Sitges,la República i l'Ensenyament (1928)

De cara a l’Educació sitgetana,durant la República, s’ha de tenir molt en compte la renúncia de Catalunya a la seva República Catalana i el seu acontentament amb la Generalitat Republicana,és cosa que va tenir la seva importància,perquè la Generalitat nascuda el dia 14 d’ Abril només tenia una funció simbòlica,sense un marc legal d’atribucions envers l’Escola Pública,que li permetès actuar-hi.

*Va ser el vilanoví en Francesc Macià i Llussà que li donaria aquest marc legal el dia 28 Abril 1931 en un Decret pel qual la Generalitat Republicana s’autoatribuïa les funcions de les quatre Diputacions de Catalunya.Hom creava l’Assemblea Provissional de Catalunya,el germen del Parlament català i un Consell Executiu amb en Ventura Gassol com a Conseller de Cultura,qui rebria del Govern Central Republicà una cessió de poders,només provisionals, fins a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Núria (1932).

*Durant la provisionallitat,s’aconsegueix el Decret de Bilingüisme,l’Institut-Escola i l’Escola Normal de Magisteri,mercès al fet que el Ministre d’Instrucció Pública, Mestre català a Reus,en Marcel.lí Domingo i Sanjoan.Ara bé tant Sitges com la població catalana en general rebrien una forta frustració,quan aprovat l’Estatut de Núria l’any 1932,no s’acceptava que la Generalitat Republicana el dugués a la pràctica.

*Heus ací com va viure Sitges l’escola republicana en les seves pròpies carns:
a)El bienni reformador (1931-1933),que representava el republicanisme pur i dur,el poder republicà-burgès de l’esquerra sitgetana,i els homes que governaven Sitges durant aquests dos anys volien transformar la Vila en tots els aspectes.
b)El bienni negre (1934–febrer 1936),que iniciava un nou perìode republicà,perquè del que es tractava era fer marxa enrere dels primers temps de la República amb conseqüències molt serioses per a Sitges i la població catalanna en general.
c)El Front Popular,del que eren militants mestres com ara la reüsenca Maria Montserrat Ossó i Massip,l’actual titular del CEIP Maria Ossó a la Plana del Vinyet a Sitges.

*De nou torna a renèixer la Generalitat més republicana per la victòria del Front Popular i tot tornarà a la seva normalitat.Tres perìodes republicans amb les seves inevitables conseqüències sobre l’educació sitgetana i la seva Escola Pública,encara sense cap edifici escolar propi.

La recerca i l’estudi l’Escola Pública a Sitges (1931 a 1936)depenia,evidentment,tant de la ideologia com dels pressupostos d’ERC que governava la Generalitat durant aquests anys,un partit de la petita burgesia amb forta inicidència entre els intel.lectuals sitgetans i catalans,que neixia enfront de la Lliga,el partit monàrquic de la dreta sitgetano-catalana.

*Era l’educació per a ERC molt important en coherència amb la seva ideologia socialdemòcrata.Defensava l’Escola Pública,com a laica,obligatòria i gratuïta-.
L’Educació a la Vila de Sitges havia de ser una funció conjunta de les famílies,del Municipi i de l’Estat espanyol i sobretot era necessària,lógicament, una altra pedagogia educativa-.I,si a Catalunya s’establia la coooficialitat dels idiomes català i castellà,a la nostra Vila de Sitges,també era necessaria la cooficialitat de l’educació per tal de respectar els interessos dels castellans.

*N’hi havia sectors d’opinió d’incidència en el món educatiu sitgetà com a Catalunya durant aquest perìode 1931-1936,com ara La Protectora o APEC (Associació Protectora d’Ensenyança Catalana),peonera absoluta de l’ensenyament català,una Associació privada que a Sitges hi organitzava durant el periode republicà (1932-1935) diversos concursos sobre la llengua catalana i la Història de Catalunya,no en un centre escolar determinat,sinó entre la població infantil de la Vila en edad escolar i fins i tot entre els mestres públics vde Sitges-.Són encara força els prohoms sitgetans de soca-rel que conserven als seus domicilis els Diplomes de La Protectora.

