El moviment Solidaritat catalana va aconseguir plantar cara al centralisme espanyol a principis del segle XX. Va suposar una històrica aliança entre dretes i esquerres, obrerisme i patronal, catalanisme i republicanisme, tots plegats davant d'una situació política insostenible a causa del tarannà de les forces polítiques del nacionalisme espanyol.
*Aquesta fórmula va durar uns pocs anys, però va ser significativa i encara és ben bé estudiada-.La seva força no va quedar en paper mullat ja que es va centrar el camí envers la creació de la “Mancomunitat de Catalunya” i la consolidació de l'incipient nacionalisme català, el qual estava molt basat en el fet cultural.
La Mancomunitat, presidida per l'Enric Prat de la Riva, va aconseguir tirar endavant magnífics projectes en l'àmbit cultural, esportiu, associacionista, educatiu i sanitari. Era la primera agrupació de demarcacions (les anomenades províncies) des dels funestos Decrets de Nova Planta de 1717.
*Catalunya prenia forma i agafava embranzida, mercès a la unitat del Catalanisme polític amb el Republicanisme anticentralista. Tots aquests avenços van poder consolidar-se durant el període de la II República. L'esperit unitari de les forces catalanistes i republicanistes d'esquerres es va tornar a fer efectiu anys després amb la fundació d'ERC el 1931.
*Actualment ens trobem amb una situació política novament insostenible a causa de la intransigència i intolerància espanyola. L'anihilament de l'autonomisme ha portat l'Estatut-2006 a un autèntic atzucac. Les forces del catalanisme polític haurien de moure fitxa. Si la mouen en sentit partidista, faran un trist servei al país.
*La maquinària política corrossiva dels darrers anys ha portat milers d'endolls i alts càrrecs que viuen de la política i que impedeixen camins diferents a l'estatus establert.Avui dia sembla impossible parlar d'una Solidaritat Catalana a l'estil de la de principis del segle XX, que aplegués tots els corrents anticentralistes i que permetés aixecar la bandera de la dignitat a la política catalana.
*N'hi ha enormes interessos econòmics, la premsa exerceix una funció corrossiva i manipuladora, i molts partits han abandonat la tasca ideològica i s'han convertit en una empresa de preservació del poder. És una autèntica llàstima ja que si en algun moment cal un govern de concentració nacional és justament ara, davant la humiliació infringida pel Tribunal Constitucional-.
*Els socialistes són l'espill de l'Espanya profunda-.Davant de l'Espanya profunda, ara no és l'hora de partidisme sinó d'afrontar la unitat catalanista. Sembla que estigui parlant contracorrent, però és l'únic camí viable: superar diferències ideològiques que ens porti a prendre consciència que l'adversari és Espanya. Ara bé, amb l'estratègia que porten els partits polítics actuals, treballar envers la unitat política dels anticentralistes sembla tota una ciència ficció. Ells també seran responsables de l'atzucac polític actual...
*La Solidaritat Catalana (1905-09) va seguir el model associatiu i de funcionament de la resta del país-.Va aconseguir el suport d'uns nuclis republicans consolidats a les ciutats, que giraven al voltant dels setmanaris,a Sitges el Baluart de Sitges i l’Eco de Sitges que encara s’està publicant al segle XXI i va introduir el català com a llengua vehicular.
*Nombrosos membres del nacionalisme conservador que militaven a la Lliga Regionalista, i també tot un seguit de clergues intel•lectuals i catalanistes que van fer una tasca literària i intel•lectual molt remarcable,com ara Mn. Bellpuig.
Durant aquests anys en què s'intentà consolidar el projecte polític de Solidaritat Catalana arreu de Catalunya va topar amb l'important implantació del caciquisme a les alcaldies i de l'espanyolisme, que va tenir durs enfrontaments amb els nacionalistes catalans.
*Des dels periòdics que donaven suport a Solidaritat Catalana es féu una important tasca cultural i de promoció dels dos grans projectes de la cultura catalana d'aquest període: el 1r Congrés internacional de la llengua catalana, que se celebrà el 1906, i el projecte del Diccionari català-valencià-balear, que dirigia el manaroquí Mn. Antoni M. Alcover-.
*Acabat el projecte de Solidaritat Catalana, el republicanisme va comptar amb un cabdill important a partir de la segona dècada de la centúria passada. Es tracta de Marcel•lí Domingo i Sanjuan, que va ser ministre d'agricultura i instrucció pública, personatge que va tenir relacions difícils amb els principals dirigents catalanistes del moment.
*Als sectors catalanistes els va costar moltíssim poder arribar a consolidar el seu projecte, a redós de la figura de l'historiador tarragoní Antoni Rovira i Virgili-.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dimecres, 30 de novembre del 2011
dilluns, 28 de novembre del 2011
Espanya,capital París: "Un best-seller econòmic"
L'estudi del catedràtic d'economia en Germà Bel és una excel.lent aportació a la "denúncia sobre el frau" que ha suposat les inversions en Infraestructures a l'Estat espanyol durant tres llargues dècades.
*Espanya, capital París és un llibre imprescindible per a qualsevol ciutadà català, amb independència de les seves idees, que vulgui entendre amb claredat quina és la Intenció Permanent de l’Estat espanyol:"convertir Madrid en la capital total".
*Hores d'ara fa 300 anys el Rei Felip Vè va fixar a Madrid el «km 0» de les Comunicacions de l’Estat espanyol.El Decret de l'any 1761 finança amb Pressupostos Generals les 6 Carreteres preferents,és a dir,les Carreteres Radials,àlies els Camins Reials.La resta de Carreteres anaven a càrrec de qui hi estigués interessat. Els objectius polítics s’imposaven a la productivitat de l’economia. I així ha continuat fins l'any 2011.
*L'autor del llibre,en Germà Bel ha entès i ha comprès que la manera més eloqüent de "posar en evidencia l’obsessió centralista", no és amb discursos ni opinions, sinó repassant amb gran rigor i precisió la Història de les Infraestructures. Al costat de l’autor, i amb una prosa amena i suggestiva, viatjarem pels "Camins de Posta", les carreteres de Ferran VI i Carles III i l’Espanya del ferrocarril del segle XIX.
