Obertura de la Universitat Internacional de Catalunya

L'exministra de Ciència i Innovació entre 2008 i 2011, Cristina Garmendia,defensa que les Universitats són els motors del Desenvolupament econòmic i social,durant la sessió d'obertura del curs acadèmic de la UIC. Garmendia, biòloga de formació, ha defensat la necessitat de sortir de la crisi amb més ciència i més innovació, i ha destacat que les tres missions de la universitat han de ser: a) la docent,b) la investigadora i c) la de transferència de coneixement, ha assenyalat la UIC en un comunicat. L'exministra ha assegurat que la cultura humanística i científica són "dues cares de la mateixa moneda" en les universitats espanyoles, i conformen dos elements indispensables de la societat. "Les millors universitats del món no ho són per les seves infraestructures, sinó pel seu alumnat", ha apuntat també, apel·lant al compromís dels estudiants com promotors del canvi social. L'acte ha estat presidit pel rector de la UIC, Pere Alavedra, i ha comptat també amb una intervenció del secretari general d'Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà, qui ha coincidit al "paper essencial" de la universitat en la recuperació econòmic i en la formació de talent. A l'acte han assistit unes 400 persones, també el subdelegat del Govern a Barcelona, Emilio Ablanedo; el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Claudi Alsina; el director de l'Agència de Gestió d'Ajudes Universitàries i d'Investigació, Pere Pardo, i els Rectors de les universitats de Girona (UdG), Lleida (Udll), Rovira i Virgili (URV), Vic (UVic) i Abat Oliva (UAO), entre d'altres.

Israel considera un error inacceptable el debat...!

Israel considera un error "inacceptable" usar l'Holocaust en el debat sobre Catalunya "Ens sembla un error, un ús inacceptable", ha afirmat en el nucli de Tavascan l'Ambaixador d'Israel a Espanya, Alon Bar, durant la presentació de les cinc rutes de fugides de refugiats jueus entre els anys 30 i 40 que la Diputació de Lleida té previst senyalitzar. "La utilització de l'Holocaust en diferents debats és un mal ús d'una tragèdia, d'un esdeveniment històric horrorós", ha afirmat Alon Bar.Després de preguntar-li sobre la seva valoració sobre el procés sobiranista, l'Ambaixador ha evitat pronunciar-se eludint a la seva "llarga experiència" com a diplomàtic. Alon Bar ha avançat la intenció del seu país que el pròxim consolat que obri a Europa estigui a Catalunya, com ja ha apuntat en el moment d'ocupar el càrrec. "Té molt sentit que Israel tingui un consolat a Catalunya perquè la percepció cultural i el nombre de turistes ho mereixen", ha recalcat.

El Born programa Jornades independentistes

El Centre Cultural del Born de Barcelona ha programat per a finals d'octubre dues jornades acadèmiques amb el títol "Formació de nous Estats en el món del Segle XXI:E Quebec,Groenlàndia,Flandes,Escòcia,País Basc i Catalunya. Se celebraran el 29 i 30 d'octubre, organitzades pel Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (UB), segons consta en el seu programa, en què també apareix el logo de l'Ajuntament i que s'emmarca en els actes del Tricentenari del setge de les tropes borbòniques a Barcelona. El primer dia començaran amb una benvinguda institucional-encara no s'especifica de qui-- i la taula rodona "Els marcs legals interns, el dret internacional i la UE davant dels processos independentistes", amb Joan Vintró (UB) i Carles Boix (Universitat de Princeton). La resta del dia inclourà dos debats, sobre el 'Context històric i sociopolític' i les 'Solucions polítiques' de Flandes, Escòcia, El Quebec i Groenlàndia, amb ponents d'aquests territoris, i la segona serà moderada pel director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'Institut municipal de Cultura de Barcelona (Icub), Josep Lluís Alay. Participaran el diputat del Parlament britànic Angus MacNeil(Scottish National Party, SNP) i l'eurodiputat belga Mark Demesmaeker (del flamenc Nieuw-Vlaamse Alliantie, N-VA), entre d'altres, i el dia acabarà amb la conferència del periodista Martí Anglada 'Quatre vies per a la independència Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia'. El segon dia es dedicarà més específicament al País Basc i Catalunya, començant amb 'El cas del País Basc', que comptarà amb Ponents amb el professor de la Universitat de Reno-Nevada Xabier Irujo i l'exeurodiputat d'EA Mikel Irujo. Seguirà amb "El cas de Catalunya", que tindrà de ponents als eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV), Raimon Obiols (PSC), Jordi Solé Ferrando (ERC) i Santiago Fisas (PP), i també a l'Historiador de la UB Antoni Segura. La Jornada acabarà amb una conferència del professor de la Universitat de Cambridge Dominic Keown sobre 'El cas català vist des de la premsa i la política anglosaxona', i clausurarà la catedràtica catalana de Política al Queen Mary College de la Universidad de Londres Montserrat Guibernau (Vilanova i la Geltrú), que ha escrit diversos llibres sobre nacionalisme.