*També,a Sitges,era present la FMNC (Federació de Mestres Nacionals de Catalunya),que apareixia l’any 1931 de nou (abans hi existia la Federació de Mestres del Garraf l’any 1908,sent el president el mestre sitgetà l’Esteve Barrachina i Benages),bo i publicant el butlletí el Magisteri Català-.A Sitges no oblidarem mai que el mestre Esteve Barrachina i Benages és l’introductor de la metodologia Escola Nova i líder de l’Associació,integrada també a la FMNC-.

*Al marge de les dues associacions APEC i FMNC,també hi era present la FETE (FederacióTreballadors de l’Ensenyament),un grup més polititzat,com a Central Sindical del Magisteri.La FETE a la Vila de Sitges, es pronunciava contra l’ensenyament religiós i la pedagogia feixista,a favor de la llibertat a l’ensenyament primari.

*El Sindicat sitgetà,responia la crida d’aquell famós Front Comú del Magisteri (FCM) amb Marcel.lí Domingo de president,però,no va obtenir cap resultat positiu a la nostra Vila.En realitat,no eren gaire nombrosos els grups político-sindicals en aquest període 1931-1936,peró sí que n’hi havia de grupets confessionals-.L’Església dominava des de temps ancestrals l’educació tant a Sitges com arreu de Catalunya,per això els republicans hi veien l’eterna aliada de la monarquia a més de l’instrument de l’oligarquia i un fre a qualsevol avenç.

*La Generalitat Republicana tenia diversos organismes educatius com ara el Consell de Cultura,a imatge i semblança del Consell d’Instrucció Pública del Govern Central republicà,el precedent del qual era el Consell Informatiu de Pedagogia de la Mancomunitat.Va ser creat dos mesos després del 14 Abril 1931.El Consell de Cultura de la Generalitat Republicana elaborava les seves pròpies propostes i els seus suggeriments,a més de ser el Coordinador com a protagonista suprem,no pas consultiu-.

*El Comité de la Llengua Catalana,potser el més important per a l’Educació sitgetano-catalana durant aquest perìode,que va sorgir d’una reunió o assemblea d’en Ventura Gassol amb les institucions catalanes,després de la promulgació del Decret de Bilingüisme,una vella aspiració catalana,el secretari del qual era l’Alexandre Galí,sent vocals la Rosa Sensat,en Pompeu Fabra i d’altres-.Dintre hi era la Comissió d’Educació General,que tenia al seu càrrec els serveis de cultura popular,al marge de les institucions docents i en tots els aspectes:científic,literari,social,higiènic i moral.

Euskal Herria: una Nació i tres Blocs (2012)

Les eleccions del 20-N deixen en els territoris bascos una fotografia preocupant per als interessos espanyols: les forces abertzales s'imposen, per primer cop, a les constitucionalistes en el conjunt d'Euskal Herria.

Bloc Nacionalista

*La desactivació d'ETA només afavoreix electoralment l'independentisme basc, ni populars ni socialistes aconsegueixen fer rendible el “Procés de Pau”.Per iniciar el camí de la pau cal la implicació del govern espanyol,que no sembla gens interessat en endinsar-se en un territori ple d'incerteses que tem enfrontar-se a l'agenda basca per totes les contradiccions internes que això li pot comportar.

*El lideratge del Blog Abertzale complica les coses al futur president espanyol.A Euskadi i Navarra, el PNB, Amaiur i Geroa Bai van obtenir el passat 20 de novembre 699.556 vots, front els 663.450 del PSOE, PP i UPN.En la qüestió territorial socialistes i populars integren un bloc homogeni: defensen la unitat d'Espanya i neguen als bascos el Dret d'Autodeterminació.

*En canvi, el bloc abertzale està dividit en dos pols ben diferenciats.D'una banda tenim un pol independentista integrat per l'esquerra abertzale, Aralar i Eusko Alkartasuna –Amaiur– i de l'altre pol independentista un PNB que lluita aferrissadament per mantenir la seva hegemonia política en l'àmbit del Nacionalisme Basc.

