor més petit era de 25 ptes i això va fer que els petits establiments comercials i els negocis que funcionaven amb moneda de poc valor,hom busqués alternatives per a sobreviure-hi.
*Els vals,és a dir,uns trossos de paper o cartronets amb el nom de la botiga i la signatura del seu propietari amb el segell i numerats,va serb l'alternativa.Les dones compraven un pa de quilo que costava 0’75 cms amb les darreres monedes que tenia,i tornar cap a casa amb un cartronet del forn,per exemple,signat i segellat pel forner,que equivalia a 0’25 cms.
*Durant mesos, dones i homes portaven les butxaques plenes de paperets,xapes,tiquets,targes: els uns per al forn i els altres per a la botiga de llegums i per al cafè o per al tren.El del del tren no servia per pagar el pa i del pa no servia per al cafetó;és a dir,cada val només es podia fer servir en l’establiment que l’havia emès,amb la qual cosa i dissortadament disminuïa la independència de l’home i la dona sitgetans,que només podien gastar el val a l’establiment on l’hi havien donat.
*La Generalitat Republicana,va afrontar la situació ,cosa que no el faria el Govern Central Republicà,tot i emetent un Decret al Diari Oficial sobre el paper moneda nacional català de curs legal i obligatori.Per tal d’evitar l’atressorament de plata,seria necessari l’emissió de bitllets de curs obligatori per un import de 20.000.000 ptes,lliurats per la Tressoreria de la Generalitat sota el control de l’Interventor General de Cabals i la signatura del Conseller de Finances “,signant Lluís Companys i Jover i Josep Tarradelles i Joan.
*Va ser una bona decisió,que afrontava una situació que produïa un col.lapse econòmic català.Es creava un paper-moneda nacional i català,que volia dir que la Generalitat Republicana tenia prou poder econòmic per tal d’avalar l’emissió de bitllets,atès que l’emissió no en venia del Banc d’Espanya,sinó de la riquesa de la Generalitat.
*Els bitllets republicans que circulaven arreu,eren de 10 ptes,de 5,de 2 i de 50 cms,que serien admesos no només a Catalunya sinó a la zona del Front d’Aragó i al Nord del País Valencià.Però,continuava faltant moneda fraccionària,i es va optar per donar poder als municipis catalans per emetre,també, la seva pròpia moneda,des del final de l’any 1936 i durant tot l’any 1937 més de mil municipis emetien la pròpia moneda,que només tenia valor a la mateixa població que l’havia feta néixer,i perquè això fos possible existia un aval equivalent a la moneda emesa pel Banc d’Espanya o de la Generalitat Republicana.
*El Govern Central republicà va reaccionar molt tard i en començar l’any 1938,prohibeix la moneda tant autonòmica com la municipal,bo i declarant-les il.legals i obligant a canviar-les per la moneda del Banc d’Espanya,cosa que no n’aconseguiria totalment.Diversos municipis seguien funcionant amb la seva pròpia moneda fins l’ocupació del règim franquista.
*A cada poble català,en entrar les tropes rebels,s’imposava el Decret del General Franco del 27 Novembre 1936 publicat pel Govern de Burgos,que emetia bitllets del Banc d’Espanya a Burgos,que seran els de valor real a partir de l’any 1939.La roïna és total,no servien ni els diners de la butxaca ni els estalviats,eren paper mullat,és a dir,una altra manera dictatorial d’afeblir l’adversari i els republicans.
Ara bé,amb l’arribada de soldats,tancs,cavalleria i els responsables dels centres de poder i de menjar,també van arribar amb la sorpresa dels milions de ptes emesos pel Banc d’Espanya a Burgos.Però,gran part de la població catalana s’hi va trobar empobrida.Molts catalans no havien guardat cap bitllet “legítim”:treballaven durant tres anys cobrant sous amb moneda republicana i ara tot l’esforç no valia res.
econòmiques.La moneda,va ser un altre instrument utilitzat per demostrar la unitat de la Pàtria.
