Escola comuna? Escola catalana
Voldria fer algunes puntualitzacions a l'escrit del senyor Jordi Font, publicat en aquest diari El Put AVUI el dia 17 de setembre de 2011.
A part de les negociacions i pactes parlamentaris, l'obra de govern des de la Generalitat provisional, 1978, i de l'estatutària, 1980, sempre en mans de Convergència Democràtica fins al 2003, va ser assumir i difondre el model d'escola catalana en llengua, continguts i actituds per a tots els alumnes independentment de la seva llengua familiar, respectant el dret dels pares castellanoparlants que ho volguessin a escollir l'ensenyament en castellà en els primers ensenyaments.
La Llei de Normalització Lingüística (1983) va oferir una base legislativa que va permetre un nou impuls en l'ensenyament en català segons el model esmentat. Va ser quan, des de l'administració educativa, es va formular el Programa d'Immersió, per fer possible la incorporació eficient i accelerada dels nens de família de parla castellana a l'escola catalana en llengua i continguts. La pedagoga Marta Mata, de reconeguda solvència a favor de la llengua pròpia a l'escola i a la societat, havia treballat i orientat en un altre model, el de bilingüisme escolar, consistent en la docència a cada nen en la seva llengua habitual i en la mateixa classe. Ella mateixa, en una visita al Servei d'Ensenyament del Català el mateix any de la llei de N.L., va manifestar el seu desacord amb la immersió lingüística amb aquesta frase referida al model d'escola catalana que la Generalitat, regida pel president Pujol, havia assumit. “Aquesta escola que us heu inventat...”, va dir. També es va interessar per les dificultats que hi devien posar els pares dels alumnes que no parlaven català quan, de fet, les dificultats provenien dels sectors dels ensenyants funcionaris que desconeixien el català.
La pedagoga en qüestió va fer i dirigir una feina extraordinària conscienciant mestres i escoles perquè els alumnes de parla habitual catalana poguessin rebre l'ensenyament en català i, des de l'escola de mestres Rosa Sensat, va propiciar la creació de materials didàctics de gran qualitat en aquest sentit. En la formulació i la introducció de la immersió lingüística a l'escola catalana en llengua i continguts mai no hi va tenir part. No era el seu projecte.
La immersió lingüística va ser possible perquè l'administració educativa, presidida pel conseller Joan Guitart, va posar-hi els mitjans tant d'informació pedagògica com tècnica i de recursos humans. També és cert que, sense la resposta positiva de molts mestres, aquesta obra gegantina no hauria estat possible. En aquells anys, jo mateixa era cap del Servei d'Ensenyament del Català, en el qual vaig succeir la senyora Sara Blasi, i posteriorment n'assumí la responsabilitat en Joaquim Arenas. Tots vàrem ser testimonis d'aquests fets i col·laboradors d'una política educativa a favor d'una escola catalana i en català per a tots el nens i nenes liderada per l'administració educativa, aplicada amb entusiasme pels mestres i secundada per molts municipis.
dijous, 29 de setembre del 2011
dimarts, 27 de setembre del 2011
Diada de les Llengües Europees (26 Setembre 2011)
Catalunya versus Occitània (1213/ 2009)
Catalunya i Occitània,els catalans i els occitans, mai no s’han refet de la catàstrofe de Muret i encara al segle XXI aquesta catàstrofe fa revifar la germanor més actual entre les dues esmentades Nacions-.Dia 12 de Setembre 1213 (s.XIII) a la Batalla de Muret, va morir el Rei català Pere I el Catòlic en un desigual combat a mans d'un exèrcit convocat pel Vaticà (Roma) i impulsat pel Rei de França-.D’aquesta manera va ésser que els Catalans vàrem ser expulsats d’Occitània,terra bessona de Catalunya i germana de sang-.Occitània va passar a mans dels francesos-.
*Els Comtats Occitans (germans de sang dels Comtats Catalans) gaudien d'una molt notable Sobirania respecte als Reis de França,també d’una esponerosa cultura i d’una certa estabilitat econòmica-.En certa mesura,segons alguns historisadors, sembla que aquests factors varen ésser fonamentals a l’hora d’encetar el cobejament d’aquestes terres per part de la Monarquia francesa-.Ara bé,tot i estudiant una mica més, no tan sols hi havia aquestes causes,perquè la Llengua d’Oc i la Religió eren també un notable escull-.
*El límit lingüístic que imposava l’Occità o la Llengua d’Oc davant l’expansió de la llengua francesa a la mateixa Europa esdevenia, també, una altra frontera,però política-.I així al bell mig d'aquest “Joc d'identitats”, apareixen els Càtars,el Catarisme,que era un fort corrent religiós i místic que rebutja l’Església Catòlica,és a dir,el Vaticà tot i considerant-lo basat en mentides-.El Catarisme i la seva creixent popularitat tant en terres occitanes com en terres catalanes – els homes perfectes, practicants d’una ètica i una espiritualitat sense taca – amenaçava de ple el monopoli religiós del Vaticà (Roma)- i, per tant,ben bé l'extracció de rendes-.Aquest fet va ser aprofitat per la Monarquia francesa per incentivar i animar el Papat de Roma a declarar “heretges els càtars i els seus possibles protectors”-.
*Quan els Comtes catalans i Comtes occitans varen intentar defensar protegir les seves terres d’Occitània i de Catalunya, les seves gents, els seus costums i les seves espiritualitats,s’hi van trobar que la persecució militar francesa,a més d’horrible,era avalada per l’Excomunió Papal i per l’excusa de l’Heretgia-.Passava,ben bé que l’Imperialisme polític i militar s’ajuntava a l’Imperialisme de la Fe i de la Religió-.
.
*Des de Catalunya en Pere I el Catòlic va haver d’afrontar una situació molt tràgica i força delicada-.En Pere,que era popularment conegut com Pere el Catòlic, veia astorat com alguns dels seus vassalls catalans eren excomunicats per l’Església de Roma, desposseïts de les seves terres i de les seves pertinences i soldats-.
*Pere I el Catòlic va haver d'escollir –vulguis que no vulguis- entre la Fidelitat a l'Església de Roma i la Lleialtat a la seva gent,a Catalunya-.El Papa de Roma Innocenci III estava militarment compromès amb França i la seva Monarquia (els mercenaris que integraven les Creuades,és a dir,els croats s’ajuntaven a l’exèrcit francès per estendre la Fe catòlica on fos a capa i espasa),el Rei català Pere I el Catòlic,no faltaria més... va considerar que el -Vicariat de Crist a la Terra- l’obligava a ajudar la seva gent, “amb la tranquil•litat que desobeir al Papa no implicava cap infidelitat a Déu” (sic).