*La batalla entre el PNB i Amaiur es plantejarà en les pròximes eleccions autonòmiques basques.Els sobiranistes ja han guanyat en escons i el PNB en nombre de vots.Amaiur no ha aconseguit el sorpasso perquè el PNB ha resistit força bé.No comparteixen programa i les diferències que els separen no són de matís.Amaiur treballa a favor de la creació d'un Estat Basc Independent a Europa, d'una Euskal Herria reunificada que se separi d'Espanya i França.El PNB busca l'encaix d'Euskadi a Espanya.Un encaix "amable" dins d'una Espanya que reconegui la seva plurinacionalitat interna.

*Pel que fa a Navarra, com que els Penabistes són minoritaris en aquest territori, formen part de Geroa Bai, una plataforma liderada per Uxue Barkos, que defensa els interessos de Navarra i que es caracteritza per ser anti-esquerra abertzale. La confrontació electoral entre aquestes dues opcions ha de servir per clarificar les coses en el camp del Nacionalisme Basc. Els abertzales hauran d'escollir entre aquests dos models: la Independència total o l’Encaix amable.

*La Direcció penabista conspira contra en Joseba Egibar, hereu de Xabier Arzalluz.
El Sobiranisme d'Amaiur només creixerà a costa d'esgarrapar milers de vots al PNB, i la formació d'Iñigo Urkullu ja es prepara per rebutjar l'escomesa. De moment, la direcció penabista conspira contra Joseba Egibar, el president del partit a Guipúscoa, on Amaiur ha aconseguit uns excel•lents resultats en les dues últimes cites electorals.

*Egibar, amb un discurs sobiranista i hereu de Xabier Arzalluz, és una peça incòmoda per a Iñigo Urkullu i per a la seva proposta d'oferir "cobertura" a Mariano Rajoy en la qüestió basca.

Recerca Històrica,feta per un Fill Predilecte erudit (1962)

Al llarg de la seva llarga vida va rebre importants reconeixements per part de les institucions,per exemple es nomenat "Fill Predilecte de Viladecans".

*Durant la dècada de 1960,amb un règim franquista de cap manera disposat a mostrar signes de debilitat, es desenvolupa a Catalunya un energètic procés de Recuperació Cultural, encaminat tant al desvetllament de la dignitat personal de l'individu com de la identitat col.lectiva.

*Aquest procés de Recuperació Cultural va ser dirigit per un reduït nombre de joves intel•lectuals, pintors, poetes, periodistes, professors, dramaturgs i escriptors, que volien trobar una sortida “als llargs anys d'endormiscament cultural de Catalunya”, alhora que es revotaven contra l'estatus vigent que els condicionava intel•lectualment.

*Era una època que s'escrivia amb la Llengua que es podia,tal com afirma en Manuel Pérez i Bonfill, i, on el desconeixement de les coses pròpies havia arribat a un punt del tot denigrant.Un gran paper en el Desvetllament Cultural del territori català, el van tenir també uns joves amants de la Història de Catalunya, que varen fer reviure diversos fets històrics primordials de la història local i nacional.

*En Carmel Biarnés,que va nèixer a Ascó,va ser un important cronista, escriptor, fotògraf i historiador, molt estimat i reconegut a Catalunya per la seva tasca infatigable de defensar i donar a conèixer la Història, la Tradició i el Patrimoni de la comarca...!

*Autor de entre els que destaque: Els Moriscos a Catalunya (1981), Guia d'Ascó (1983), i La navegació fluvial pel Riu Ebre(1987).La seva novel•la “La Creu de la Mitja Lluna: biografia morisca del segle XVI”, recull la Història del Llegendari Roget d'Ascó,que s'havia fet bandoler per amor...!

*L'any 1941 va aconseguir el Títol de Mestre d'Ensenyament Primari a l'Escola Normal de Magisteri de Castelló de la plana.Traslladat a Barcelona per diversos motius,va Llicenciar-se l'any 1948 en Filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona.

*Durant gairebé trenta anys va ser Professor de Llengua Llatina a les Escoles Pies de Sant Andon, a Barcelona.I,durant els seus anys de Residència a Viladecans, va endegar nombrosos estudis sobre la Ciutat de Viladecans.Ja en període de maduresa, va començar els seus estudis sobre el seu poble natal.

