Un projecte contra el càncer de mama guardonat

La líder del grup d'investigació en la transformació i la metàstasi de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell), Eva González-Suárez, ha estat guardonada amb un projecte d'investigació de la fundació Susan G.Komen, l'organització de càncer de mama més important del món. El projecte guardonat, finançat amb 450.000 dòlars, es portarà a terme en els pròxims tres anys per investigar noves teràpies en càncer de mama, segons ha informat aquest divendres l'Idibell en un comunicat. Komen va ser fundada el 1982 amb l'objectiu de salvar vides i curar el càncer de mama per sempre, i en els últims 30 anys, ha invertit més de 755 milions de dòlars en centenars de projectes d'investigació del càncer de mama a tot el món, especialment als ELS EUA. El projecte que ha rebut Eva González-Suárez es troba en la categoria de 'career catalyst' per a joves investigadors i entre els requisits d'acceptació estava presentar un projecte que potencialment podria significar beneficis per als pacients en un termini màxim de deu anys. Segons ha explicat la investigadora, el projecte que ha obtingut el premi estudia la possibilitat d'utilitzar la via de senyalització RANK com nova diana terapèutica en càncer de mama; "és prou esperançador com per pensar que en deu anys pugui estar a l'abast de la clínica".

Ridícul Nacionalisme Països Catalans...!!

Deia el més gran dels intel•lectuals catalans del segle XX, el valencià en Joan Fuster,del que l’any 2012 en celebrem el 50è aniversari de “Nosaltres, els valencians”,que o bé recuperàvem la unitat de la Nació o seríem destruïts com a poble. *Penosament avui el nacionalisme català és captiu del "provincianisme més ridícul i contraproduent". Als llimbs de la imbecil•litat profunda, i pretenent ser pràctics, s'ha instal•lat en el nostre imaginari col•lectiu que això dels Països Catalans fa més nosa que servei. *De manera que una gran part del Nacionalisme ha decidit que la "Nació coincideix exactament amb la delimitació de les quatre províncies", que s'inspiren en les ínfules de modernitat del Jacobinisme francès. Ni un pam més amunt, ni un pam més avall. *Ja és ben curiós que el punt de partida d'alguns nacionalistes abrandats sigui "la divisió provincial pensada i executada des de Madrid", per molt que es remunti als segles XVIII i XIX i hagi anat penetrant en el nostre imaginari nacional. *Però encara és més delirant que això es faci des d'un Nacionalisme que històricament no ha estat independentista. Perquè no oblidem que el gruix d'aquells que s'han declarat Nacionalistes al Principat fins fa quatre dies tenien com a objectiu un encaix amable a Espanya. La paradoxa és que aquest Nacionalisme –que no era independentista i en bona mesura se segueix resistint a ser-ho– circumscrivís la Nació a les províncies de Tarragona, Barcelona, Lleida i Girona. Precisament quan de nació n'hi ha tanta o més a les Illes Balears o a àmplies regions del País Valencià que en moltes àrees i ciutats del Principat. *Només cal passejar per Ciutadella o la Vall d'Albaida per constatar que la nació hi és molt més viva que al Baix Llobregat o al Tarragonès.Qualsevol nacionalista hauria d'estar tan preocupat per les escomeses al català a Gandia o Palma com a Palafrugell. O és que no té el mateix valor un catalanoparlant a València o a Manacor que a Lleida? *O és que torpedinar l'ensenyament en català a les Illes o al País Valencià no persegueix exactament el mateix objectiu que al Principat? O és que no ens adonem que l'objectiu principal del nacionalisme espanyol ha estat i és la destrucció i/o assimilació de la nació catalana? *O és que estem idiotitzats i captius d'aquest regionalisme principatí que ens han inoculat i acceptem mansament? Curiosament, l'espanyolisme identifica clarament la Nació Catalana i s'hi abraona amb una virulència que retrata la seva voluntat d'extermini. *Les Illes, però molt especialment València, són la primera barricada contra el projecte d'assimilació històric de Castella sobre la Nació Catalana. I un patriota conseqüent el que no pot fer mai és deixar desemparats els compatriotes allí on són més febles que és precisament allí on el nacionalisme espanyol s'hi ha aplicat amb més intensitat i cruesa. *Si abandonem la perifèria de la Nació no només perdem una part del país sinó que ens quedem sense barricades i més exposats que mai. I és que el sentit pràctic d'alguns nacionalistes principatins brilla per la seva absència.