*En esclatar la Guerra Civil,la primera reacció de Catalunya,va ser guardar les monedes i el paper moneda que en aquell moment poguessin tenir.El Juliol 1936 n’hi havia diversos tipus d’efectiu de curs legal,a banda del paper moneda emès pel Banc d’Espanya.Diverses monedes de plata des del duro de cinc ptes passant per la moneda de dues ptes,una pesseta i cinquanta cms.
*El fet era que,particulars,temorosos que la Guerra Civil durés anys i panys i sense saber que passaria en el futur de Catalunya,dicidissin atressorar les belles modenes de plata i per tant treure-les de la circulació.No hi havia manera de tornar canvi de fraccions davant un pagament amb bitllets de curs legal emesos pel Banc d’Espanya-.Aleshores el valor més petit era de 25 ptes i això va fer que els petits establiments comercials i els negocis que funcionaven amb moneda de poc valor,hom busqués alternatives per a sobreviure-hi.
*Els vals,és a dir,uns trossos de paper o cartronets amb el nom de la botiga i la signatura del seu propietari amb el segell i numerats,va serb l'alternativa.Les dones compraven un pa de quilo que costava 0’75 cms amb les darreres monedes que tenia,i tornar cap a casa amb un cartronet del forn,per exemple,signat i segellat pel forner,que equivalia a 0’25 cms.
*Durant mesos, dones i homes portaven les butxaques plenes de paperets,xapes,tiquets,targes: els uns per al forn i els altres per a la botiga de llegums i per al cafè o per al tren.El del del tren no servia per pagar el pa i del pa no servia per al cafetó;és a dir,cada val només es podia fer servir en l’establiment que l’havia emès,amb la qual cosa i dissortadament disminuïa la independència de l’home i la dona sitgetans,que només podien gastar el val a l’establiment on l’hi havien donat.
*La Generalitat Republicana,va afrontar la situació ,cosa que no el faria el Govern Central Republicà,tot i emetent un Decret al Diari Oficial sobre el paper moneda nacional català de curs legal i obligatori.Per tal d’evitar l’atressorament de plata,seria necessari l’emissió de bitllets de curs obligatori per un import de 20.000.000 ptes,lliurats per la Tressoreria de la Generalitat sota el control de l’Interventor General de Cabals i la signatura del Conseller de Finances “,signant Lluís Companys i Jover i Josep Tarradelles i Joan.
*Va ser una bona decisió,que afrontava una situació que produïa un col.lapse econòmic català.Es creava un paper-moneda nacional i català,que volia dir que la Generalitat Republicana tenia prou poder econòmic per tal d’avalar l’emissió de bitllets,atès que l’emissió no en venia del Banc d’Espanya,sinó de la riquesa de la Generalitat.
*Els bitllets republicans que circulaven arreu,eren de 10 ptes,de 5,de 2 i de 50 cms,que serien admesos no només a Catalunya sinó a la zona del Front d’Aragó i al Nord del País Valencià.Però,continuava faltant moneda fraccionària,i es va optar per donar poder als municipis catalans per emetre,també, la seva pròpia moneda,des del final de l’any 1936 i durant tot l’any 1937 més de mil municipis emetien la pròpia moneda,que només tenia valor a la mateixa població que l’havia feta néixer,i perquè això fos possible existia un aval equivalent a la moneda emesa pel Banc d’Espanya o de la Generalitat Republicana.
*El Govern Central republicà va reaccionar molt tard i en començar l’any 1938,prohibeix la moneda tant autonòmica com la municipal,bo i declarant-les il.legals i obligant a canviar-les per la moneda del Banc d’Espanya,cosa que no n’aconseguiria totalment.Diversos municipis seguien funcionant amb la seva pròpia moneda fins l’ocupació del règim franquista.
*A cada poble català,en entrar les tropes rebels,s’imposava el Decret del General Franco del 27 Novembre 1936 publicat pel Govern de Burgos,que emetia bitllets del Banc d’Espanya a Burgos,que seran els de valor real a partir de l’any 1939.La roïna és total,no servien ni els diners de la butxaca ni els estalviats,eren paper mullat,és a dir,una altra manera dictatorial d’afeblir l’adversari i els republicans.