*A meitat de la dècsada dels ls anys 1960 va ser un dels impulsors de l'històric "Butlletí de la Colònia Forcallano-Catalana,Bisgargis".La seva primera gran obra és "La Mata",una aportació gráfica documental,i,poc després va publicar "Les arrels històriques de Viladecans,segles XII-XVIII", amb el qual culminava un estudi acurat sobre aquesta població catalana.

*També va publicar "Forcall i els pobles de la Comarca dels Ports".Dos anys després va veure la llum una obra emotiva i molt necessària,750 aniversari de la "Carta pobla de Forcall",és a dir, la històrica partida de naixement del seu poble.

*Va publicar el 1r Centenari de la Parròquia del Sant Crist de la Catedral de Tortosa, mentre que ben aviat veuria la llum "Les Memories d'un Carlista formallano",és a dir, la guerra del groc.Publica "Els boscos de Vallivana":un conflicto plurisecular entre Morella i els pobles de la seva Comarca.

*Finalment va publicar la seva obra mestra: "La independencia de las aldeas de Morella (1231-1691)", fruit de la seva passió per la història i la seva vocació forcallana.També va collaborar en diverses revistes acadèmiques com Penyagolosa (diputació de Castelló), Butlletí del III Centenari de la Creu Coberta de la Balma, Au (revista comarcal dels Ports), Butlletí dels Amics de Morella i la seva comarca, i Cinctorres.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Fernando Tarrida i del Màrmol,ideòleg sitgetà (s.XIX)

Enginyer cubano-sitgetà,fill de pare sitgetà i mare criolla,un anarquista determinant en la Campanya Internacional contra el Procés de Montjuïc,a Sitges és una mica oblidat al segle XXI.

*Va retornar a Sitges,ja vidu, amb els seus quatre fills,tot i coincidint amb el Sexenni Democràtic i va muntar una indústria de calçat que va arribar a ocupar quatre-cents treballadors i fabricar diàriament 2.000 parells de sabates.

*Havent-se Graduat com a Enginyer Industrial,va optar per dedicar-se a l'Ensenyament públic.Va esdevenir íntim amic del Patriarca Anselmo Lorenzo,i va començar a col·laborar en tota mena de publicacions i va començar a desplegar una brillantíssima oratòria en multitud de tribunes.

*Va elaborar tot un "Cos Doctrinal",fruit de la seva ideologia republicana i anarquista,que va posar al Servei de l'Entesa i la Conciliació dels diversos corrents llibertaris existents a Catalunya.

*Formula l' "Anarquisme sense Adjectius",una síntesi feliç que va contribuir decisivament a posar terme, a finals de la dècada de 1880, a la llarga i encesa disputa doctrinal que s'havia produït entre els col·lectivistes i els anarcocomunistes catalans.

*En plena eclosió dels atemptats anarquistes del final de segle, i quan va explotar l'artefacte del carrer dels Canvis Nous, durant la processó de l'Octava de Corpus de Santa Maria del Mar de 1896, Fernando Tarrida no es va poder sostreure a les conseqüències de la terrible i indiscriminada repressió que van engegar les autoritats governatives i militars de Barcelona i que va afectar molts més dels quatre-cents anarquistes que habitualment se solen assenyalar.

*Va ser empresonat al sinistre castell de Montjuïc, però a diferència dels altres va aconseguir sortir-ne al cap de trenta-vuit dies,mercès als contactes de la seva família.

*Deixa l'Acadèmia Politècnica que dirigia a Barcelona –i on formaven els futurs enginyers– i se'n va anar a París. Allí, i per mitjà de ressonants articles apareguts a La revue blanche –que de seguida van ser reproduïts a la premsa de tot Europa–, va endegar una gran campanya de denúncia contra l'arbitrarietat de la nova "Inquisició Espanyola", que no només havia clausurat tots els centres obrers i detingut qualsevol persona suspecta d'anarquisme, sinó que també havia practicat cruelment la tortura i acabaria afusellant cinc homes innocents el 4 de maig de 1897,acusats per un atemptat d'autoria incerta.