L'any 2013 serà encara moltdur en retallades

Finances catalanes

Mas-Colell: El 2013 serà dur i amb retallades de 2.500 milions

El conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha assegurat aquest dimecres que el tancament del 2013 serà dur i amb unes retallades de 2.500 milions d'euros després que l'Estat hagi atorgat a Catalunya un objectiu de dèficit per a aquest any de l'1,58%.

   En una entrevista de Catalunya Ràdio recollida per Europa Press, ha insistit que l'escenari per al 2014 és més positiu: "La nostra intenció és que el 2014 s'acabin les retallades en relació amb el 2013. Això no vol dir que s'acabin les retallades avui. Ens queden cinc mesos i hem de quadrar els números amb l'1,58%".

   Ha recordat que el Govern havia transmès a l'Estat que la xifra amb la qual es veia capaç d'elaborar uns comptes era l'1,8%, i ha incidit que és "voluntat dolenta" per part de l'oposició dir que el nou objectiu de dèficit és més de l'1,5% que reclamava la Generalitat fa uns mesos.

   Així, ha indicat que el que ha reclamat sempre el Govern és una tercera part de l'objectiu de dèficit del conjunt de l'Estat, pel que demanava l'1,5% quan Europa va atribuir el 4,5% a Espanya, i un 2,1% quan ho va elevar al 6,5, el que també suposa una tercera part.

   "L'Estat segueix una política d'asfíxia financera a les comunitats autònomes", ha asseverat Mas-Colell, i ha assegurat que el grau de control a distància que s'exerceix des de Madrid és molt considerable, doncs la fiscalitat de la Generalitat està extremadament condicionada pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, ha dit.

   Mas-Colell ha assenyalat que el Govern ha optat per prorrogar els pressupostos del 2013 perquè no vol dignificar amb un debat pressupostari l'objectiu de dèficit de l'1,58%, que considera injust: "No vivim temps de normalitat i no té molt sentit fer veure que les coses són normals".

   El conseller confia a tenir més capacitat per incidir a l'objectiu de dèficit de l'any que ve, quan ha sostingut que és "vital" que Catalunya aconsegueixi més ingressos a través del tornada de la inversió procedent de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut i un nou model de finançament.

DESNUTRICIÓ INFANTIL

   Després de preguntar-li pels prop de 50.000 nens catalans que tenen privacions alimentàries, segons va revelar aquest dilluns el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó, ha asseverat que "qualsevol insinuació que la qualitat de vida dels nens pugui dependre d'una pròrroga és voluntat dolenta".

   "El que s'hagi de fer o es pugui fer pels nens de Catalunya es farà i dins del context pressupostari normal, que ara mateix és el de la pròrroga", ha tancat el conseller.

Alt i Baix Penedès.Anoia i Garraf a prop de la Vegueria

El Govern de la Generalitat va aprovar dimarts el decret que regula el desenvolupament de l’àmbit de planificació territorial del Penedès, del qual en formen part les quatre comarques històriques del Penedès (Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia).

Des d’ERC es valora “molt positivament” l’acord del Govern ja que “es fa un pas més cap a la singularització del Penedès dins l’organització territorial de Catalunya”. Així la diputada del Penedès, Teresa Vallverdú va remarcar que “amb l’Àmbit la lluita per la vegueria és més a prop i més possible, ara tenim les mateixes condicions que la resta de territoris”. La diputada de l’Arboç va afirmar estar “satisfeta per la pressió feta i per haver aconseguit que el Parlament aprovés per unanimitat instar al govern a aprovar aquest decret”.

Ara s’obre el període perquè els municipis de l’Anoia que vulguin continuar formant part de la Catalunya Central ho aprovin pel Ple i s’iniciarà  la constitució d’un grup de treball, format per representants de la Generalitat i de les administracions locals, que farà el seguiment necessari per a la formulació del Pla territorial parcial del Penedès.