*Pere I el Catòlic,però, va confiar massa en les seves pròpies forces, i es va esposar excessivament, llançant-se –personalment- a la batalla. Però la batalla es va perdre, i Pere I va ser mort-.No va imaginar-se mai el català que l’aliança franco-papal representava un poder formidable.
*Simó de Montfort va guanyar la Batalla de Muret, convertint-se així en Duc de Narbona, Comte de Tolosa i a més dels de Vescomte de Besiers i Carcassona i malgrat que el fill de Ramon VI, Ramon VII, va arrabassar en poc temps el poder a Simó de Montfort, la Batalla de Muret va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de Catalunya a Occitània,ja que Pere I el Catòlic havia aconseguit el vassallatge del Comtat de Tolosa, de Foix i de Comenge-.El cadàver del Rei català Pere I el Catòlic va ser recollit pels Hospitalers de Tolosa, on fou enterrat fins que el 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a traslladar els ossos a Santa Maria de Sixena.
El papa Innocenci III obligà a Monfort a cedir la tutela de l'Infant Jaume I als Cavallers Templers d'Aragó i Catalunya, mestre dels quals era Guillem de Mont-rodon, que l'instruïren com a Rei al Castell de Montsó-.
A Occitània, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la Inquisició i dirigida pels monjos Orde dels Predicadors. Els darrers nuclis de càtars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerdà, Prades o Morella es van convertir en centres de càtars occitans.
Froilan Franco.Àlies el Mestre. Sitges
Catalunya i Occitània,els catalans i els occitans, mai no s’han refet de la catàstrofe de Muret i encara al segle XXI aquesta catàstrofe fa revifar la germanor més actual entre les dues esmentades Nacions-.Dia 12 de Setembre 1213 (s.XIII) a la Batalla de Muret, va morir el Rei català Pere I el Catòlic en un desigual combat a mans d'un exèrcit convocat pel Vaticà (Roma) i impulsat pel Rei de França-.D’aquesta manera va ésser que els Catalans vàrem ser expulsats d’Occitània,terra bessona de Catalunya i germana de sang-.Occitània va passar a mans dels francesos-.
*Els Comtats Occitans (germans de sang dels Comtats Catalans) gaudien d'una molt notable Sobirania respecte als Reis de França,també d’una esponerosa cultura i d’una certa estabilitat econòmica-.En certa mesura,segons alguns historisadors, sembla que aquests factors varen ésser fonamentals a l’hora d’encetar el cobejament d’aquestes terres per part de la Monarquia francesa-.Ara bé,tot i estudiant una mica més, no tan sols hi havia aquestes causes,perquè la Llengua d’Oc i la Religió eren també un notable escull-.
*El límit lingüístic que imposava l’Occità o la Llengua d’Oc davant l’expansió de la llengua francesa a la mateixa Europa esdevenia, també, una altra frontera,però política-.I així al bell mig d'aquest “Joc d'identitats”, apareixen els Càtars,el Catarisme,que era un fort corrent religiós i místic que rebutja l’Església Catòlica,és a dir,el Vaticà tot i considerant-lo basat en mentides-.El Catarisme i la seva creixent popularitat tant en terres occitanes com en terres catalanes – els homes perfectes, practicants d’una ètica i una espiritualitat sense taca – amenaçava de ple el monopoli religiós del Vaticà (Roma)- i, per tant,ben bé l'extracció de rendes-.Aquest fet va ser aprofitat per la Monarquia francesa per incentivar i animar el Papat de Roma a declarar “heretges els càtars i els seus possibles protectors”-.
*Quan els Comtes catalans i Comtes occitans varen intentar defensar protegir les seves terres d’Occitània i de Catalunya, les seves gents, els seus costums i les seves espiritualitats,s’hi van trobar que la persecució militar francesa,a més d’horrible,era avalada per l’Excomunió Papal i per l’excusa de l’Heretgia-.Passava,ben bé que l’Imperialisme polític i militar s’ajuntava a l’Imperialisme de la Fe i de la Religió-.
.
*Des de Catalunya en Pere I el Catòlic va haver d’afrontar una situació molt tràgica i força delicada-.En Pere,que era popularment conegut com Pere el Catòlic, veia astorat com alguns dels seus vassalls catalans eren excomunicats per l’Església de Roma, desposseïts de les seves terres i de les seves pertinences i soldats-.
*Pere I el Catòlic va haver d'escollir –vulguis que no vulguis- entre la Fidelitat a l'Església de Roma i la Lleialtat a la seva gent,a Catalunya-.El Papa de Roma Innocenci III estava militarment compromès amb França i la seva Monarquia (els mercenaris que integraven les Creuades,és a dir,els croats s’ajuntaven a l’exèrcit francès per estendre la Fe catòlica on fos a capa i espasa),el Rei català Pere I el Catòlic,no faltaria més... va considerar que el -Vicariat de Crist a la Terra- l’obligava a ajudar la seva gent, “amb la tranquil•litat que desobeir al Papa no implicava cap infidelitat a Déu” (sic).
*Pere I el Catòlic,però, va confiar massa en les seves pròpies forces, i es va esposar excessivament, llançant-se –personalment- a la batalla. Però la batalla es va perdre, i Pere I va ser mort-.No va imaginar-se mai el català que l’aliança franco-papal representava un poder formidable.
*Simó de Montfort va guanyar la Batalla de Muret, convertint-se així en Duc de Narbona, Comte de Tolosa i a més dels de Vescomte de Besiers i Carcassona i malgrat que el fill de Ramon VI, Ramon VII, va arrabassar en poc temps el poder a Simó de Montfort, la Batalla de Muret va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de Catalunya a Occitània,ja que Pere I el Catòlic havia aconseguit el vassallatge del Comtat de Tolosa, de Foix i de Comenge-.El cadàver del Rei català Pere I el Catòlic va ser recollit pels Hospitalers de Tolosa, on fou enterrat fins que el 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a traslladar els ossos a Santa Maria de Sixena.
El papa Innocenci III obligà a Monfort a cedir la tutela de l'Infant Jaume I als Cavallers Templers d'Aragó i Catalunya, mestre dels quals era Guillem de Mont-rodon, que l'instruïren com a Rei al Castell de Montsó-.
A Occitània, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la Inquisició i dirigida pels monjos Orde dels Predicadors. Els darrers nuclis de càtars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerdà, Prades o Morella es van convertir en centres de càtars occitans.