*Amb uns sucosos Capítols reveladors sobre les Autopistes,i sobre l’AVE –la gran obra faraònica de l’Espanya contemporània–, i sobre la Gestió dels Aeroports.
*¿L’AVE servirà per potenciar les ciutats per on passa o perquè la gent vagi a comprar i treballar a la capital? ¿Exercim la solidaritat aèria o Palma de Mallorca paga els aeroports de Madrid i Barcelona? ¿Té solució el desequilibri dels peatges a Espanya? ¿El desinterés pel Corredor Mediterrani porta a una economia de segona divisió?
*En Germà Bel és Màster en Economia per la Universitat de Chicago i doctor per la Universitat de Barcelona, de la qual és Catedràtic d’Economia. Investigador a Harvard. Professor visitant a la Universitat de Cornell. Director de la cátedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori de la UB.
*Espanya, capital París és un llibre imprescindible per a qualsevol ciutadà català, amb independència de les seves idees, que vulgui entendre amb claredat quina és la Intenció Permanent de l’Estat espanyol:"convertir Madrid en la capital total".
*Hores d'ara fa 300 anys el Rei Felip Vè va fixar a Madrid el «km 0» de les Comunicacions de l’Estat espanyol.El Decret de l'any 1761 finança amb Pressupostos Generals les 6 Carreteres preferents,és a dir,les Carreteres Radials,àlies els Camins Reials.La resta de Carreteres anaven a càrrec de qui hi estigués interessat. Els objectius polítics s’imposaven a la productivitat de l’economia. I així ha continuat fins l'any 2011.
*L'autor del llibre,en Germà Bel ha entès i ha comprès que la manera més eloqüent de "posar en evidencia l’obsessió centralista", no és amb discursos ni opinions, sinó repassant amb gran rigor i precisió la Història de les Infraestructures. Al costat de l’autor, i amb una prosa amena i suggestiva, viatjarem pels "Camins de Posta", les carreteres de Ferran VI i Carles III i l’Espanya del ferrocarril del segle XIX.
*Amb uns sucosos Capítols reveladors sobre les Autopistes,i sobre l’AVE –la gran obra faraònica de l’Espanya contemporània–, i sobre la Gestió dels Aeroports.
*¿L’AVE servirà per potenciar les ciutats per on passa o perquè la gent vagi a comprar i treballar a la capital? ¿Exercim la solidaritat aèria o Palma de Mallorca paga els aeroports de Madrid i Barcelona? ¿Té solució el desequilibri dels peatges a Espanya? ¿El desinterés pel Corredor Mediterrani porta a una economia de segona divisió?
*En Germà Bel és Màster en Economia per la Universitat de Chicago i doctor per la Universitat de Barcelona, de la qual és Catedràtic d’Economia. Investigador a Harvard. Professor visitant a la Universitat de Cornell. Director de la cátedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori de la UB.
divendres, 25 de novembre del 2011
Retallades,Demagògia,Incertesa...(2011)
A causa de la delicada situació econòmica de la ciutadania,ja fa mesos, ens és fàcil d'escoltar tota mena de converses amb fortíssimes crítiques polítiques arreu. Tots i totes diem la nostra, i molts cops ens deixem anar pel desconcert que ens provoca tot plegat.
*No tenim ningú la Vareta Màgica que ens tregui de la terrible crisi econòmica.Molts cops la Demagògia Ciutadana porta a acusar els Funcionaris de tots els mals del món. És curiosa la facilitat amb què molta gent es pot posar en la feina de Professors/es, infermeres i mestres.No entenc aquesta Demagògia tan gran, envers els treballadors de l'Administració ública.I,força vegades,qui parla en contra dels mestres i dels professors,és gent que fa el mínim en el seu Ofici i que l'ha de cremar tot.
*Certament, haurien d'apuntar cap a altres bandes,el Senat,els Consells Comarcals s'han convertit en "uns veritables Cementiris d'Elefants",per tal d'anar soterrant polítics que han tingut poder i assegurar-los un Salari ben retribuït-.Personalment considero lamentable que s'enviï el President Montilla al Senat.Tothom sap la poca importància que té aquesta cambra i per a què la fan servir els partits polítics.
*Respecto Montilla,ja que respecto tots els Presidents de la Generalitat de la Generalitat i els considero nostres, malgrat les discrepàncies ideològiques.Cal rebaixar-lo tant...?. Cal demostrar a la ciutadania que es pot enviar un polític a cobrar al senat, mentre se'ns va demanar estrenyir-nos el cinturó en tot?.
*Una altra de les converses reines del moment són les "Retallades". Els qui han votat el partit governant parlen de la gestió dolenta dels anteriors, sense voler veure una crisi global. Jo no trec la culpa a ningú, ara bé el 2003 els comptes eren immaculats? Hi ha partits de dreta que han omplert d'endollats l'administració durant anys i panys, no tindran una miqueta de culpa també? Hi ha un model polític molt semblant entre els partits de l'stablishment, que ha portat a un situació sense sortida, on ningú no es pot rentar les mans.
*No sé si és caure en la demagògia en la que quèiem tots algun cop, però jo em pregunto:potser sobren més mestres o senadors...?,infermeres o endollats dels Consells Comarcals?.Tots els professors dels IES fan malament la feina...? Els Treballadors de la Sanitat són culpables de la crisi econòmica...?. Tots els autònoms, els més perjudicats per la crisi, els que tenen menys seguretat al treball, però, tots els Autònoms fan bé la seva feina...?
*A Sitges hi ha alguns autònoms sempre al bar i amb una cervesa a la mà. Puc, o
tinc dret, a jutjar-los tots per igual...? tinc dret a dir que tots els autònoms fan malament la seva feina? Tinc dret a dir que es carreguen el país? No són útils i necessaris els professors i els mestres,les infermeres i els metges?.Déu n'hi dó...!!