Ara bé,amb l’arribada de soldats,tancs,cavalleria i els responsables dels centres de poder i de menjar,també van arribar amb la sorpresa dels milions de ptes emesos pel Banc d’Espanya a Burgos.Però,gran part de la població catalana s’hi va trobar empobrida.Molts catalans no havien guardat cap bitllet “legítim”:treballaven durant tres anys cobrant sous amb moneda republicana i ara tot l’esforç no valia res.
dilluns, 20 de febrer del 2012
El Setge de Tarragona: Memòria Històrica (1811-1813)
Possiblement, el setge i posterior ocupació de l'exèrcit francès de Tarragona, ha esdevingut un dels episodis històrics més rellevants des de la fundació de la ciutat. La defensa heroica convertí el setge en un dels paradigmes de la Guerra d'Independència arreu de l'Estat espanyol.
*La ciutat de Tarragona que era la primera Plaça Militar de Catalunya i Seu de l'Exèrcit de Catalunya es va resistir en tot moment a Capitular. La distància en el temps molt sovint ens fa oblidar la veritable dimensió dels Esdeveniments que convertiren l'Ocupació francesa en un infern per a la població tarragonina.
*La presa de Taragona va ser ajornada un i altre cop per l'Exèrcit Napoleònic per la dificultat tècnica que comportava una operació militar d'aquella magnitud. Només quan es van poder garantir les comunicacions amb Lleida i Tortosa els francesos aplicarien el seu pla.
*Napoleó va prometre el bastò de Mariscal a Suchet si es feia amb el domini d'aquesta plaça. El Comandament francès acceptaria la invitació i amb el suport logístic proporcionat des de Reus dirigiria les operacions del Setge. Des de la perspectiva que ens ofereixen els prop de dos segles que ens separen d'aquells fets podem afirmar que el Setge marca en la història de Tarragona un punt d'inflexió.
*La ciutat que havia anat configurant un Urbanisme peculiar, definit per les seves Fortificacions i la seva Prosperitat econòmica topa amb la hostilitat d'un enemic ben organitzat i tot seguit comença una vertiginosa davallada que es mantindria durant gairebé tot el que restava de segle.
*La il•lustració "Vista de Tarragona desde el Mar" d'en Pau Muntanyà de l'any 1785 (Segle XVIII) reflecteix amb precissió aquest zènit de prosperitat i podriem interpretar-la com la imatge del dia abans, un dels darrers gravats que ens ha arribat d'aquella Tarragona idealitzada que hom creia inexpugnable.
*A l'extrem oposat la visió de Locker "Ruins of Tarragona" i els dibuixos del "Vicentó" on apareixen les restes del Castell del Patriarca volat el 19 d'agost de 1813 embolcallades per una atmosfera gris. Per a molts analistes aquesta podria ser la viva imatge del dia després. La ciutat ja havia estat derrotada, Tarragona enfonsada, Els 400 habitants que quedaren dels més de 10.000 que havia tingut la ciutat havien de tornar a començar.
*Tot això,lluny de ser el resultat d'una rigorosa investigació, només pretèn ser una Capsa de Ressonància d'algunes conclusions que s'han escrit sobre el Setge per a què propis i estranys puguin mantenir la Memòria Històrica Local. És important doncs que fem un exercici de reflexió respecte l'actitud d'un poble que -tot i estar mal dirigit- defensà la seva identitat fins a la extenuació.
*En aquest any 2012 tant significatiu en la Reivindicació de la Pau no podem menystenir uns valors que van suposar un preu en sofriment humà tant elevat.Serveixi doncs aquest treball per honorar la Memòria dels homes i dones que lluitaren per uns ideals i per la defensa de la seva ciutat, per Tarragona.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*La ciutat de Tarragona que era la primera Plaça Militar de Catalunya i Seu de l'Exèrcit de Catalunya es va resistir en tot moment a Capitular. La distància en el temps molt sovint ens fa oblidar la veritable dimensió dels Esdeveniments que convertiren l'Ocupació francesa en un infern per a la població tarragonina.