Froilan Franco.Àlies el Mestre. Sitges
Cronologia a Sitges (1775-1939)
Una Crònica que a Sitges s'hi reflecteix...!!!
1775 Reial Provisió:ni els Mestres ni les Mestres amb nens d’ambós sexes
1779 Reial Cèdula,permet treballar a les dones i ésser instruïdes en tasques pròpies.
1812 Constitució de Cadis,estableix l’ensenyament universal,públic gratuït i lliure.
1813 L’Informe Quintana que s’ensenyi a la dona,més la moral que la instrucció.
1815 Ferran VII cedeix l’Ensenyament Primari a l’Esglèsia (Santa Aliança)
1816 Reial Ordre sobre l’Educació primària:la mestra ensenya labors,llegir i escriure.
1817 Es registra el primer examen públic dels escolars sitgetans,que són 45.
1821 Reglament General d’Instrucció Pública:lectura,escriptura i comptes.
1825 Creació de la Junta de Poble,serà la base per a la Junta Local d’Ensenyament.
1826 Reglament d’Escoles de Primeres Lletres:catecisme,escriptura,i domèstic.
1833 Comença la primera guerra carlina amb greus repercusions a Sitges.
1835 Pablo Montesino,partidari dels Parvularis des dels dos anyets.
1838 Llei d’Instrucció Pública.Constitució Juntes Locals d’Ensenyament Primari.
1841 Reial Ordre sobre Inspecció d’Ensenyament Elemental.
1842 Creació de les Escoles Dominicals per a mares de família,creades pel clergat.
1843 Creació del Consell d’Instrucció Pública i la Societat d’Amics de la Instrucció.
1846 Creació amb caràcter oficial de l’Escola Normal de Magisteri a Barcelona.
1847 Reglament que fixa el Sistema d’Oposicions per als mestres públics.
1851 Concordat amb la Santa Seu:el govern subvenciona el Clergat.
1854 L’ensenyament clàssic passa novament al Ministeri de Foment.
1857 S’aprova la Llei Moyano.Ajuntaments i Diputacions i centralització i control.
1859 Neix la revista pedagògica “El Monitor d’Ensenyament Primari”
1860 Entra en acció escolar la Societat d’Amics de la Instrucció.La Normal.
1863 Per primer cop,a l’Ajuntament es crea el Regidor d’Instrucció Pública.
1864 Ordre perquè els mestres de Paàrvuls siguin casats i una Auxiliar femenina.
1866 Comença a sortir a Barcelona el setmanari “El clamor del Magisteri”.
1867 Pla Orovio:obligació de jurar fidelitat a la Corona i a la Religió.
1868 Llei d’Ensenyament Primari,clerical i conservadora.Supressió Esc. Normals.
1868 La Gloriosa,una Revolució Liberal:les dones ten accés a Secundària i Superior.
1870 Ensenyament de la Constitució a les escoles estatals i municipals.
1871 Fundació de la I.L.E. i l’Assocació per a l’Ensenyament de la Dona.
1872 L’Elena Maseras és la primera dona amb el títol de Batxillerat a Barcelona
1873 Proclamació de la Primera República.Intents de proclamar l’Estat Català.
1876 Escola de pàrvuls i noves assignatures per a la formació dels mestres.
1878 Per Reial Ordre,els mestres de pàrvuls cobren 275 ptes més que els altres.
1879 Decret Toreno:equipara els religiosos als Ensenyants titulats.
1880 Gran moviment escolar laïcista arreu de Catalunya.1r Congrés Catalanista.
1881 Busquen 10.000 vídues com a mestres per a l’Educació de pàrvuls.
1882 Prohibició de les dones a l’Ensenyament Secundari i Superior,només parvularis.
1884 Els sous dels mestres s’igualen,per damunt de diferències de sexe.
1885 Decret Pidal:afavoreix l’Escola privada.Creació del Cos d’Inspectors.
1886 Les escoles de pàrvuls (4-8 anys) són considerades com a benèfiques.
1888 L’Associació de Mestres Públics de Barcelona celebren un Congrès pedagògic.
1889 Fundació de l’APEC (Associació Protectora d’Ensenyança Catalana)
1892 Es defensa l’aptitud de les dones per a l’accés a totes les carreres i professions.
1894 Reforma de l’Ensenyament Mitjà.Emigracions cap a Amèrica per la fil.loxera.
1898 Flos i Calcat funda l’Escola bilingüe Sant Jordi.Fundació de l’A.P.E.C
1898 APEC (Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana).Dimiteix el Dr Robert.
1900 Creació del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts.Reorganització.
1901 Fundació de l’Escola Moderna d’en Francesc Ferrer i Guàrdia sense diferències.
1902 Decret Romanones:obligació d’ensenyar el Catecisme en castellà a Catalunya.
1904 Nou Decret sobre l’Ensenyament del castellà a Catalunya,malgrat les protestes.
1905 Fundació de les Cases del Poble –escoles i biblioteques- pels Socialistes.
1906 Entra en propietat el Mestre de mestres,l’Esteve Barrachina i Benages.
1906 Fundació de l’Escola de Mestres d’en Joan Bardina i tanca l’Escola Moderna.
1908 Es crea la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya.Escola de Mestres.
1908 El mestre Esteve Barrachina,president de l’Associació de Mestres-Garraf.
1909 Nou Decret sobre la “Creació de l’Escola Superior de Magisteri.De 6 a 12 anys.
1910 Decret sobre la Graduació Escolar als centres escolars d’arreu.Escolar 12 anys
1911 Creació de la Direcció General d’Ensenyament Primari.Paga l’Estat als mestres.
1912 Decret,segons el qual les escoles elementals són Escoles Nacionals d’E.P.
1913 Es declara voluntari l’Ensenyament del Catecisme a les Escoles Nacionals.
1914 Pla Bergamin:es constitueix l’Associació Catòlica de Mestres Oficials.
1915 S’inicien els Cursos Monogràfics de la Mancomunitat de Catalunya.
1915 L’A.P.E.C. o La Protectora agafa gran volada a Sitges i a Catalunya.
1916 III Curs Internacional Montessori.Una mestra sitgetana hi assisteix.
1918 La Llei Alba estableix “graduació d’escoles” en els pobles majors de 2.000 hab.
1922 Creació de la Comissió Central contra l’Analfabetisme,ben burocràtic.
1923 Institució del “Certificat d’Estudis Primaris”.Prohibició del català a l’escola.
1924 Decret sobre la Inspecció:es referma el control ideològic a totes les escoles.
1926 Desterrada la Inspectora d’Ensenyament Primari,la Leonor Serrano.
1929 Suspensió de la vida escolar.Vagues de mestres arreu.
1930 Neix la FAE (Federació d’Amics de l’Ensenyament),força conservador.
1931 S’inicia la graduació en les dues escoles de Sitges.Bilingüisme escola.Restabliment Pla Romanones.Creació de 7.000 escoles –Puigmoltó-.Creació de les Missions Pedagògiques.Pla Professional de Magisteri.Surt “Cultura”,portantveu del Magisteri-.