*No tenim ningú la Vareta Màgica que ens tregui de la terrible crisi econòmica.Molts cops la Demagògia Ciutadana porta a acusar els Funcionaris de tots els mals del món. És curiosa la facilitat amb què molta gent es pot posar en la feina de Professors/es, infermeres i mestres.No entenc aquesta Demagògia tan gran, envers els treballadors de l'Administració ública.I,força vegades,qui parla en contra dels mestres i dels professors,és gent que fa el mínim en el seu Ofici i que l'ha de cremar tot.
*Certament, haurien d'apuntar cap a altres bandes,el Senat,els Consells Comarcals s'han convertit en "uns veritables Cementiris d'Elefants",per tal d'anar soterrant polítics que han tingut poder i assegurar-los un Salari ben retribuït-.Personalment considero lamentable que s'enviï el President Montilla al Senat.Tothom sap la poca importància que té aquesta cambra i per a què la fan servir els partits polítics.
*Respecto Montilla,ja que respecto tots els Presidents de la Generalitat de la Generalitat i els considero nostres, malgrat les discrepàncies ideològiques.Cal rebaixar-lo tant...?. Cal demostrar a la ciutadania que es pot enviar un polític a cobrar al senat, mentre se'ns va demanar estrenyir-nos el cinturó en tot?.
*Una altra de les converses reines del moment són les "Retallades". Els qui han votat el partit governant parlen de la gestió dolenta dels anteriors, sense voler veure una crisi global. Jo no trec la culpa a ningú, ara bé el 2003 els comptes eren immaculats? Hi ha partits de dreta que han omplert d'endollats l'administració durant anys i panys, no tindran una miqueta de culpa també? Hi ha un model polític molt semblant entre els partits de l'stablishment, que ha portat a un situació sense sortida, on ningú no es pot rentar les mans.
*No sé si és caure en la demagògia en la que quèiem tots algun cop, però jo em pregunto:potser sobren més mestres o senadors...?,infermeres o endollats dels Consells Comarcals?.Tots els professors dels IES fan malament la feina...? Els Treballadors de la Sanitat són culpables de la crisi econòmica...?. Tots els autònoms, els més perjudicats per la crisi, els que tenen menys seguretat al treball, però, tots els Autònoms fan bé la seva feina...?
*A Sitges hi ha alguns autònoms sempre al bar i amb una cervesa a la mà. Puc, o
tinc dret, a jutjar-los tots per igual...? tinc dret a dir que tots els autònoms fan malament la seva feina? Tinc dret a dir que es carreguen el país? No són útils i necessaris els professors i els mestres,les infermeres i els metges?.Déu n'hi dó...!!
dijous, 24 de novembre del 2011
La Democràcia és el Sistema Polític menys dolent
La democràcia és el sistema polític menys dolent,no se n'ha inventat cap de millor.
La democràcia no és feixisme, en cap moment la considero. Ara bé, durant aquests darrers trenta anys el funcionament dels partits polítics s'ha allunyat completament de la racionalitat. S'ha apartat gent molt vàlida dels llocs de responsabilitat i s'ha omplert les institucions de mediocritat.L'obediència al líder és la funció clau per anar escalant posicions i romandre eternament en un càrrec.
*De vegades les frases contundents poden semblar demagògiques, però em ratifico totalment en l'asseveració anterior. Recentment en unes Actes Culturals en una important ciutat de les comarques centrals dels Països Catalans, hom va poder comprovar , la incapacitat absoluta i manca de preparació d'alguns/es dels que ens governen.
*Són fets greus i repetitius, directament proporcionals al pèssim nivell polític i a l'esmentada estructura política que afavoreix aquestes situacions.
Com també és greu la tàctica de només “pago els meus”. Hi ha partits, mestres en retallar qualsevol subvenció a quasevol col•lectiu que no els sigui afí estratègicament.
*Recentment he viscut un espectacle esperpèntic, que encara no he paït, i té a veure amb la caça del vot electoral. I en penso: què fàcils els és a algun partit forçar el clientel•lisme i aprofitar-se de diferents segments ciutadans? què fàcil els suposa recordar-los certs favors a canvi de vots? què fàcils els és jugar amb la no-ideologia de la major part de la ciutadania?.Aquests partits criticaran el PCUS, antic Partit Comunista de la Unió Soviètica, i en canvi, quant al control del vot, poden actuar de manera semblant. I és inadmissible.
*Molts lectors em poden qualificar d'innocent, ja que fa anys que s'està actuant d'aquesta manera. Però a mi m'agrada romandre en la innocència molts cops. Durant les darreres eleccions municipals i generals, vaig poder veure com el telèfon mòbil polític cridava al vot durant dues hores abans de tancar el col•legi electoral. És lícit? És lícit recordar l'electorat que t'han de votar? Segur que els autors em contradirien i em dirien que demanen la participació electoral, no el vot al seu partit. Siguem adults però...
*Els catalans i les catalanes hem vist recentment com ens tiraven en orris l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya l'any 2006. Veiem com es fan Pactes veritablement incomprensibles. Molts independentistes que votaran Duran, comprovaran com el seu vot servirà per investir Mariano Rajoy.
Són incoherències del sistema democràtic.
*A molts polítics ben establerts els molesta moltíssim el “Moviment dels Indignats” i el criminalitzen com a exemple de tots els mals. Són gent gandula i no preparada, diuen. Què s'han cregut? Doncs, cal recordar-los que de gent gandula i mal preparada les institucions n'estan plenes.Ara bé, no suporto la manipulació ciutadana que fan determinats partits amb les seues tàctiques a la caça del vot, on sembla que tot val. També denuncio en majúscules la mediocritat política i l'abús que es fa en la concessió de subvencions al color propi.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
La democràcia no és feixisme, en cap moment la considero. Ara bé, durant aquests darrers trenta anys el funcionament dels partits polítics s'ha allunyat completament de la racionalitat. S'ha apartat gent molt vàlida dels llocs de responsabilitat i s'ha omplert les institucions de mediocritat.L'obediència al líder és la funció clau per anar escalant posicions i romandre eternament en un càrrec.