La UNESCO declara el Dia Mundial dels Docents

El 1994, la UNESCO va declarar el 5 d’octubre Dia Mundial dels Docents per commemorar la signatura de la recomanació del 1966, OIT/UNESCO, relativa a la situació del personal docent. Segons la UNESCO, el Dia Mundial dels Docents reconeix la comprensió i estima envers la contribució vital dels docents a l’educació i al desenvolupament.La Internacional de l’Educació creu fermament que aquest Dia Mundial dels Docents hauria de ser reconegut a nivell internacional i celebrat a tot el món. El cartell d’aquest any posa èmfasi a reclamar la igualtat de gènere en el món educatiu. Tot i que la professió docent, en gran part, l’assumeixen dones, la desigualtat encara és un problema a molts indrets. Les polítiques lingüístiques de nombrosos estats estableixen mesures per garantir la igualtat, però els objectius fixats es continuen incomplint per a milions de dones docents. El Ministeri d’Educació i Joventut s’afegeix a la commemoració d’aquesta diada convidant tota la comunitat educativa a entrar en aquest bloc i participar

La Cambra de Barcelona avisa demés Asfíxia Econòmica

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha assegurat que "les inversions de l'Estat a Catalunya per al pròxim any 2014 provocaran més asfíxia econòmica i alentiran la recuperació", i s'ha posicionat en contra del projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2014 presentat aquest dilluns. *Els pressupostos suposen un càstig per a les empreses i els ciutadans catalans. Es ressentiran les infraestructures, un element clau per al creixement econòmic i el futur de Catalunya, ha sostingut Valls en un comunicat aquest dimarts.Ha exposat que la inversió de 944 milions que l'Estat preveu fer en la comunitat catalana el 2014 --el 2013 han estat 1.267-- és la xifra més baixa dels últims 16 anys, i ha lamentat que "Catalunya retrocedirà en termes de 1999 en volum d'inversió pública". *Segons Miquel Valls, aquesta situació s'agreuja si es té en compte el dèficit d'inversió acumulada, "que s'amplia any rere any per l'incompliment de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut, i els reiterats incompliments en l'execució pressupostària". *La Cambra també ha criticat que el 2014 l'Estat reduirà un 25,5% la inversió a Catalunya, "una caiguda molt superior a la qual registrarà el conjunt de la inversió feta per l'Estat fora de Catalunya, que serà tan sols del 5,6%". *Ha afegit que el percentatge d'inversió regionalitzada que l'Estat preveu executar en la comunitat catalana cau fins al 9,6%, el mínim de la sèrie històrica, i s'allunya cada vegada més de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut, que preveu un repartiment de la inversió proporcional al pes econòmic, sobre un 18,9% --aquesta disposició no estaria vigent el 2013 perquè l'Estatut preveia el període 2007-2013. *L'ens cameral ha assenyalat que Catalunya "arrossega un dèficit històric d'inversió" en infraestructures que s'amplia cada any, ja que segons l'Anuari de Foment, la comunitat catalana va rebre el 2012 un total de 1.214 milions d'inversió, un 19% menys que l'any anterior i només el 13,5% de la inversió de Grup Foment regionalitzable. *Segons la Cambra, si Foment hagués invertit en proporció al PIB, Catalunya hauria d'haver comptat amb 1.693 milions, 479 milions més d'inversió, fet que suposa una xifra que amplia el dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat a la comunitat catalana.

Intel.lectuals catalans creen l'Associació pel Federalisme

PolíticaIntel·lectuals catalans creen una associació per promoure el federalisme i una reforma constitucional Un grup d'intel·lectuals catalans ha presentat l'Associació 'Federalistes d'Esquerres', que advoca per una reforma de la Constitució Espanyola per federalitzar l'Estat i pretén impulsar la "cultura federal" i el debat sobre aquest model polític. L'han presentat en un acte a l'Ateneu Barcelonès el catedràtic de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona (UB) Manuel Cruz, el jurista Carlos Jiménez Villarejo, la doctora Carme Valls i l'historiador Joaquim Coll, i aquesta tarda l'associació farà el seu primer acte públic amb el debat 'Catalunya-Espanya: Parlem-ne'. Cruz ha argumentat que no són "ni unionistes, ni neounionistes, ni unionistes light", sinó que simplement pretenen promoure la reflexió sobre el federalisme i demostrar que és possible el diàleg amb la resta de l'Estat, on també interessa la reforma de la Llei Fonamental, ha assegurat. L'associació marca distàncies amb els partits i assegura que no pretén ser un d'ells ni tampoc un lobby: "No volem ser una assemblea nacional catalana federalista --en al·lusió a l'entitat que presideix Carme Forcadell-- per dir-li als partits el que han de fer i en quina data han de convocar una consulta". Aquest mateix grup d'intel·lectuals va impulsar l'octubre de l'any passat 'La Crida a la Catalunya Federalista i d'Esquerres' per reivindicar una sortida a la crisi institucional que, segons la seva opinió, es viu a Catalunya, i ara aquesta associació és un pas més per aconseguir els seus objectius.