1933 Llei de l’Ensenyament públic,que no s’aprovarà.Creació dels Consells Regionals d’Ensenyament.Surt la Revista de Pedagogia i Psicologia.Aixecament de la Generalitat i Revolta a Astúries-.
1934 A Sitges s’amplia 7 el nombre de places de mestre i s’estableix la graduació.S’ajorna sine die la Llei de Congregacions Religioses.
1935 Es crea una Comissió per a la Reforma de l’Ensenyament Primari.Campanya contra l’escola laica i la coeducació.
1936 Mestres que marxen al Front.Nous mestres s’incorporen per periodes breus.Triomf del Front Popular.Restabliment de la coeducació a les escoles primàries.A Sitges tres Grups Escolars:Moscou,Mèxic i Residència Helvètica en edificis incautats.
1937 El CENU orienta el nou Pla d’Estudis Primaris.Sitges té una delegació.
1939 Supressió de l’obra escolar i cultural de la Generalitat Republicana.Supressió de l’Estatut-1932.Les tropes de Franco entren a Sitges el 22 de gener.Es procedeix a la depuració dels llibres catalans.Depuració d’alguns mestres sitgetans-.
A l’estiu es procedeix a la reposició de la Creu a les escoles-.I,es constitueix la Junta Local d’Ensenyament Primari,de la qual torna a ser Membre el Rector de la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla.