*La presa de Taragona va ser ajornada un i altre cop per l'Exèrcit Napoleònic per la dificultat tècnica que comportava una operació militar d'aquella magnitud. Només quan es van poder garantir les comunicacions amb Lleida i Tortosa els francesos aplicarien el seu pla.
*Napoleó va prometre el bastò de Mariscal a Suchet si es feia amb el domini d'aquesta plaça. El Comandament francès acceptaria la invitació i amb el suport logístic proporcionat des de Reus dirigiria les operacions del Setge. Des de la perspectiva que ens ofereixen els prop de dos segles que ens separen d'aquells fets podem afirmar que el Setge marca en la història de Tarragona un punt d'inflexió.
*La ciutat que havia anat configurant un Urbanisme peculiar, definit per les seves Fortificacions i la seva Prosperitat econòmica topa amb la hostilitat d'un enemic ben organitzat i tot seguit comença una vertiginosa davallada que es mantindria durant gairebé tot el que restava de segle.
*La il•lustració "Vista de Tarragona desde el Mar" d'en Pau Muntanyà de l'any 1785 (Segle XVIII) reflecteix amb precissió aquest zènit de prosperitat i podriem interpretar-la com la imatge del dia abans, un dels darrers gravats que ens ha arribat d'aquella Tarragona idealitzada que hom creia inexpugnable.
*A l'extrem oposat la visió de Locker "Ruins of Tarragona" i els dibuixos del "Vicentó" on apareixen les restes del Castell del Patriarca volat el 19 d'agost de 1813 embolcallades per una atmosfera gris. Per a molts analistes aquesta podria ser la viva imatge del dia després. La ciutat ja havia estat derrotada, Tarragona enfonsada, Els 400 habitants que quedaren dels més de 10.000 que havia tingut la ciutat havien de tornar a començar.
*Tot això,lluny de ser el resultat d'una rigorosa investigació, només pretèn ser una Capsa de Ressonància d'algunes conclusions que s'han escrit sobre el Setge per a què propis i estranys puguin mantenir la Memòria Històrica Local. És important doncs que fem un exercici de reflexió respecte l'actitud d'un poble que -tot i estar mal dirigit- defensà la seva identitat fins a la extenuació.
*En aquest any 2012 tant significatiu en la Reivindicació de la Pau no podem menystenir uns valors que van suposar un preu en sofriment humà tant elevat.Serveixi doncs aquest treball per honorar la Memòria dels homes i dones que lluitaren per uns ideals i per la defensa de la seva ciutat, per Tarragona.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dissabte, 18 de febrer del 2012
L'Escola Barrachina reflecteix el Perfil sitgetà (2012)
No sé si als sitgetans us passa el mateix,però quan visito una població catalana per primera cop,sobretot si és d’unes característiques semblants a la nostra,una de les coses que primer vaig a veure,encara que només sigui el seu aspecte exterior,és l’Escola pública.
*Ens haurìem de remuntar al segle XIX,per trobar ja els primers intents de fer un Grup Escolar per a l’acolliment de lescoles en règim graduat.Pensem que fins aleshores els nens i nenes eren educats pels capellans a les seves parròquies.A Sitges,propietat del Capítol Catedral de Barcelona sota la Pia Almoina,mai no va precupar-se de l'educació infantil dels sitgetans.
*Amb la República hi havia tres grups escolars,depenent del CENU,on es va implantar la coeducació i anaven barrejats nois i noies i aquí és de justícia retre homenatge als mestres republicans sitgetans,que mercès als seus esforços van poder millorar en molts aspectes escolars i no patir tant els efectes de la guerra civil-.
*Haig d’esmentar,però, que entre el final de la guerra (1939) i el començament del règim franquista hi ha un perìode escolar molt confús per la depuració dels mestres pel Règim-.Els qui els vàreu conèixer i tractar,ja em direu què els havien de depurar ?.
