Cent anys (1913-2013) Pompeu Fabra va dur a terme amb la llengua.

Les Normes ortogràfiques, un conjunt de 24 regles aprovades i consensuades per l’Institut d’Estudis Catalans, van néixer de la necessitat de modernitzar, depurar i normativitzar la llengua literària i escrita. Aquestes normes van marcar les regles del català modern, que s’equiparava així a les altres llengües europees i el feien apte per al conreu de tots els gèneres literaris i per a tots els àmbits de la comunicació: premsa, ciència, administració, educació, legislació i comerç. A l’inici de la segona dècada del segle XX, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va constituir una comissió formada per membres de diferents seccions per establir unes normes que acabessin amb el desordre i l’anarquia de l’ortografia catalana. Pompeu Fabra va ser l’encarregat de preparar un qüestionari que va ser estudiat, discutit i votat pels membres de la comissió. El resultat dels treballs de la comissió van ser les Normes ortogràfiques, aprovades per l’Institut d’Estudis Catalans i promulgades el gener del 1913. L’Institut, amb les normes, va dotar la llengua catalana d’un instrument bàsic i imprescindible per poder emprendre els treballs de codificació següents sobre la gramàtica (1918) i el diccionari (1932). Les normes van ser adoptades ben aviat per la premsa, les revistes catalanes i per la majoria d’escriptors. La normativització va facilitar que el català s’ensenyés a l’escola i a la universitat. Enric Prat de la Riba va fer una crida a la unitat i a la disciplina dels catalans en aquest afer i, en conseqüència, les corporacions locals van adoptar la nova ortografia. El paper del món cultural i polític va ser clau per a l’èxit de les Normes, la unitat de la llengua i, en definitiva, per a la seva recuperació. El projecte lingüístic i nacional de l’Institut d’Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, va consistir a fer de la llengua catalana una llengua moderna, funcional, apta per a totes les necessitats comunicatives i compartida per tota la comunitat lingüística i cultural.

El Papa Francesc d'Assís fa un nou to al Vaticà (2013)

Avui els Estats Units declaren l'actual Papa de Roma "El Personatge de l'Any" pel nou to al'actual Pontificat. El Clericalisme no hauria de tenir res a veure amb el Cristianisme. Sant Pau va ser el primer que ens ho va ensenyar, va dir el Papa Francesc d’Assís. El Sant Pare de Roma tampoc va escatimar en la crítica política: “Penso que el liberalisme salvatge fa els forts més forts i els pobres, més pobres”, va dir, i va afegir: “Es necessita la intervenció directa de l'Estat per corregir les desigualtats més intolerables.” Respecte a si havia estat mai seduït pel Comunisme, el Papa Francesc d’Assís va respondre que el “Materialisme no el va atrapar”. Però que conèixer-lo a través d'una persona “coratjosa i honesta” –en referència a una seva admirada Mestra d'Universitat, comunista, torturada i assassinada pel règim de Pinochet– li ha estat “força útil”, perquè “ha entès moltes coses, una Doctrina Social”, que “també es troba en la Doctrina Social de l'Església”.

L'Església reconeix la Fundadora de Sant Josep de Girona.

El Papa reconeix l'heroïcitat de la fundadora de les Religioses de Sant Josep de Girona El Papa Francesc, en audiència amb el Prefecte de la Congregació de la Causa dels Sants, el cardenal Angelo Amato, ha autoritzat la promulgació d'un miracle, dos martiris i deu virtuts heroiques, entre les quals es troben les de la fundadora de les Religioses de Sant Josep de Girona, la catalana Maria Rosa Teresa Gay Tibau. La religiosa va néixer a Llagostera (Girona) el 24 d'octubre de 1813 i va fundar l'Institut de les Germanes de Sant Josep, ara Religioses de Sant Josep de Girona, i va morir en la seva ciutat natal el 18 de març del 1884. El Papa també ha reconegut un miracle atribuït a la intercessió de la fundadora de la Congregació de les Germanes Infermeres de la Verge Dolorosa, Giovannina Franchi, que va néixer a Como (Itàlia) el 24 de juny de 1807 de 1830 i va morir el 23 de febrer del 1872. Alhora, ha autoritzat la promulgació del martiri de Mario Vergara, sacerdot profés del Pontifici Institut per a les Missions Estrangeres, i Isidoro Ngei Ko Lat, laic i catequista, assassinats per odi a la fe, en Shadaw (Birmània, ara Myanmar) el 24 de maig del 1950. També ha reconegut les virtuts heroiques del sacerdot Fundador de l'Institut de la Nostra Senyora de la Compasió, Maurice Garrigou; del sacerdot profés de l'Ordre de San Agustín Klemens (Vincenz Fühl); del sacerdot profés de l'Ordre dels Carmelites Descalços Marcelo de la Virgen del Carmen (Boldizsár Marton); del sacerdot profés de l'Ordre Cistercenc de l'Estricta Observança (Trapencs) Romano Bottegal; i de la fundadora de l'Institut de les Germanes de la Misericòrdia, Rosalie Cadron-Jetté. A més, ha autoritzat promulgar els decrets que reconeixen altres quatre virtuts heroiques: les de la fundadora de l'Institut de les Filles de l'Església, Maria Oliva del Cuerpo Místic (María Oliva Bonaldo); de la religiosa professa i Superiora General de la Congregació de les Religioses de la Petita Missió per als Sordmuts, Orsola Mezzini; de la religiosa professa i Primera Superiora General de les Pies Deixebles del Diví Mestre, María Scolastica de la Divina Providència (Orsola Maria Rivata); i del laic Rafael Cordero Molina.