El Barça al Mur de les Lamentacions (Jerusalen)

Un desig al Mur de les Lamentacions

La visita del Barça a Palestina i Israel ha estat històrica. Certament, ho ha estat més per al Barça que per als indrets que, com recorda l'aforisme, són una terra amb massa història per a tan poca geografia. Però no perdem de vista que els palestins se senten humiliats i els israelians amenaçats, i encara que sigui per un dia i separats per un mur, milers de palestins i israelians han compartit incrèduls la mateixa emoció: la de rebre els jugadors que els fan somiar cada diumenge.

Si heu estat nens i us heu bloquejat davant el vostre ídol o si mai heu vist la canalla llàgrimes avall al costat d'un crac, imagineu la felicitat multiplicada pel patiment i la desesperança que han experimentat aquest cap de setmana uns joves a qui el conflicte els ha arrabassat el dret de créixer en pau.

Per al conflicte, esclar, la presència del Barça és més simbòlica que efectiva. És un lubricant de distensió entre dues comunitats que a base de demonitzar-se han arribat a oblidar que poden compartir. I el Barça es comparteix. Però com va afirmar el primer ministre israelià Netanyahu, la pau serà bastant més difícil d'aconseguir que asseient Messi, Xavi i Iniesta a la taula de les negociacions. Ha estat el mateix dia que Sandro Rosell lamentava en una entrevista al diari Sport que el president del Barça no tingués el poder de revertir la malaltia de Tito Vilanova i reflexionava: "I diuen que aquest càrrec té tant de poder, que encara no sé on és". Encapçalant una visita multitudinària al Pròxim Orient i presidint sengles actes al costat de Mahmud Abbas i Shimon Peres, és evident on és el poder del president blaugrana. El Barça és avui un actor global en l'escenari parapolític de la bona voluntat, al qual volen associar-se caps d'estat o filantrops com Bill Gates.

Justament ara fa dos anys, al Newseum de Washington, Gates, Rosell i Guardiola van presentar la iniciativa conjunta en la lluita per l'eradicació de la malària. Un assistent va preguntar-los com podrien transmetre als polítics americans la cultura del joc en equip, tenint en compte la seva lamentable deriva cap al bloqueig partidista. És una coneguda impotència: veus jugar en equip i t'imagines els teus polítics fent el mateix.
Una cosa semblant al comentari de Shimon Peres d'ahir sobre la contribució dels jugadors del Barça com a "missatgers de la pau", encara que per definir el joc de l'equip va referir-se al tiqui-taca, concepte futbolístic que va fer famós als vuitanta l'entrenador José María Maguregui (tècnic de l'Espanyol, entre altres equips) i que, en origen, no té res a veure amb el joc de toc precís del Barça, més aviat tot al contrari. Era una manera prudent de no exposar la pilota al risc de perdre-la. Però em temo que està fent fortuna.
En tot cas, Jerusalem va veure passar ahir el Barça pel Mur de les Lamentacions, amb l'expedició inserint els seus desitjos entre les escletxes de les pedres mil·lenàries. Segur que més d'un va recordar-se de la salut de Tito Vilanova.

Visca Sitges 2013...!!

Sitges Tricentenari 1714-2014

Ayer se conmemoró en Sitges los 300 años de la entrada de las tropas borbónicas en la villa el 27 de julio de 1713 siendo el pistoletazo de salida de los actos del Tricentenario 1714-2014
El acto que ha tenido lugar en el salón de plenos del Ayuntamiento con gran afluencia de público y autoridades, ha comenzado con la conferencia del historiador sitgetà Ignasi M ª Muntaner sobre cómo Sitges cayó en manos de los borbones el 27 de julio de 1713 (ayer cumplió 300 años).
Seguidamente, la Asamblea Nacional Catalana en Sitges (ANC) ha convocado una cadena humana en la Plaza del Ayuntamiento que ha rodeado la antigua muralla.