*En el perìode que va del 1932 al 1935,hi va haver negociacions per construir a Sitges el Grup Escolar Santiago Rusiñol,però quan semblava que la cosa ja estava força avançada va esclatar la Guerra Civil i tot se’n va en orris.I quan dic tot,no només l’escola.I,l’entorn social i polític de l’època,haig de dir que lo’any 1931 hi havia hagut eleccions municipals i havien guanyat les forces republicanes.
*El 14 Abril,Francesc Macià i Llussà proclama la República Catalana,per bé que tres dies després es va haver de canviar per la Generalitat de Catalunya-.Comença una etapa republicana molt fructífera pel que fa a l’ensenyament i a la cultura-.Es despleguen innovadors moviments pedagògics a Barcelona: l’Escola del Mar,l’Escola del Bosc i l’Escola del Psarc del Guinardó,que van irradiar la seva influència a tot Catalunya.
*Arriba l’any 1939,final de la Guerra Civil,i sobtada interrupció d’aquest Moviment de Renovació del món educatiu i comença la llarg Nit Franquista,se suprimeixen tots els centres culturals i educatius creats a Sitges durant l’època republicana i l’Estat espanyol,per mitjà del “Frente de Juventudes” i la “Sección Femenina”,passa a controlar tot el Sistema Educatiu-.
*Els mestres sitgetans com els catalans s’integren en el S.E.M. (Servicio Español del Movimiento),vinculat a F.E.T. i de les J.O.N.S. (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas Ofensivas Nacinal/Sindicalistes).I així fins al 1975,amb la mort del dictador,no torna un altre canvi: coeducació,ús oficial del català,Escoles d’Estiu perv a mestres –que ens pagavem de la butxaca-en fi,va significar una alenada d’airev fresc,la millor època de la vida escolar,professionalment parlant.
*Des de la inauguració de l’Agrupació Escolar Mixta,el que ara coneixem per CEIP Esteve Barrachina,ha passat per nombrosos canvis i successives ampliacions,la primera el 1981-.Però ha estat un no parar,un conviure permanentment amb les obres fins arribar a com la coneixem l’any 2010,que compta amb 500 alumnes distribuïts en 20 grups: 7 a l’Educació Infantil i 12 a l’Educació Primària-.
*Les instal.lacions estan pensades per a dues línies (2 aules per nivell)però ja fa temps que està aprovada l’ampliació amb el menjador i la cuina a Can Coll i poder prescindir de les olors als menjars a la planta baixa del vell edifici-.Perquè,a més,s’0ha de tenir encompte que el CEIP Esteve Barrachina no la formen només les aules,sinó que també s’ha de comptar amb unn tot un seguit d’espais complementaris: menjador,gimnàs,vestidors,biblioteca,laboratori,etc.
*Per tant,en la meva opinió i tenint en compte el Flux Immigratori i el progressiu augment de la Població Infantil en edat escolar,s’haria de pensar ja en la cinquena escola pública,ubicada en unn altre indret de la població,per tal de congestionar més els actuals espais escolars-.
*És a partir de la dècada dels quaranta del segle passat,és a dir,i per a situar-nos,després de la Guerra Civil,que l’Estat obliga els municipis a tenir una escola pública en un edifici destinat només a aquesta finalitat-.
*És així com furgant en les Actes Municipals de l’Ajuntament de la dècada a l’Arxiu Històric Municipal de l’any 1945,podem llegir que el Secretari municipal es va personar a les dependències de l’Instituto Nacional de la Vivienda per tal d’informar-se de la possibilitat de la construcció d’escoles i habitatges per als mestres públics-.Allà l’informaven que no era possible fer escoles,però que es podrien fer més endavant un Grup Escolar i Habitatges per als mestres-.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*Ens haurìem de remuntar al segle XIX,per trobar ja els primers intents de fer un Grup Escolar per a l’acolliment de lescoles en règim graduat.Pensem que fins aleshores els nens i nenes eren educats pels capellans a les seves parròquies.A Sitges,propietat del Capítol Catedral de Barcelona sota la Pia Almoina,mai no va precupar-se de l'educació infantil dels sitgetans.