Les connexions cerebrals d'homes i dones.

Les connexions cerebrals d'homes i dones s'estructuren de manera diferent Científics nord-americans han estudiat mitjançant ressonància magnètica les connexions entre els hemisferis cerebrals de 949 persones de tots dos sexes. *Els resultats assenyalen que els circuits masculins estan més dissenyats per a la coordinació, mentre que els femenins faciliten el processament d'informació. En edats inferiors a tretze anys, les diferències són mínimes. *El cervell de l'home i el de la dona no s'estructuren de la mateixa manera, almenys quant a les connexions entre els hemisferis. Científics nord-americans han analitzat els circuits neuronals de prop d'un miler d'homes i dones, des de la infància fins a l'edat adulta. *En el treball, liderat per Ragini Verma, investigadora del departament de radiologia de la Universitat de Pennsilvània (EUA), els científics van analitzar la connectivitat cerebral en un total de 949 persones d'entre els vuit i els 22 anys d'edat. Per comprovar les diferències específiques en els circuits neuronals entre les diferents regions del cervell i en tots dos sexes, els autors van utilitzar imatges de ressonància magnètica realitzades amb tensors de difusió i van dividir els individus per rangs d'edat en funció de l'etapa de la vida: infantesa, adolescència i edat adulta. *Existeix una major proporció de fibres mielinitzadas en els hemisferis cerebrals dels homes, la qual cosa suggereix que estan optimitzats per a la comunicació dins de cada hemisferi. No obstant això, els cervells de les dones estan preparats per a la comunicació entre hemisferis, indiquen els investigadors en el seu article. Poques diferències en menors A més, els autors van observar que existien molt poques diferències entre sexes en les connexions cerebrals en nens menors de tretze anys. No obstant això, aquestes diferències es van accentuar en edats entre els catorze i els 17 anys i en adults joves. *Els resultats suggereixen que els cervells dels homes estan estructurats per facilitar la connectivitat entre la percepció i la coordinació mentre que els cervells femenins estan dissenyats per facilitar la comunicació entre les maneres de processament analític i intuïtiu, conclouen els investigadors.

El castellà a Catalunya "no només llengua docent"

El Tribunal Suprem torna a donar la raó a un pare que exigeix a la Generalitat que compleixi les sentències judicials en matèria lingüística. L'Alt Tribunal requereix a la Conselleria d'Ensenyament, una vegada més, que apliqui la conjunció lingüística a les escoles de Catalunya, amb castellà i català com a llengües vehiculars. En aquest cas es refereix a l'Educació Infantil. La decisió de l'Alt Tribunal, coneguda aquest dimecres, ratifica una setencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 29 de maig del 2012 que va anul·lar "per no ser conforme a dret", la resolució d'11 de maig del 2009, del Director General d'Educació Bàsica i el Batxillerat de la Conselleria d'Ensenyament, que imposava el català com a única llengua vehicular; i, a més, rebutjava la possibilitat d'elecció de llengua als pares. D'aquesta manera, el Suprem declara, una vegada més -com també ho han fet en diferents ocasions el TSJC i el Tribunal Constitucional-: El Tribunal Suprem adverteix la Generalitat que "efectua una interpretació clarament errònia de la doctrina del Tribunal Constitucional i no només de l'exposada en la sentència 31/2010 [la de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya], sinó també en les anteriors recaigudes sobre aquesta qüestió". D'aquesta manera, els magistrats de l'Alt Tribunal es refereixen a l'argument utilitzat per Irene Rigau, en tant que Consellera d'Ensenyament i responsable del recurs de cassació de la Generalitat, quan defensa que "el caràcter normal de la utilització del català com a llengua vehicular està limitat només pel reconeixement del castellà com a llengua docent amb l'extensió que sigui requerida perquè es garanteixi el seu coneixement i el seu ús". Quan el Tribunal Constitucional utilitza la paraula vehicular en relació amb el castellà a Catalunya és conscient que la llengua pròpia de Catalunya és el català, però també que ambdues llengües són cooficials en aquesta Comunitat Autònoma, i que segons l'article 3 de la Constitució tots els espanyols tenen el deure conèixer-la i el dret a usar-la. I per a això cal que en l'ensenyament a Catalunya el castellà sigui llengua vehicular juntament amb el català i no només llengua docent". El Suprem recorda a la Conselleria d'Ensenyament que: "Segons el Diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua, és llengua vehicular la que serveix de comunicació entre grups de persones de llengua materna diferent, supòsit que concorre en la societat catalana de manera que és clar que en ella i en el seu ensenyament ambdues llengües han de ser vehiculars, amb la cautela quant a la dimensió de l'ocupació de cadascuna, que vam establir en sentències anteriors. I el castellà no pot quedar reduït a la condició de llengua docent i equiparada quant al seu estudi al mateix nombre d'hores que la primera llengua d'estudi estrangera". El règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya el que ha de garantir és que en l'ensenyament siguin vehiculars tant el castellà com el català, amb les cauteles que quant a la dimensió de l'ocupació de cadascuna hem acceptat, però sense que en cap cas hàgim establert la possibilitat de la utilització exclusiva d'una d'elles o la seva relegació a una mera condició de llengua docent, la qual cosa exclou, per tant, la discriminació denunciada en el motiu. La decisió de la sentència de la Secció 4ª de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, després d'un doble recurs de la família afectada -que volia poder escollir la llengua d'escolarització de la seva filla- i la Conselleria d'Ensenyament -que volia imposar el català com a única llengua d'escolarització-, obliga la Generalitat a pagar les costes.