*De vegades les frases contundents poden semblar demagògiques, però em ratifico totalment en l'asseveració anterior. Recentment en unes Actes Culturals en una important ciutat de les comarques centrals dels Països Catalans, hom va poder comprovar , la incapacitat absoluta i manca de preparació d'alguns/es dels que ens governen.
*Són fets greus i repetitius, directament proporcionals al pèssim nivell polític i a l'esmentada estructura política que afavoreix aquestes situacions.
Com també és greu la tàctica de només “pago els meus”. Hi ha partits, mestres en retallar qualsevol subvenció a quasevol col•lectiu que no els sigui afí estratègicament.
*Recentment he viscut un espectacle esperpèntic, que encara no he paït, i té a veure amb la caça del vot electoral. I en penso: què fàcils els és a algun partit forçar el clientel•lisme i aprofitar-se de diferents segments ciutadans? què fàcil els suposa recordar-los certs favors a canvi de vots? què fàcils els és jugar amb la no-ideologia de la major part de la ciutadania?.Aquests partits criticaran el PCUS, antic Partit Comunista de la Unió Soviètica, i en canvi, quant al control del vot, poden actuar de manera semblant. I és inadmissible.
*Molts lectors em poden qualificar d'innocent, ja que fa anys que s'està actuant d'aquesta manera. Però a mi m'agrada romandre en la innocència molts cops. Durant les darreres eleccions municipals i generals, vaig poder veure com el telèfon mòbil polític cridava al vot durant dues hores abans de tancar el col•legi electoral. És lícit? És lícit recordar l'electorat que t'han de votar? Segur que els autors em contradirien i em dirien que demanen la participació electoral, no el vot al seu partit. Siguem adults però...
*Els catalans i les catalanes hem vist recentment com ens tiraven en orris l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya l'any 2006. Veiem com es fan Pactes veritablement incomprensibles. Molts independentistes que votaran Duran, comprovaran com el seu vot servirà per investir Mariano Rajoy.
Són incoherències del sistema democràtic.
*A molts polítics ben establerts els molesta moltíssim el “Moviment dels Indignats” i el criminalitzen com a exemple de tots els mals. Són gent gandula i no preparada, diuen. Què s'han cregut? Doncs, cal recordar-los que de gent gandula i mal preparada les institucions n'estan plenes.Ara bé, no suporto la manipulació ciutadana que fan determinats partits amb les seues tàctiques a la caça del vot, on sembla que tot val. També denuncio en majúscules la mediocritat política i l'abús que es fa en la concessió de subvencions al color propi.
Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges
dimecres, 23 de novembre del 2011
Dia Internacional de la No Violència contra les Dones
L’afany de dominació és inherent a l’ésser humà i la història de la humanitat n’és una esfereïdora mostra plena de sadisme, de martiri i de sang.
*Una "Diada Internacional de la no-Violència contra les dones, el dia 25 de Novembre,ja és una constatació d’aquesta "Xacra Social" que afecta totes les classes socials.És molt important que existeixi una Diada així, perquè, mercès a això, són força les viles i les ciutats que organitzen actes de tota mena que no sols ajuden a conscienciar la societat, sinó que contribueixen a fer que també les víctimes de maltractaments prenguin consciència de l’estat en què es troben.
*En els casos de maltractaments, la víctima experimenta un sentiment de culpabilitat tan gran que està convençuda que és ella, amb la seva conducta, qui provoca la violència del maltractador;és a dir,que el viu com un càstig merescut o, en el millor dels casos, com la reacció pròpia d’algú temperamental però en el fons ‘bona persona’, cosa que és letal perquè, com més s’allargui aquesta situació més difícil li serà sortir-se’n.
*I no sortir-se’n significa entrar en una espiral de sotmetiment cada cop més humiliant o, encara pitjor, perdre-hi la vida.
*Un dels problemes que presenta aquesta "Xacra Social" és la seva invisibilitat. Em refereixo al fet que és la mateixa víctima qui l’amaga per vergonya o perquè el seu grau d’autoinferiorització és tan gran que no la percep com a negativa. I sovint es tracta d’una inferiorització que prové de la infantesa provocada per l’ambient familiar en què va viure o pels abusos que va patir.
*Quan ja de grans el seu home maltracta o n’abusa físicament, aquestes dones l'accepten amb docilitat perquè només hi veuen una extensió del que van viure de petites i no els sembla anormal.De víctimes, però, n’hi ha de moltes menes. Molts infants, per exemple. Infants de totes les edats i persones grans que, pel seu estat d’indefensió, mai no diran res. Com tampoc no diuen res els homes que pateixen violència psicològica per part de la seva parella a causa de la vergonya que el fet els provoca.
*N'és obvi que la violència contra les dones és la més clara i la que té més víctimes. I serà molt difícil eradicar-la. A Catalunya s’ha avançat molt, és cert, i alguns Ajuntaments estan fent molt bona tasca en aquest sentit.Hi ha maltractadors rics, pobres, forts, febles, catòlics, jueus, islamistes, agnòstics, ateus, empresaris, treballadors, aturats, votants de dreta, votants d’esquerra, antisistema, metges, advocats, manyans, pastissers...
*L’afany de dominació és inherent a l’ésser humà i la "Història de la Humanitat" n’és una esfereïdora mostra plena de sadisme, de martiri i de sang. De la mateixa manera que hi ha pobles que necessiten dominar altres pobles per apaivagar el seu complex d’inferioritat, també hi ha homes que, estimulats pel món androcèntric en què vivim, necessiten maltractar una dona per sentir-se més homes.
*Crec, per tant, que som els homes en general, per la nostra condició d’iguals en termes de gènere, els qui més podem contribuir a residualitzar la violència contra les dones. I això es fa avergonyint els homes que la practiquen.Déu n'hi dó !