1775 Reial Provisió:ni els Mestres ni les Mestres amb nens d’ambós sexes
1779 Reial Cèdula,permet treballar a les dones i ésser instruïdes en tasques pròpies.
1812 Constitució de Cadis,estableix l’ensenyament universal,públic gratuït i lliure.
1813 L’Informe Quintana que s’ensenyi a la dona,més la moral que la instrucció.
1815 Ferran VII cedeix l’Ensenyament Primari a l’Esglèsia (Santa Aliança)
1816 Reial Ordre sobre l’Educació primària:la mestra ensenya labors,llegir i escriure.
1817 Es registra el primer examen públic dels escolars sitgetans,que són 45.
1821 Reglament General d’Instrucció Pública:lectura,escriptura i comptes.
1825 Creació de la Junta de Poble,serà la base per a la Junta Local d’Ensenyament.
1826 Reglament d’Escoles de Primeres Lletres:catecisme,escriptura,i domèstic.
1833 Comença la primera guerra carlina amb greus repercusions a Sitges.
1835 Pablo Montesino,partidari dels Parvularis des dels dos anyets.
1838 Llei d’Instrucció Pública.Constitució Juntes Locals d’Ensenyament Primari.
1841 Reial Ordre sobre Inspecció d’Ensenyament Elemental.
1842 Creació de les Escoles Dominicals per a mares de família,creades pel clergat.
1843 Creació del Consell d’Instrucció Pública i la Societat d’Amics de la Instrucció.
1846 Creació amb caràcter oficial de l’Escola Normal de Magisteri a Barcelona.
1847 Reglament que fixa el Sistema d’Oposicions per als mestres públics.
1851 Concordat amb la Santa Seu:el govern subvenciona el Clergat.
1854 L’ensenyament clàssic passa novament al Ministeri de Foment.
1857 S’aprova la Llei Moyano.Ajuntaments i Diputacions i centralització i control.
1859 Neix la revista pedagògica “El Monitor d’Ensenyament Primari”
1860 Entra en acció escolar la Societat d’Amics de la Instrucció.La Normal.
1863 Per primer cop,a l’Ajuntament es crea el Regidor d’Instrucció Pública.
1864 Ordre perquè els mestres de Paàrvuls siguin casats i una Auxiliar femenina.
1866 Comença a sortir a Barcelona el setmanari “El clamor del Magisteri”.
1867 Pla Orovio:obligació de jurar fidelitat a la Corona i a la Religió.
1868 Llei d’Ensenyament Primari,clerical i conservadora.Supressió Esc. Normals.
1868 La Gloriosa,una Revolució Liberal:les dones ten accés a Secundària i Superior.
1870 Ensenyament de la Constitució a les escoles estatals i municipals.
1871 Fundació de la I.L.E. i l’Assocació per a l’Ensenyament de la Dona.
1872 L’Elena Maseras és la primera dona amb el títol de Batxillerat a Barcelona
1873 Proclamació de la Primera República.Intents de proclamar l’Estat Català.
1876 Escola de pàrvuls i noves assignatures per a la formació dels mestres.
1878 Per Reial Ordre,els mestres de pàrvuls cobren 275 ptes més que els altres.
1879 Decret Toreno:equipara els religiosos als Ensenyants titulats.
1880 Gran moviment escolar laïcista arreu de Catalunya.1r Congrés Catalanista.
1881 Busquen 10.000 vídues com a mestres per a l’Educació de pàrvuls.
1882 Prohibició de les dones a l’Ensenyament Secundari i Superior,només parvularis.
1884 Els sous dels mestres s’igualen,per damunt de diferències de sexe.
1885 Decret Pidal:afavoreix l’Escola privada.Creació del Cos d’Inspectors.
1886 Les escoles de pàrvuls (4-8 anys) són considerades com a benèfiques.
1888 L’Associació de Mestres Públics de Barcelona celebren un Congrès pedagògic.
1889 Fundació de l’APEC (Associació Protectora d’Ensenyança Catalana)
1892 Es defensa l’aptitud de les dones per a l’accés a totes les carreres i professions.
1894 Reforma de l’Ensenyament Mitjà.Emigracions cap a Amèrica per la fil.loxera.
1898 Flos i Calcat funda l’Escola bilingüe Sant Jordi.Fundació de l’A.P.E.C
1898 APEC (Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana).Dimiteix el Dr Robert.
1900 Creació del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts.Reorganització.
1901 Fundació de l’Escola Moderna d’en Francesc Ferrer i Guàrdia sense diferències.
1902 Decret Romanones:obligació d’ensenyar el Catecisme en castellà a Catalunya.
1904 Nou Decret sobre l’Ensenyament del castellà a Catalunya,malgrat les protestes.
1905 Fundació de les Cases del Poble –escoles i biblioteques- pels Socialistes.
1906 Entra en propietat el Mestre de mestres,l’Esteve Barrachina i Benages.
1906 Fundació de l’Escola de Mestres d’en Joan Bardina i tanca l’Escola Moderna.
1908 Es crea la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya.Escola de Mestres.
1908 El mestre Esteve Barrachina,president de l’Associació de Mestres-Garraf.
1909 Nou Decret sobre la “Creació de l’Escola Superior de Magisteri.De 6 a 12 anys.
1910 Decret sobre la Graduació Escolar als centres escolars d’arreu.Escolar 12 anys
1911 Creació de la Direcció General d’Ensenyament Primari.Paga l’Estat als mestres.
1912 Decret,segons el qual les escoles elementals són Escoles Nacionals d’E.P.
1913 Es declara voluntari l’Ensenyament del Catecisme a les Escoles Nacionals.
1914 Pla Bergamin:es constitueix l’Associació Catòlica de Mestres Oficials.
1915 S’inicien els Cursos Monogràfics de la Mancomunitat de Catalunya.
1915 L’A.P.E.C. o La Protectora agafa gran volada a Sitges i a Catalunya.
1916 III Curs Internacional Montessori.Una mestra sitgetana hi assisteix.
1918 La Llei Alba estableix “graduació d’escoles” en els pobles majors de 2.000 hab.
1922 Creació de la Comissió Central contra l’Analfabetisme,ben burocràtic.
1923 Institució del “Certificat d’Estudis Primaris”.Prohibició del català a l’escola.
1924 Decret sobre la Inspecció:es referma el control ideològic a totes les escoles.
1926 Desterrada la Inspectora d’Ensenyament Primari,la Leonor Serrano.
1929 Suspensió de la vida escolar.Vagues de mestres arreu.
1930 Neix la FAE (Federació d’Amics de l’Ensenyament),força conservador.
1931 S’inicia la graduació en les dues escoles de Sitges.Bilingüisme escola.Restabliment Pla Romanones.Creació de 7.000 escoles –Puigmoltó-.Creació de les Missions Pedagògiques.Pla Professional de Magisteri.Surt “Cultura”,portantveu del Magisteri-.
1933 Llei de l’Ensenyament públic,que no s’aprovarà.Creació dels Consells Regionals d’Ensenyament.Surt la Revista de Pedagogia i Psicologia.Aixecament de la Generalitat i Revolta a Astúries-.
1934 A Sitges s’amplia 7 el nombre de places de mestre i s’estableix la graduació.S’ajorna sine die la Llei de Congregacions Religioses.
1935 Es crea una Comissió per a la Reforma de l’Ensenyament Primari.Campanya contra l’escola laica i la coeducació.
1936 Mestres que marxen al Front.Nous mestres s’incorporen per periodes breus.Triomf del Front Popular.Restabliment de la coeducació a les escoles primàries.A Sitges tres Grups Escolars:Moscou,Mèxic i Residència Helvètica en edificis incautats.
1937 El CENU orienta el nou Pla d’Estudis Primaris.Sitges té una delegació.
1939 Supressió de l’obra escolar i cultural de la Generalitat Republicana.Supressió de l’Estatut-1932.Les tropes de Franco entren a Sitges el 22 de gener.Es procedeix a la depuració dels llibres catalans.Depuració d’alguns mestres sitgetans-.
A l’estiu es procedeix a la reposició de la Creu a les escoles-.I,es constitueix la Junta Local d’Ensenyament Primari,de la qual torna a ser Membre el Rector de la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla.
diumenge, 25 de setembre del 2011
Novament,reneix la Batalla per la Història de Catalunya
N’hi ha hagut Alcaldes que han retirat l'adjectiu "nacional" de la Diada de l'Onze de Setembre.Redueixen el setge i la caiguda de Barcelona de l’any 1714 a una batalla d'una Guerra Dinàstica, sense cap contingut nacional.Tot plegat té un objectiu: “amagar que entre 1707 i 1715 el País Valencià, Catalunya i les Illes van ser annexionades al Regne de Castella per la força de les armes, tot i apel•lant al Dret de Conquesta; un Dret amb el què es va destruir el Règim parlamentari i l'Autonomia municipal i s'hi va implantar un Règim d'Ocupació militar en el què el Capità General acaparava tots els poders militars i civils, judicials i fiscals.
N’hi ha Alcaldes catalans que volen substituir la Memòria Històrica Catalana pel “Relat històric borbònic i franquista de la "Unidad de España".Aquesta Mitologia situa l'origen d'Espanya en temps immemorials, amb Viriato, la Hispània Romana, els Reis Gots, Don Pelayo i la "reconquista", els Reis Catòlics, les "Cortes de Càdiz".I culmina amb un Salt mortal en la dimensió temporal, en la Constitució espanyola de 1978.
L'Escriptor de la Catalunya Nord,en Joan Lluís Lluís mostra com la República Francesa també té la seva ficció històrica imposada en els programes unificats i obligatoris. Al llibre "Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos" explica que com l'Imperi Francès va imposar la Història de França a totes les seves colònies,per exemple els escolars algerins i vietnamites, els senegalesos i els de la Martinica, els de Tahití i els de Madagascar havien de repetir "els nostres avantpassats, els gals".
Tant la llegenda històrica espanyola com la francesa són insostenibles des del rigor històric.Però,mireu per on,que són recolzades per la Literatura com ara els còmics Astèrix, el Gal o sèries televisives pseudohistòriques com Hispania situada a l'antiguitat i d'altres com "Cuéntame" una visió edulcorada de la Transició Espanyola.
El combat per la Història de Catalunya és decisiu.
La Unió Catalanista (UC) va encertar el pinyol de ple en instaurar l'Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya.I,l va encertar perquè sintetitza les grans tendències que han caracteritzat Catalunya en els seus mil anys d'història, "l'esperit de Catalunya" com el va anomenar el Doctor Trueta després de la II Guerra Mundial. Precisament la "Guerra de Successió" no va ser un conflicte dinàstic sinó el primer enfrontament bèl•lic entre un Règim absolutista, la Monarquia Borbònica Francesa, i els Països Parlamentaris europeus encapçalats per Anglaterra. Un conflicte que es reproduirà fins a la II Guerra Mundial.Catalunya és la nació democràtica més antiga d'Europa. En canvi, el Regne de Castella i el d'Espanya han estat Autoritaris des de l'expulsió dels jueus del territori espanyol-.