*La campanya d'en Fernando Tarrida i del Màrmol va tenir un ressò extraordinari i va generar centenars d'articles i de mítings a tot Europa i als Estats Units, molt particularment a França i a Anglaterra, on ell es va haver d'acabar exiliant i on acabaria adquirint, al final de la seva vida, la naturalització britànica.

*A Londres,on ja s'havia assolit un indult vergonyant per als presos de Montjuïc (1900) i per tant ja havien anat minvant els efectes de la campanya, Tarrida del Mármol va dedicar-se molt preferentment a una intensa activitat com a corresponsal de diversos periòdics europeus i sud-americans, alhora que continuava activíssim en tota mena d'activitats vinculades a l'anarquisme, el lliurepensament, el pacifisme o simplement la defensa de la democràcia.

*Va formar part, també, d'un "Il·lustre nucli d'Exiliats" on hi havia gent tan significada com el príncep Kropotkin, Errico Malatesta, Gustav Landauer o Louise Michel, alhora que establia lligams estrets d'amistat amb els dirigents principals de l'aleshores incipient Laborisme anglès, entre els quals el futur premier britànic Ramsay MacDonald.

*En aquells anys finals de la seva vida, i sense abjurar del seu Pensament Llibertari, l'Enginyer catalano-sitgetà es va anar decantant a col·laborar estretament amb els diversos grups i moviments que, confluint de tradicions diverses, van fer possible el "Labour Party".

*Va morir molt jove, als 54 anys, concretament el dia 15 de març de 1915, víctima d'un vessament cerebral. Després de diverses vicissituds familiars, s'havia casat amb una vídua anglesa, Bessie George, amb qui va tenir tres fills i amb qui, a desgrat de l'intens treball periodístic que va dur a terme fins al darrer moment, va menar una vida tranquil·la i certament modesta.

*La seva mort prematura va causar una profunda commoció en amplíssims cercles d'amics, coneguts i coreligionaris que, fins i tot més enllà de les idees progressistes, n'apreciaven sobretot la generositat, la lleialtat, el profund magnetisme i la bondat natural.

*Al segle XXI,massa oblidat de tothom –i particularment de sitgetans i de catalans desmemoriats–, descansa en una quasi anònima sepultura del cementiri de Ladywell, prop de Lewisham, als afores de Londres. Les paraules que algú va fer esculpir a la seva modesta làpida resumeixen perfectament, en la seva brevetat, el sentit ple de la seva existència: “For liberty and the cause of the humbled he gave all he had”, és a dir: “Per la llibertat i la causa dels humils va donar tot el que tenia”...

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Fent camí envers l'any 2014:els tres-cents anys de la nova Catalunya.

Catalunya presenta una Història pròpia,ni més ni menys independent,digna i respectable que la Història de Castella,des dels temps dels Ibers fins a l'any 1500 aproximadament,quan,morta la Reina Isabel,el Rei Catòlic Ferran,vidu,segeix sent Rei d'Aragó i deixa de ser Rei de Castella.

Des de Carlos I,l'Emperador,fins a la mort de Carlos II,el 1700,dos segles justos sota la Monarquia dels Àustria,Catalunya havia anat quedant políticament absorbida,però amb les Institucions intactes i funcionant.I,pacíficament,si exceptuem les brutals ocacions anticatalanes del Comte-duc d'Olivares amb Felipe IV.

Amb la Guerra Dinàstica de 1714,el primer Borbó Felipe Vè i els seus successors sotmeten Catalunya a un intent de genocidi,és a dir,"Genocidi: o "destrucció metòdica d'un Grup Ètnic per extermini dels seus individus o per desintegració de les seves Institucions polítiques,socials,culturals,lingüístiques i del seu Sentit nacional i religiós".

Potser el Drecret de Nova Planta no arriba a ser un intent de genocidi,però se li apropa molt.En tot cas,es tracta de l'Origen Històric del problema de Catalunya a l'Estat espanyol.Problema que subsistirà en el futur,com ha subsistit durant 300 anys,si no es repara l'ofensa amb una Solució política.