*Una "Diada Internacional de la no-Violència contra les dones, el dia 25 de Novembre,ja és una constatació d’aquesta "Xacra Social" que afecta totes les classes socials.És molt important que existeixi una Diada així, perquè, mercès a això, són força les viles i les ciutats que organitzen actes de tota mena que no sols ajuden a conscienciar la societat, sinó que contribueixen a fer que també les víctimes de maltractaments prenguin consciència de l’estat en què es troben.
*En els casos de maltractaments, la víctima experimenta un sentiment de culpabilitat tan gran que està convençuda que és ella, amb la seva conducta, qui provoca la violència del maltractador;és a dir,que el viu com un càstig merescut o, en el millor dels casos, com la reacció pròpia d’algú temperamental però en el fons ‘bona persona’, cosa que és letal perquè, com més s’allargui aquesta situació més difícil li serà sortir-se’n.
*I no sortir-se’n significa entrar en una espiral de sotmetiment cada cop més humiliant o, encara pitjor, perdre-hi la vida.
*Un dels problemes que presenta aquesta "Xacra Social" és la seva invisibilitat. Em refereixo al fet que és la mateixa víctima qui l’amaga per vergonya o perquè el seu grau d’autoinferiorització és tan gran que no la percep com a negativa. I sovint es tracta d’una inferiorització que prové de la infantesa provocada per l’ambient familiar en què va viure o pels abusos que va patir.
*Quan ja de grans el seu home maltracta o n’abusa físicament, aquestes dones l'accepten amb docilitat perquè només hi veuen una extensió del que van viure de petites i no els sembla anormal.De víctimes, però, n’hi ha de moltes menes. Molts infants, per exemple. Infants de totes les edats i persones grans que, pel seu estat d’indefensió, mai no diran res. Com tampoc no diuen res els homes que pateixen violència psicològica per part de la seva parella a causa de la vergonya que el fet els provoca.
*N'és obvi que la violència contra les dones és la més clara i la que té més víctimes. I serà molt difícil eradicar-la. A Catalunya s’ha avançat molt, és cert, i alguns Ajuntaments estan fent molt bona tasca en aquest sentit.Hi ha maltractadors rics, pobres, forts, febles, catòlics, jueus, islamistes, agnòstics, ateus, empresaris, treballadors, aturats, votants de dreta, votants d’esquerra, antisistema, metges, advocats, manyans, pastissers...
*L’afany de dominació és inherent a l’ésser humà i la "Història de la Humanitat" n’és una esfereïdora mostra plena de sadisme, de martiri i de sang. De la mateixa manera que hi ha pobles que necessiten dominar altres pobles per apaivagar el seu complex d’inferioritat, també hi ha homes que, estimulats pel món androcèntric en què vivim, necessiten maltractar una dona per sentir-se més homes.
*Crec, per tant, que som els homes en general, per la nostra condició d’iguals en termes de gènere, els qui més podem contribuir a residualitzar la violència contra les dones. I això es fa avergonyint els homes que la practiquen.Déu n'hi dó !
diumenge, 20 de novembre del 2011
Dominació Islàmica i Conquesta Carolingia de Catalunya
A la mort de Vítitza l’any 710,el seu fill Àkhila,afrontat en la Successió del Tron a en Roderic,es va refugiar a la Hispània Oriental,mentre el Roderic governava la resta de la Península Ibèrica.Els partidaris d’Àkhila demanaven ajuda als Sarraïns,que derrotaren en Roderic i van ocupar els territoris que aquestdominava l’any 711.Després de negociar-ne amb els Àrabas,que lio ferien el retorn de lesseves propietats personals si els entregava el Regne.
Àkhila abanonaria la Hispània Oriental,però els seus Magnates no van aceptar el Pacte i nomenaren Rei l’Ardó l’any 713,qui va mantener-se uns quants anys a la Tarraconense Orientalni a la Septimània.Tanmateix,l’any 725 Anbasa completava l’ocupació àrab de Septimània,un fet que posà fi al Regne Visigòtic,tot i que durant un quant temps,sota el Domini Islàmic es va mantener la Població cristiana amb els seus Comtes,Jutges i Bisbes
Tanmateix,hi va haver una forta Emigració entre els Estaments dirigents,envers el Nord o vers Provença i Itàlia.Es va produir,així mateix,una Migració interior,amb una tendencia a la Ruralització i al Desplaçament vrers les Comarques muntanyenques.L’any 731,el Berber Munusa,un Valí de Septimània,es va revel.lar contra els Àrabs del Califat de Còrdova,però va ser sotmès a Llívia pel Valí cordovès Abd al-Raomn ibu Abd Allh,el qual continuaba l’fensiva Musulmana fins a la seva derrota a Poitiers l’any 732 davant l’Exèrcit franc del Carles Martell.
Però l’acció Reconqueridora de la Dinastia Carolíngia no va arribar a ocupar Septimània,i amb ella el Rosselló,fins l’any 759.Catalunya restava,però,dins l’àmbit del Domini àrab.Tanmateix,durant l’Assemblea de Paderborn l’any 777 es va presentar davant Carlemany el Governador de Barcelona i Girona Ibn al-Arab,per tal de demanar ajut a canvi d’una certa Submissió,per constituir-e independent alhora que Còrdova i de Bagdad-.
Interessat,Carlemany penetraría a la Península Ibèrica amb dos exèrcits,un per Navarra,comandat per ell mateix,i l’altre pel Portús o Panissars,al qual es va unir a Barcelona Sulaymn al-Arab:aquests dos exèrcits,quue van coincidir a Osca,davant la negativa del Valí de Sarragossa d’obrir-les les portes i després d’un Perìode de Negociacions,emprengueren la retirada,durant la qual van sofrir la important desfeta de Roncesvalls.Malgrat la derrota,l’avanç franc continuaría i hom creu que l’any 782 ja havien pres l’Alt Empordà.