L'any 1688 a Anglaterra va triomfar la "Gloriosa Revolució" contra l'Absolutisme Reial i contra el Fanatisme religiós de Cronwell. Es va instaurar el primer règim basat en les teories del filòsof Locke, la separació de poders i la tolerància religiosa. Pel mateix temps Lluís XIV va revocar l'Edicte de Nantes que reconeixia la Llibertat de Culte als protestants francesos.I,així 200.000 hugonots van haver d'exiliar-se de França.
Per aquesta raó la Guerra de Successió tenia una dimensió religiosa i ideològica a Escala Europea: l'Absolutisme basat en l'origen diví del poder contra la divisió i l'equilibri de poder dels règims parlamentaris.Calia impedir que la Dinastia Borbònica es reforcés amb les Colònies Americanes del Regne de Castella. Catalunya estava al costat dels països parlamentaris, dels països de la prosperitat econòmica, de les nacions més avançades d'Europa. Les que van impulsar les ciències experimentals, amb Isaac Newton com a figura senyera, i van arraconar l'escolàstica. Les que van portar a terme la Revolució Industrial al llarg del segle XVIII.
En canvi el Regne de Castella estava al costat de la Monarquia absoluta i reaccionària. Era l'opció congruent amb el model autocràtic del seu Estat. Des des de la Victòria de la Monarquia sobre els Comuneros, els Nobles i la Cort Reial no tenien cap límit; les Corts de Castella no es reunien; s'havien eliminat les llibertats municipals; s'havia expulsat els jueus i els moriscs; els "conquistadores" que massacraven els indígenes a Amèrica; la Inquisició havia instaurat un règim de terror que havia eliminat qualsevol dissidència intel•lectual.
Catalunya no té els recursos per fer,per exemple, Sèries Televisives que enalteixin el seu passat.D’ací que els Mestres i els Professors han d'ensenyar a les noves generacions el que va explicar en Pau Casals a les Nacions Unides:”Catalunya és la Nació Democràtica més antiga d'Europa.
En canvi el Regne de Castella i el d'Espanya han estat autoritaris des de l'expulsió dels jueus fins a la dictadura franquista.Déu n'hi dó...!!
N’hi ha Alcaldes catalans que volen substituir la Memòria Històrica Catalana pel “Relat històric borbònic i franquista de la "Unidad de España".Aquesta Mitologia situa l'origen d'Espanya en temps immemorials, amb Viriato, la Hispània Romana, els Reis Gots, Don Pelayo i la "reconquista", els Reis Catòlics, les "Cortes de Càdiz".I culmina amb un Salt mortal en la dimensió temporal, en la Constitució espanyola de 1978.
L'Escriptor de la Catalunya Nord,en Joan Lluís Lluís mostra com la República Francesa també té la seva ficció històrica imposada en els programes unificats i obligatoris. Al llibre "Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos" explica que com l'Imperi Francès va imposar la Història de França a totes les seves colònies,per exemple els escolars algerins i vietnamites, els senegalesos i els de la Martinica, els de Tahití i els de Madagascar havien de repetir "els nostres avantpassats, els gals".
Tant la llegenda històrica espanyola com la francesa són insostenibles des del rigor històric.Però,mireu per on,que són recolzades per la Literatura com ara els còmics Astèrix, el Gal o sèries televisives pseudohistòriques com Hispania situada a l'antiguitat i d'altres com "Cuéntame" una visió edulcorada de la Transició Espanyola.
El combat per la Història de Catalunya és decisiu.
La Unió Catalanista (UC) va encertar el pinyol de ple en instaurar l'Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya.I,l va encertar perquè sintetitza les grans tendències que han caracteritzat Catalunya en els seus mil anys d'història, "l'esperit de Catalunya" com el va anomenar el Doctor Trueta després de la II Guerra Mundial. Precisament la "Guerra de Successió" no va ser un conflicte dinàstic sinó el primer enfrontament bèl•lic entre un Règim absolutista, la Monarquia Borbònica Francesa, i els Països Parlamentaris europeus encapçalats per Anglaterra. Un conflicte que es reproduirà fins a la II Guerra Mundial.Catalunya és la nació democràtica més antiga d'Europa. En canvi, el Regne de Castella i el d'Espanya han estat Autoritaris des de l'expulsió dels jueus del territori espanyol-.
L'any 1688 a Anglaterra va triomfar la "Gloriosa Revolució" contra l'Absolutisme Reial i contra el Fanatisme religiós de Cronwell. Es va instaurar el primer règim basat en les teories del filòsof Locke, la separació de poders i la tolerància religiosa. Pel mateix temps Lluís XIV va revocar l'Edicte de Nantes que reconeixia la Llibertat de Culte als protestants francesos.I,així 200.000 hugonots van haver d'exiliar-se de França.
Per aquesta raó la Guerra de Successió tenia una dimensió religiosa i ideològica a Escala Europea: l'Absolutisme basat en l'origen diví del poder contra la divisió i l'equilibri de poder dels règims parlamentaris.Calia impedir que la Dinastia Borbònica es reforcés amb les Colònies Americanes del Regne de Castella. Catalunya estava al costat dels països parlamentaris, dels països de la prosperitat econòmica, de les nacions més avançades d'Europa. Les que van impulsar les ciències experimentals, amb Isaac Newton com a figura senyera, i van arraconar l'escolàstica. Les que van portar a terme la Revolució Industrial al llarg del segle XVIII.
En canvi el Regne de Castella estava al costat de la Monarquia absoluta i reaccionària. Era l'opció congruent amb el model autocràtic del seu Estat. Des des de la Victòria de la Monarquia sobre els Comuneros, els Nobles i la Cort Reial no tenien cap límit; les Corts de Castella no es reunien; s'havien eliminat les llibertats municipals; s'havia expulsat els jueus i els moriscs; els "conquistadores" que massacraven els indígenes a Amèrica; la Inquisició havia instaurat un règim de terror que havia eliminat qualsevol dissidència intel•lectual.
Catalunya no té els recursos per fer,per exemple, Sèries Televisives que enalteixin el seu passat.D’ací que els Mestres i els Professors han d'ensenyar a les noves generacions el que va explicar en Pau Casals a les Nacions Unides:”Catalunya és la Nació Democràtica més antiga d'Europa.