Els espanyols de cimençaments del segla XXI no tenen cap culpa ni responsabilitat del que va fer Felipe Vè.Era un Monarca absolutista de l'Antic Règim,amb un Concepte Patrimonial de la Monarquia,en la qual,ni el poble analfabet,ni els intel.lectuals,ni la burgesia hi tenien gaire a veure.

Ha plogut molt des d'aleshores: Montesquieu dissenyant la divisió dels tres Poders amb què governen tots els estats moderns,la Revolució Francesa amb ·Llibertat,igualtat,fraternitat";la Independència dels Estats Units amb "el Govern del poble per al poble".I,ja portem moltes generacions instruïdes i ben informades,amb una Consciència cívica i ètica evidents.

La Senyoreta Irene Rigau i Oliver,de nou amb Sitges (2012)

La “Senyoreta Irene”:Ha exercit de Mestra rural i de barriada, i d'Inspectora d'Ensenyament.Va ser Consellera de Benestar i Família en el darrer govern d'en Jordi Pujol i Soley.

*Pocs ciutadans sitgetans i garrafencs coneixen tan bé la Història i les entranyes de l'Educació de Sitges i de Catalunya com Irene Rigau i Oliver (Banyoles, 1951), primer Mestra i, més tard, Psicòloga. Ha ocupat tots els esglaons i ha estat a tots els bàndols d'ençà que el 1970, quan les mestres eren senyoretes, va arribar a Brunyola, a una Escola rural de la Selva, “en una aula única amb setze alumnes i un pou”.“I ara n'és l'alcaldessa una ex-alumna meva”. Després va ser mestra a Salt i a Argelaguer, on va obtenir la primera plaça amb propietat definitiva. A Quart i a l'escola Migdia de Girona, on paral·lelament va exercir, a la Facultat d'Educació, de professora de mestres de preescolar i de pràctiques d'especialitats. I el 1981 guanya la plaça d'Inspectora.

*Entre el 1982 i el 1986 obté el primer càrrec polític quan és nomenada Cap dels Serveis Territorials d'Ensenyament. La seva enorme capacitat de treball la porta a posar en marxa el Consell Escolar de Catalunya; ha estat sotsdirectora general de Formació Permanent i secretària del Consell Interuniversitari i professora de la UOC, fins al 1999, quan en Pujol la nomena Consellera de Benestar i Família, quan tothom ja la veia a Ensenyament.

*“Allà vaig conèixer la vida a fora de les aules. Que és dura per als que no tenen feina, salut, cultura o educació”. I al principi, quan Pi i Sunyer era Conseller de Cultura del Govern Provisional de Tarradellas, ja va Coordinar les escoles d'estiu.

*L'any 2012,com a Consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya,sembla ser que intenta solucionar el problema de la construcció de la quarta Escola pública deSitges,l'Escola Agnès de Sitges,actualment ubicada a la Plana del Vinyet ens uns pobres i vells barracons,des de l'any 2005.

*Aquesta és la raó de fer memòria l'any 2012 sobre la trajectòria de l'Escola Agnès de Sitges i la Consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya,que acaba d'anunciar la definitiva construcció del propi edifici escolar als terrenys ja entregats a la Generalitat fa dos cursos,per això l'actual Alcalde de Sitges en Miquel Forns i Fusté informa que "Un 50% em fa il.lusió la notícia del dia i un altre 50% d'espera...!!

L'Art Barroc a Catalunya

L'Art Barroc a Catalunya s'espandeix a partir de la difusió dels valors,contraris als del Renaixement.La tradicional Harmonia Renacentista va quedar substituïda per un notable recarregament Lèxic i Sintàctic,també per concepts foscos i una Sàtira ferotge que pretenia desacreditar la idea de la Bellesa i la Perfecció del món i de les Arts.

*La principal característica de l'Art Barroc és els forts contrats en Idees tan trascendentals com són:la vida sana i la mort cruel,la crua realitat i les il.lusions,la llum i les ombres,la delicadesa i la grolleria.El Tema de l’Obra deixa de tenir importància,mentre que l’Art es converteix en un Joc Literari,ja que és molt més molt més important la manera de dir les coses que allò que realment es comunica.