L’any 785 els homes deGirona van lliurar la ciutat a en Lluís el Piadós,des de l’any 781 Rei d’Aquitània.Poc abans del 789 l’Urgellet havia passat al Domini franc i,juntament amb la Cerdanya i el Conflent,era sota la Jurisdicció d’un Comte Borell,segurament hispanovisgot.A la fi del segle VIII la Frontera amb els ârabs devia arribar fins a la Tordera i el Montseny pel cantó del Comtat de Girona,encomanat al Comte Rostany,i fins al Congost,el Nord del Pla de Bages i Coll de Nargó per la banda dels dominis del Borrell.
La contínua penetració franca era,afavorida per les dissensions entre les Autoritats musulmanes de l’antiga Tarraconense-.Així Lluís el Piadós va organitzar l’any 800 una Campanya vers Barcelona que va fracasar.L’any 801,però,una Assemblea reunida a Tolosa va decidir una nova Expedició a Barcelona i probablement també a Lleida i a Tortosa per tal d’establir jhn Territori amb sòlides Fronteres amb el Riu Ebre i el Riu Cinca.El setgge de Barcelona va durar tot l’estiu i caiguda la ciutat,Lluís el Piadós va ecomanar aquest Comtat a Berà.
La Frontera devia restar fixada vers el Riu Gaià.L’any 810 Carlemany va signar un Acord de Pau proposat per al-Akam i la Frontera està estabiltzada.Circunstàncies posteriors no li permeteren grans canvis durant tres segles,un fet que determinaría la “Diferenciació entre la Catalunya Vella,reconquerida a la fi del segle VIII i començament del segle IX,i la Cataluna Nova,que en seria principalment des de la fi del segle XI fins a mitjan del segle XII.
Àkhila abanonaria la Hispània Oriental,però els seus Magnates no van aceptar el Pacte i nomenaren Rei l’Ardó l’any 713,qui va mantener-se uns quants anys a la Tarraconense Orientalni a la Septimània.Tanmateix,l’any 725 Anbasa completava l’ocupació àrab de Septimània,un fet que posà fi al Regne Visigòtic,tot i que durant un quant temps,sota el Domini Islàmic es va mantener la Població cristiana amb els seus Comtes,Jutges i Bisbes
Tanmateix,hi va haver una forta Emigració entre els Estaments dirigents,envers el Nord o vers Provença i Itàlia.Es va produir,així mateix,una Migració interior,amb una tendencia a la Ruralització i al Desplaçament vrers les Comarques muntanyenques.L’any 731,el Berber Munusa,un Valí de Septimània,es va revel.lar contra els Àrabs del Califat de Còrdova,però va ser sotmès a Llívia pel Valí cordovès Abd al-Raomn ibu Abd Allh,el qual continuaba l’fensiva Musulmana fins a la seva derrota a Poitiers l’any 732 davant l’Exèrcit franc del Carles Martell.
Però l’acció Reconqueridora de la Dinastia Carolíngia no va arribar a ocupar Septimània,i amb ella el Rosselló,fins l’any 759.Catalunya restava,però,dins l’àmbit del Domini àrab.Tanmateix,durant l’Assemblea de Paderborn l’any 777 es va presentar davant Carlemany el Governador de Barcelona i Girona Ibn al-Arab,per tal de demanar ajut a canvi d’una certa Submissió,per constituir-e independent alhora que Còrdova i de Bagdad-.
Interessat,Carlemany penetraría a la Península Ibèrica amb dos exèrcits,un per Navarra,comandat per ell mateix,i l’altre pel Portús o Panissars,al qual es va unir a Barcelona Sulaymn al-Arab:aquests dos exèrcits,quue van coincidir a Osca,davant la negativa del Valí de Sarragossa d’obrir-les les portes i després d’un Perìode de Negociacions,emprengueren la retirada,durant la qual van sofrir la important desfeta de Roncesvalls.Malgrat la derrota,l’avanç franc continuaría i hom creu que l’any 782 ja havien pres l’Alt Empordà.
L’any 785 els homes deGirona van lliurar la ciutat a en Lluís el Piadós,des de l’any 781 Rei d’Aquitània.Poc abans del 789 l’Urgellet havia passat al Domini franc i,juntament amb la Cerdanya i el Conflent,era sota la Jurisdicció d’un Comte Borell,segurament hispanovisgot.A la fi del segle VIII la Frontera amb els ârabs devia arribar fins a la Tordera i el Montseny pel cantó del Comtat de Girona,encomanat al Comte Rostany,i fins al Congost,el Nord del Pla de Bages i Coll de Nargó per la banda dels dominis del Borrell.
La contínua penetració franca era,afavorida per les dissensions entre les Autoritats musulmanes de l’antiga Tarraconense-.Així Lluís el Piadós va organitzar l’any 800 una Campanya vers Barcelona que va fracasar.L’any 801,però,una Assemblea reunida a Tolosa va decidir una nova Expedició a Barcelona i probablement també a Lleida i a Tortosa per tal d’establir jhn Territori amb sòlides Fronteres amb el Riu Ebre i el Riu Cinca.El setgge de Barcelona va durar tot l’estiu i caiguda la ciutat,Lluís el Piadós va ecomanar aquest Comtat a Berà.
La Frontera devia restar fixada vers el Riu Gaià.L’any 810 Carlemany va signar un Acord de Pau proposat per al-Akam i la Frontera està estabiltzada.Circunstàncies posteriors no li permeteren grans canvis durant tres segles,un fet que determinaría la “Diferenciació entre la Catalunya Vella,reconquerida a la fi del segle VIII i començament del segle IX,i la Cataluna Nova,que en seria principalment des de la fi del segle XI fins a mitjan del segle XII.
dissabte, 19 de novembre del 2011
Honors al Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes (2007)
Els Periodistes de Sitges,encapçalats pel Director de l’Eco de Sitges en Josep-Manel Soler i Soler,s’hi organitzaven amb l’objectiu de fer el lliurament del Premi Trinitat Catasús,creat per ser atorgat a la persona o entitat que s’hagués distingit pel seu treball i esforç desinteressat en favor de Sitges.
*El meu introductor cultural a Sitges en Jacint Picas i Cardó va ser el creador del Pergamí de tal testimoni.Tanmateix,aquests periodistes-informadors,nomenaven la persona que rebria la Ploma d’Or,aquesta,sí,pagada per l’Ajuntament,essent una Estilogràfica i un Bolígraf d’Or,amb l’Escut de Sitges i la data de lliurament.