En canvi el Regne de Castella i el d'Espanya han estat autoritaris des de l'expulsió dels jueus fins a la dictadura franquista.Déu n'hi dó...!!
dissabte, 24 de setembre del 2011
Teoria de la Relativitat
Si va de debò,que des del dia 20 de setembre de 2011 els savis i científics que integren el Centre Europeu d'Investigació Nuclear (CERN) hi feien públic "l'haver aconseguit documentar Partícules Subatòmiques,que viatjaven molt més de pressa que la mateixa Llum..." Déu n'hi dó ...si aquesta Notícia n'arriba a confirmar-se,tal "descobriment" posaria potes enlaire la famosa Teoria de la Relativitat de l'Albert Einstein,que durant més d'un segle, si fa no fa ha explicat les Lleis Fonamentals de l'Univers conegut.
dijous, 22 de setembre del 2011
L'Ernest Maragall i Mira versus la Irene Rigau i Oliver
L'Ernest Maragall i Mira,per primer cop parla sobre l'actuació del Departament d'Ensenyament,que en comptes de fer reformes,fa retallades en l'Educació.I,així,fa una crida a la Comunitat Educativa a “no esperar els polítics”.L'Ernest Maragall i Mira acusa la Consellera Irene Rigau de fer una "política d'encefalograma pla".
*El que va ser Conseller d'Ensenyament durant la darrera etapa del Tripartit, el socialista Ernest Maragall i Mira, "ha carregat molt durament" aquest dimarts,dia 19 de setembre contra la Línia d'actuació de la seva successora,la Irene Rigau. I no només per la forma d’aplicar les retallades en serveis socials del Govern d’Artur Mas, sinó també per la Gestió del Departament d'Ensenyament.
*L'Ernest Maragall i Mira ha acusat la Consellera Irene Rigau i Oliver d'estar impulsant una "política d'encefalograma pla" i de tenir un Full de Ruta poc definit, sense objectius clars i amb "un criteri sense perfil". Davant la poca confiança que té d’arribar a acords fructífers amb l'actual executiu, l'exconseller ha fet una crida a la comunitat educativa perquè "no esperi els polítics" per actuar en benefici de l'ensenyament. "Dubto que els polítics estiguem a l'alçada. I si ens ajuntem per l'Educació, no hi haurà qui ens aturi", ha dit.
Defensa la seva tasca a Ensenyament
*L'Ernest Maragall i Mira, en una conferència pronunciada aquest dimarts al vespre al Col•legi de Periodistes, –i en la primera ocasió en què ha parlat públicament d’Ensenyament des que va deixar el càrrec– ha fet una defensa profunda de la seva obra al departament i, sobretot, de l'esperit "reformador" dels canvis que va voler introduir i d'iniciatives com la LEC o els decrets de direcció i autonomia.
*Però a més ha fet un repàs a l'actual situació i la gestió que fa la Irene Rigau. Per Maragall, l'actual Govern està utilitzant la crisi com "una eina per justificar-ho tot". "És la millor disfressa per fer una política de retorn a vells clixés, de vells tics que havien dominat a casa nostra vint-i-tres anys", ha explicat, tot afegint que veu "natural i quasi fisiològica" aquesta actitud de CiU. "Cadascú és el que és", ha sentenciat.
Critica la manca de model d'escola pública
*I és que per l'Ernest Maragall ara per ara "es retalla però no es reforma" en educació. L'exconseller considera que la Irene Rigau "vol complir amb objectius pressupostaris" però "es fa amb un criteri sense perfil, sense cercar equilibris mínims interns". "No hi ha un model ni un debat clar. És una política d'encefalograma pla", ha valorat Maragall.
*El socialista ha considerat que ara per ara, els ajustos econòmics en el sector educatiu "s'han orientat i recauen sobre el producte final, sobre els usuaris, els destinataris, sobre l'educació en sí; i molt poc, quasi gens, a repensar l'optimització del sistema". “Nosaltres reformàvem”
*En aquest sentit, l'Ernest Maragall i Mira ha defensat que si ell fos al capdavant del Departament, i conscient de que s'han de fer Retallades Pressupostàries, ho estaria portant a terme "de manera molt diferent". "Nosaltres reformàvem i per això ens hi barallàvem”, ha dit Maragall, en referència a les repetides vagues convocades pels sindicats durant el seu mandat. “Estava clar què volíem canviar i on volíem anar. Ara això ha desaparegut. Aquesta tensió reformadora ha desaparegut", ha explicat.
No espereu els polítics.
*Per tot això, ha volgut "exigir sentit de país, actuar com a Estat" en matèria educativa. "Ajuntem-nos per l'educació i no hi haurà qui ens pari", ha dit, tot apuntant que no té gaire confiança en la possibilitat d'arribar a enteses entre Govern i oposició actualment. I per això ha fet una crida a la comunitat educativa perquè faci la seva. "No espereu els polítics. Dubto que estiguem a l'alçada i ens posem d'acord. Però l'educació sí està a l'alçada", ha sentenciat.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
*El que va ser Conseller d'Ensenyament durant la darrera etapa del Tripartit, el socialista Ernest Maragall i Mira, "ha carregat molt durament" aquest dimarts,dia 19 de setembre contra la Línia d'actuació de la seva successora,la Irene Rigau. I no només per la forma d’aplicar les retallades en serveis socials del Govern d’Artur Mas, sinó també per la Gestió del Departament d'Ensenyament.
*L'Ernest Maragall i Mira ha acusat la Consellera Irene Rigau i Oliver d'estar impulsant una "política d'encefalograma pla" i de tenir un Full de Ruta poc definit, sense objectius clars i amb "un criteri sense perfil". Davant la poca confiança que té d’arribar a acords fructífers amb l'actual executiu, l'exconseller ha fet una crida a la comunitat educativa perquè "no esperi els polítics" per actuar en benefici de l'ensenyament. "Dubto que els polítics estiguem a l'alçada. I si ens ajuntem per l'Educació, no hi haurà qui ens aturi", ha dit.
Defensa la seva tasca a Ensenyament
*L'Ernest Maragall i Mira, en una conferència pronunciada aquest dimarts al vespre al Col•legi de Periodistes, –i en la primera ocasió en què ha parlat públicament d’Ensenyament des que va deixar el càrrec– ha fet una defensa profunda de la seva obra al departament i, sobretot, de l'esperit "reformador" dels canvis que va voler introduir i d'iniciatives com la LEC o els decrets de direcció i autonomia.