Dues diferents formes de tractar la Cultura.(2013)

A l'Estat espanyol la pujada de l'IVA cultural -del 8% al 21%- dóna el cop de gràcia a la indústria cinematogràfica. El Govern francès, en canvi, es planteja baixar l'IVA que aplica a les entrades de cinema del 7% al 5%. El cinema, a Espanya, de nou a la corda fluixa,tot i que el Govern de França té previst augmentar l'IVA del 19,6% al 20%, en el tipus general, i del 7 al 10%, en el reduït, ha transcendit que també està estudiant rebaixar en dos punts el tipus aplicat a les entrades de cinema, passant del 7% al 5%, a partir del proper 1 de gener. Serà un tipus més baix, fins i tot, que el d'aliments de primera necessitat, que passaran del 5 al 5,5% a l'inici de l'any, i suposa un gir en la política del primer ministre francès, François Hollande, que preveia pujar l'IVA del cinema al 10%. En els últims temps, la potent indústria francesa del cinema ha protestat amb contundència per l'augment del preu de les entrades i aquesta decisió suposaria que ha estat capaç de fer rectificar la política del Govern francès, que, si finalment aplica aquesta mesura, haurà d'afrontar una disminució aproximada de 60 milions d'euros en la recaptació de l'IVA per aquesta via. Més de 500 milions en subvencions França és el país que compta amb la indústria cinematogràfica més forta de la Unió Europea. El 2012, va produir el 22% de les pel·lícules que es van rodar a la UE i té la major quota de pantalla del vell continent. Un envejable 47,5% de les pel·lícules projectades a sales franceses comercials eren del mateix país el 2011. A més, l'any 2012 es van vendre 215,59 milions d'entrades a França (de les quals 89,62 milions van correspondre a pel·lícules franceses), xifra rècord en els últims 50 anys. I és que pel·lícules com The Artist , la popular Benvinguts al Nord, Le Prénom o D'òxid i ferro no han fet en els últims anys una altra cosa que enfortir un cinema francès que posseeix una salut vigorosa. Cal assenyalar que en aquesta fortalesa també influeix l'important paquet de subvencions que atorga el Centre Nacional de Cinematografia. Un fons de suport que l'any 2008 va mobilitzar 530 milions d'euros per subvencionar el cinema francès i que prové fonamentalment del cànon que han de pagar les televisions franceses per programar pel·lícules en prime time, així com d'una taxa sobre l'entrada de cinema. El cinema a Espanya, en caiguda lliure Per contra, Espanya es troba en la part alta de la taula europea, amb un IVA cultural del 21%, al costat de països com el Regne Unit, que té un tipus similar del 20%; Dinamarca amb un 25% o Hongria amb un 27%. A Suïssa és del 2%; a Luxemburg el 3%; Alemanya aplica el 7%; Irlanda -que el juliol del 2011 va decretar una baixada de 4,5 punts-, Grècia i Finlàndia el 9%; mentre que Itàlia i Àustria apliquen el 10%, i Portugal el 13%. A Espanya, la taquilla va baixar en 2012 un 5,3% -al setembre es va començar a aplicar la pujada de l'IVA cultural del 8% al 21%-, fins els 606 milions d'euros, i van tancar 148 sales i 17 complexos a tota Espanya. Igualment, el nombre d'espectadors va baixar un 5% fins a situar-se en 91 milions. Sorprenentment, la recaptació de les pel·lícules espanyoles aquest any (fins a finals d'abril) ha pujat un 35,5% respecte el mateix període del 2012, en aconseguir 24,07 milions d'euros, enfront de 17,75 milions el 2011. Això ha suposat que la quota de pantalla del cinema espanyol hagi passat del 10% al 15%. En tot cas, a Espanya l'assistència al cinema es troba en caiguda lliure des de l'any 2001: va haver-hi 146,8 milions d'espectadors el 2001; 140,71 milions el 2002; 137,47 milions el 2003; 143,93 milions el 2004; 127,65 milions el 2005; 121,65 milions el 2006; 116,93 milions el 2007; 107,81 milions el 2008; 109,99 milions el 2009; 101,60 milions el 2010; 98,34 milions el 2011, i 91 milions el 2012.