*L’Escriptor barroc protesta amb intensitat per donar un evasiu sentit a la seva vida.Va a la recerca d’una pura i dura Estètica,protesta contra la Religió,la Moral i la Política,contra tot el que l’envolta i l’oprimeix.Els poetes dediquen moltes Estrofes a explicar la Degradació de cadascun dels Tòpics que poden servir de motiu per l’Idealisme,com a mostra de total.

*Rebuig a la Societat dels seu temps,amb la intenció de demostrar que tot és fals.Fan una crua repassada a tot allò que provoca el Desengany del món,el veritable Drama del Barroc,que provoca la més intensa Frustació personal i retrata la no menys deteriorada Identitat Col.lectiva.Es fa burla de l’home del Renaixement,de la Literatura Bucòlica que mitificava l’Home dins d’aventures heroiques i cavalleresques que tenien un feliç final i donaven un positiu missatge.

*S’arriba a mostrar el Cos Humà i,fins i tot,el Cos de la Dona,en totes les funcions més desagradables.En la gran majoria d’estudis de la Literatura Catalana se’ns presenta habitualment l'Art Barroc com la continuació més fosca del Perìode conegut com a Decadència per a la llengua iliteratura catalanes,la qual també fa referència a la forta Davallada quant a la Influència Econòmica,Comercial,Militar i Política de la Monarquia Medieval Catalana,que havia començat durant el segle XVI.

*En canvi,cal tenir present que els dos màxims Representants de la Literatura escrita en llengua catalana durant aquestes dues Centùries:el Cavaller Cristòfol Despuig i el Poeta Francesc Vicent Garcia,àlies “Rector de Vallfogona”,la veu literària més important durant un Parell de segles a la Nació Catalana,alhora que el Monjo Dominic Francesc Mulet,que va assolir una Fama al País Valencià semblant a la que va tenir el Rector de Vallfogona al Principat,era fill de Sant Mateu ddel Maestrat.

*L’Historiador literari l'Enric Querol,en la seva magnífica Obra: “Catalunya,República Literària" l’any 1999,ens aporta una Anàlisi molt diferent de l’Art Barroc a Catalunya,en negar -taxativament- la qualificació de "Decadència Literària" per a definir la "Vida Cultural del segle XVII".De fet,durant aquests anys es va Redactar la Primera Història de Catalunya per part del rector de la Catedral de la Diócesi de Tortos,mossèn Francesc Martorell,i va haver-hi altres autors destacats com ara en Jeroni d’Herèdia i el Canonge mossèn Miquel Macip.

La gran figura del Barroc a Catalunya.

*Totalment d'acord que serà l’esmentat Rector de Vallfogona" que va escriure un Sonet “A l’expressiva senzillesa de la llengua Catalana”,que es fa servir en la majoria de Manuals de Literatura Catalana.Durant aquest segle XVII estem situats de Ple en un Perìode durant el qual s’havia perdut tot l’entusiasme per la llengua catalana i el procés de castellanització era ja dominant tant dels Capellans catalans des de la Trona com dels Comediants al carrer.

*Els condicionaments polítics com ara la "Derrota a la Guerra dels Segadors" van intensificar notòriament el Desprestigi de la Llengua Catalana com a Llengua Literària.Només algunes Obres Religioses van ser escrites en llengua catalana,atès que era l’ùnica llengua que entenia el poble,per la pressió dels Capellans.A la ciutat es va contribuir a la postergació del català amb la instauració del costum de fer els Sermons en castellà,la qual cosa havia estat prohibida en altres Bisbats com ara el Bisbat de Solsona.

*Personatges catalans,que sempre van escriure en castellà són:En Francesc de la Torre i Sevil,poeta de gran vàlua literària.En Jeroni Herèdia,autor de la novel.la italiana (traducció)la Guirnala de Venus Casta i Mossèn Miquel Macip,auto d’un Episcopologi de la Ciutat de Tortosa.L’historiador Francesc Martorell,autor de la “Historia de la Antigua Hibera”