*Però a més ha fet un repàs a l'actual situació i la gestió que fa la Irene Rigau. Per Maragall, l'actual Govern està utilitzant la crisi com "una eina per justificar-ho tot". "És la millor disfressa per fer una política de retorn a vells clixés, de vells tics que havien dominat a casa nostra vint-i-tres anys", ha explicat, tot afegint que veu "natural i quasi fisiològica" aquesta actitud de CiU. "Cadascú és el que és", ha sentenciat.
Critica la manca de model d'escola pública
*I és que per l'Ernest Maragall ara per ara "es retalla però no es reforma" en educació. L'exconseller considera que la Irene Rigau "vol complir amb objectius pressupostaris" però "es fa amb un criteri sense perfil, sense cercar equilibris mínims interns". "No hi ha un model ni un debat clar. És una política d'encefalograma pla", ha valorat Maragall.
*El socialista ha considerat que ara per ara, els ajustos econòmics en el sector educatiu "s'han orientat i recauen sobre el producte final, sobre els usuaris, els destinataris, sobre l'educació en sí; i molt poc, quasi gens, a repensar l'optimització del sistema". “Nosaltres reformàvem”
*En aquest sentit, l'Ernest Maragall i Mira ha defensat que si ell fos al capdavant del Departament, i conscient de que s'han de fer Retallades Pressupostàries, ho estaria portant a terme "de manera molt diferent". "Nosaltres reformàvem i per això ens hi barallàvem”, ha dit Maragall, en referència a les repetides vagues convocades pels sindicats durant el seu mandat. “Estava clar què volíem canviar i on volíem anar. Ara això ha desaparegut. Aquesta tensió reformadora ha desaparegut", ha explicat.
No espereu els polítics.
*Per tot això, ha volgut "exigir sentit de país, actuar com a Estat" en matèria educativa. "Ajuntem-nos per l'educació i no hi haurà qui ens pari", ha dit, tot apuntant que no té gaire confiança en la possibilitat d'arribar a enteses entre Govern i oposició actualment. I per això ha fet una crida a la comunitat educativa perquè faci la seva. "No espereu els polítics. Dubto que estiguem a l'alçada i ens posem d'acord. Però l'educació sí està a l'alçada", ha sentenciat.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dimarts, 20 de setembre del 2011
Diada Europea de les Llengües:30 anys d'Escola Catalana
Dia 26 Setembre:Diada de les Llengües Europees i els 30 anys de Model d'Escola Catalana.A causa de la Sentència del TSJC contra la Immersió Lingüística en català,hem cregut convenient que aquesta jornada se celebre als centres educatius sota el lema “La paraula en català que més estimo”.
*Es tracta que cada alumne i cada alumna trien la seua paraula preferida i se’n faci un Tractament lingüístic, plàstic, audiovisual, amb les TIC..., segons el que cregueu més convenient o més engrescador. És a dir,fer un Taller de Llengua,on cada alumne prengui conciència de la importància del treball cooperatiu i multicultural.
*Es pot treballar a diferents nivells de de l'Educació Primària,de l’ESO, i /o Batxillerat. Diversitat: el grau de dificultat dels poemes i de les tasques assignades als alumnes es pot adaptar en funció de les possibilitats de cada alumne.
Dificultats:
Si els alumnes no han treballat abans amb poesia o a actuar davant de públic, poden ser una mica reticents a tirar endavant el projecte.
*Orientacions per a una aula d’acollida:
En una aula d’acollida es pot optimitzar el fet de que hi ha diferents llengües i cultures i es pot dur a terme un projecte semblant, tant en poemes curts, en frases fetes, en contes curts, etc...
*Orientacions per adaptar l’activitat a Batxillerat i a Primària:
Batxillerat: els alumnes poden escriure els seus propis poemes.
Primària: els poemes poden ser curts, rodolins, etc...
Cada noi i cada noia a l'escola i a l'IES "Posi la paraula en català que més m'estimo"."La paraula en català que més estimo",una expressió catalana que ha desonar a Europa...!
*Hom convida tots els centres educatius a sumar-se a l’activitat “La paraula en català que més estimo” que celebrem en motiu del Dia Europeu de les Llengües, el 26 de setembre.
Consisteix a fer una crida a alumnes, professors i famílies per tal que ens facin arribar la seva paraula preferida en català. Poden fer-ho en el format que vulguin (a través d’un dibuix, un mural, una fotografia, un audiovisual...) i fer-ho arribar per correu electrònic als amics i a les amigues. Les aportacions es penjaran al web del centre escolar per tal de mostrar el suport dels participants als 30 anys del model d’escola catalana.
*Es tracta que cada alumne i cada alumna trien la seua paraula preferida i se’n faci un Tractament lingüístic, plàstic, audiovisual, amb les TIC..., segons el que cregueu més convenient o més engrescador. És a dir,fer un Taller de Llengua,on cada alumne prengui conciència de la importància del treball cooperatiu i multicultural.
*Es pot treballar a diferents nivells de de l'Educació Primària,de l’ESO, i /o Batxillerat. Diversitat: el grau de dificultat dels poemes i de les tasques assignades als alumnes es pot adaptar en funció de les possibilitats de cada alumne.
Dificultats:
Si els alumnes no han treballat abans amb poesia o a actuar davant de públic, poden ser una mica reticents a tirar endavant el projecte.
*Orientacions per a una aula d’acollida:
En una aula d’acollida es pot optimitzar el fet de que hi ha diferents llengües i cultures i es pot dur a terme un projecte semblant, tant en poemes curts, en frases fetes, en contes curts, etc...
*Orientacions per adaptar l’activitat a Batxillerat i a Primària:
Batxillerat: els alumnes poden escriure els seus propis poemes.
Primària: els poemes poden ser curts, rodolins, etc...
Cada noi i cada noia a l'escola i a l'IES "Posi la paraula en català que més m'estimo"."La paraula en català que més estimo",una expressió catalana que ha desonar a Europa...!
*Hom convida tots els centres educatius a sumar-se a l’activitat “La paraula en català que més estimo” que celebrem en motiu del Dia Europeu de les Llengües, el 26 de setembre.
Consisteix a fer una crida a alumnes, professors i famílies per tal que ens facin arribar la seva paraula preferida en català. Poden fer-ho en el format que vulguin (a través d’un dibuix, un mural, una fotografia, un audiovisual...) i fer-ho arribar per correu electrònic als amics i a les amigues. Les aportacions es penjaran al web del centre escolar per tal de mostrar el suport dels participants als 30 anys del model d’escola catalana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)