*Amb la República hi havia tres grups escolars,depenent del CENU,on es va implantar la coeducació i anaven barrejats nois i noies i aquí és de justícia retre homenatge als mestres republicans sitgetans,que mercès als seus esforços van poder millorar en molts aspectes escolars i no patir tant els efectes de la guerra civil-.
*Haig d’esmentar,però, que entre el final de la guerra (1939) i el començament del règim franquista hi ha un perìode escolar molt confús per la depuració dels mestres pel Règim-.Els qui els vàreu conèixer i tractar,ja em direu què els havien de depurar ?.
*En el perìode que va del 1932 al 1935,hi va haver negociacions per construir a Sitges el Grup Escolar Santiago Rusiñol,però quan semblava que la cosa ja estava força avançada va esclatar la Guerra Civil i tot se’n va en orris.I quan dic tot,no només l’escola.I,l’entorn social i polític de l’època,haig de dir que lo’any 1931 hi havia hagut eleccions municipals i havien guanyat les forces republicanes.
*El 14 Abril,Francesc Macià i Llussà proclama la República Catalana,per bé que tres dies després es va haver de canviar per la Generalitat de Catalunya-.Comença una etapa republicana molt fructífera pel que fa a l’ensenyament i a la cultura-.Es despleguen innovadors moviments pedagògics a Barcelona: l’Escola del Mar,l’Escola del Bosc i l’Escola del Psarc del Guinardó,que van irradiar la seva influència a tot Catalunya.
*Arriba l’any 1939,final de la Guerra Civil,i sobtada interrupció d’aquest Moviment de Renovació del món educatiu i comença la llarg Nit Franquista,se suprimeixen tots els centres culturals i educatius creats a Sitges durant l’època republicana i l’Estat espanyol,per mitjà del “Frente de Juventudes” i la “Sección Femenina”,passa a controlar tot el Sistema Educatiu-.
*Els mestres sitgetans com els catalans s’integren en el S.E.M. (Servicio Español del Movimiento),vinculat a F.E.T. i de les J.O.N.S. (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas Ofensivas Nacinal/Sindicalistes).I així fins al 1975,amb la mort del dictador,no torna un altre canvi: coeducació,ús oficial del català,Escoles d’Estiu perv a mestres –que ens pagavem de la butxaca-en fi,va significar una alenada d’airev fresc,la millor època de la vida escolar,professionalment parlant.
*Des de la inauguració de l’Agrupació Escolar Mixta,el que ara coneixem per CEIP Esteve Barrachina,ha passat per nombrosos canvis i successives ampliacions,la primera el 1981-.Però ha estat un no parar,un conviure permanentment amb les obres fins arribar a com la coneixem l’any 2010,que compta amb 500 alumnes distribuïts en 20 grups: 7 a l’Educació Infantil i 12 a l’Educació Primària-.
*Les instal.lacions estan pensades per a dues línies (2 aules per nivell)però ja fa temps que està aprovada l’ampliació amb el menjador i la cuina a Can Coll i poder prescindir de les olors als menjars a la planta baixa del vell edifici-.Perquè,a més,s’0ha de tenir encompte que el CEIP Esteve Barrachina no la formen només les aules,sinó que també s’ha de comptar amb unn tot un seguit d’espais complementaris: menjador,gimnàs,vestidors,biblioteca,laboratori,etc.
*Per tant,en la meva opinió i tenint en compte el Flux Immigratori i el progressiu augment de la Població Infantil en edat escolar,s’haria de pensar ja en la cinquena escola pública,ubicada en unn altre indret de la població,per tal de congestionar més els actuals espais escolars-.
*És a partir de la dècada dels quaranta del segle passat,és a dir,i per a situar-nos,després de la Guerra Civil,que l’Estat obliga els municipis a tenir una escola pública en un edifici destinat només a aquesta finalitat-.