L'arribada del Papa Francesc a Brasil (2013)

El papa Francesc torna a Amèrica

Un Brasil més reivindicatiu i menys catòlic rep el Pontífex en el seu primer viatge internacional -São Paulo-.L’Arribada a Rio de Janeiro d’el Papa Francesc va encetar  entre una multitud el seu viatge al Brasil .Jorge Mario Bergoglio, -el primer Papa no europeu- va aterrar ahir al vespre a Rio de Janeiro, on serà fins diumenge vinent per presidir els actes de la 28a Jornada Mundial de la Joventut (JMJ). Una coincidència a l'Agenda prèviament establerta ha volgut que el Papa Francesc encetés els viatges internacionals precisament a l'Amèrica del Sud, el seu Continent, que ha de ser una de les regions prioritàries al llarg del seu Pontificat.

El Brasil, el país amb més catòlics del món, rep el Papa després d'unes setmanes convulses en què s'ha viscut la principal onada de manifestacions populars de les últimes dues dècades, i on la Ciutat de Rio de Janeiro s'ha convertit en un dels epicentres de les protestes. El Pontífex argentí no ha volgut ser aliè a aquests moviments socials. "La meva visita arriba en un moment molt oportú", va indicar en una declaració oficial durant el vol que el portava cap a territori brasiler.

Per això, per voluntat pròpia, el Papa Francesc va fer canviar, a última hora, la seva agenda oficial i va incloure, com a primer acte de la seva visita, un passeig pels carrers més cèntrics de la capital carioca, que les autoritats havien recomanat que fos amb Papamòbil per mesures de seguretat. Milers de persones van rebre el Pontífex.

La simbologia dels gestos que predica el Pontífex argentí va fer que el primer bany de masses fos a l'escenari on milers de joves, principalment fills de la nova i emergent classe mitjana, han expressat la seva indignació per la baixa qualitat dels serveis públics i per les inversions federals en la construcció dels estadis que acolliran el Mundial de futbol l'any vinent. "Aquest primer viatge és per trobar-me amb els joves, però no a l'aïllament, sinó en el context de la societat.

Quan aïllem els joves, fem una injustícia", va comentar ahir el Cap de l'Església Catòlica en una declaració sobre la JMJ que es podria aplicar perfectament al seu passeig per les avingudes que ahir van ocupar milers de fidels, que les setmanes anteriors havien estat el Púlpit improvisat on joves brasilers demanaven als governants més implicació social.

Milers d'agents mobilitzats

Les autoritats i els responsables de seguretat temen que la visita del Papa -i de més de dos milions de joves- sigui una nova guspira per encendre el carrer. L'esquema de seguretat es va reforçar el mes passat, arran de les manifestacions, i més de 30.000 agents han estat mobilitzats, en un desplegament que servirà com a prova per al Mundial del 2014. Les protestes van esclatar, aprofitant la repercussió internacional de la Copa de les Confederacions, que es va celebrar del 16 al 30 de juny a sis ciutats brasileres. La història ara es pot repetir. Un informe de la Policia Federal batejat com a operació Francesc alertava que hi ha convocades manifestacions tots els dies de la Visita Papal. Dilma Rousseff,Presidenta deBrasil, que fins fa dos mesos tenia el rècord històric d'acceptació d'un president, ha estat la principal víctima de les reivindicacions, cosa que ha suposat una davallada d'uns trenta punts -dels 57% al 30%, segons Datafolha- de la seva popularitat.

La dirigent, que intenta ara impulsar una reforma política per satisfer el carrer, va rebre el cap de l'Església catòlica destacant "la coincidència" entre "l'opció pels pobres" de Francesc i la "prioritat històrica" dels governs de Lula i el seu amb els programes de combat de la pobresa. A la posterior trobada que van mantenir, Rousseff va proposar al pontífex que el Brasil i el Vaticà unifiquin accions internacionals contra l'exclusió social al continent africà.

El Papa aprofitarà el primer viatge internacional i la coincidència de ser al Brasil, un dels països que tot i els esforços governamentals segueix tenint una gran fractura social, per presentar al món el programa del seu pontificat, que es fonamenta en "l'evangeli social". L'Església brasilera espera que el Carisma del Papa Bergoglio i el seu discurs social ajudin a frenar la caiguda de fidels i que l'acosti a unes bases desencisades i cada vegada menys mobilitzades.

L'arribada del Papa  Francesc ha vingut precedida d'un estudi de Datafolha que ha creat un gran impacte al país i que indica que el percentatge de catòlics és el més baix que hi ha hagut mai.