Rosa Sensat i Vilà,pedagoga universal catalana.

L’any 1923 publicava un llibre singular i innovador:"Les Ciències en la vida de la llar", en què en el pròleg recordava breument el paper que la dona havia tingut en altres èpoques i continuava exposant els avanços femenins en el moment actual, que no sempre eren compresos o compartits per tota la societat. *El gruix de la introducció, però, el reservava a l'exposició del paper que la dona havia de tenir en els temps moderns i, en conseqüència, al tipus d'educació que necessitava.La dona ha lluitat, i lluita encara coratjosament, tenaç i ardida, per les seves reivindicacions. Fa molt bé. *Tal vegada la inferioritat en què tants segles ha viscut, ha portat a la lluita com a reacció consegüent a tota opressió i esclavatge, estridències i exageracions lamentables. No pas per elles, sinó perquè és de justícia, un dia l'un, un dia l'altre, aniran conquerint tots els seus drets. *Al segle XXI la dona ha tingut ocasió de demostrar amb fets la seva aptitud per a totes les professions i el tremp del seu caràcter; i això li ha valgut un gran avenç en el camí de les concessions.Té accés a les Carreres lliberals; pot lluir la toga de doctor; practica la Medicina; la Universitat i les Acadèmies li obren les portes oferint-li llocs en lliure concurrència amb l'home. *En aquest punt les coses, sociòlegs i estatistes resten consirosos i perplexos. Pot una societat basada en la justícia negar a la dona la igualtat que reclama com a membre de la gran família humana? Per altra part,no contribuirà aquesta concessió a allunyar-la de la seva llar?.Pot consentir, una societat conservadora i curosa del seu perfeccionament, la destrucció de la família, primera cèl•lula social? *Quan la dona tingui consciència que el seu paper dins la família és tan espiritual, tan noble i elevat com l'exercici de la medicina o de l'advocacia; quan cregui que donar fills al món i ciutadans dignes i honrats a la Pàtria és tan meritori com defensar els seus drets davant les Cambres; quan vegi que no és incompatible el compliment dels seus deures amb les aspiracions del seu esperit vers les esferes superiors de la cultura…! *Mai no tingueu por que deserti la dona de la seva llar, on la criden els instints de la seva naturalesa i les tasques més dolces i plaents, que en seran encara més presidides per les llums de la intel•ligència i del saber. S'han de refondre en un de sol aquells dos tipus d'oposició; a) El de la dona instruïda i b) El de la dona de de la seva casa,bo i considerant la primera com a condició obligada de la segona; s'han d'ennoblir les funcions domèstiques, aixecant-les del descrèdit en què havien caigut ben injustament, i considerant-les derivades de la mateixa ciència.