*És així com furgant en les Actes Municipals de l’Ajuntament de la dècada a l’Arxiu Històric Municipal de l’any 1945,podem llegir que el Secretari municipal es va personar a les dependències de l’Instituto Nacional de la Vivienda per tal d’informar-se de la possibilitat de la construcció d’escoles i habitatges per als mestres públics-.Allà l’informaven que no era possible fer escoles,però que es podrien fer més endavant un Grup Escolar i Habitatges per als mestres-.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
divendres, 17 de febrer del 2012
LIPDUB pel català a Catalunya Nord (2012)
Casal Jaume I de Perpinyà:
Hem de fer conèixer el projecte i trobar diners ja que un projecte d'aquesta envergadura te un cost. Pensem poder donar un ordre d'idea el dimecres. Per trobar diners comptem amb la participació de tots.
Tenim material per vendre: samarretes, pijames, calçotets... tot és nou i de molt bona qualitat, se tracta de la liquidació d'un magatzem. Cal urgentment trobar un local per a entreposar-ho tot i vendre'l.
Els punts de venda seran també punts d'informació.
1.Trobar un lloc a Perpinyà on se podria vendre i informar una tarda cada setmana
2.Les entitats que ho desitgin agafar una caixa de material i intentar vendre'l al si de la pròpia entitat però també al mercat del vilatge o tot altre lloc on se pugui contactar amb la societat
3.La comunicació passarà també per Internet amb la gravació de miniclips on personalitats demanaran a participar al LipDub.
En tenim una dotzena de gravats que publicarem a partir del 15 de gener. Comptem amb tots vosaltres per a fer créixer el nombre de clips. N'ensenyarem un parell el dimecres.
Quan el DJ Raph Dumas hagi acabat d'adaptar la cançó a les necessitats del LipDub farem un roda de premsa per a presentar oficialment el projecte.
Altres actes són previst (repartir informació pels partits de rugbi USAP i Dragons) ser presents a diferents manifestacions (calçotades, dictat, Festes Majors...)
Podem també anar a presentar el projecte -en funció de les nostres disponibilitats- als socis de les vostres entitats.
Esperem tenir prou relleus als diversos sectors de la societat i a les comarques per mor de sensibilitzar un màxim de persones de la importància de moure's per la llengua.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Hem de fer conèixer el projecte i trobar diners ja que un projecte d'aquesta envergadura te un cost. Pensem poder donar un ordre d'idea el dimecres. Per trobar diners comptem amb la participació de tots.
Tenim material per vendre: samarretes, pijames, calçotets... tot és nou i de molt bona qualitat, se tracta de la liquidació d'un magatzem. Cal urgentment trobar un local per a entreposar-ho tot i vendre'l.
Els punts de venda seran també punts d'informació.
1.Trobar un lloc a Perpinyà on se podria vendre i informar una tarda cada setmana
2.Les entitats que ho desitgin agafar una caixa de material i intentar vendre'l al si de la pròpia entitat però també al mercat del vilatge o tot altre lloc on se pugui contactar amb la societat
3.La comunicació passarà també per Internet amb la gravació de miniclips on personalitats demanaran a participar al LipDub.
En tenim una dotzena de gravats que publicarem a partir del 15 de gener. Comptem amb tots vosaltres per a fer créixer el nombre de clips. N'ensenyarem un parell el dimecres.
Quan el DJ Raph Dumas hagi acabat d'adaptar la cançó a les necessitats del LipDub farem un roda de premsa per a presentar oficialment el projecte.
Altres actes són previst (repartir informació pels partits de rugbi USAP i Dragons) ser presents a diferents manifestacions (calçotades, dictat, Festes Majors...)
Podem també anar a presentar el projecte -en funció de les nostres disponibilitats- als socis de les vostres entitats.
Esperem tenir prou relleus als diversos sectors de la societat i a les comarques per mor de sensibilitzar un màxim de persones de la importància de moure's per la llengua.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
Subscriure's a:
Missatges (Atom)