L'Oriol Broggi i en Pau Miró versus en Joan Marsé

L’Oriol Broggi,director teatral i en Pau Miró,dramaturg Tots dos versus en Joan Marsé,l’autor de l’obra-espectacle “Adios a la Infancia”,al qual posarà música en Jaume Sisa,al Teatre Lliure de Gràcia de l’11 de desembre-2013 al 4 de gener-2014.En Broggi n’informa que la intenció és crear una nova història amb traces de les cinc novel.les -Cal.ligrafia de los sueños-,-Si te dicen que caí-,-El embrujo de Shanghai-,-Un dia volveré-, i –Rabos de lagartija-. L'obra reconstrueix temes recurrents com ara -l'absència de la figura paterna, -el cinema com a sublimació de la misèria, -la brutalitat del poder franquista, -la memòria estafada, -la derrota i l'erotisme barrejat amb sordidesa.Temes, amb el teló de fons de la Barcelona de la Postguerra, n’apareixen de la mà de personatges com ara el Capità Blay, la Betivú, la Pèl-roja, l'inspector Galván, el senyoret Conrado, Java, Palau, Marc, Aurora, Susana i la Sra Mir. Tant el director tetral com el dramaturg expliquen que la nova història és protagotnizada per un noi de 15 anys,el Ringo.que comença la seva adolescència amb –tics- infantils que se li escapen sense voler,tot i defugint d’ésser-ne concrets sobre l’edat del personatge. El noi Ringo hi assisteix a un ball de la cooperativa La Lleialtat,qui mentre pren notes en el seu quadern,es queda tancat en la Sala de Ball,on apareix un home espantadís de cara,que donarà pas a una desfilada de personatges.En Joan Marsé,que no va veure l’obra sencera,sí que hi ha assegurat haver vist els assajos i que aquests li van agradar prou: “És el que sempre els he dit als “pel•liculers”,que respectin força l’Obra,però no fins al punt de respectar els personatges...!!. A més a més va explicar que els diumenges hi assistia amb els amics a la Cooperativa La Lleialtat –la primera seu del Teatre Lliure- i que lluny de ballar,que no el feia bé,es posava en els balcons a fer-s’hi l’interessant fumant cigarrets. L'espectacle “Adios a la Infancia” va ser una coproducció del –Teatre Lliure i La Perla 29- L’obra és en català i castellà, ja que l'obra de Marsé està escrita només en castellà, mentre que la música de Sisa està majoritàriament en català..De fet, la música en aquesta obra és molt important i té tres moments destacats,a) Un primer homenatge a Mario Visconti,b) Cançons lligades a les diferents escenes i c) Una nova cançó amb aires de bolero especialment composta per a aquesta obra que relata l' "esperit de la innocència portat a la vida". L'obra-espectacle està interpretada per Jordi Figueras, Oriol Guinart, Mar del Hoyo, Xicu Masó, Jordi Oriol, Carles Pedragosa, Alícia Pérez, Xavier Ricart, Marc Serra i Jaume Sisa, i té la veu en “off' de’n Marsé”.

5.000 milions per a pagar les pensions aquest mes.

La Tesorería General de la Seguridad Social ha dispuesto este lunes de 5.000 millones de euros del Fondo de Reserva de la Seguridad Social para pagar las pensiones este mes, en el que debe afrontar el abono de dos mensualidades: la nómina ordinaria y la paga extraordinaria. Según ha informado el Ministerio de Empleo, el 20 de diciembre sacará de la llamada 'hucha de las pensiones' otros 428 millones de euros para liquidar el IRPF de estas prestaciones, que rondará los 1.000 millones de euros. Con estas disposiciones, el Fondo de Reserva de la Seguridad Social alcanzará a 20 de diciembre el importe de 53.743,98 millones de euros. El total de las disposiciones del Fondo de Reserva realizadas en los años 2012 y 2013 hasta el 20 de diciembre alcanzan los 18.651 millones de euros. Si a ello se suman los 4.980 millones de euros de recursos dispuestos, procedentes del Fondo de prevención y rehabilitación de las mutuas, entre 2012 y 2013 se habrán dispuesto en total 23.631 millones de euros de los fondos patrimonio de la Seguridad Social.