*De nou en tenim una nova Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes,superat l’any 2006 en què no es va atorgar.El premiat és el Poeta i Bioquímic en Joan Duran i Ferrer per la seva trajectòria com a escriptor i protagonista en la restauració de la Festa de la Poesia a Sitges.Hom no pot oblidar,també,que en aquest preuat guardó,s’ hi troba el seu càrrec literari com a Sotspresident del Club Amics de l’Eco,aquell Taller d’Escriptura o Club de Parla amb la finalitat que la llengua catalana s’hi fiqués entre els adolescents i joves de la nostra Vila-.
Junta Directiva del Club Amics de l'ECO
*President:en Joan Ill i Barra (de 8è d’Egb al COU a l’IES J.Benaprès).Excel.lent jove integrador.
*Sots-president-I : en Joan Duran i Ferret,alumne 1r de BUP a l’Escola Pia.Un poeta com calia.
*Sots-president-II,en Marc Orriols i Brunetti-.7è d’Egb,que també seguirà a l’IES Benaprès.
*Secretari,en Daniel Serra i Hostench.7è d’Egb,que seguirà a l’IES Benaprès-.
Els Objectius particulars eren més concrets amb la intenció d’afavorir la sòciolingüística catalana a l’Escola Pública-.
*Fomentar l’interès per la Lectura de l’Eco de Sitges,com a premsa local i comarcal a l'escola pública.
*Informar des de Sitges per al jovent sobre Sitges,a Sitges i des de Sitges.
*Practicar l’esforç per les Lletres Sitgetanes i la cultura catalana a Sitges.
*Permetre l’elevació del grau de conscienciació ciutada de la Cultura Sitgetana.
*Despertar l’esperit crític dels alumnes-adolescents a Sitges.
*Destacar la trascendència dels valors com a Llibertat d’Expressió.
*Oferir als mestres de l’Escola Pública sitgetana la possibilitat de Programar alguna activitat escolar.
*Tipificar un Crèdit Variable per a l’E.S.O.
Les possibilitats del “Club Amics de l’Eco”,com a Taller d’Escriptura i Club de Parla.
*Que l’Alumnes millorin la seva expressió oral i escrita.
*Que progressin en la seva capacitat d’anàlisi d’un text qualsevol en llengua catalana.
*Que progressin les seves capacitats de síntesi d’un text en català.
*Que progressin les seves capacitats de comprensió d’un text en català.
Encara no s’ha interrelacionat la Cultura de la Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes amb la Història de Sitges,en un nou quadern o monografia,és a dir,quin paper van jugar els premiats en la societat d’una Vila emblemàtica,culturalment parlant (1967-2007),és a dir,durant els darrers quaranta anys d’existència.
*El personatge tal i tal,qui és i com actua,o reivindicant o creant el moviment impulsor del sitgetanisme.I que aquesta tossuda dedicació li ha comportat el Premi Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes que concedeix any rere any la Comissió Municipal de Cultura,que presideix el regidor de Cultura,el Gabino Serrano-.
*Perquè,els "Plomes d’Or de les Lletres Sitgetanes", any rere any, són els desvetlladors d’una època concreta.Van viure aquesta època en tots els seus vessants-.Es pot dir que han estat repetitius o no, però que són personatges arrelats a la societat sitgetana, que no van de flor en flor,sinó uns veritables erudits que acoten materials vers la sitgetaneïtat de la Vila,a més delm seu sitgetanisme-.
*Que aquest i l’altre han cultivat al llarg la seva trajectòria professional,que com a tals acaben en el seu càrrec-.Si han mirat el sitgetanisme com un corrent “multi”,on van confluir elements de tota mena en favor de la Vila de Sitges. No en sé si el Premi de la Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes porta una bona ratxa,amb tota justícia,tot llegint el llistat de les 40 atorgades per l’Ajuntament de la Vila,però el que si sé,en repassar les successives edicions –el premi es concedeix des de l’any 1967,creat per l’Ajuntament presidit per en Josep-Antoni Martínez Sardà-dels coneguts per mi,sorprèn entre la importància objectiva d’alguns dels guardonats que es compten entre les figures de la creació o de la investigació humanística en llengua catalana,i la qualitat d’alguns altres,entre els m’hi compto,si més no considerats des de la perspectiva dels seus mèrits estrictament literaris.
*Això succeix perquè el Premi de la Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes no s’atorga,només en funció del valor literari o intel.lectual de l’obra dels candidats,sinó també des un altre paràmetre :des de l’exemplaritat de la tasca del premiat,que en realitat vol dir tant com l’exemplaritat de la mateixa persona-.-.És a dir,que més enllà de la composició de la Comissió Municipal de Cultura,és el criteri de l’exemplaritat el que resulta per ell mateix interessant,fins al punt de posar en entredit la credibilitat del Premi-.El que dirimeix,certifica i honora la Ploma d’Or any rere any,m’imagino que no té res a veure amb les emocions i els sentiments dels observadors de les tradicions sitgetanes.
*Perquè la Literatura Sitgetana no té res a veure amb el Sitgetanisme,ni en ésser-ne un bon ciutadà ni tan sols una bona persona,em sembla que és per la biografia de l’autor-.Bé,l’any 2007,la desena edició de la Nit de Premis Sitges a l’Hotel Melià Sitges,sigui la 36 o sigui la 40 seriada,la Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes és el un cop més preuat guardó,atorgat al poeta i bioquímic i antic sotspresident del Club Amics de l’Eco-.Un escriptor molt jove i un poeta renovador i restaurador de la Festa de la Poesia a la nostra vila-.Enhorabona,bon amic Sr Sotspresident del Club Amics de l’Eco.
Froilan Franco,àlies El Mestre.
Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes-1995
*El meu introductor cultural a Sitges en Jacint Picas i Cardó va ser el creador del Pergamí de tal testimoni.Tanmateix,aquests periodistes-informadors,nomenaven la persona que rebria la Ploma d’Or,aquesta,sí,pagada per l’Ajuntament,essent una Estilogràfica i un Bolígraf d’Or,amb l’Escut de Sitges i la data de lliurament.
*De nou en tenim una nova Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes,superat l’any 2006 en què no es va atorgar.El premiat és el Poeta i Bioquímic en Joan Duran i Ferrer per la seva trajectòria com a escriptor i protagonista en la restauració de la Festa de la Poesia a Sitges.Hom no pot oblidar,també,que en aquest preuat guardó,s’ hi troba el seu càrrec literari com a Sotspresident del Club Amics de l’Eco,aquell Taller d’Escriptura o Club de Parla amb la finalitat que la llengua catalana s’hi fiqués entre els adolescents i joves de la nostra Vila-.
Junta Directiva del Club Amics de l'ECO
*President:en Joan Ill i Barra (de 8è d’Egb al COU a l’IES J.Benaprès).Excel.lent jove integrador.
*Sots-president-I : en Joan Duran i Ferret,alumne 1r de BUP a l’Escola Pia.Un poeta com calia.
*Sots-president-II,en Marc Orriols i Brunetti-.7è d’Egb,que també seguirà a l’IES Benaprès.
*Secretari,en Daniel Serra i Hostench.7è d’Egb,que seguirà a l’IES Benaprès-.
Els Objectius particulars eren més concrets amb la intenció d’afavorir la sòciolingüística catalana a l’Escola Pública-.
*Fomentar l’interès per la Lectura de l’Eco de Sitges,com a premsa local i comarcal a l'escola pública.
*Informar des de Sitges per al jovent sobre Sitges,a Sitges i des de Sitges.
*Practicar l’esforç per les Lletres Sitgetanes i la cultura catalana a Sitges.
*Permetre l’elevació del grau de conscienciació ciutada de la Cultura Sitgetana.
*Despertar l’esperit crític dels alumnes-adolescents a Sitges.
*Destacar la trascendència dels valors com a Llibertat d’Expressió.
*Oferir als mestres de l’Escola Pública sitgetana la possibilitat de Programar alguna activitat escolar.
*Tipificar un Crèdit Variable per a l’E.S.O.
Les possibilitats del “Club Amics de l’Eco”,com a Taller d’Escriptura i Club de Parla.
*Que l’Alumnes millorin la seva expressió oral i escrita.
*Que progressin en la seva capacitat d’anàlisi d’un text qualsevol en llengua catalana.
*Que progressin les seves capacitats de síntesi d’un text en català.
*Que progressin les seves capacitats de comprensió d’un text en català.
Encara no s’ha interrelacionat la Cultura de la Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes amb la Història de Sitges,en un nou quadern o monografia,és a dir,quin paper van jugar els premiats en la societat d’una Vila emblemàtica,culturalment parlant (1967-2007),és a dir,durant els darrers quaranta anys d’existència.
*El personatge tal i tal,qui és i com actua,o reivindicant o creant el moviment impulsor del sitgetanisme.I que aquesta tossuda dedicació li ha comportat el Premi Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes que concedeix any rere any la Comissió Municipal de Cultura,que presideix el regidor de Cultura,el Gabino Serrano-.
*Perquè,els "Plomes d’Or de les Lletres Sitgetanes", any rere any, són els desvetlladors d’una època concreta.Van viure aquesta època en tots els seus vessants-.Es pot dir que han estat repetitius o no, però que són personatges arrelats a la societat sitgetana, que no van de flor en flor,sinó uns veritables erudits que acoten materials vers la sitgetaneïtat de la Vila,a més delm seu sitgetanisme-.
*Que aquest i l’altre han cultivat al llarg la seva trajectòria professional,que com a tals acaben en el seu càrrec-.Si han mirat el sitgetanisme com un corrent “multi”,on van confluir elements de tota mena en favor de la Vila de Sitges. No en sé si el Premi de la Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes porta una bona ratxa,amb tota justícia,tot llegint el llistat de les 40 atorgades per l’Ajuntament de la Vila,però el que si sé,en repassar les successives edicions –el premi es concedeix des de l’any 1967,creat per l’Ajuntament presidit per en Josep-Antoni Martínez Sardà-dels coneguts per mi,sorprèn entre la importància objectiva d’alguns dels guardonats que es compten entre les figures de la creació o de la investigació humanística en llengua catalana,i la qualitat d’alguns altres,entre els m’hi compto,si més no considerats des de la perspectiva dels seus mèrits estrictament literaris.
*Això succeix perquè el Premi de la Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes no s’atorga,només en funció del valor literari o intel.lectual de l’obra dels candidats,sinó també des un altre paràmetre :des de l’exemplaritat de la tasca del premiat,que en realitat vol dir tant com l’exemplaritat de la mateixa persona-.-.És a dir,que més enllà de la composició de la Comissió Municipal de Cultura,és el criteri de l’exemplaritat el que resulta per ell mateix interessant,fins al punt de posar en entredit la credibilitat del Premi-.El que dirimeix,certifica i honora la Ploma d’Or any rere any,m’imagino que no té res a veure amb les emocions i els sentiments dels observadors de les tradicions sitgetanes.
*Perquè la Literatura Sitgetana no té res a veure amb el Sitgetanisme,ni en ésser-ne un bon ciutadà ni tan sols una bona persona,em sembla que és per la biografia de l’autor-.Bé,l’any 2007,la desena edició de la Nit de Premis Sitges a l’Hotel Melià Sitges,sigui la 36 o sigui la 40 seriada,la Ploma d’Or de les Lletres Sitgetanes és el un cop més preuat guardó,atorgat al poeta i bioquímic i antic sotspresident del Club Amics de l’Eco-.Un escriptor molt jove i un poeta renovador i restaurador de la Festa de la Poesia a la nostra vila-.Enhorabona,bon amic Sr Sotspresident del Club Amics de l’Eco.
Froilan Franco,àlies El Mestre.
Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes-1995
Subscriure's a:
Missatges (Atom)